Com bé diu la Lida a classe de Grec 1 cal saber llegir bé en grec i tenir ben identificat l’article! A veure si amb aquest joc no me n’oblido mai!
Víctor Barranco amb la col·laboració d’Alma Bergel
1r Batx. C Grec
Les noves bambes amb ales encara són més estridents!
Una de les marques de sabates més conegudes; ADIDAS ha tret un nou tipus de bamba. Aquest nou tipus de bamba té un referent. Heu vist algun cop les noves bambes amb ales? Recordeu aquestes?
Jo ja he vist dues persones amb aquestes bambes pel carrer:
Les relacioneu amb algun mite clàssic? Amb quin?
Què us sembla que Adidas utilitzi referents mitològics?
Us agrada aquesta nova moda que sembla ser que ha començat pels EEUU però que esta arribant aquí?
Expresseu la vostra opinió! Mireu, mireu i comenteu!
Víctor Barranco
1r BATX. C
Salvador Espriu va escriure la primera versió d’Antígona entre l’1 i el 8 de març de 1939 ( quan feia poc que les tropes franquistes havien desfilat per Barcelona).
Antígona és la història d’una noia que decideix morir per ser fidel a la veu de la consciència. A la seva terra, Tebes, hi ha una guerra produïda per les baralles entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Els dos germans moren, però el nou rei, Creont, decideix que un d’ells, el considerat com a traïdor, Polinices, sigui devorat pels gossos i voltors, i que condemnarà qui trenqui aquesta llei. Antígona, la germana, enterra el germà vençut i és condemnada a morir tancada en una cova.
A Espanya, durant tres anys, hi havia hagut una guerra que havia enfrontat un mateix poble. Espriu va escriure Antígona precisament per criticar aquest fet i per fer reflexionar a tots els ciutadans com és d’absurda i inútil qualsevol guerra, i més la produïda entre germans.
Són moltes les versions que parlen d’aquesta germana valenta, que s’enfronta a les lleis del rei; una de les més antigues és la de Sòfocles, en la que Espriu es va inspirar.
Els alumnes de 4t d’ESO de llatí n’han fet una representació teatral. Expliqueu el mite, comenteu i reflexioneu si cal seguir les lleis dels homes o les eternes, les de la consciència.
Si voleu veure l’adaptació feta de l’obra d’Espriu, cliqueu aquí. Espero que us pugui servir.
Toni Bautista i Gerard Vallejo
4t d’ESO D i B (Rocío)
INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)
Hermes corona la Plaça Reial
El nostre treball de recerca tracta sobre el referents clàssics a Barcelona i per posar fil a l’agulla el passat 19 de maig la Lida ens va dir de participar en la trobada del primer aniversari de Cazadores de Hermes. Un diumenge a les onze vam anar a la sortida, organitzada per en Xavi Soro i que ha sortit com a notícia a El País!: Caçadors d’Hermes, com bé diu la paraula era una sortida per recerca diferents Hermes que podem trobar a Barcelona.
Per començar, ens van dir qui era Hermes i els atributs que l’acompanyen, per tal que en cada parada que féssim poguéssim trobar nosaltres mateixos el déu Hermes, o algun dels seus atributs. Hermes es troba en edificis o llocs que estan relacionats amb el comerç, el progrés industrial i els negocis. A vegades, va acompanyat de la deessa Fortuna que se la reconeix per la banya de l’abundància i de vegades l’acompanya la indústria, simbolitzada per una roda dentada o un timó, com en la primera representació que vam poder veure a l’edifici del Port de Barcelona.
Hermes amb la deessa de la Fortuna.
D’aquí pugem Rambla amunt fins arribar al següent edifici. Aquest edifici va tenir diversos usos sent un d’ells l’antic Banc de Barcelona d’aquí que tornem a trobar una altra representació d’Hermes. Just pujant una mica més la Rambla aquí trobem el Museu de Cera i un Hermes. Això es deu al fet que aquest edifici va ser l’antiga seu de la Banca d’Crèdit doks. D’aquí a la plaça del Duc de Medinacelli on dos Hermes esperaven ser caçats. A la Plaça de la Mercè vam trobar tres representacions del déu, un d’ells està molt amagat, sota d’un balcó. Just davant el Passatge del Crèdit: un Hermes i una altra vegada més economia junt amb ell. Al carrer Ferran trobem un altre Hermes associat al déu dels vents Èol. I en l’altre extrem de la plaça, un altre passatge que unia altra vegada Hermes, al Passatge Bacardí. Acabem a la Plaça Reial amb uns fanals d’en Gaudí i una representació d’Hermes que els corona. Ens vàrem perdre la segona ruta de Cazadores de Hermes (i el que es van perdre!), però esperem amb candeletes la propera ruta de Cazadores de Hermes!
Mostra Cazadores de Hermes en Barcelona en un mapa més gran
Què us sembla la nostra sortida? I el nostre treball de recerca? Ens donareu un cop de mà, tot ajudant-nos a caçar tots els referents clàssics de Barcelona?
Què en sabeu d’Hermes?
Victor Barranco i Nora Domingo
Grec i Llatí
1r Batxillerat C.