Deva Victrix, la Roma britànica

Treballant amb internet un dia vàrem veure un nom que ens va cridar molt l’atenció, aquest és el de “Deva Victrix”, aprofundint en la recerca, vàrem descobrir que aquest nom té darrere seu una llarga història, que seguidament us explicarem.

Doncs bé, Deva Victrix, o simplement Deva,  fou fundada pels romans durant l’expansió de l’antiga Britània, província romana, pels volts de l’any 70 del segle I. Fou una ciutat-fortalesa legionària ubicada a la província romana de Britània. Va néixer com un simple assentament i va esdevenir ràpidament en ciutat-fortalesa legionària, és a dir, habitada principalment per soldats romans fins a convertir-se en la ciutat de Chester.

Chester és una petita ciutat del modern comtat de Cheshire al nord-oest d’Anglaterra a la frontera amb el país de Gal·les. Al nord hi ha Liverpool i, a l’oest, Wrexham. Pel costat, hi passa el riu Dee.

Recreació ciutat Deva Victrix

Com en totes les ciutats fundades pels romans, ells varen deixar  una gran petjada que encara perdura avui en dia, una molt peculiar mostra de la seva enginyeria, una muralla que envoltava tot el recinte de la ciutat on vivien els ciutadans, amb l’excepció de l’amfiteatre com podem veure en la imatge, i algun edifici més.

Muralla reformada de Chester

En el cas d’aquesta ciutat, Chester, encara es conserva gran part d’aquesta muralla que envolta la ciutat i que és un reclam per al turisme, ja que en aquest cas l’han reformat i es pot caminar per la major part d’ella. També els romans van deixar el petit record d’un gran amfiteatre el qual servia perquè els ciutadans i els legionaris anessin a distreure’s una estona mirant, per exemple, una batalla de gladiadors. Per desgràcia, d’aquest amfiteatre se’n conserva ben poc.

Part renovada de l'amfiteatre

Com podem veure en les imatges hi ha una gran part de l’amfiteatre que han habilitat com a zona verda que es pot trepitjar i, per tant, pots estar-hi lliurement fent el que es desitgi, llegir, escriure, et cetera.

Una de les parts que es conserva d’aquest amfiteatre es l’altar a la deessa Nèmesi, la representació de la venjança i de la justícia divina, quin millor lloc perael seu altar que en un amfiteatre.

Altar de la deessa Nèmesi

És més, el record dels romans no s’ha oblidat gens gràcies a que es fan sovint celebracions per no perdre el fil d’aquests vells fundadors. Us agradaria anar a alguna d’aquestes celebracions?

Joc de gladiadors.

I encara més, en la ciutat, actualment es troba un museu en honor dels antics romans on es troben exposades troballes de l’antiga ciutat de Deva Victrix. També teniu una pàgina que conté moltes bones imatges del lloc, a part de les que us hem posat aquí.

I per acabar dues de les troballes que actualment s’exposen al mateix museu abans citat, el Grosvenor Museum: 

Moneda trobada a Chester, antiga Deva Victrix

Troballa a Chester exposada al Grosvenor Museum

Finalment us deixem una pàgina per a més informació i més imatges fascinants. És difícil resumir en un article tant petit una gran ciutat romana que tanta història .

Sabíeu de la seva existència? Què en penseu? Trobeu bé que es recordi la memòria d’aquests antics ciutadans? Us agradaria visitar-la?

Pel que fa a la moneda, ens sabríeu dir quin és el déu que hi ha representat? I què signifiquen la S i la C? Pel que fa a l’altrea troballa, què significa la gravació que hi ha en ella?

Esperem que us hagi agradat.

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n. Batxillerat C Llatí

Equus caballus

Per començar podem parlar de l’etimologia de cavall que tot i que deriva del llatí caballus té com a nom científic equuus caballus i derivats com equinoteràpia, equitació… a partir del llatí equus. No s’ha de confondre aquest mot amb l’aequus, que avui en dia deriva en “equitat” i significa “igual”. També podem trobar equivalències etimològiques amb el grec.
Avui en dia Equus és un gènere de mamífers de la família dels èquids que consta dels cavalls, els ases i les zebres.

El cavall segons l’Eneida

Segons l’Eneida de Virgili, les forces gregues no podien entrar a Troia a causa de les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien des de feia deu anys. Ulisses va fer una trampa, que consistia en construir un enorme cavall de fusta a l’interior del qual s’hi van amagar els soldats grecs. Els habitants de Troia, en veure’l, van pensar que era un regal dels déus i el van acceptar. Un cop els habitants de Troia van introduir el cavall dins la ciutat, els soldats ocults varen sortir i van obrir-ne les portes, permetent que la força invasora pogués entrar, donant per finalitzada la Guerra de Troia.

Aquests fets succeeixen després del que explica la Ilíada d’Homer i abans que el que succeeix a l’Odissea, del mateix Homer, ambdós escrits al segle VIII aC. Entre el 29 aC i el 19 aC, Virgili va escriure L’Eneida inspirant-se en les dues obres homèriques.

Cavall de Troia

Neptú és la divinitat romana associada als mars i als terratrèmols, fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Plutó.

Quan Júpiter el va alliberar, Neptú va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar sobre les aigües amb cavalls blancs. Per tot això, el símbol del déu és un cavall. A part dels seus cavalls, també solia muntar sempre sobre dofins. Neptú no vestia amb grans robes, perquè el seu aspecte físic era prou imposant.
Amb les seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil·les i pacífiques, per aquest motiu mai ningú s’atrevia a provocar-lo sense motiu.

La Consuàlia (Consualia) era una festa en honor de Consus (déu romà de caràcter molt obscur). Se celebrava el 21 d’agost, era una festa eqüestre, es feien carreres de cavalls i quàdrigues.

· Podríeu dir què va significar també el 21 d’agost relacionat amb el rapte de les sabines?

El circ romà era un edifici d’oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros. L’edifici del circ romà prové de l’hipòdrom grec. S’hi celebraven els anomenats Jocs circenses (Ludi circenses).

El circ era de forma allargada i rectangular, les parts eren:

  • La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).
  • A cada extrem de l’spina hi havia una meta en forma de columnes.
  • Sobre l’spina hi havien obeliscos o estàtues de déus.
  • Al voltant de l’arena era ocupat per la cauea o graderia, separada de la pista per una barrera, el podium.
  • El puluuinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.

A Tàrraco podem contemprat les restes més ben conservades d’un circ romà del món.

· Sabríeu dir algun altre lloc on també fessin carreres de cavalls a l’època romana?

Genitor era el cavall de Juli Cèsar. El cavall presentava un problema a les potes (atavisme). Els augurs van prendre aquesta anomalia com a senyal per que qui montés aquest cavall seria l’emperador que dominaria el món. Per això, era el cavall preferit de Juli Cèsar i no va permetre que ningú més el montés.  Amb Genitor, Cèsar va traspassar el Rubicó, quan es va decidir a conquistar el poder amb una guerra civil.

Juli Cèsar

Relacionat amb la literatura actual, Peter Shaffer va escriure el 1973 una obra de teatre anomenada “Equus”. Tracta d’un jove adolescent que pateix una fascinació patològica sexual i religiosa pels cavalls.

maxresdefault

L’equus fira de Girona és un saló que reuneix les novetats en roba i complements per fer equitació i els últimos productes i alimentació pels cavalls.  També s’hi reuneixen els criadors de cavalls, ponis i aficionats als esports eqüestres, encara que pot assistir-hi tothom. A la fira Equus es té l’oportunitat de disfrutar de concursos, campionats equins i exhibicions. Normalment, aquesta fira se celebrava anualment, però van decidir que la farien cada dos anys, per aquesta raó el 2013 no es va celebrar.

També trobem la pervivència del mot equus als automòbils (paraula que prové del grec αὐτο “un mateix”, i del llatí mobĭlis “que es mou”).  El Hyundai Equus és un sedan de luxe de Hyundai, que va ser llançat allà per 2011. L’Equus es renova aquest any amb millores d’equipament i qualitat constructiva. Aquest model, que encara no  es comercialitza a Espanya, és un dels automòbils amb millor imatge en el mercat nord-americà. L’interior d’aquesta versió tan especial del Hyundai Equus va a càrrec de la firma francesa Hermès, una de les empreses de luxe de més reputació en el món. L’habitacle presenta una aconseguida combinació de colors, amb la utilització de nombrosos tipus de pells i cuir, entre les quals destaca la pell de cocodril dels panells de les portes i que Hermès empra en les seves bosses de luxe per a dona.

hyundai-equus-by-hermes-7

·Trobeu algun altre referent més? Expliqueu-lo i raoneu la resposta.

Marta Verde
2n batx Llatí

Noms de déus a la sèrie Mazinger Z

Hola a tots els aràcnids i aràcnides!. Avui us vinc a parlar d’una sèrie que de ben segur la majoria coneixereu: Mazinger Z. Aquests dibuixos tan mundialment famosos del dibuixant i guionista Gō Nagai van ser un autèntic bum en la dècada dels anys 80 fins a l’actualitat.

Tot i que és una sèrie que personalment no segueixo, igualment vaig cercar informació. La meva sorpresa va arribar quan vaig descobrir que molts dels robots de la sèrie posseïen noms de déus mitològics.

Us he preparat un Prezi amb tots els personatges que he trobat. Si en trobeu més, no dubteu a enllaçar-los en comentari.

 

Empòrion l’ Atenes catalana

La ciutat d’Empúries, situada a l’Alt Empordà concretament al golf de Roses, és una ciutat on tant romans com grecs van deixar una gran impremta amb restes que encara avui dia es conserven. A partir d’aquestes podem conèixer una mica més com era la ciutat durant el període d’expansió de la cultura grega i romana.

Els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània des del segle VIII fins al VI aC. La colonització grega, no tenia res a veure amb el colonialisme del segle XIX, en què hi havia una submissió de la colònia a la metròpoli. La colonització grega consistia en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres on poder comerciar i noves àrees on poder instal·lar-se.

Aquesta escullera va ser construïda poc després de l’arribada dels romans degut a la intensificació del tràfic comercial.

La colònia dEmpòrionactualment Empúries, és la colònia grega més ben conservada i més coneguda de la península Ibèrica.

Com ja hem dit, els grecs van colonitzar gran part de la Mediterrània occidental i en concret Empúries va ser colonitzada cap al 600 aC pels foceus. Focea era una ciutat jònica, on la seva població es dedicava principalment a l’explotació del mar i al comerç marítim (emporia). Abans de l’arribada d’aquests, Empúries estava habitada pels anomenats indígets, poblacions bàrbares del final de l’edat de bronze que tenien una cultura pròpia.

Un cop colonitzada la ciutat, els grecs van dur a terme un fort desenvolupament urbanístic fins que va esdevenir una autèntica polis. Es regia per una oligarquia dels primers fundadors i probablement per un sistema democràtic. La ciutat va passar a anomenar-se Empòrion (mercat) i estava delimitada per una gran muralla.

Aquesta muralla formava part del sistema defensiu de la ciutat.

També, com a totes les polis gregues, hi havia l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics. L‘àgora és la plaça pública i el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat. La stoá era l’edifici  destinat a les activitats comercials i socials.

Tanmateix, de manera especial, es retia culte a Asclepi, déu de la medicina i dels navegants, al temple d’Asklepíeion.

Els intercanvis comercials van facilitar el creixement progressiu de la ciutat, que durant els segles V i IV a.C va encunyar la seva moneda pròpia, anepigràfica, és a dir, sense inscripció.

A més els grecs  van introduir un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica com per exemple les àmfores del segle III aC que servien per recollir i filtrar l’aigua de la pluja. El vi i l’oli d’oliva van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques. També van conèixer la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments, els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats.

Durant la segona guerra púnica al segle III aC, la ciutat grega d’Empòrion va mantenir una forta aliança amb la República romana. De mica en mica, els grecs d’Empòrion es van anar romanitzant fins que finalment, entorn al s.I aC, els va ser concedida la ciutadania romana sota un mateix estat jurídic el municipium Emporiae. La integració juridicopolítica dels romans va donar com a resultat un nivell més superficial de ruïnes corresponents a aquests.

Després d’una època d’esplendor, la ciutat va entrar en un període de decadència (s.I) deguda, sobretot, al seu enfonsament comercial, ja que com hem dit era la seva font principal econòmica. Va ser abandonada finalment al segle III en benefici de noves ciutats com Tàrraco, Bàrcino o Gerunda.

Bé, ja hem conegut una mica més sobre la ciutat d’Empòrion i la seva fundació. Sabem que Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica i que, tot i tenir molt d’èxit a la seva fundació, poc a poc el comerç va anar fracassant a aquesta ciutat i va anar distribuint-se entre les altres grans polis.

I vosaltres, heu anat a la ciutat d’Empòrion? Què ens podeu dir d’aquesta antiga polis grega? Què creieu que diu a la inscripció del mosaic de la sala de banquets? Ja heu llegit aquest article del Fil de les Classiques sobre Empúries ?

Informació extreta del llibre de Grec 2 (M. Capellà), ed Teide. Imatges extretes del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Alma Bergel

Víctor Sànchez

2 BAT Grec