Recreació sobre el mite d’Apol·lo i Coronis

Salvete! 

Us presento la meva creació audiovisual sobre el mite d’Apol·lo i Coronis. Per fer-lo, m’he basat en la relació que es pot establir entre el relat d’Ovidi i un fet històric, l’amor i el desamor entre Enric VIII i Anna Bolena. Aquest episodi se situa en el segle XVI, a Anglaterra, i té força paral·lelismes amb el mite d’Apol·lo i Coronis; és una bona mostra de la pervivència dels referents clàssics al llarg de la història. En el nostre bloc, altres companyes han fet reviure el mite amb unes narracions que reprodueixen el mateix argument amb diferents personatges i en un context temporal més proper als nostres dies. Són els relats de la Júlia Serrano i la Maria Salat. També podeu trobar referències informatives als articles de la Núria Martínez i de la Júlia Tosses i Carla Pallach.

Apol·lo transforma el seu amic i confident, el corb blanc, en un corb negre.

El mite d’Apol·lo i Coronis explica l’enamorament d’Apol·lo, que és seduït per Coronis; el descobriment, per part del déu, de la infidelitat de l’estimada: el delator és el corb blanc. Quan Apol·lo se n’assabenta, clava una sageta al cor de la seva amant. Però, en el moment final, es produeix el naixement d’Asclepi, el fill de la parella, com a compensació per la mort de l’amant. El corb, per la seva banda, és castigat per Apol·lo, que el transforma en una au de color negre.

En la història d’Enric VIII i Anna Bolena, és el rei qui s’enamora de la jove seductora Anna i s’hi casa, però, al cap d’un temps, és delatada al rei la infidelitat de la seva muller amb un o més suposats amants (es creu que es tractava d’una calúmnia). El delator és el secretari reial Thomas Cromwell. Quan ho sap, el monarca ordena l’execució de la seva esposa. Però, del matrimoni, ja ha nascut una filla, Isabel I Tudor, que serà reina d’Anglaterra, la reina Verge.

Encara que, en el meu treball, he reflectit la pervivència del mite clàssic al llarg del temps, cal tenir en compte les variacions i diferències. En la història d’Enric VIII i Anna Bolena, Thomas Cromwell no és castigat, sinó que arribarà a ser dictador d’Anglaterra.

Per elaborar el muntatge audiovisual, he utilitzat les imatges que havia recollit per al treball, sobretot pintures de tema mitològic d’estil renaixentista, barroc i neoclàssic. Aquestes en són algunes representacions.

Esculapi: Relleu en fusta de l’edició De Re Medica, d’Alessandro Benedetti. 1549.

Amor de Febos i Coronis: Cornelis van Poelenburch (1594/95-1667), Apollo and Coronis.

Coronis moribunda: Apollo and Coronis, d’Adam Elsheimer (1578-1610). La pintura és dels anys 1607-1608.

La resta d’imatges les podeu veure o trobar en els enllaços sobre les figures històriques que us he deixat més amunt.

També he triat una peça per al fons musical que encaixa perfectament amb el tema que desenrotllo; es tracta de l’òpera Anna Bolena, de Gaetano Donizzeti.

El resultat de tot això és una creació audiovisual que us presento tot seguit.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CWQysfOFuFs[/youtube]

Qüestions: 

1. Sabeu qui era  Asclepi? Què representava en la mitologia clàssica?

2. Per quina raó Isabel I d’Anglaterra era anomenada la reina Verge?

3. En el mite clàssic, Apol·lo transforma el corb blanc, que era el seu confident, en un corb negre. Creieu que això transmet alguna lliçó? Quina?

4. Quin és el crim del qual s’acusava Anna Bolena? Quin és el seu destí final? 

Pau Molar Vilà                                                                                                                             4t C

 

El grec de #eleutheromania: ἐλεύθερος i μανία

Quatre universitaris de la carrera de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra han realitzat un projecte per a la seva classe d’ introducció a la realització de l`audiovisual publicitari.

L’Aina Tro -una exalumna de l’institut Premià de Mar i també aràcnida-, l’Ane Santiago, la Júlia Xandri i en Marc Saludes són els autors del vídeo que actualment està tenint molt a dir a les xarxes.

Faig aquest article per poder veure que el nom del seu treball audiovisual té origen grec: Eleutheromania prové del grec ἐλεύθερος “lliure”  i μανία “obsessió, mania”, és a dir, significa “un fort desig de ser lliures”.

[youtube]http://youtu.be/CDwIYNXI5IM[/youtube]

Aquí teniu una petita entrevista que he pogut fer als autors!

Què és el que feu exactament en aquesta assignatura?

Observem alguns treballs publicitaris i comencem a saber utilitzar les càmeres, els focus, etc. Per poder fer les nostres pròpies creacions. Entenem com és el procés de producció d’un espot, des de la idea, el càsting, el rodatge, el muntatge i fins a la “presentació al client” (que en el nostre cas és la professora).

-Com us va venir la idea de fer un spot sobre la independència?

Doncs sabíem que volíem tocar un tema social i que volíem treballar amb el poema de Bukowski. Entre la professora i l’equip vam arribar a la conclusió que la llibertat de Catalunya era la millor manera d’enfocar el nostre treball.

-Per què vareu decidir posar el nom d’eleutheromania com a títol del projecte?

Un dels membres del grup coneixia la paraula i de seguida va veure una relació enorme entre el nostre treball i el significat de la paraula. A més el que vam fer després va ser convertir-la en hashtag, una tècnica que ha resultat ser molt efectiva en el nostre cas. La paraula ha estat una de les claus per fer entendre el missatge d’una manera clara, concisa i original.

-Sabíeu que tenia origen grec? I en sabíeu alguna cosa del seu significat?

La primera vegada que la vam sentir no sabíem res de la paraula, però com que ens va agradar tant vam buscar l’origen i evidentment vam trobar les seves arrels en el grec.

La Vanguardia, Vilaweb i altres revistes us van publicar un article. Què en penseu que el vostre treball tingui tanta repercussió a les xarxes?

No ens esperàvem tantíssima repercussió, era un treball de classe que tenia un format viral, però la intenció era compartir-ho amb companys, amics i familiars. 48 hores després de penjar el vídeo ens acostàvem a les 30.000 visites. El dia anterior Pilar Rahola ens havia mencionat als seus perfils de Twitter i Facebook i 3 diaris online publicaven la notícia. Com és d’esperar no podíem parar de celebrar les bones notícies. Hem passat tot aquest cap de setmana passat contestant els comentaris i missatges que hem rebut de moltíssima gent que ha vist el vídeo i ens felicitava, estem assumint la situació encara.

-Ara mateix el vídeo passa les 80.000 visites. Però realment a quin tipus de persones volieu arribar?

Volíem arribar més enllà de les fronteres catalanes, però sabíem que els mateixos catalans eren els qui havien d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Evidentment, l’acollida del vídeo a Catalunya ha estat increïble, però sabem que ha arribat a Itàlia, Portugal i segurament alguns llocs més que no sabem encara. Tot i així repetim que no ens esperàvem que les intencions amb que vam fer el treball es fessin realitat.

-Teniu alguna anècdota interessant per compartir amb nosaltres?

Ostres!! Ens ho vam passar molt bé en general, però hi ha coses destacables!

L’Ane, un dels membres del grup, es va haver de posar a la piscina per rodar l’escena que surt de l’aigua, es va gelar perquè a més era un dels dies de més fred.

Per gravar la imatge de la Mussara, en Marc, també autor, va haver d’anar amb el seu pare d’excursió.

La Júlia, va gravar un noi corrent i a la primera pressa va caure!

L’Aina va haver de posar-se un líquid als ulls per fer veure que plorava.

En conclusió, podem veure que no només treballem els referents clàssics a classe i que, fins i tot, el grec i el llatí el podem trobar a qualsevol lloc i utilitzar-los!

Creieu que és bona idea la d’utilitzar el grec o el llatí? Sabeu d’algún anunci que tingui orígens grecs o llatins? Quin?

Moltes gràcies per tot, i bona feina!

Abril Ramos

4t ESO Llatí opt. 3

L’estructura de la ciutat d’Empúries

Introducció

La ciutat d’Empúries fou una de les ciutats més famoses i importants de la Península Ibèrica durant l’edat Antiga. Servia com a entrada per als vaixells que venien principalment de les costes d’Itàlia i Grècia per comerciar. Aquesta ciutat era una de les que més comerç marítim abastava de tota la costa actual de Catalunya, superant la quantitat de comerç de Barcino, l’antiga Barcelona. Empúries també era una de les ciutats amb més cultura de tota la península ja que era una ciutat colona grega i romana, cosa que feia que el nivell fos molt elevat.

Estructura de la ciutat

La ciutat tenia una superfície total de 22,5 hectàrees i estava dividida entre la part grega, que eren els nuclis urbans que es trobaven arran de la costa (Neàpolis i Paliàpolis), i la part romana, la part interior. Els nuclis de les ciutats eren petits, aproximadament d’unes cinc hectàrees cadascun mentre, que la resta de terreny, en temps de l’imperi Romà, tenia una superfície d’unes 12 hectàrees on es trobaven diversos edificis importants.

mapa Empúries

Part grega de la ciutat

Centrant-nos en la part grega, sabem que la Neòpolis també tenia una sèrie d’estructures com ara la muralla, que rodejava tota la ciutat, els santuaris d’Asclepi i Serapis, un mercat, una plaça o àgora (αγορά), una stoà (στοά) o pòrtic, i per últim uns dipòsits i filtres d’aigua. Els carrers de la ciutat grega eren irregulars i estaven adaptats al relleu del terreny. L’Asklepieion era un centre terapèutic i religiós consagrat al déu Asclepi. Els depòsits eren el lloc on s’emmagatzemava l’aigua necessària per dur a terme els ritus de purificació als quals s’havia de sotmetre el malalt, i el pou obert potser contenia les serps consagrades al déu.

Plànol Empúries 2

Part romana de la ciutat

Ara, centrant-nos en la part romana, podem apreciar que tenia una gran varietat d’edificis importants, com ara l’amfiteatre, el fòrum, la palestra o gimnàs i la muralla. El nucli urbà de la ciutat romana estava més ben organitzat, el terreny era més pla i, per tant, no es veien forcats a acomodar-se al terreny. La muralla era un mur de formigó encofrat sobre dues fileres de pedres. El fòrum tenia una gran plaça porticada, amb temples i botigues, i uns banys públics.

El documental “Empúries, l’ànima de Catalunya” tracta els aspectes més rellevants de la ciutat i la importància que han tingut al llarg de la Història.


Carregant vídeo…

I vosaltres, què coneixeu d’Empúries? Hi heu estat mai? Si és que sí, deixeu un comentari explicant quin record en teniu. Si és que no, sempre podeu fer-hi una visita virtual i afegir un comentari explicant què us ha semblat.

Miquel Saborit 4t ESO. Llatí.