DÉU GREC DE L’AMOR, PERFUM DE VERSACE, CANTANT ITALIÀ (EROS RAMAZZOTTI) I DISC DE MADONNA (1992)
Què sabeu del déu Eros? Coneixeu algun referent més relacionat amb aquesta divinitat?
Francesc Franquet Yerro
DÉU GREC DE L’AMOR, PERFUM DE VERSACE, CANTANT ITALIÀ (EROS RAMAZZOTTI) I DISC DE MADONNA (1992)
Què sabeu del déu Eros? Coneixeu algun referent més relacionat amb aquesta divinitat?
Francesc Franquet Yerro
DÉU GREC, FRAGÀNCIA MASCULINA, FILM DE WOLFGANG PETERSEN DE 2006, HOTEL SUBMARÍ DE LUXE A ILLES FIJI (POSEIDON UNDERSEE RESORT) I ALGUES DE LA MEDITERRÀNIA
Francesc Franquet Yerro
Deixant enrere torrons, nadales, dinars en família, el caliu de la llar de foc…, les alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albénz hem començat amb moltes ganes d’endinsar-nos de nou en el món clàssic de l’Antiga Grècia. I ho fem amb un repte molt especial, una gimcana sobre el cicle micènic que hem preparat entre totes i del qual esperem que aprofiteu, aprengueu i gaudiu.
Abans de tot, com a escriptora de l’article, m’agradaria fer-vos una breu definició sobre el cicle micènic, tot i que si teniu qualsevol dubte sempre podeu consultar aquest enllaç de la professora de clàssiques de l’institut, Teresa Devesa Monclús, el qual us serà molt útil per entendre les etapes del cicle treballat. Doncs bé, el cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes (Μυκῆναι) i tenen com a personatge central Agamèmnon (Ἀγαμέμνων).
A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle Micènic. Deixem a les vostres mans que resolgueu a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles. Però com que no volem ser massa estrictes, us donem un parell de pistes:
Per acabar volia apuntar que la recerca de les imatges ha estat complicada, ja sigui perquè no hem trobat una fotografia per cadascun dels episodis o bé perquè la font de la fotografia no era fiable. Alguns dels espais web que hem utilitzat han estat Theoi, Wikimedia Commons, Xtec, Ancient Rome (RU)…
Esperem que us hagi agradat el nostre primer article de l’any 2015! Estigueu atents perquè d’aquí uns dies publicarem, en un comentari, les respostes correctes a cada número i la seva corresponent font.
Fins aviat aràcnides i aràcnids!
Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz
L’essència de la escriptura carolíngia és un treball de recerca en el qual parlo de molts aspectes diferents que em van conduir al meu tema principal, l’escriptura carolíngia.
Portada del meu treball de recerca, feta a mà
El meu treball es divideix en quatre parts fonamentals:
Atès l’entorn clàssic que presenta l’Aracne fila i fila, destacaré alguns aspectes del meu treball que tenen una relació directa amb el món grecollatí.
Per començar, a l’antiga Creta es van donar dos tipus de sistema d’escriptura, anomenats Lineal A (encara no desxifrat), propi de la llengua minoica, i el Lineal B (que va ser desxifrat), propi de la llengua micènica.
Tauletes procedents de Cnossos. Escrita en lineal A, minoic mitjà, cap a 1900 aC Tauleta trobada a Micenes a la ” casa del venedor d’oli ”, circa 1250 aC. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Fotomuntatge fet per Amar Astudillo
A continuació, trobem el vas de Dípilon a Atenes, que conté la inscripció més antiga escrita en alfabet grec. El nom d’aquest vas prové del grec pylos, que vol dir “porta” o “refugi”, fent referència a la doble porta de la ciutat d’Atenes a prop de la qual està situat el cementiri en què es va trobar el vas. Es tracta d’un trofeu per premiar al guanyador d’un concurs de ball.
Fotomutatge fet per Amar Astudillo
La inscripció original diu, ΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ,
i se sol transcriure en minúscula com
ὸς νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
τô τόδε κλ[.]μιν[…],
que en la transcripció clàssica que estudien les companyes de Grec seria
ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….
La tauleta trobada a Marsiliana de Albegna conté un alfabet de vint-i-sis signes que constitueixen l’alfabet occidental més antic, l’alfabet etrusc. El sentit de lectura es de dreta a esquerra. Datada cap al 700 a.c. A. Actualment es troba al Museu Arqueològic de Florència.
Pel que respecte a l’alfabet llatí, destaco les següents inscripcions i documents:
El manuscrit es conserva al Herzog August Bibliothek a Wolfenbüttel
Es troben al Museu Britànic
Actualment es troba a Estranburg
A posteriori apareixen una sèrie de tipografies anomenades escriptures nacionals, que es donen arreu de tota Europa. Aquestes són:
Finalment, l’últim apartat es concentra en l’escriptura carolíngia que apareix com a evolució de totes les tipografies esmentades anteriorment.
Fotografia feta per Amar Astudillo
La part practica del meu treball la podeu trobar al compte d’Instagram @papyrusblau.
AmarAstudillo
2n de Batxillerat