Category Archives: Llatí 4t

Què és “gramàtica”?

Aquestes vacances he descobert l’humor increïble del còmic mexicà anomenat Cantinflas. Si observeu aquest fragment de la pel·lícula “El portero” de 1949 hi trobareu l’explicació de gramàtica, el mot idioma, sabreu què és una conjugació, com conjugar un verb… i després podreu explicar quin origen etimològic tenen. Fixeu-vos-hi bé i sabreu també quin llatinisme utilitza.

Maria

Adidas amb ales!


Ave,

L’altre dia mentre estava veient el nou anunci d’Adidas vaig pensar en fer aquest article quan al 0:32 apareixen unes sabatilles amb ales al costat, “adidas JS Wing”. Quin bell homenatge al déu missatger de Zeus, Hermes en grec, Mercuri en llatí!

Dissenyades per Jeremy Scott qui ha dotat d’unes ales que inviten a volar amb elles en els nostres peus per aquesta nova temporada Primavera-estiu 2010. Aquestes sabatilles han estat inspirades pels jugadors de bàsquet de la dècada dels 80, encara que el creatiu li hagi donat un toc angelical amb aquestes ales desmuntables que s’ajusten al calçat gràcies als cordons.

Què us ha semblat? Es curiós eh, però per què creieu que han tingut la idea els d’Adidas i no pas els de Nike, la deessa de la victòria, ja que ella mateixa porta ales i podia volar? Que potser Adidas té alguna referència clàssica?

Vale!

Irena Jagustín
1r de batx. llatí i de grec

Jeroglífics d’antropònims

La Margalida ens va manar aquesta activitat a través del Moodle de llatí de quart, tot partint d’aquest apunt de El Fil de les Clàssiques. Ens ha agradat molt fer-la i ara la volem compartir juntament amb aquest qüestionari que acompanya els nostres jeroglífics d’antropònims grecollatins per posar a prova el teu enginy.


Juli Cèsar, un gran conqueridor assassinat

Acabo de llegir en El Fil de les Clàssiques la interesant tasca que avui us mana la Margalida, un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar tot partint del relat de Mark Twain, i us vull donar un cop de mà tot recomanant-vos també aquest interessant i esborronador documental sobre el conqueridor assassinat:

Gaby
Idus de març de MMX

“Cleopatra”. Selecció d’escenes

Tal com us he promès en algun comentari, no veurem els 243 glamourosos minuts que Mankiewicz va dedicar al lluiment de la sensual Elisabeth Taylor en el seu paper de Cleòpatra, però n’he preparat una selecció de fragments.

No es tracta d’un recull breu, però ha estat realment difícil triar, entre les diferents escenes del film, 35 minuts que us permetessin, per una banda, copsar el significat del que us explicava la Paula al seu article i, per l’altra, comprendre millor alguns episodis i personatges del període que hem anomenat Rei publicae finis.

La selecció consta de 4 fragments:

  • Arribada triomfal de Cleòpatra a Roma. Amb el fill de Cèsar, Cesarió, al costat, la reina egípcia es presenta al poble amb una magnificència que els deixa bocabadats. No creieu que el gran arc del triomf que dóna entrada al fòrum de Roma queda ridicul quan hi passa la immensa Esfinx que li serveix de tron? Fixeu-vos en les matrones romanes, tan tocades i posades, elles, i en els senadors, seriosos i preocupats pel record dels temps monàrquics als quals no volen tornar. I Marc Antoni, que ja mira amb ulls esmaperduts la bella amant del seu mentor, Cèsar?
  • Dictator. Els deliris de grandesa de Cèsar, animats per Cleòpatra, topen amb els defensors de la República, entre ells, el seu fill adoptiu Brutus.
  • Neix l’amor. Un cop mort Cèsar, Marc Antoni sucumbeix als encants de l’egípcia, després d’una festa disbauxada en què ballarines i ballarins representen una al·legoria mitològica enmig d’una boira mistèrica causada pel baf de l’alcohol. Reconeixeu les referències mitològiques? D’altra banda, enteneu ara allò que us deia de les escenes amoroses del cinema dels 60? No hi ha res explícit, però la sensualitat hi és portada a l’extrem. Ja ens va dir la Paula que l’idili que va nèixer entre la Taylor i el Burton va aixecar espurnes en el Vaticà.

  • I a continuació, trobem Octavi al senat parlant obertament contra Antoni. Aprofiteu per fer-vos una idea del funcionament del senat que tan bé coneixeu a hores d’ara…
  • Octavi a Alexandria. El futur Imperator trobarà una Cleòpatra derrotada, enfonsada per la mort d’Antoni, però no aconseguirà endur-se-la a Roma per passejar-la com un trofeu, igual que Juli Cèsar, pels carrers de la ciutat.

En fi, visioneu les imatges, responeu les preguntes i els focus d’atenció que us proposo i comenteu tot allò que us suggereixin les escenes des dels punts de vista prèviament esmentats: la història de Roma i el llenguatge cinematogràfic com a transmissor d’aquesta.
TERESA

De MUSA, música, mosaic, museu…

 Qui ho diria, que del nom de les muses sorgissin mots com aquests en diferents llengües!:

 

CATALÀ

MUSA

CASTELLÀ

MUSA

FRANCÈS

MUSA

ANGLÈS

MUSE

ALEMANY

MUSE

MÚSICA

MÚSICA

MUSIQUE

MUSIC

MUSIK

MUSEU
Museografia
Museologia

MUSEO
Museografía
Museología

MUSÉE

Muséologie

MUSEUM

Museology

MUSEUM

Museologie

MOSAIC
Musiu
Mosaístic

MOSAICO
Musivo
Musaístico

MOSAÏQUE
Mussif
Mosaïstes

MOSAIC
(Tesellation)
Mosaicists

MOSAIK

Mosaikleger

Sabeu qui eren les Muses i com podríem explicar aquesta pervivència lèxica (em podeu ajudar també si voleu a ampliar-la!)?

P.D. :

Rebeca Sánchez, 1r batx. grec

La millor de la competició de ball!

Tot seguit, podreu llegir la meva actualització d’un mite d’Ovidi (val més tard que mai!). Sabríeu dir quin?:

La millor de la competició de ball!

El que m’encantava, com no, era ballar Hip-hop. Jo vivia a Brooklyn, i ni tan sols vaig arribar a conèixer els meus pares, ja que als pocs mesos de néixer, el meu pare va desaparèixer, no sé encara ni per què. I d’altra banda, la meva mare va tenir càncer de mama, que li va provocar la mort només quan jo  tenia vuit anys. Per això, visc amb la millor amiga de la meva mare, la Jenifer, procedent d’una família pobra, amb cinc boques que alimentar inclosa jo. Em vaig criar al carrer, cada dia després d’anar al col·legi, que tampoc hi anava, m’ajuntava amb ells, una banda de nord-americans, que es passaven el dia practicant passos i fent confrontacions amb altres bandes. Jo, doncs, també formava part del grup, era com diguem, la capitana. Gairebé tots els cap de setmana, ens anaven a competir a festivals que es convocaven als pitjors barris de Brooklyn. El propòsit de la Jenifer era que m’apuntes a una escola especial de dansa, ja que deia que tenia molt de talent com el que va tenir la meva mare. Això veritablement, era el que sempre havia somiat, arribar a ser una ballarina professional i no dependre de ningú. Jo no hi estava encara molt convençuda, ja que hauria de deixar enrere tots aquells que estimava, però, després de reflexionar-hi molts dies, ho vaig decidir.

Aviat va arribar el dia de la  competició. Hi havia molta gent que lluitava per aquest gran somni. Hi havia una noia, les típiques nenes riques mimades, que era bastant bona, però s’ho feia creure molt. Al final de la competició, vam quedar precisament nosaltres dues. La primera que va haver de sortir a ballar vaig ser jo: vaig fer tot el que podia i més, procurant no cometre cap errada perquè em poguessin desqualificar. Després va ser ella qui va sortir, i abans de fer-ho, em va mirar com dient “que creus que ets millor que jo?”, bah, i jo vaig restar preocupada.

La noia  ho va fer magnífic i jo ja estava segura que no guanyaria el premi. Aleshores, després d’una estona que els tribunals s’aclarissin, van sortir amb què totes dues ho vam fer molt bé i que es quedaria en un empat: havíem de fer un combat, com en el carrer. Això significava que posaven la música i ens picàvem l’una contra l’altra sense cap regla, i amb això acabaria sortint la guanyadora. Finalment, el tribunal va decidir que jo fos la guanyadora, ja que ella va intentar fer un pas molt difícil i no li va sortir. La noia tota enfurida va agafar-me del coll i em va trencar el collaret d’or blanc que sempre portava amb mi, ja que era allò que em feia sentir-me a prop de la meva mare. Jo, amb el cor trencat, vaig agafar el collaret i me’n vaig anar a casa sabent que havia aconseguit el meu somni i que la meva mare segurament estava molt d’orgullosa de mi. La noia va quedar molt enrabiada per la meva fulgurant victòria i la seva injusta derrota.

Irena Jagustin, 1r batx llatí i grec

“El naixement de Venus” de Sandro Botticelli arreu

En El Fil de les Clàssiques ja tenim un apunt sobre “El naixement de Venus” de Sandro Botticelli; però la Margalida insisteix en la pervivència del mite en la interdisciplinarietat de les matèries que cursem i en el bombardeig diari de la publicitat, tant televisiva, com impresa en paper o a través d’internet, … Jo el curs passat a Ciències Socials de quart de l’ESO el vaig treballar des d’un punt de vista formal i ara us exposo aquí el meu PowerPoint, ampliat amb la pervivència  en la publicitat i les arts avui  i  algunes de les preguntes de la Lida que m’heu d’ajudar a respondre i si trobeu més pervivència, feu-me-la, sisplau, arribar:

 

  • Amb quin nom és conegut el pintor Alessandro da Mariano di Vanni di Amedeo Filipepi, autor del quadre anterior?

  • On es troba aquest quadre?

  • Quin nom rep en grec la dea? Quins atributs té aquesta deessa en la mitologia grega? De què és deïtat?  Pel que fa al naixement d’aquesta dea, s’expliquen dues versions mitològiques. Amb quina d’ella relacionaríeu la que s’expressa en la pintura. (Fóra bo llegir Hesíode, Teogonia 190-206).

  • Alguns autors creuen que el rostre de la dea és el de Simonetta Vespucci.Quina relació creieu que tenia amb el pintor?

  • En quin famós escultor grec del segle IV aC i en quina obra seva, conservada en diverses còpies, es va inspirar el nostre pintor per fer la imatge de la dea? 

  • Com definiríeu l’ideal de dona que representa la dea de la pintura?

  • Tant de la dea com dels altres personatges que apareixen en la pintura han pervingut mots i expressions. En sabeu alguna?

  • Quin retall publicitari inclós en la presentació s’apropa més a l’original? I quin s’aparta més? Per què?

  • Anunci per anunci, comenteu com i amb quina finalitat s’utilitza avui la pervivència clàssica del “Naixement de Venus”.

  • Per què creieu que tant la pintura com la dea que representa són encara vigents en l’actualitat, fins i tot hi ha un joc de nenes per vestir la dea?…

  • Coty Ledesma, 1r de batx llatí i grec