La millor de la competició de ball!

Tot seguit, podreu llegir la meva actualització d’un mite d’Ovidi (val més tard que mai!). Sabríeu dir quin?:

La millor de la competició de ball!

El que m’encantava, com no, era ballar Hip-hop. Jo vivia a Brooklyn, i ni tan sols vaig arribar a conèixer els meus pares, ja que als pocs mesos de néixer, el meu pare va desaparèixer, no sé encara ni per què. I d’altra banda, la meva mare va tenir càncer de mama, que li va provocar la mort només quan jo  tenia vuit anys. Per això, visc amb la millor amiga de la meva mare, la Jenifer, procedent d’una família pobra, amb cinc boques que alimentar inclosa jo. Em vaig criar al carrer, cada dia després d’anar al col·legi, que tampoc hi anava, m’ajuntava amb ells, una banda de nord-americans, que es passaven el dia practicant passos i fent confrontacions amb altres bandes. Jo, doncs, també formava part del grup, era com diguem, la capitana. Gairebé tots els cap de setmana, ens anaven a competir a festivals que es convocaven als pitjors barris de Brooklyn. El propòsit de la Jenifer era que m’apuntes a una escola especial de dansa, ja que deia que tenia molt de talent com el que va tenir la meva mare. Això veritablement, era el que sempre havia somiat, arribar a ser una ballarina professional i no dependre de ningú. Jo no hi estava encara molt convençuda, ja que hauria de deixar enrere tots aquells que estimava, però, després de reflexionar-hi molts dies, ho vaig decidir.

Aviat va arribar el dia de la  competició. Hi havia molta gent que lluitava per aquest gran somni. Hi havia una noia, les típiques nenes riques mimades, que era bastant bona, però s’ho feia creure molt. Al final de la competició, vam quedar precisament nosaltres dues. La primera que va haver de sortir a ballar vaig ser jo: vaig fer tot el que podia i més, procurant no cometre cap errada perquè em poguessin desqualificar. Després va ser ella qui va sortir, i abans de fer-ho, em va mirar com dient “que creus que ets millor que jo?”, bah, i jo vaig restar preocupada.

La noia  ho va fer magnífic i jo ja estava segura que no guanyaria el premi. Aleshores, després d’una estona que els tribunals s’aclarissin, van sortir amb què totes dues ho vam fer molt bé i que es quedaria en un empat: havíem de fer un combat, com en el carrer. Això significava que posaven la música i ens picàvem l’una contra l’altra sense cap regla, i amb això acabaria sortint la guanyadora. Finalment, el tribunal va decidir que jo fos la guanyadora, ja que ella va intentar fer un pas molt difícil i no li va sortir. La noia tota enfurida va agafar-me del coll i em va trencar el collaret d’or blanc que sempre portava amb mi, ja que era allò que em feia sentir-me a prop de la meva mare. Jo, amb el cor trencat, vaig agafar el collaret i me’n vaig anar a casa sabent que havia aconseguit el meu somni i que la meva mare segurament estava molt d’orgullosa de mi. La noia va quedar molt enrabiada per la meva fulgurant victòria i la seva injusta derrota.

Irena Jagustin, 1r batx llatí i grec

17 thoughts on “La millor de la competició de ball!

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    No he vist la pel·lícula, Diana; però moltes gràcies per establir-ne similituds!

  2. Laura G

    Hola Ire!
    me ha gustado mucho la historia!¿Es la recreación del mito de Aracne?

  3. Coty

    Ave!
    Doncs sí que té similituds amb “You got served” però la història de la noia és molt més semblant a “Step up 2 – The streets”.
    M’ha agradat molt la història Ire, l’has relacionada molt bé amb el mite i l’has modernitzat també molt bé 🙂
    Vale!

  4. haja sande

    Liidaa!

    BUUUUAAH! ireeee tu as currat eeeh! que m’gradat molt i que la vritat m’arecordat a la pel.licula step2 i la de you got serverd son unes de les millors pelis de hip-hop que vist la vritat que son massa=)

    FELICITATS IRENE:)

  5. Oriol García

    Ire! M’ha agradat molt la historia!! Está molt bé adaptada a la teva manera.

  6. Rabab

    ave lida!!
    Ire la història esta molt currada i t’ha quedat molt bé.
    És el mite de aracne.

  7. nuria

    Salve Irene!
    La veritat que la història que has redactat és realment conmovedora. La foto del collaret que hi ha a dalt és preciosa i si no m’equivoco ens dona una petita pista cap a la solució de la pregunta que has plantejat; crec que es tracta del mite de Aracne i Pal·las.

    Enhorabona Irena, la historia és molt maca! =)

    Valee! 😀

  8. Joël Beltrán

    El mite que versiones és clarament el d’Aracne, crec, vaja.
    M’ha agradat molt com has transportat el mite als carrers de Brooklyn, i he de reconèixer, que fins al final he anat bastant perdut per saber quin mite era.
    Felicitats, està molt bé!!

  9. lina

    Ave! primer de tot tinc a dir que és una molt bona actualització del mite d’Aracne, ja que recrea totes les parts principals del mite.
    abans de veure el nom de qui ho havia fet, ja vaig veure que era el de la Irena, perquè és el seu estil.
    felicitats molt bon apunt!:D

  10. stefanny

    Ave!això s’asembla molt a pelis de molt èxit…esta molt bè el teu treball,l’història esta molt bè molt entranyable.felicitats

  11. Edgar Delgado

    Teniu raó, és el mite d’Aracne, encara no hem arribat a llegir-lo a 1r, però m’enrecordo de l’any passat, que no sabia que el nom del nostre blog venia d’aquí.

  12. Fatima

    salve!

    Primer de tot felicitar a la Ire per aquest article, es una historia molt bonica i que a mes a mes amb sona alguna pelicula que van fa `poc temps que la van donar per tele pero no estic del tot segura.

  13. Cristina Álvarez Post author

    Després d’haver llegit el mite d’Aracne al llibre Narracions de mites clàssics, em va semblar un mite interessant i sobretot molt bonic, per això l’he recreat, toit fent honor al nom del nostre bloc, encara que no em sigui fàcil inventar històries, aquell dia estava bastant inspirada per a fer-ho, però la Lida diu que és millor deixar-lo aquí en comentari per no dispersar la informació i té relació, tot i que la desconeixia, amb la recreació de la Irena. A veure, què n’opineu?

    L’Aïda, una noia alta, rossa, prima i bella que vivia al bell mig de Barcelona, era una noia que des de sempre li havia cridat l’atenció el món de l’espectacle: cantar, ballar, actuar…

    Quan quedava per a sortir pel poble amb les seves amigues sempre els hi feia demostracions, tot demostrant la seva gran habilitat pel ball.

    Tothom que passava pel carrer on l’Aïda estava i la veien ballar, moure’s d’aquella manera que semblava inhumana, quedaven meravellats, s’admiraven i es quedaven a veure-la.

    Malgrat això, l’Aïda tenia una gran rival des de sempre, des que eren ben petites i anaven a la llar d’infants juntes. La noia es deia Andrea i també ballava com els àngels i, per culpa d’això, mai no s’havien acabat de portar bé.

    L’Aïda era molt competitiva, potser fins i tot massa, i un dia va començar a llançar-se floretes a ella mateixa, autoproclamant-se la millor, tot menyspreant la Carla, una de les noies més perilloses de tot Barcelona i venjativa de la ciutat, coneguda per les baralles que envolten la seva vida, encara que gairebé ningú no sap per què s’ha tornat així, només les persones més properes a ella, que casualment són les que recomanen que ningú no es fiqui amb la vida de la Carla, ja que se’n pot sortir malparat.

    Malgrat això, l’Aïda va seguir burlant-se i dient que ella podria superar la Carla, amb això que a aquesta última li van arribar veus de que l’Aïda havia estat parlant d’ella, fos per bo o per dolent ho va fer, i això tindria greus conseqüències per a l’Aïda.

    La Carla va anar a buscar la noia que tant l’havia criticat i que tant havia burlat, i la va trobar,al parc de la Ciutadella, amb les seves amigues de sempre i com no: ballant. Semblava que la futura baralla entre les dues deesses del ball hagués estat premeditada, ja que l’Aïda s’havia encarregat de portar el seu Ipod i els seus grans altaveus portàtils. La Carla ja havia arribat on estaven totes les noies, l’Aïda i ella van creuar una mirada, la de la Carla plena d’odi i la de l’Aïda de por, però és clar, no ho podia demostrar que en tenia de por! Sonava la música amb un volum molt alt, la gent començava a acostar-se al voltant… La baralla estava a punt de començar!

    La Carla va dir a la seva contrincant quina cançó volia ballar, la va posar i va començar el seu ball. Es movia d’una manera inhumana, fent uns passos d’allò més complicats, meravellosos. Tothom va quedar amb la boca oberta, i aviat van començar a sentir-se crits i aplaudiments d’admiració.

    Quan va finalitzar el seu ball, va ser el torn de l’Aïda. Va acostar-se al seu Ipod i va posar la seva cançó preferida, i va començar a ballar, amb el mateix ball de sempre, que tant agradava a tothom. Ella també feia uns passos genials, i gràcies a la seva gran flexibilitat, va realitzar unes quantes piruetes, que va fer que tothom quedés meravellat. Cada cop s’acostava més gent a veure el seu ball, i quan va acabar-lo, tothom va començar a aplaudir i a cridar d’emoció.

    La Carla va quedar enfurismada i enrabiada, va acostar-se a l’Aïda i li va dir cridant:

    -Encara que el teu ball hagi tingut més èxit, jo no deixo de ser la millor, et queda prou clar? Ves-te’n d’aquí ara mateix, i no et vull veure mai més, que et quedi clar, que t’acabo de convertir en la riota de la ciutat, ningú no podrà acostar-se a tu sense tenir greus conseqüències!

    I així va ser, l’Aïda va quedar convertida en la riota del poble, a la noia a la qual ningú no s’acostava, per por de que li passés el mateix que a ella.

  14. Margalida Capellà Soler Post author

    Cristina, has fet una bona actualizació del mite d’Aracne, tot traslladant-lo en una competició de ball al carrer, hagis vist o no You god served, és un bon lloc per recrear el mite de la filadora Aracne!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *