Category Archives: Llatí 4t

“Rambla Llibertat” Més referents clàssics a la Cantània

imgres

Amics aràcnids,

Us escric, un any més, fent referència a la Cantània de l’Auditori de Barcelona que enguany celebra el 25è aniversari i a més està emmarcada dins dels actes del “Tricentenari 1714 – 2014”. L’obra inèdita es titula “Rambla llibertat” i el text és d’en Marc Rosic i la música del compositor Albert Carbonell, qui ha creat unes melodies i harmonies ben originals.
Resumint i entrant en el tema que aquí ens concerneix, el compositor s’ha inventat 6 combinacions de 4 notes que en ser tocades produeixen una sonoritat determinada. Aquestes sonoritats les ha anomenat “Sonoritat color alpha” “sonoritat color beta” i així fins a la “zeta”. Tota la cantata està basada en aquestes combinacions de notes, i hi haurà cançons que utilitza una o més sonoritats depenent del moment. Quina cosa més original no?
Estem impacients per conèixer totes les raons i explicacions relacionades amb aquest univers sonor que l’autor ens faci arribar en la propera formació de mestres. Però, entretant, estudiants aràcnids, potser vosaltres ens podríeu explicar si aquesta classificació basada en les lletres gregues és un fet aïllat o bé és una cosa habitual i comú? Hi ha altres exemples? Quins són? Per què creieu que es fa servir l’alfabet grec per a aquest propòsit? Esperem que entre tots podem treure a la llum aquest entrellat, i de pas, aprendre col•laborativament.

Bona feina!
Xavi de música

Segona part pels qui vulguin ampliar les informacions:

La classe de 5è de primària de l’Escola Bergantí del Masnou estem a punt de començar a estudiar la nova cantata del projecte Cantània de l’Auditori de Barcelona. La Cantània és un concert creat i treballat amb les escoles durant tot l’any, amb sessions de formació obligatòria per a professors. El gran final és la interpretació dels alumnes que viuen una experiència musical inoblidable damunt de l’escenari. Enguany sobrepassem els 40.000 participants, que actuarem en grups de fins a 800 nens alhora a l’Auditori de Barcelona i d’altres repartits per Catalunya, Espanya i part de l’estranger. Tothom pot assistir de públic en aquests concerts i podeu trobar més informació al web de l’Auditori.

L’argument de la cantata d’enguany és el següent: “Rambla Llibertat és un barri on l’alegria es respira arreu i la concòrdia es viu de manera genuïna. Aquest cas tan especial desperta l’interès d’Estela, una atrafegada periodista de la televisió, sempre a la recerca de notícies insòlites, i ara disposada a descobrir quin secret hi ha al darrere d’un fet tan inusual. Gómez, el seu nou càmera, li farà obrir els ulls i, passejant pels carrers del barri, l’ajudarà a entendre que una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals i que el que fa la Rambla tan especial és que els seus veïns gaudeixen de la pròpia llibertat sense oblidar mai el respecte als altres.
La –nostra- Rambla Llibertat és, doncs, un espai essencialment plural, divers i cosmopolita, on s’hi respira un sentiment de fraternitat, concòrdia, respecte i dedicació a la comunitat, però al mateix temps és un espai eminentment lúdic, on la diversió i la disbauxa també tenen cabuda i la festa té lloc al carrer amb la participació de tots els veïns, ja sigui en forma de llaminera xocolatada infantil o d’esbojarrada paella popular. També hem volgut que aquest sentiment amarés tota la música de la cantata. Això s’ha traduït en la partitura en una barreja de gèneres eminentment urbans (rap, beatbox, blues, dixieland o reggae) amb músiques del món, (el dabke àrab, els ritmes africans o la samba brasilera), tots passats pel tamís d’un tractament eminentment contemporani“
.

Enguany ja en fa una bona colla que publiquem articles en aquest bloc relacionats amb la Cantània. Ens hem adonat que cada any, sigui per una cosa o per una altra, hi trobem referents clàssics. Per això, i repetint la demanda que ja vaig fer l’any passat, pregunto als qui hagin llegit fins aquí, si és que no es pot fer una gran obra sense tenir-los en compte? Salutacions a tothom.

Per veure la proposta de l’Univers sonor del compositor cliqueu aquí.

Xavi de música

L’origen dels signes d’interrogació i d’exclamació


T’has plantejat alguna vegada d’on prové el nostre signe interrogatiu? Doncs, el nostre signe d’interrogació ? prové de l’abreviatura QVAESTIO, que en llatí vol dir “pregunta”, ja que s’escrivia QO i va passar a ser escrita con un dígraf en la q a dalt i la o a sota, i va evolucionar fins que va arribar a ser el signe ?. 

Ara que ja saps quin és l’origen del signe interrogatiu, saps d’on prové el nostre signe d’exclamació, també anomenat d’admiració? El signe de l’exclamació ! prové de la paraula llatina interjectio “interjecció”; a partir de les lletres IO es va formar el símbol  que va arribar a ser un dígraf amb la I sobre la O i això va donar com a resultat el signe !.

Com veus, tot té una explicació! Recordes quin era l’origen de &?

Chaima Zaouagh

1r Batx. Llatí

Referents clàssics a Caçadors d’ombres

Salve!

La saga de Caçadors d’ombres de Cassandra Clare, publicada ja fa uns anys, ha adoptat la màxima popularitat fa poc, quan l’agost del 2013 es va estrenar la primera adaptació cinematogràfica.

Aquí us deixo una petita sinopsi de la saga:

La Clary és una adolescent de quinze anys que viu a Brooklyn, Nova York amb la seva mare. Creu tenir una vida normal,  però tot canvia un dia, quan presencia com dos nois i una noia maten un atractiu noi de cabell blau en una discoteca, el Pandemònium. El seu millor amic Simon, afirma no veure res, igual que els altres joves de la discoteca. La Clary es pensa que s’ha tornat boja, però es tornarà a trobar amb aquells tres caçadors d’ombres quan segresten la seva mare. Des d’aquell dia descobreix la seva verdadera identitat, la de caçadora d’ombres, i s’adona que la seva mare li ha ocultat més coses de les que es pensava. Juntament amb en Jace i els altres dos caçadors d’ombres s’endinsarà en la recerca de la Copa Mortal, un Instrument Mortal que permet crear nous caçadors d’ombres.

Al segon llibre, apareixen nous personatges i noves criatures, els subterranis: homes llop, fades, bruixots i vampirs.

El primer llibre de la saga, Ciutat d’ossos (City of bones) va ser publicat el 2007, i així, any rere any s’han anat publicant els altres llibres: Ciutat de cendra (City of ashes) el 2008, Ciutat de vidre (City of glass) el 2009, Ciutat dels àngels caiguts (City of fallen angels) el 2011 i Ciutat de les ànimes perdudes (City of lost souls) el 2012. L’any vinent, el 2014 es publicarà l’últim llibre de la saga: Ciutat del foc celestial (City of heavenly fire).

Paral·lelament, Cassandra Clare ha escrit una trilogia que explica els orígens dels caçadors d’ombres; Caçadors d’ombres: Els orígens (The mortal instruments: The infernal devices). La trilogia està composta per: Àngel mecànic (Clockwork Angel) publicat el 2010, Príncep mecànic (Clockwork Prince), publicat el 2011 i Princesa mecànica (Clockwork Princess), publicat el 2013.

Aquestes són totes les expressions i els noms llatins que he trobat:

 –Ave atque vale

Els caçadors d’ombres utilitzen sovint aquesta expressió per acomiadar un altre caçador d’ombres quan mor en combat. El seu significat seria “Salutació i comiat”.

Aquesta expressió, però no és original de Cassandra Clare, sinó d’un poema de Catul.Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus) era un important poeta romà que avui dia encara influencia els poemes. No se sap gaire de la vida de Catul, probablement va néixer a Verona, dins d’una família rica. Aquí us deixo el poema, amb traducció inclosa on s’esmenta l’expressió. Es titula Carmina.

Carmina

Moltes nacions i molts mars he creuat , germà meu,

per venir a dedicar-te aquests infeliços versos fúnebres,

com a últim tribut a la mort,

i com l’intent de parlar amb aquestes mudes cendres .

Des de que la Fortuna tan injustament ens va separar,

em va privar, ¡pobre de mi!, de l’alegria de veure’t.

Pugui almenys jo, ara, fidel als nostres ancestres

que han conservat el deure d’aquests tristos rituals funeraris

dipositar sobre la teva tomba aquestes llàgrimes com ofrena,

i en l’eternitat, germà, saludar-te i acomiadar-me.

Multas per gentes et multa per aequora vectus

advenio has miseras, frater, ad inferias,

ut te postremo donarem munere mortis

et mutam nequiquam alloquerer cinerem.

Quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum.

Heu miser indigne frater adempte mihi,

nunc tamen interea haec, prisco quae more parentum

tradita sunt tristi munere ad inferias,

accipe fraterno multum manantia fletu,

atque in perpetuum, frater, ave atque vale.

 –Dura lex sed lex

Expressió que significa, “la llei és dura però és la llei”. És utilitzada pels caçadors d’ombres per referir-se a les lleis que imposa La Clau, el que vindria a ser més o menys com els jutges.

És una expressió originària del Dret romà, que ens diu que hem d’obeir les lleis per molt dures que ens semblin, encara que no ens agradin.

Fidelis ad mortem

La traducció és “Fidel fins a la mort”. Al llibre, segons diu la Clary és el lema de la policía de Nova York, i està inscrit a les rajoles d’una comisaria abandonada on resideix la manada d’homes llop d’en Luke Garroway.

Facilis descensus Averni

Inscripció que hi ha a l’àngel que permet l’entrada a la Ciutat d’Ossos. Nephilim:Facilis descensus averno. Significa “Nefilim: El descens a l’infern és fàcil”.

Aquesta expressió tampoc és original de l’autora, sinó que ha estat extreta de l’Eneida, de Virgili.

A l’Eneida, Virgili ens explica la història d’Eneas i Sibila, que van baixar a l’infern amb una branca d’or per poder tornar. D’aquí ve l’expressió Facilis descensus Averni, que explica que baixar a l’infern és fàcil, però molt poques persones han pogut marxar-hi. La branca permetia que poguessin sortir de l’infern.

Facilis descensus Averno;

noctes atque dies patet atri iuana Ditis;

Sed revocare gradum superasque evadere ad auras,

Hoc opus, hic labor est.

Baixant sense dificultat a l’Infern;

nits i dies esperen obertes les portes del negre Plutó;

però recuperar la posició i escapar dels vents superiors, de més amunt,

aquest és el treball, aquí està l’esforç.

Ignis aurum probat

Aquesta expressió significa “El foc prova l’or”. És utilitzada per Isabelle quan entra a la Ciutat Infracta, on resideixen les Germanes de Ferro. Amb un ganivet es fa un tall a la mà mentre pronuncia aquesta frase, de manera que el pont llevadís baixa i ella i la Jocelyn, la mare de la Clary hi entren.

És una frase del  filòsof, polític i dramaturg romà Luci Anneu Sèneca, personatge que també apareix a Els jocs de la fam.

Abyssus abyssum invocat

Significa: Un abisme crida a un altre abisme, a la profunditat.

El capítol cinc de Ciutat dels àngels caiguts fa referència a questa expressió: Un infern crida a un altre infern. Un abisme (l’infern) crida un altre abisme.

Beati bellicosi

La frase real en llatí es Beati Pacifici, que significa “Que els pacífics tinguin sort”. La seva traducció castellana és potser més literal: Bienaventurados los pacíficos.

Al llibre s’ha modificat l’expressió per a que signifiqui “Que els guerrers tinguin sort”, “Bienaventurados los guerreros”

Acheronta movebo

Frase que hi ha a l’anell d’en Sebastian, el germà de la Clary. La frase sencera és “Flectere si nequeo superos, Acheronta movebo” i és una frase de Virgili que significa: “Si no puc convèncer el cel, mouré els inferns”.

A l’Eneida, la deessa Juno era enemiga de Eneas i dels troians, i quan Eneas està a punt d’instal·lar-se a terres italianes, pronuncia aquestes paraules. “Si no puc doblegar els déus d’allà dalt (el cel), acudiré a l’Infern”.

Sic semper tyrannis

“Així sempre als tirans” és la traducció de la frase de l’anell que en Sebastian diu a la Clary, ja que l’expressió “Acheronta Movebo” donaria masses pistes sobre els seus plans.

Quod tumeraris: per Jehovam, Gehennam, et consecratam aquam quam nunc spargo, signumque crucis quod nunc facio, et per vota nostra, ipse nunc surgat nobis dicatus Azazel! *

Incocació que utilitza el bruixot Magnus Bane per invocar l’àngel Azazel. Està treta de La tràgica història del doctor Faustus, de Christopher Marlowe.

Christopher Marlowe explica la història de com el doctor Faustus va vendre la seva ànima al diable per aconseguir poder i reconeixement.

In hoc Signo Vinces

“Amb aquest símbol venceràs”.  Segons la llegenda Constantí I va adoptar l’expressió. També apareix en quatre dels sis colors de regiment de la Brigada Irlandesa que van servir en els exèrcits de França des de 1690 fins al 1792.

És utilitzada pels caçadors d’ombres ja que ells tenen molts símbols i escuts, com per exemple, els de cada família de caçadors.

Mea culpa, mea maxima culpa

“La meva culpa, la meva màxima culpa”. és una expressió no tan sols utilitzada pels caçadors d’ombres, sinó per molta gent en l’actualitat.

Magnus Bane

És el bruixot de Brooklyn, un dels personatges més influents al llibre.

Magnus vol dir “el millor”, i Bane vol dir “verí”.

-Magíster

A  Els orígens, en Magíster és un dels personatges principals. Vol dir en llatí “el mestre”.

Pandemónium

Discoteca on la Clary coneix els caçadors d’ombres. Demónium vol dir dimoni. El Pandemónium, per tant és la discoteca on hi van tots els dimonis, subterranis i éssers màgics.

-Praetor Lupus

Grup d’homes llop que ajuda els homes llop recentment mossegats a no perdre el control. En Jordan Kyle hi pertany. Lupus vol dir en llatí  “llop” i praetor vol dir “alcalde”, ja que va ser fundat per Woolsey Scott.

 -El Gard

És la sala on els caçadors d’ombres es reuneixen. El Pont del Gard és també un aqüeducte situat al sud de França, construït durant l’Imperi romà.

Espero que us hagi agradat el meu primer article i que us animeu a llegir els llibres.

Vale!

Paula López

4t ESO opt.3

Vine a Baetulo amb els de tercer!

S’acaba el primer mòdul i arriba l’hora de comprovar els fruits d’un trimestre d’optativa de Cultura clàssica destinada a la revalorització del passat romà dels badalonins. Sempre he pensat que era una llàstima que els nois i noies que teniu la sort de viure en una ciutat amb un llegat arqueològic tan important no sigueu conscients de la riquesa del que us envolta.

He de dir que aquests dies de tasca clàssica han estat força gratificants per l’interès i les ganes que hi ha posat l’alumnat i per la profitosa visita guiada que van fer pels punts d’interès arqueològic de la ciutat. Com una turista més, amb el tríptic de l’Elisabet i la Naiara en mà, vaig deixar-me guiar per les explicacions de cada grup.

A part de l’activitat pràctica abans esmentada, els nostres experts en el llegat de Baetulo han confeccionat un llibret informatiu de cadascun dels aspectes treballats. Tal com podeu observar, és fruit d’una tasca col·laborativa en què la feina de cada grup s’ha posat en comú.

Per donar fe del resultat final de la sortida, aquí teniu la foto de família que ens va fer el Marc.

Naiara, Brenda, Elisabet, Adrián M., Adrián L., Jordi, Míriam, Joan, Karo,  Artur, Israel, Paula, Sara, Marc i Carlos, heu deixat el llistó molt alt de cara als alumnes del segon mòdul. M’agradaria que, a partir de la vostra experiència, els deixéssiu un comentari amb consells i indicacions per superar l’optativa amb els millors resultats possibles.

Valete discipuli discipulaeque!!!

TERESA

Una sortida a Montcabrer

Aquest trimestre els alumnes de l’optativa de Biologia de 4t de l’ESO amb el nostre professor, en Pep Caballeria, vàrem anar a Montcabrer. La Margalida ens va dir: “Us perdreu la classe de llatí; però ja em portareu fotografies!”. Tot seguit, teniu la meva sortida a Montcabrer amb mirada llatina:

Les domus romanes

Salvete alumnes de llatí!

Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i hem fet el nostre apunt sobre les domus romanes.

Per fer-ho, hem creat un vídeo basat en imatges de la casa i les seves parts i les hem anat explicant.

Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les domus romanes i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.

Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:

Valete!

Judith Caballero, Paula Contreras i Sara Martín

PD:

Vid. Domus Romana

Monuments arquitectònics de l’Antiga Roma

Som la Natàlia i l’Andrea, i hem decidit fer un viatge pels monuments romans més coneguts. Mitjançant el vídeo us proposem conèixer una mica més d’aquests, ja que quan en sentim parlar, només sabem una petita part de tot el que és. Aquí us adjuntem l’enllaç del nostre treball dels Monuments arquitectònics de l’Antiga Roma.
Esperem que us agradi,
Salve!

[youtube]http://youtu.be/PfFDbQQ8A8w[/youtube]

Quins monuments del nostre reportatge són de l’antiga Roma? Quins tenen referents clàssics? Quin t’ha agradat més?

Natàlia & Andrea
4t ESO LLatí opt. 3