Category Archives: Llatí 4t

La religió al món romà

He fet aquest apunt, perquè la religió és un tema que em crida molt l’atenció, a més, tenia molta informació d’altres anys i l’he pogut aprofitar per fer aquest treball. Per acabar amb l’apunt, he fet una comparativa amb la religió grega. Espero que us sigui d’utilitat! Per cert, per què creieu que la religió romana era tan pragmàtica? Va aconseguir un sincretisme religiós? Coneixeu algun temple romà? Quin encara està en actiu?…

La religió romana és de caràcter polític?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/orl9Z4Me6gE[/youtube]

Per què creieu que els estats encara tenen interès en controlar la religió?

Clara Serrano Jiménez
2n de batxillerat C.

Referents del déu Janus

Ja que hem encetat el primer mes de l’any fa pocs dies, aquí teniu els referents que he trobat del déu Janus, el déu de totes les coses que comencen:

DÉU ROMÀ DE TOTES LES COSES QUE COMENCEN, PRIMER MES DE L’ANY, MARCA AMERICANA DE MOTOCICLETES, ACTRIU I EX-MODEL AMERICANA (JANUARY JONES)

Francesc Franquet Yerro

Referents que provenen de la mitologia grecoromana: Mirra

Començo una sèrie de posts sobre els referents actuals que provenen de la mitologia grecoromana. És sorprenent i engrescador descobrir la gran quantitat que en podem trobar en qualsevol dels àmbits de la vida quotidiana. Ja fa gairebé un mes que els vaig publicant al Facebook, i a petició de la Margalida de compartir-los en aquesta teranyina no m’hi podia negar.

Espero que us agradi i us motivi a cercar-ne més i a incentivar la creativitat i observació.

El personatge que enceta aquesta sèrie és Mirra, relacionat  amb un dels presents que van oferir els reis mags al nen Jesús.

PERSONATGE MITOLÒGIC (MIRRA, MARE D’ADONIS),
NAIXEMENT D’ADONIS DE MIRRA TRANSFORMADA EN ARBRE,
ARBRE DE LA MIRRA I SUBSTÀNCIA RESINOSA AROMÀTICA


Francesc Franquet Yerro

El fòrum romà

En la civilització romana el fòrum era el centre neuràlgic de la ciutat. El fòrum era una plaça pública: un gran espai a l’aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre de tota la vida de la ciutat, tant si era política, comercial, religiosa o de lleure. En un primer període sota els porxos s’arrengleraven les botigues (tabernae), mirant cap a l’interior de la plaça, i s’hi feia el mercat, però més endavant es va tendir a reservar el fòrum per a les activitats considerades més nobles, les polítiques i religioses, tot orientant les tabernae cap a l’exterior o a situant-les en els carrers adjacents i a fer el mercat en una plaça veïna. Sovint es pretén allunyar cada volta més els comerços del fòrum i a aplegar-los en mercats tancats (macella).

El fòrum era el punt de trobada dels ciutadans i el lloc on se celebraven les eleccions dels magistrats on s’aixecaven alguns dels principals edificis de la ciutat. Hi havia el temple més important, la cúria o senat local -centre administratiu de la ciutat- i la basílica. A tot el voltant s’alçaven estàtues dedicades als emperadors o a personatges notables de la ciutat.

Expliqueu en unes quinze línies, com a mínim, quins edificis o àmbits actuals es pot considerar que en són la continuació ja sigui per la forma que tenen o per la funció que fan, i, si hi ha diferències amb els antics, remarqueu-les.

Imad

2n Batxillerat Humanístic

Monedes a l’Antiga Grècia

Sabeu que les monedes van ser inventades pels grecs? Al regne de Lídia, aproximadament el 620 a.C. Poc a poc les monedes es van anar expandint per totes les ciutats dels voltants. La història de les monedes de l’antiga Grècia es poden dividir en tres períodes, l’arcaic, el clàssic i l’hel·lenístic.

Responeu aquestes preguntes!

-Sabeu algun altre tipus de moneda de l’Antiga Grècia? Què us ha semblat el meu Prezi? Què faríem nosaltres sense monedes? Què té l’euro de l’antiga dracma atenesa? Creieu que els grecs han de tornar al dracma?

Ens ajudeu a acabar de completar aquest Google map de El Fil de les Clàssiques:


Ver Monedes gregues antigues en un mapa más grande

Marina Cañas 1r Batxillerat Grec

Varietas visibilis mundi

Varietas visibilis mundi

Blanca De Nicolás exposa “Varietas visibilis Mundi” a l’Edifici Miramar de Sitges fins al 25 de gener. Es tracta de 21 dibuixos a llapis, pintures a l’oli, fotografies sobre “canves” i variacions digitals.

Creieu que és ben encertat el nom llatí de l’exposició? Per què l’ha triat la pintora i per què en llatí?

Mercè Otero
Professora jubilada de llatí