La religió al món romà

He fet aquest apunt, perquè la religió és un tema que em crida molt l’atenció, a més, tenia molta informació d’altres anys i l’he pogut aprofitar per fer aquest treball. Per acabar amb l’apunt, he fet una comparativa amb la religió grega. Espero que us sigui d’utilitat! Per cert, per què creieu que la religió romana era tan pragmàtica? Va aconseguir un sincretisme religiós? Coneixeu algun temple romà? Quin encara està en actiu?…

La religió romana és de caràcter polític?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/orl9Z4Me6gE[/youtube]

Per què creieu que els estats encara tenen interès en controlar la religió?

Clara Serrano Jiménez
2n de batxillerat C.

22 thoughts on “La religió al món romà

  1. alarioxtecblocs

    Ave Clara!
    Com a tu, la religió clàssica sempre m’ha fascinat, tant per la imaginació que tenien a l’hora de justificaar tots els fenomens de la natura amb mites i déus com pels rituals que duien a terme…
    Ara bé. tinc algunes suggerències per “millorar” el prezi (crítica constructiva!):
    -Hi ha massa text i en alguns casos, i tot i que sé que es pot posar pantalla completa, saps com jo que la gent no ho fa, i aquesta quantitat de text (que considero ben escrit) no convida a llegir…
    -Constantí no va fer del cristianisme la religió oficial, va ser Teodosi I amb l’edicte de Tessalònica el 380, tot i que la persecució contra els cristians ja feia temps que havia començat. Com a anècdota et diré que Constantí no es va batejar (i, per tant, convertir al cristianisme) fins al llit de mort.
    -No parles dels recintes de culte (temples)
    Ara, responent les teves preguntes:
    La religió romana (totalment pragmàtica i sincrètica), es basava en demanar ajuda als déus (per guanyar una guerra, per curar-se d’una malaltia, per venjar-se d’algú…), i si els sortia bé donar-los les gràcies, ambdues coses mitjançant sacrificis i oracions. Aquest tema em sembla molt interessant, ja que si no aconseguien fer el que havien demanat a les divinitats els estaven agraïts igualment, entenent que havien fet tot el que havien pogut.
    Pel que fa als recintes de culte, els romans tenien un concepte totalment diferent al model cristià (reunió de la comunitat dins d’una ἐκκλησία, en assamblea), i que concebia el recinte interior del temple com a “residència” de la divinitat, i on només hi podien accedir els sacerdots, mentre que el culte i els sacrificis es feien a fora, on hi havia l’altar.
    Un exemple és el panteó d’Agripa a Roma, un dels edificis d’època que conserven la seva integritat estructural, degut a la seva transformació en església l’any 608, i s’hi continuen oficiant misses i celebrant casaments, a part de ser el lloc on reposen les restes de grans personalitats com Rafael o Vignola, a més del rei Víctor Manuel II, la seva dona i el seu fill Humbert I.

  2. Xènia Sánchez Hernández

    Salve!
    La religió clàssica penso que és molt interessant, per les seves grans històries i els seus grans personatges. Havia pogut treballar una mica la religió romana gràcies al meu Treball de Recerca, que dins de la part del matrimoni també hi havia una part en la qual la religió hi formava part.
    La religió romana era pragmàtica i sincrètica i es basava en demanat ajuda als déus en diferents situacions i per molts variats motius. Si els déus els escoltaven, se’ls hi agraïa l’ajuda mitjançant oracions i sacrificis.
    Al principi els cristians eren perseguits i la religió cristiana no va ser reconeguda fins que Teodosi I no ho va reconèixer.
    Els recintes de culte dels romans eren molt diferents dels recintes on hi realitzen el culte els cristians.
    Una de les diferències més notòries era per exemple que els temples eren considerats les residències dels déus i només hi podia entrar el sacerdot, realitzant el culte i els sacrificis fora on hi era l’altar.

  3. María Mayor

    Salve!

    Els romans es consideraven a si mateixos el poble més religiós de la terra. La seva religió es caracteritzava per a un gran conservadorisme: malgrat que s’introdueixen novetats -déus, rituals, sacerdots-, no per això s’abandonen els antics costums (mos maiorum)i per un extrem formalisme en els ritus: si es produïa algun error o oblit en una oració o un sacrifici, o si la víctima tenia alguna imperfeció, el ritual s’invalidada i s’havia de repetir.
    La religió romana és politeista: els déus són innombrables i protegeixen les accions humanes i naturals amb un ànim detallista que arriba a extrems sorprenents. Els seus deus vivien en l’Olimp i el més important era Zeus.
    Els sacerdots romans eren els dipositaris i gestors de la tradició i del culte religiosos.
    A diferència d’altres religions, no formaven una casta consagrada en exclusiva al culte religiós sinó que són uns ciutadans com els altres, tot i que elegits amb uns criteris imposats per la tradició, però sense haver de tenir normalment un saber teològic especial.
    Els ritus van ser els mitjans principals que servien per vehicular la relació entre els déus i els homes, tant en la religió pública com en la privada: les oracions, els sacrificis i els auspicis.

  4. Camila Arigón

    Al començament, la religió romana era animista, és a dir, s’invocaven les forces indefinides de la natura. Tot i així es va esdevenir de caire politeista i van passar a adorar a un gran nombre de déus. Es van construir temples i es van sacrificar animals per tal d’honorar-los. L’emperador també era adorat com un déu i, per això, es practicava el culte imperial. A casa llar hi havia un altar dedicat als déus protectors de la casa i la família. Els romans, abans de prendre una decisió, consultaven als déus a través d’oracles.
    Els encarregats de la litúrgia pública eres els sacerdots. El paterfamilias, el sacerdot de casa seva, organitza el culte familiar. A banda dels déus de l’Estat, entre els quals se’n triava un quan acudia a demanar suport d’acord amb el tipus de demanda o la predilecció per algun concret, hi havia una sèrie de déus tutelars de la casa, als quals es retia el culte per assegurar-se’n la protecció. El centre de culte familiar és la llar de foc i l’altar domèstic.
    El calendari religiós romà reflectia l’hospitalitat de Roma davants dels cultes i divinitats dels territoris conquistats. Eres poques les festivitats religioses romanes, però es van introduir noves festes que van assenyalar l’assimilació dels nous déus. Els dies festius eren més nombrosos que els laborals.
    El cristianisme va esdevenir la religió oficial. Les festivitats cristianes es basen en les que se celebraven en el temps dels romans, però cristianitzades per fer-les compatibles. Es celebren: les Lupercals, la festa d’Hèrcules, la de Júpiter capitolí…

  5. Judit Giménez

    Salve!
    A la religió romana es van apropiar dels deus grecs canviant els noms després d’haver conquerit Grècia (Fet anomenat sincretisme religiós). En honor als déus es feien sacrificis d’animals. L’emperador era tan adorat com un déu. Els romans eren molt supersticiosos i abans de prendre qualsevol decisió consultaven els oracles dels déus.
    Els encarregats de dirigir el culte eren els sacerdots. A més dels deus principals també hi havia deïtats protectores de la casa com els lars, penats i geni.Hi van haver moltes festivitats religioses com les saturnals, les lupercales…Van haver-hi tantes que hi havia més dies festius que laborals!Des que es va acceptar el cristianisme i van deixar de ser perseguits els seus seguidors, es van incorporar també festivitats cristianes que s’han mantingut fins als nostres dies. A la religió romana hi havia pragmatisme perquè contentaven als déus perquè aquests li tornessin els favors. Un exemple de temple romà, encara actiu, és el Panteó de Roma.

  6. Maryam Alaoui

    Salve!!

    La religió romana tant com la grega, eren unes religions molt originals es podria dir, ja que adoraven a molts déus i no a un només, com per exemple en les tres religions que tenen gran importància avui dia, com la religió cristiana, musulmana o jueva. En l’època clàssica es justificava tot mitjançant els déus, qualsevol cosa que passes, sigui bona o dolenta, és perquè un déu ho volia. Quan algú demanava ajuda als déus i eren escoltats se’ls agraïa amb oracles.
    El paterfamilias tenia una gran importància antigament, ja que ell era qui donava el dret de vida o de mort a tots els individus de la casa.
    El tema de la superstició, avui dia encara en te pervivència, hi ha moltíssima gent que abans de prendre una decisió, consulta l’horòscop per veure el seu dia de sort quan serà, consulta les cartes del tarot per veure la seva sort en la vida…
    Es va construir un temple en honor a l’emperador Juli Cèsar, va ser anomenat el Temple de Cèsar.

  7. Clara Serrano

    Com he dit la religió dels romans era en un principi animista, és a dir, s’invocaven les forces indefinides de la natura (numina). Després va passar a ser politeista i adoraven un gran nombre de déus. Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno. En honor a ells es van construir temples i es van oferir sacrificis d’animals. L’emperador era adorat com un déu i en tot l’imperi es practicava el culte imperial. També veneraven a casa els déus protectors de la llar i de la família; a cada casa hi havia un altar dedicat a aquests déus. A més, els romans eren molt supersticiosos i, abans de prendre una decisió, consultaven la voluntat dels déus, expressada per mitjà dels oracles.
    Y ara més endevant introduiré les vostres sugerencies dels temples, entre altres. 🙂

  8. Sergio Fernandez

    Salve!
    Interessantísim article Clara felicitats!
    Els romans es consideraven a si mateixos el poble més religiós de la terra. Tanmateix en llegir els escriptors llatins, rarament es troba expressada una emoció espiritual o unes creences que fonamentessin els ritus, malgrat que aquests fossin escrupolosament observats. I és que es tractava d’una religió basada en la pràctica ritual i en la pertinença a la comunitat.

    La religió romana és una religió politeista , emparentada amb la religió grega antiga. Estudiant la mateixa història de la nació romana , podem apreciar i entendre els seus fonaments : el primer rei , Ròmul , es concentra sobre l’art militar i fa de Roma una veritable potència. El segon rei , Numa , ofereix als Romans una nova força : la de lluitar per una bona causa , els déus …

    Els romans creuen en un cert nombre de potències divines : els déus . La potència dels déus inquieta , de manera que els romans intenten viure en bona harmonia amb ells , reconeixent la seva superioritat , i rendint culte a través dels ritus . Podríem dir que la religió és un acte la ” diplomàtic ” amb els déus : es busca la pau dels déus. La finalitat del culte no és ni personal ni del més enllà , sinó que és col·lectiva i terrestre . Per tant , la religió és el conjunt de les pràctiques rituals cíviques que busquen el benestar de la ciutat .

    Vale

  9. falcon.ana

    Salve!

    Primer de tot, felicitats per l’apunt, és molt interessant i conté molta informació útil sobre la religió al món romà. Penso que la religió romana, com també la grega, han sigut i són molt importants, ja que antigament els romans es basaven en el politeisme i creien molt en els déus, tot i que com bé diu a l’apunt abans creien en fenòmens de la naturalesa. La religió romana és bàsicament pragmàtica, la seva finalitat última és unir al grup, bé sigui familiar o ciutadà. Dins de l’Estat hi havia petites unitats (associacions, barris, gremis, regiments…) i cadascuna d’elles tenia els seus propis déus protectors i cultes. La funció era reforçar els sentiments de pertinença al grup, l’augment de la solidaritat entre els seus membres i la prosperitat d’aquell. Penso que l’antiga religió romana i grega té una certa rellevància en les religions posteriors. Exemples de temples romans serien el Temple de Diana, a Mèrida (us vaig explicar més informació al meu apunt d’Emèrita Augusta), el temple d’August, a Croàcia, i sobretot el Panteó de Roma, que avui dia encara es manté actiu.

  10. clara.serra Post author

    La religió romana és una religió politeista, emparentada amb la religió grega antiga. Estudiant la mateixa història de la nació romana, podem apreciar i entendre els seus fonaments: el primer rei, Ròmul, es concentra sobre l’art militar i fa de Roma una veritable potència. El segon rei, Numa, ofereix als Romans una nova força: la de lluitar per una bona causa, els déus …
    Els romans creuen en un cert nombre de potències divines: els déus. La potència dels déus inquieta, de manera que els romans intenten viure en bona harmonia amb ells, reconeixent la seva superioritat, i rendint culte a través dels ritus. Podríem dir que la religió és un acte la “diplomàtic” amb els déus: es busca la pau dels déus. La finalitat del culte no és ni personal ni del més enllà, sinó que és col·lectiva i terrestre. Per tant, la religió és el conjunt de les pràctiques rituals cíviques que busquen el benestar de la ciutat.

  11. barroso.rebeca

    Salve!!

    La religió dels romans era en un principi animista, és a dir, s’invocaven les forces indefinides de la natura. Després va passar a ser politeista i adoraven un gran nombre de déus. Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno. En honor a ells es va construir temples i es van oferir sacrificis d’animals. L’emperador era adorat com a déu i en tot l’imperi es practicava el culte imperial. També veneraven a casa dels déus protectors de la llar i de la família; a cada casa hi havia un altar dedicat aquest déus. A més els romans eren molt superticiosos i, abans de pendre una decisió, consultaven la voluntat dels déus, expressada per mitjà dels oracles.

  12. Alina Roman

    Salve!

    Un apunt molt interesant! Primer de tot dir que la religió romana era diferent de la grega . En primer lloc en l religió romana van començant sent animista és a dir invocar les forçes de la natura i deprés politeistes per tant creença en més déus. Per a ells són eren molt important la religió i creien molt en els déus i també l’Emperador era adorat com un déu i tots practicaven el culte imperial. Els romans eren molt supersticiosos i sempre consultaven l’oracle abans de prendre cap decisió. Les diferencies entre la religió romana i grega es que , la romana adopta els déus grecs , es politeista, fan culte a l’Emperador i també a casa als déus i la religió grega és politeista també però per a ells els déus tenen formes humanes encara que no tenen sentiments però si forces sobrenaturals i els déus grecs viuen a la muntanya Olimp , la muntanya més alta de Grècia sota el poder de Zeus.

    Per tant com he dit per a ells era molt important la religió i era la base de tot.

  13. Xènia Serra

    Salve!
    Molt bon apunt Clara!
    La religió dels romans en un principi era animista però després va passar a ser politeista, on veneraven déus com Júpiter, Minerva i Juno. En honor d’aquests deus, els romans construïen temples i oferien sacrificis d’animals. També l’emperador era adorat com un déu i l’imperi li dedicava el culte imperial. A part dels déus principals, els romans també veneraven altres déus com els de la llar i de la família i també, com els romans eren molt supersticiosos, sempre consultaven la voluntat dels déus expressada per mitjà dels oracles. Els encarregats de dirigir la litúrgica eren els sacerdots i celebraven varies festes religioses per venerar als déus. Els recintes de culte dels romans eren molt diferents als recintes dels cristians i una de les diferències més notòries era per exemple que els temples eren considerats residències dels déus, un clar exemple el Panteó de Roma, i allà només hi podien entrar els sacerdots.

  14. Raül Àlvarez

    Salve,
    Abans “d’adaptar-se” a la religió grega, els romans creien en un món més espiritual, per dir-ho d’alguna manera, dotant a la natura de forces indefinides en forma d’ànimes.

    Van seguir aquest corrent ideològic fins que Roma vencé gran part de Grècia en la Batalla de Corint l’any 146 a.C., i fos influenciada per la cultura d’aquesta. A partir d’aquí, optaren per una religió politeista, és més, amb la gran majoria dels déus grecs, encara que, potser per passar desapercebut aquest últim fet, els hi canviaren el nom a tots. A demés, adoptaren altres déus apart dels grecs, per a rematar.

    Els romans no amagaven la mort als ulls dels demés, doncs ornamentaven les immediacions de les ciutats amb les làpides dels difunts, juntament amb els seus respectius epitafis, exposant la normalitat amb que la tractaven. A diferència de nosaltres, que tenim un mort entre els braços i el primer en què pensem és “Ara, on l’amago”?

    Entre la religió grega i la romana no hi ha grans diferències, una és que els déus grecs vivien en l’Olimp, mentre que els romans mai van especificar la l’habitatge. Com ja he dit, els romans també van adoptar altres déus, pel qual en tenien més que no pas els grecs. Finalment, la figura de l’emperador romà estava íntimament arrelada amb els déus, tradició que en l’actualitat encara hi ha societats que comparteixen. Això últim significava que, comparat amb els déus, l’emperador en qüestió tenia el poder absolut sobre la religió, doncs quin religiós no fa cas al seu déu personificat? Posa’ls-hi pel cos uns quants objectes que brillin, i, si pot ser, un gran bastó o objecte allargat, i ja tens un gran emperador que segurament no morirà de vell.
    Vale.

  15. Iria Rael

    Salve!
    Primerament, la religió romana era animista, que vol dir que invocaven forces de la natura. Després va passar a ser politeista, és a dir, tenien més d’un déu com Juno, Jùpiter… Era una religió tolerant cap a totes les religions, ja que els romans van acollir a déus grecs i egipcis. També s’ha de dir que els romans eren bastant supersticiosos i, abans de prendre una decisió, consultaven la voluntat dels déus, expressada per mitjà dels oracles.
    Els romans tenien la mort com alguna cosa bona, és a dir, no intentaven fugir de la mort com fa la gent d’avui en dia, és més, tenien diversos rituals per la gent que es moria, com fer epitafis. Feien tot això, ja que els romans pensaven que si els morts no eren ben enterrats i cuidats, els seus esperits se’ls podrien aparèixer o causar danys, i perquè estiguessin bé.
    La religió romana i la grega no manté moltes diferències. Els romans van adoptar déus dels grecs, i tenien més déus que els grecs, mentre que la residència dels grecs era L’Olimp, on el déu Zeus era el més poderós d’ells a Roma no es va especificar sobre la residència dels seus déus. La cultura grega sorgeix primer, aproximadament un mil·lenni abans que la romana. La diferència principal entre cadascuna d’aquestes cultures era en com ells imaginaven la vida dels seus déus i interpretaven els fets que a ells s’atribuïen. Una de les semblances és que les dues religions eren politeistes.

  16. Chaymae Zaouaghi

    La religió a l’antiga Roma tenia una gran importància en la societat igual que la grega.
    Els romans van adoptar les divinitats gregues amb un petit canvi que era el nom, encara que tenien déus que no es corresponien amb els grecs com Janus, Pales, Portunus…

    En la religió romana hi havia dues classes de cultes, el primer culte era de la llar, que consistia en unir la família i el segon culte era el públic que estimulava el patriotisme i el respecte a l’estat. En l’època de la Roma imperial es va afegir un nou culte que era el culte a l’emperador. Es tractava d’una religió tolerant cap a totes les altres estrangeres i també era una religió contractual, ja que les pregàries i ofrenes es feien a manera de pacte amb els déus, és a dir, per a rebre favors, i si el creient entenia que la divinitat no li complia, deixava de retre-li culte.

    Els sacrificis que feien els romans van variar amb el temps. Al principi van ser comuns els sacrificis humans, però aquesta pràctica es va deixar de banda substituïda per ofrenes de fruits en els altars, fent libacions de vi, llet i oli. Però el tipus de sacrifici més generalitzat i freqüent va ser el d’animals.
    Els sacerdots examinaven si la víctima estava completament neta i de seguida la purificaven i els assistents feien el mateix amb aigua lustral tirada per aspersió, que era aigua consagrada pels sacerdots apagant-hi un tió encès, agafat de la foguera del sacrifici.

    Hi ha un necessari ritual de pas cap a la mort. La major part d’aquestes creences i ritus provenien del món etrusc. Per tal d’accedir al món de les ànimes havien de creuar la llacuna Estígia en una barca conduïda per Caront. Per aquest motiu, als morts se’ls posaven una moneda sota la llengua. I les portes de l’infern estaven guardades per un gos ferotge de tres caps, el Ca Cèrber. Un cop les ànimes han entrat, són jutjades per Èac, Minos i Radamantis, que són els que els hi destinaven l’estança segons les seves accions a la terra.

    Per tant que els estats d’avui en dia vulguin controlar l’aspecte religiós no és res nou, ja que la gent religiosa és limitada de certa manera per uns principis religiosos que respecten i valoren molt i per això la religió és utilitzada com una manera de controlar i limitar la societat d’una forma que no queda tan malament com seria per exemple la violència.
    Per comparar el control de la religió en dos diferents estats, ho puc fer del Marro i d’Espanya. En el meu país és importantíssim el control de la religió, ja que la majoria de la població és religiosa i per tant hi ha lleis que són prohibits per religió com per exemple no poder avortar o la prostitució. Si la llei impedeix certes coses que també impedeix la religió es converteix en cultura i per tant és mal vist per la societat, ja que agredeix els costums del país i també es considera com a una falta de respecte a la religió que segueix tot el país. Aquí a Espanya les lleis no estan elaborades per l’església sinó per l’opinió publica, per què hi ha un gran nombre de gent que no segueix cap religió

  17. Carlos Thiriet

    Salve,
    Des de la seva fundació l’any 753 a.C., la història de Roma ha estat plena de referències i cultes a la religió politeista llatina, derivada de l’antiga mitologia grega. Com tot sabem, la mateixa fundació de Roma té un origen místic o religiós, per la història dels fundadors Ròmul i Rem, suposadament fills del déu Mart. A més, grans conflictes amb altres potències mediterrànies durant l’època republicana, com les guerres púniques, foren justificats a través de mites com el de Dido i Eneas. Per tant, la religió romana no només era un aspecte fonamental en la vida dels habitants de l’imperi, sinó que formava part de la pròpia història i cultura de Roma.

    El culte romà es donava de dues formes: La primera era de forma pública i consistia en anar als grans temples erigits amb els coneixements adquirits en els avenços en enginyeria i orar de manera col·lectiva. Sobretot les classes socials més altes acudien a aquests events per mostrar la seva devoció per la religió i les lleis romanes. L’altra forma era la privada, ja que a cada casa les famílies pregaven als déus i tenien petits santuaris, sobretot dedicats a la deessa de la llar, Hestia.

    El sentit de la mort pels romans fou heredat dels etruscos, tot i que no es manifestà tan potenciat com en l’altrea cultura italiana. La creença en una vida posterior a la mort portà als romans a construir grans tombes i edificis commemoratius per als morts, però malgrat que només recordem les grans obres com mausoleus imperials o de patricis importants de la societat romana, també hem de tenir en compte que moltes d’aquestes construccions eren de famílies de la classe mitjana de Roma que volien recordar als seus difunts i honrar-los amb una sepultura digna després de la mort.

  18. Abigail.dina

    Molt interessant aquest apunt!

    En l’antiga Roma, abans del sorgiment i creixement del cristianisme, les persones seguien una religió politeista, és a dir, creien en diversos déus. Aquests déus encara que eren immortals, posseïen característiques de comportaments i aptituds similars als dels éssers humans (maldat, bondat, egoisme, franquesa, força). Segons els romans, els déus decidien la vida dels mortals. Per exemple el déu Júpiter va ser el de major importància, considerat la divinitat suprema del panteó romà. Cada entitat divina representava les forces de la naturalesa i els sentiments humans.

    És a dir, la religió a Roma durant el període imperial de Roma, els ciutadans romans practicaven una religió politeista (creença en molts déus), molt similar a la religió en l’Antiga Grècia. És a dir, part de la seva religió va ser agafada dels grecs, gràcies als contactes culturals i les seves conquestes en la península dels Balcans. S’ha de dir també que la religió romana no era, com molts afirmen, una còpia de la religió grega. La religió romana incorporo elements religiosos etruscs i d’altres regions de la península italiana. Tot i que els Déus romans eren els mateixos als de Grècia, però amb altres noms.

    Una de les pràctiques religioses més comunes en l’Antiga Roma era l’existència de santuaris domèstics, on es rendia culte als déus protectors de la llar i de la família. Els temples per al culte públic als déus també van ser construïts a diverses províncies romanes. Els rituals religiosos romans eren controlats pels governants romans. I el culte a una religió diferent de l’imperi estava prohibit i condemnat, per exemple els cristians, van ser perseguits i assassinats a diverses províncies de l’Imperi Romà.

  19. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!

    La religió romana era politeista. Van acceptar tots els déus dels pobles que van conquerir, de manera molt particular van fer seus els déus grecs, al punt de substituir els noms, com per exemple: Zeus va passar a cridar Júpiter; Afrodita, Venus; etc … Conservaven seus mateixos atributs i eren representats amb els mateixos símbols. La potència dels déus inquieta, pel que els romans intentaven viure en bona harmonia amb ells, reconeixent la seva superioritat, i rendint culte a través dels ritus. Podríem dir que la religió cerca la pau dels déus. La finalitat del culte no és ni personal ni del més enllà, sinó que és col•lectiva. Per tant, la religió és el conjunt de les pràctiques rituals cíviques que busquen el benestar de la ciutat.
    El sacrifici és el ritu més important perquè permet mantenir el “Pax Deorum” reconeixent la superioritat dels déus a través d’un vot. És practicat per un magistrat o per un pare de família per la religió domèstica. L’ateisme no existeix. Els ciutadans no tenen el dret de retornar culte al déu públic sense convocació. Aquest favor i aquest suport dels déus és essencial i, per tant, és important mantenir-lo. Els déus a l’estar del costat de Roma, ajudaran constantment als romans. Així, tot esdeveniment desfavorable per a la ciutat de Roma, es pensava que era conseqüència d’una ofensa feta als déus. Aquests rituals eren controlats pels governants, amb la qual cosa el culte a una religió diferent a l’establerta, era motiu per a la persecució i condemna, un bon exemple serien els cristians (monoteistes) que realitzaven els seus cultes en coves o catacumbes i per això van ser perseguits i assassinats.
    Però tot i això la religió romana va donar un canvi radical quan Juli Cèsar va ser emperador el qual es va convertir al Cristianisme i si el poble romà.
    Amb la qual cosa, la pràctica del politeisme va ser abandonada progressivament.

  20. Irene Sanz

    Salve!
    Els romans van adoptar els déus grecs, a qui van canviar els noms però no els seus atributs. Reconeixien la seva superioritat i els rendien culte a través dels ritus, amb l’objectiu de viure en harmonia amb ells i buscar el benestar de la ciutat. El sacrifici era el ritu més important. L’ateisme no existia i tot aquell que practiqués una religió diferent a l’establerta era perseguit i condemnat. Fins que Juli Cèsar no es va convertir al cristianisme, tots els cristians monoteistes van ser perseguits. A partir d’aquell moment, la religió politeista es va anar abandonant. A l’igual que la grega, la religió romana és politeista i antropomòrfica.
    Pel que fa a la mort, els romans donaven molta importància als difunts. Tenien cura d’enterrar-los correctament, ja que si no mai podrien entrar al món dels morts. També es feien ofrenes i sacrificis quan algú moria.
    Responent a la pregunta plantejada, crec que és una herència romana que els estats vulguin controlar la religió.

  21. Juls París

    Salve!

    Els romans des dels seus origens creien en un món espiritual superior, la natura era l’origen i la divinitat de totes les coses.
    L’any 146 Roma va vencer, a la Batalla de Corint, part de l’imperi de Corint. Des d’aquell moment la civilització romana va ser influenciada per les creencies gregues. Per tant Roma va optar per una religió politeista. La gran majoria dels déus eren d’origen grec, encara que, per passar desapercebuts els hi canviaren el nom a tots.

    Si parlem de la mort, el Romans no tenien cap ”problema” per a mostrar la mort a la civilització. Més bé el contrari, ja que per a ells la mort era un aspecte molt important. Quan un romà moria se li preparava un funeral minuciosament. El cadàver es rentava, es perfumava i a sobre se li col·locaven flors, corones, cintes, etc. ‘L’enterrament” sortia de la casa de la persona morta, fins arribar al fòrum, allà s’aturaven i un parent del difunt donava un discurs. El cadàver es podia incinerar o inhumar. Si era per mig d’incineració, les urnes amb les cendres s’introduïen en uns nínxols o columbaris, o podien ser enterrats. Però els cossos sense incinerar eren inhumats en panteons o en tombes humils a les rodalies de les polis.

    Entre la religió grega i la romana no hi trobem grans diferències. Els romans van adoptar déus dels grecs, i tenien més déus que els grecs, mentre que la residència dels grecs era L’Olimp, on el déu Zeus era el més poderós d’ells. A Roma no es va especificar sobre la residència dels seus déus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *