Category Archives: Llatí 4t

La Guerra de les Gàl·lies, quan Roma va posar el peu al nord

Un dels conflictes bèl·lics més coneguts dels romans és la guerra ocorreguda durant el segle I aC entre les forces de la República Romana (encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Quadre que representa la rendició de Vercingetòrix, de Lionel Royer

Aquí teniu un Dipity fet ad hoc amb els esdeveniments més rellevants d’aquest conflicte:

Arnau Lario Devesa 2n Batxillerat Humanístic

Luperca, la lloba de Ròmul i Rem

Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar Ròmul i Rem quan el rei amuli els va manar matar. Actualment la seva estàtua, anomenada “la lloba capitolina” (lupa capitolina en italià), es conserva al museu del Capitoli romà (Museus Capitolins). La cronologia de la figura de la lloba ha estat molt discutida; les imatges dels nens Ròmul i Rem van ser creades i afegides el 1471.

Es tracta d’una figura en bronze, de 75 centímetres d’altura i 114 d’amplada. Segons la tradició, es tractaria d’una escultura etrusca, encara que recentment s’ha posat en dubte aquesta datació ja que d’altres la situen a l’Edat Mitjana.

Segons la mitologia romana, a Alba Longa, ciutat fundada per l’heroi troià Eneas, el rei local Numitor va ser víctima d’un estratagema del seu germà, Amuli, amb l’objecte de fer-se amb el tron: va capturar Numitor, va matar tots els homes del regne i va obligar la seva neboda, Reva Silvia, a fer-se sacerdotessa vestal, dedicada a la deessa Vesta, el que implicava que ella hauria de mantenir la castedat. Mentrestant, Rea Silvia acabava de tenir dos fills de Mart (déu romà de la guerra): els germans Ròmul i Rem. En descobrir-los, Amuli va capturar Rea i va ordenar que els seus fills fossin ofegats al riu Tíber. Com un miracle, el cistell on hi havia els bessons va arribar fins a les riberes del riu a prop del turó Palatí, on van ser trobats per una lloba que els va alletar. Temps després, un pastor d’ovelles anomenat Fàustul va trobar els nens al peu de la Figuera Ruminal (Ficus Ruminalis), a l’entrada d’una caverna anomenada Lupercal. Els va recollir i els va adoptar. La seva dona Larència els va criar.

Anys després, durant un assalt a una caravana, Rem va ser capturat i portat a Alba Longa. En aquest moment Fàustul va revelar la veritat a  Ròmul que va partir cap a la ciutat, on va matar Amuli i va alliberar Numitor. Els bessons van decidir llavors partir d’Alba Longa i fundar una nova ciutat. Ròmul volia anomenar-la Roma i edificar al Palatí, mentre que Rem desitjava anomenar-la Remora i fundar-la sobre l’Aventí. Aquest conflicte va portar Ròmul a matar el seu germà Rem i fundar la seva nova ciutat: Roma.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WyzED2sbvx4[/youtube]

En quines ciutats d’Hispània trobem escultures de Luperca? i per què? Per què a Tarragona també n’hi ha? En coneixeu més?
Quines són les fonts de la mitologia fundacional de Roma?
Què explica Tit Livi de Larència? En quina obra?
Heu vist alguna pel·lícula relacionada amb els bessons Ròmul i Rem com a fundadors de Roma?

Yuliza Infante
4t ESO LLatí optativa 1

Orfeu i les Mènades

Les mènades són dones possesses, estretament relacionats amb el déu Bacus, déu suposadament originari de Tràcia i Frígia. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Bacus, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística. Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís. No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts Mènades i Bacants són sinònims, entenent-se per Bacant l’accepció llatina de Mènade. Dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar. Es deia d’elles que vagaven en bandes rebels pels vessants de les muntanyes. Els misteris de Dionís i la intoxicació les portaven a un frenesí extàtic. Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe i autointoxicació i mutilació.

Les Mènades trossegen Orfeu (atreia amb la música de la seva lira els arbres, els animals salvatges i, fins i tot, havia fet que el seguissin les pedres). Quan aquest rebutja el culte a Bacus en favor del culte a Apol·lo, identificat amb el sol. Segons altres fonts ho fan per l’afront de la seva misogínia, substituïda per homosexualitat, ja que després de perdre la seva estimada Eurídice va rebutjar tot contacte amb dones. 

Aquesta obra va ser escrita per Ovidi, en Les metamorfosis. Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Va ser un poeta excel·lent de la literatura llatina, àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana, va tenir una influència decisiva en l’art i la literatura d’Europa durant molts segles.

Les Metamorfosis, l’obra més ambiciosa i popular d’Ovidi, consisteix en un catàleg de quinze  llibres escrits en hexàmetres dactílics: un vers format per sis peus dàctils, en què cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga, i dues breus. La temàtica gira al voltant de les transformacions en la mitologia grega i romana, situades en un marc mític-històric imprecís. Cada mite es troba a l’aire lliure, on els mortals són sovint vulnerables a les influències externes. S’esmenten gairebé 250 diferents mites. Els herois i personatges mitològics acaben “transformats” animals, plantes o constel·lacions.

A l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mite clàssics, en quina part surten les mènades? En què es transformen?

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal

 

Yousra El Mouden
4t ESO Llatí optativa 1

Kahoot Pensum C et thinglink Capituli Undecimi Familia Romana

Els alumnes de Llatí de Primer de Batxillerat estem seguint els capítols de les històries de la Familia Romana Pars I.

Per a cada capítol fem una sèrie d’exercicis per poder dominar el nostre llatí amb preguntes relacionades amb el Capítol. Vet aquí el thingling que us hem preparat i no us oblideu de fer el joc.

Avui i seguint la nostra tradició, us hem preparat aquest Kahoot per tal de completar el CAPITVLVM VNDECIMVM:

capitulumXI

Pensum C. Capitulum XI Familia Romana

Com ha anat? Heu tret una bona puntuació? Quina?

Abril Ramos i Mariona Sabanés,
1r Batxillerat D, Llatí.

Kahoot: La decadència de l’Imperi romà

Avui tot just passen deu dies des del dia que vàrem provar a classe el meu Kahoot  sobre la decadènica de l’Imperi Romà. En aquest posàvem a prova els coneixements dels meus companys envers el cisme de l’Imperi fins la desaparició de l’Imperi bizantí, després d’haver posat en pràctica el kahoot del company Carlos sobre la història de Roma. Realment és una activitat entretinguda i molt didàctica.

 De Ur a Bizancio – El cambio y la pervivencia en las sociedades antiguas

Marc Arquillo Quintana, 1D Batxillerat Humanístic

Anàlisis d’anuncis amb referents (IV)

Us portem els dos últims anuncis que analitzarem aquest trimestre. Aprofiteu aquest moment ja que el següent haurà d’esperar a final de curs!

“Televisor Curvo UHD”

[youtube]https://youtu.be/gl9w264QwSw[/youtube]

Aquest anunci ens exposa, per tal que veiem la gran qualitat d’aquests nous televisors corbats, un amfiteatre romà i ens col·loca a nosaltres, els espectadors, dins d’ell, creant una il·lusió als que veuen l’anunci de què els espectadors poden veure tant bé la qualitat com si estiguessin dins.

La imatge ens deixa veure un preciós amfiteatre romà, amb tots els espectadors asseguts a les grades i amb els gladiadors a dins, juntament amb el pare i el fill que estan veien la televisió. És curiós perquè, per fer-nos veure que és una família normal i corrent, ens col·loquen al pare de la família amb bata i amb la tassa de cafè i el fill amb el pijama (d’una espècie de osset blau a més!) i la tassa amb colacao.

En el so escoltem una espècie de flauta i l’avocació dels espectadors i, després, tota una banda sonora dóna música que ens indica que arriba una escena violenta i d’intriga.

No hi ha text, a excepció del nom del producte.

“Telecom”

Aquest anunci està ambientat a l’antiga Roma.

Apareix un home que busca un vídeo sobre la història de la ciutat i es veu la següent escena:

Una vil.la romana que està sent atacada per un ratolí gegant que treu raig làser dels ulls i que simula el famós goril·la gegant King Kong. Al fons es veu el colosseu i diversos temples romans.

La gent, que va vestida amb túniques romanes, fuig espantada. També apareixen diversos soldats romans.

Els soldats tenen una idea per atrapar el ratolí, li paren una trampa. En el moment en què la gent està esperant que el monstre sigui atrapat apareix una columna d’un temple amb unes inscripcions romanes, indesxifrables per a nosaltres però que esperem que ens expliqui la nostra Magistra.

També esmenta una llegenda anomenada “El rapte de les sabines“. En aquell article també veureu aquest anunci ja que també fa referència a aquesta llegenda. Si heu sentit a parlar d’ella i us recordeu d’algun altre referent a la llegenda, publiqueu un comentari per avisar a les escriptores!

Tot i això, aquest anunci pretén dir-nos com surt de bé tenir internet amb el grup “Telecom”. Podeu creure-ho? Comproveu-lo vosaltres mateixos!

Bé, moltes gràcies per haver-nos llegit i us esperem a l’anàlisi següent!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3 Llatí.

Anàlisi d’anuncis amb referents (III)

Ja estem aquí un trimestre més! Continuarem fent els anuncis seguint l’ordre de la presentació al Drive que ja havíeu vist amb anterioritat. Espero que els gaudiu!

“Plus ultra seguros”

Els tres anuncis que podem veure d’aquesta saga narren sempre el mateix espai: el protagonista es troba a diferents llocs de l’antiga Roma, afrontant diferents situacions.

Al primer, s’està enviant missatges amb alguna dona mitjançant l’ocell missatger, una ploma i un pergamí, amb les típiques frases de pel·lícula americana de gènere romàntic: “Penja tu. No, penja tu…”. Però quan es gira amb el crit d’algú al seu darrera, se li ha enfonsat la casa. Però no de la manera habitual que nosaltres recordem o podrem reconèixer, sinó de la manera romana: amb taurons nedant per arreu.

Per tant, a la imatge trobem el tant explicat món clàssic, amb aquesta escena tan peculiar del colom missatger.

Al so, encara que és poc, podem escoltar el que semblen arpes, cosa que fa que tot el conjunt aconsegueixi un aspecte romàntic i molt bonic.

El text és molt pobre, només veiem el “penja tu” escrit al pergamí.

Al segon, el protagonista i una dona estan en el que sembla un semàfor, però molt especial: amb les paraules “sooooo!” i “alto” que canvien segons el moment. Entre els dos comencen a lligar fins que la dona el sorprèn tallant-li les cordes que el lligaven amb els seus cavalls i anant-se, deixant-lo allà tirat.

Així que podem descriure un fet que m’agrada especialment de la imatge d’aquest anunci: la parella està recalcada amb uns colors determinats. L’home, amb colors foscos i cavalls negres. La dona, amb colors pastel i cavalls blancs. No sé si ho recordareu, però és exactament igual que el Johnny i la Baby de Dirty Dancing.

El so només és la cançó de “Me siento seguro” que tant bé coneixem.

I, per últim, no hi ha text.

[youtube]https://youtu.be/r1o_v6vKC-8[/youtube]

El tercer i últim, podem veure un combat a l’interior del que sembla un castell, i el nostre protagonista estès sobre la sorra del sòl. El que mana decideix que el contrincant haurà de acabar amb el protagonista, i aquest ho passa malament en veure el seu final tan a prop.

La imatge té un clar referent clàssic, de l’antiga Roma, amb un bosc verd i un gran castell. Es juga amb la foscor per donar-li un aspecte més enigmàtic. Dins, veiem un interior clarament romà, molt ben recreat.

Aquí, les lletres fan referència al “me gusta” de Facebook, però d’una manera romana, òbviament, amb una ploma i amb una escriptura especial.

Per últim el so, altra vegada la coneguda cançó de l’assegurança.

“Frenadol”

En aquest anunci es veu com un home està malalt, però ha de fer una reunió de treball. Llavors, quan entra, veu els oients de la reunió com si fossin gladiadors.

El protagonista de l’anunci troba molt difícil la tasca que ha de fer, per això els presents a la reunió són representats com gladiadors, (els gladiadors eren uns guerrers de l’antiga Roma i la seva tasca era entretenir el públic amb lluites violentes, que podien ser mortals), ja que si no fa bé el seu treball, l’acomiadaran. El so del anunci ajuda també a crear ambient, els companys de treball, quan estan representats com gladiadors, fan crits forts com quan combatien per donar-hi més emoció.

Clarament tot això passa al seu cap, el soroll que fan els gladiadors seria el soroll que hi ha la seva ment, però quan es pren el medicament, quan es pren el Frenadol, se li passa el mal de cap, i tot allò que feia soroll i que el feia sentir malament, de cop es transforma en tranquil·litat i amistat amb tan sols un glop d’aigua més el medicament Frenadol. Gràcies a aquesta pastilla pot continuar fent la seva feina amb normalitat.

No penseu que això s’ha acabat ja! Aviat veureu un següent article amb els altres dos anuncis d’aquest trimestre! Comenteu i gaudiu.

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3 Llatí.

Kahoot de la història de Roma

kaho

Fa un parell de setmanes em vaig decidir per fer un kahoot sobre la història de Roma, per tal de comprovar el nivell dels meus companys en aquest àmbit. Haig de reconèixer que en algunes preguntes vaig fer ús d’internet per cercar informació, però la majoria han estat fetes a partir dels meus propis coneixements adquirits a través de la lectura sobre l’època clàssica, sobretot les que tracten del període republicà. Si voleu comprovar què sabeu de Roma i la seva història, feu el kahoot anomenat “Breu història de Roma”.

Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat