Acabo de llegir en El Fil de les Clàssiques la interesant tasca que avui us mana la Margalida, un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar tot partint del relat de Mark Twain, i us vull donar un cop de mà tot recomanant-vos també aquest interessant i esborronador documental sobre el conqueridor assassinat:
Gaby
Idus de març de MMX
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/lsMSdCk7tMg[/youtube]
Recordeu el meu apunt etimològic amb cardio que prové del grec καρδία “cor”! Doncs, l’Haja ens ha dit que Miguel Bosé acaba de treure un nou disc que feia referència a cardio. He buscat informació i mireu es diu Cardio:
Es veu que el cantant té una verdadera passió per l’etimologia. “Soy de letras” acostuma a dir amb orgull, “lo mío era el latín y el griego”. En aquesta cançó, de nou i com en moltes altres, inventa palabres com “Frivolaridad” que significa: “la frivolitat en grado máximo expresada amb ligereza y al cubo” o “Matemusifísica” podria ser com: “un art entre la matemàtica, la música y la física”, tres ingredients bàsics de la naturalesa de la música; entre altres, de l’arquitectura, la perfumeria o l’ astronomia. Alguns companys de classe els recorda aquell exercici que la Lida els feia fer a l’ESO d’inventar-se a partir dels ètims grecs i llatins paraules noves per a estris inèdits, éssers inventats o paraules màgiques, com supercalifragilisticoespialidós de la Mary Poppins. Qui s’hi atreveix?
La tornada de la cançó ho explica d’una manera molt didáctica: diu: “Hay un truco muy útil y fácil que sirve para posicionar argumentos y ubicarnos para el diálogo: las preposiciones. No es lo mismo decir “sobre” que “bajo” “ante”, “con” o “contra” alguien, sino aprendemos a usarlas bien, podemos confundir, por ejemplo, el odio con las arritmias de lo cardio”.
Quin joc dóna l’etimologia a Miquel Bosé!
Irena Jagustín 1r de batx. llatí i grec
L’altre dia per casualitat vaig veure un episodi de la sèrie Damages a TV3 amb Glenn Close i només veure els crèdits inicials vaig pensar en vosaltres que de tot li treiu profit clàssic. Comença així:
Gaby
August de Prima porta (20 aC). Museus Vaticans, Roma. [Font: Viquipèdia]
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
Octavius Augustus, com ja sabeu, va ser el primer emperador romà al segle 27a.C. Amb la mort de Juli Cèsar i una vegada acabada la República, Octavi August va iniciar el sistema polític conegut com a Principat o Alt imperi. Dominava totes les institucions de l’Estat (Senat, magistratures i els comicis), com ja va passar a la monarquia, i ràpidament va obtenir el control civil, militar i religiós. La seva forma de política exterior va ser coneguda per la seva tasca pacificadora i, pel que fa a l’interior, va dictar una sèrie de reformes dins l’administració que van canviar el futur de Roma.
INTRODUCCIÓ
Nebot i hereu de Cèsar, Gai Juli Cèsar Octavià (Roma 23 de setembre 63 aC – Nàpols 19 d’agost de 14 dC) s’imposà a la Tercera Guerra Civil Romana que hi hagué després de l’assassinat de Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins l’any 27 aC no rebé el títol de princeps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual es coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
EL SEU PERÍODE
El començament del govern de’Octavi August va ser el 2 de setembre de l’any 31 aC, el fi del seu comandament es va donar el 19 d’agost de l’any 14 dC i va tenir com a successor Tiberi. Es va fer públic el testament de Cèsar i es va reconèixer que Octavi seria el seu hereu. Amb 18 anys va ser menystingut pels seus rivals, principalment per Marc Antoni, que el tractava de nen petit, però això no va semblar frustrar-lo, ja que va buscar el suport entre els veterans de Cèsar i va remarcar la seva condició d’hereu. Va guanyar simpaties en impulsar el compliment del que va dictar Cèsar en el seu testament sobre el apartat diners, que era que repartirien la fortuna obtinguda per César entre el poble i els soldats, diners que Marc Antoni pretenia quedar-se. Entre els seus primers passos era molt important mantenir el caràcter diví del seu pare adoptiu. Octavi, aprofitant la baixa popularitat que tenia Marc Antoni entre els partidaris de Cèsar a causa dels seus abusos i els seu apropament al senat, va guanyar la seva primera victòria. Aleshores Antoni va acusar Octavi de conspirar contra ell i organitzar el seu assassinat; Octavi en va demanar proves i començaria així un enfrontament entre els dos.
Al cap d’un temps Octavi volia incrementar el seu poder per venjar la mort del seu oncle, Cèsar. Per altra banda, podia complaure els desitjos de venjança dels veterans de Cèsar. Per aquesta raó va començar una sèrie de persecucions i una matança contra els republicans, anul·lant l’amnistia als assassins de Cèsar. També va distribuir els diners del tresor al seu exèrcit i això va fidelitzar encara més el seus soldats.
L’aliança de Marc antoni amb Cleòpatra va acabar d’allisar el camí d’Octavi cap al poder.
FONTS
Andrea Salas
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Tal com us he promès en algun comentari, no veurem els 243 glamourosos minuts que Mankiewicz va dedicar al lluiment de la sensual Elisabeth Taylor en el seu paper de Cleòpatra, però n’he preparat una selecció de fragments.
No es tracta d’un recull breu, però ha estat realment difícil triar, entre les diferents escenes del film, 35 minuts que us permetessin, per una banda, copsar el significat del que us explicava la Paula al seu article i, per l’altra, comprendre millor alguns episodis i personatges del període que hem anomenat Rei publicae finis.
La selecció consta de 4 fragments:
En fi, visioneu les imatges, responeu les preguntes i els focus d’atenció que us proposo i comenteu tot allò que us suggereixin les escenes des dels punts de vista prèviament esmentats: la història de Roma i el llenguatge cinematogràfic com a transmissor d’aquesta.
TERESA
Mireu quina sorpresa em vaig trobar dissatbe al centre comercial Glòries. Què me’n dieu? Recordeu un altre article de publicitat de Fast food relacionada amb el món clàssic? Podeu deixar un comentari amb l’enllaç?
Carla Asensio
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Mireu quina tira còmica he trobat. M’ha semblat interessant.
Qui me’n comenta els referents clàssics i la seva relació amb els esdeveniments recents que pretèn criticar?
Andrea Sala
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Avui he fet un volt per la Serralada de Marina. He visitat el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que els primers diumenges de cada més ofereix visites guiades, he pujat fins a la creu de Montigalà i he menjat cargols a la Font de l’Alzina. I vosaltres direu, i tot això per què ens ho explica, la Teresa. Doncs perquè, com sempre, si anem amb els ulls ben oberts, les sorpreses clàssiques ens esperen a cada cantonada.
En primer lloc, he de dir que al monestir, concretament a la part noble, que actualment és la seu de la institució Catalunya-Amèrica de Badalona i que havia allotjat personatges il·lustres com Cristòfol Colom o els Reis Catòlics, es conserven dos antics mil·liaris romans reconvertits en creu de terme. Recordeu què són els mil·liaris? En quin altre lloc en vaig trobar un, segons vaig explicar en un article publicat aquest estiu?
Fins aquí, res d’estrany, ja és ben sabut que les construccions romàniques sovint aprofiten atics elements arquitectònics o urbanístics d’època romana. La veritable sorpresa ha arribat quan, cansada i afamada, he baixat de la creu de Montigalà i m’he trobat, de sobte, amb aquest indicador:
Seguint aquest carrer tan “sensual”, he arribat a una urbanització i he desembocat al següent carrer:
No pot ser, he pensat, deu ser casualitat. Però moguda per la curiositat he buscat pels carrers adjacents i he vist que la conclusio era inequívoca. Em trobava a l’Olimp, a l’Olimp femení en plena Badalona!
On eren els déus masculins? No ho sé, potser a l’altra banda del carrer, però estava cansada i tenia gana i per molta curiositat intel·lectual que tingui la ment, el cos de vegades mana. Un altre dia buscaré Apol·lo i companyia. O m’hi ajudareu vosaltres?
Vegeu Clàssiques a Badalona en un mapa més gran
Perquè pugueu col·laborar-hi he creat aquest Google maps on podreu ubicar totes les petjades clàssiques que heu trobat i trobareu per Badalona.
TERESA
Aquí teniu el treball personal del Carlos Cuevas, on es combina la passió pel futbol i la recerca dels orígens de la necessitat humana de cercar una fugida a les dificultats de la vida, en aquest cas, a través de l’esport.
[Si voleu visionar-lo còmodament, cliqueu aquí]
Ave discipuli discipulaeque!
L’altre dia, mentre escoltava amb la meva mare un disc a l’equip de música, una de les cançons em va cridar l’atenció. La curiositat va fer que busqués el nom de la cançó al llibret del disc: Cursum Perficio.
La cantant es diu Enya i el disc “Water mark”. La cançó és preciosa i està completament en llatí. He buscat la lletra al mateix llibret, hi ha paraules que ja hem treballat i m’ha fet molta il·lusió veure que ja vaig entenent algunes coses. La frase que més m’agrada: post nubila, Phoebus.La veritat és que la cantant té un estil molt personal de “New Age” i recomano la seva música a tots, de fet, potser a algú li sona, ja que va participar a la banda sonora d’El Senyor dels Anells.
Aquesta érs la lletra de la cançó, a veure qui s’atreveix a traduir-la:
Cursum perficio
Cursum perficio (4)
Verbum sapienti (eo plus cupiunt)
Verbum sapienti
Quo plus habent} eo plus cupiunt
Verbum sapienti
Quo plus habent} eo plus cupiunt
Post nubila, Phoebus (3)
Quo plus habent, eo plus cupiunt (3)
Post nubila, Phoebus (6)
Iternum (3)
Enya canta en gaèlic i, aquesta cançó en llatí, que pot semblar un himne catòlic, està inspirada en una escriptura de la porta de l’última casa on va viure Marilyn Monroe. La naturalesa modesta de la Marilyn i els seus gustos simples la van fer decidir-se per una casa on establir-se amb trenta-cinc anys. Aquesta hisenda colonial espanyola simbolitza els somnis no realitzats de la noia i de la seva vida sense acabar.
I és que poc després de trobar-se el seu cadàver, el 5 d’agost de 1962, es va descobrir una inscripció en llatí, grabada en una rajola de marbre a l’entrada principal de la casa: Cursum Perficio (Acabo el camí), que vindría a ser com: “el meu camí acaba aquí” o “ camí complert”.
Es va publicar un llibre per Gary Vitacco-Robles anomenat “Cursum Perficio: Brentwood de Marilyn Monroe Hacienda”, on hi ha il·lustracions i fotografies de la casa per dins, amb explicacions de com va ser la rutina de l’actriu durant el temps que va estars-hi.
Espero que us hagi semblat interessant! Si és aixi, trobareu més informació aquí.
Vale!
Sara Cañizares
1r batxillerat INS Isaac Albéniz