Aquí teniu el treball personal del Carlos Cuevas, on es combina la passió pel futbol i la recerca dels orígens de la necessitat humana de cercar una fugida a les dificultats de la vida, en aquest cas, a través de l’esport.
[Si voleu visionar-lo còmodament, cliqueu aquí]
Segur que sí, Teresa! A veure si entre tots en surt un apunt interessant!
Ave!!
En l’article de “La Vanguardia”, més que la comparació entre “Ben-Hur Piqué” i el “Tribú Ronaldo”, compara dos pols oposats que hi ha en el món del futbol, el Barça i el Reial Madrid.
Com diu l’article, mentre el Barça tracta de fer un futbol bonic perquè aquest li doni resultats, el Reial Madrid basa tots el seus ideals en intentar guanyar sigui com sigui els seus partits. I, què passa? Doncs està molt clar. El futbol, com la majoria de coses, sol ser just, i es va demostrar l’altre dia en el gran Clàssic on només hi va haver un equip sobre el camp que va jugar a futbol i va demostrar qui és el millor equip del món, mentre que el Madrid s’enfonsava en la impotència, molt reflexada en jugadors com Cristiano Ronaldo.
Però, sinó fos per el senyor Josep Guardiola, els jugadors culers no sortirien al camp com surten i no jugarien com ell els ha ensenyat a jugar perquè jo crec que l’entrenador és una de les parts més importants del equip, per no dir la més important. També, s’ha de dir que bona part del futbol, és psicològica, i en Pep Guardiola sap portar i guiar als seus jugadors com ningú. D’això podriem posar exemples com ara el vídeo que va fer abans de la final de la Lliga de Campions, la famosa frase que els va dir abans de la final del Mundial de Clubs “Si perdeu, seguireu sent el millor equip el món, però si guanyeu, sereu eterns”, coses que jo crec que només pot fer ell.
Tot això demostra que no només en el futbol, sino en tots els aspectes de la vida, la part psicològica és una part essencial i importantíssima.
Aquesta és la reflexió, la qual he arribat després de llegir i comprendre el que jo crec que vol fer entendre l’autor en el seu article, encara que altres persones pugin arribar a d’altres conclusions igualment respectables.
Bona nit.
Vale!!
Aquí us poso l’article de la Vanguardia en paper:
“No fué solo la jugada en que Van der Vaart, con el 0 a 2 ya en el marcador, se encontró con el gigante Valdés, sino otros momentos menos decisivos, pero igualmente relevantes. Uno de ellos fue la galopada de Cristiano Ronaldo y Gerard Piqué en paralelo hacia la portería azulgrana. Fantástica carrera. Parecía estar viendo algunas de las mejores secuencias de Ben-Hur, la célebre película de William Wyler. Ben-Hur Piqué remedando a Charlton Heston para contener la arremetida del tribuno Ronaldo Mesala y sus embestidas látigo en mano. Ronaldo Mesala, furioso y desbocado; Piqué Ben-Hur, lanzado al viento, sin ceder un centímetro de ventaja a su imponente rival. Un desafío emblemático, que resume el partido en cinco segundos. Messi, Xavi, Milito, Puyol, Dani Alves…, todos merecen reconocimiento y elogio por su juego. Peró ganó el conjunto, la mentalidad colectiva y la autoridad personal en cada lance, como el de la hollywoodiense carrera entre Robocop Ronaldo y Rocky Piqué.”
Gràcies Mariano per posar-nos el article de La Vanguardia en paper, ja que així no habrà problema per visualitzar-lo. Sobretot, la frase que resumeix el partit és la última “Peró ganó el conjunto, la mentalidad colectiva y la autoridad personal en cada lance, como el de la hollywoodiense carrera entre Robocop Ronaldo y Rocky Piqué.”
Aquesta frase il·lustra clarament que l’equip que va jugar com a equip i que hi va posar més ganes va ser qui va guanyar. Després la comparació entre Robocop Ronaldo i Rocky Piqué em sembla molt acertada i curiosa, ja que és la lluita entre la força extrema de Robocop, envers la lluita entrega i dedicació de Rocky.
Vale!
L’hora del triomf: “Es más que probable que no nos hayamos percatado, pero con ocasión del pasado Mundial de fútbol, a lo que hemos asistido es a un curso intensivo de cultura clásica. Antes, durante y sobre todo después de que el árbitro británico Howard Webb pitara el final del partido entre Holanda y España presenciamos la actualización de una serie de símbolos que hunden sus raíces en la antigüedad griega y latina y que de una manera u otra aún siguen vivos…”
Llegiu aquesta notícia a La Razón: “El deportista más popular del imperio también era «lusitano» y vestía de blanco.
El Cristiano Ronaldo de la antigua Roma ganó 12.000 millones de euros”
M’ha agradat bastant aquest article.He posat més atenció en les diferencies i les semblances entre els estadis dels gladiadors i dels futbolistes.Es un bon article i ara ja sé que la estructura dels estadis de futbol no van ser invenció dels presidents de futbol ni res , sinò el antics romans.
Un treball molt interessant comparant el gran espactacle de l’antiguitat amb el de l’actualitat. Molt bo l’exemple de el vídeo d’en Guardiola i molt ben comparat amb semblances i diferències. M’ha agradat molt la originalitat del treball.
Ave!!
Gracies a les darreres valoracions de l’article; m’hi va costar molt treball i m’agrada que us hagi servit per veure i entendre millor com les antigues costums romanes arrivaren al futbol i d’altres esports actuals.
Respecte a les aportacions de la Margalida, em semblen molt i molt interesants, sobretot la primera ja que em sembla un text molt curiós, ja que hi apareixen les cultures grega i llatina que, com sempre m’agrada dir, segueixen vives i no mortes com molta gent pensa.
Com veiem el Llatí segueix present en molts aspectes de la nostra vida fins i tot, en un món com el futbol que sembla un altre món.
Vale!