Ave discipuli discipulaeque!
L’altre dia, mentre escoltava amb la meva mare un disc a l’equip de música, una de les cançons em va cridar l’atenció. La curiositat va fer que busqués el nom de la cançó al llibret del disc: Cursum Perficio.
La cantant es diu Enya i el disc “Water mark”. La cançó és preciosa i està completament en llatí. He buscat la lletra al mateix llibret, hi ha paraules que ja hem treballat i m’ha fet molta il·lusió veure que ja vaig entenent algunes coses. La frase que més m’agrada: post nubila, Phoebus.La veritat és que la cantant té un estil molt personal de “New Age” i recomano la seva música a tots, de fet, potser a algú li sona, ja que va participar a la banda sonora d’El Senyor dels Anells.
Aquesta érs la lletra de la cançó, a veure qui s’atreveix a traduir-la:
Cursum perficio
Cursum perficio (4)
Verbum sapienti (eo plus cupiunt)
Verbum sapienti
Quo plus habent} eo plus cupiunt
Verbum sapienti
Quo plus habent} eo plus cupiunt
Post nubila, Phoebus (3)
Quo plus habent, eo plus cupiunt (3)
Post nubila, Phoebus (6)
Iternum (3)
Enya canta en gaèlic i, aquesta cançó en llatí, que pot semblar un himne catòlic, està inspirada en una escriptura de la porta de l’última casa on va viure Marilyn Monroe. La naturalesa modesta de la Marilyn i els seus gustos simples la van fer decidir-se per una casa on establir-se amb trenta-cinc anys. Aquesta hisenda colonial espanyola simbolitza els somnis no realitzats de la noia i de la seva vida sense acabar.
I és que poc després de trobar-se el seu cadàver, el 5 d’agost de 1962, es va descobrir una inscripció en llatí, grabada en una rajola de marbre a l’entrada principal de la casa: Cursum Perficio (Acabo el camí), que vindría a ser com: “el meu camí acaba aquí” o “ camí complert”.
Es va publicar un llibre per Gary Vitacco-Robles anomenat “Cursum Perficio: Brentwood de Marilyn Monroe Hacienda”, on hi ha il·lustracions i fotografies de la casa per dins, amb explicacions de com va ser la rutina de l’actriu durant el temps que va estars-hi.
Espero que us hagi semblat interessant! Si és aixi, trobareu més informació aquí.
Vale!
Sara Cañizares
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Primer de tot donar les gràcies per enrecordar-te de nosaltres i fer un article sobre aquesta gran música, que personalment m’agrada molt i em relaxa.
Cal afegir, que Enya sobretot la coneixem per la seva gran banda sonora a la gran pel·lícula de “gladiator”.
Poso un enllaç del trailer perquè és una de les cançons més conegudes de Enya.
Salutacions per als alumnes de L’Albéniz.
Anna, l’enllaç jo no el veig. El podries tornar a posar! L’enhorabona, Sara!
Ave!:D
M’ha cridat l’atenció veure aquesta cantant, ja que molts cops la meva mare l’escolta, y la veritat es que m’encanta, és uan música melancòlica i queda molt bé en treballs clàssics.Té un toc inspirat al món grec i llatí. Bueno amb el nostre muntantge de les Miníedes a Aracne de l’any passat, la Coty, la Lina i jo,vam incluir-li una cançó d’ella que es diu “Caribeean Blue”.
bona truballa!
Ire, hi pots posar l’enllaç, si vols!
Jo m’he decidit per traduir la cançó:
El meu camí acaba aquí.
El meu camí acaba aquí.
Un mot per l’intel·ligent.
Un mot per l’intel·ligent.
Els que no tenen més en desitgen.
Un mot per l’intel·ligent.
Els que no tenen més en desitgen.
Després de la fredinesa, Febus.
Els que no tenen més en desitgen.
Després de la fredinesa, Febus.
Etern.
La cantant recull diversos tòpics. I jo interpreto que el que intenta dir-nos es que hem de conformar-nos amb el que tenim.
M’agradaria, Sara, que em diguèssis que interpretes tu quan escoltes aquesta cançó i si la traducció és correcta.
A veure, Laura, qui t’acaba de donar un cop de mà. Potser algú de segon?
La vritat que no s’avia res d’aquesta cantat i el que m’ha impactat a sigut que thotom la conexia menys jo,tampoc s’avia que havia participat a la banda sonora d’El Senyor dels Anells.
La canço és bastant bonica i q m’gradat molt la seva traducció,és una canço tranquila i la vritat que sembla religiosa hem recorda a les tipiques pel.licules de monjes!
Ave!
Laura, sobre la teva traducció, crec que ens podrien ajudar les nostres professores per tenir una traducció correcte. “Post nubila, Phoebus” jo ho traduiria com “després del núvols, el sol.” ( ja que Febus=Apol•lo (déu del Sol)). Per la resta, jo diria que està força bé 😀 Gràcies per haver-te atrevit a fer la traducció!
I sobre el que jo interpreto… jo m’imaginava el poema com si anés dirigit a la Marilyn, o el que ella representava: una icona sexual que volia ser una persona culta i tenia ànsies de saber, però la societat no li va deixar del tot aconseguir-ho, i que l’ambició humana no té límits, mai estem saciats del tot.
Bé, però la teva manera de veure el poema també m’agrada!
Jo m’espero una mica a veure si algú retoca alguna cosa de la traducció de la Laura, la valenta que s’hi ha llençat de cap. De moment us aconsello que mireu la forma en què es troba el verb “Perficio”, busqueu-lo al glossari del llibre o al diccionari. Així podreu fer una traducció més literal de la primera frase. La de “post nubila…” l’has resolta molt bé, Sara. Per a les altres dues frases necessitarem algú de segon, perquè hi ha un participi de present i relatius amb valor consecutiu. Si al final no surt, ja us ajudarem més, oi Margalida?
Pel que fa a les diferents interpretacions del text, això ja comença a assemblar-se a una tertúlia literària on line i em fa especial il·lusió que s’estableixi entre alumnes dels dos centres. Laura i Sara, les dues teniu una sensibilitat especial que us fa anar més enllà de les mots. Seguiu així.
I ara qui més s’hi apunta? Núria de Premià, Andrea de Badalona, i d’altres lletraferides, sé que hi teniu coses a dir…
ENYAAAA
com ja vaig dir en algun article anterior la seva cançó que mes m’agrada es only time.
Quan arribi a casa ja miraré d’escoltar-la que desde l’escola no puc…
VALEEE
Ave!
Una cançó de l’Enya la vam fer servir pel nostre treball de les Miníades, la veritat és que té molt bones cançons.
Anant a la traducció això és el que puc afegir, ja que la Laura ho ha fet bastant bé:
El meu camí acaba aquí,
el meu camí acaba aquí.
Un mot pel sabi,
un mot pel sabi.
Quant més tenen, més volen.
Un mot pel sabi.
Quant més tenen, més volen.
Després dels núvols (la tempesta), Phoebus.
Eternitat.
Doncs si la traducció està bé no en té massa sentit. Suposo que és bàsicament per quedar bé i per sonoritat!
Vale!