Georgina Tur
Lingua Latina, 4t ESO
Category Archives: Llatí 1r
“Ratafia” de la Carrau
Rata fiat vol dir, en llatí, que un tractat queda signat. En català, hi ha un licor (aiguardent adobat) que duu per nom aquesta mateixa paraula llatina. El grup de música folk de Terrassa, La Carrau, va incloure en el seu CD “Quin bon bori” (2004) una cançó que prova d’explicar perquè aquest licor té aquest nom, com es prepara i quina relació hi troba amb el llatí.
Vegeu l’Auca sencera en la plana Auques.cat o en aquest visor inferior:
Llatí a Chooof!
A mi m’agrada molt el Tricicle, i veient aquest episodi de Choof! del 1994 em vaig adonar que feien humor amb el llatí. Mireu i comenteu el que és o el que enteneu que a mi encara em queden anys per esbrinar-ho. Per cert, en Cristòfol Colom parlava llatí? L’amic de la família Jordi Bilbeny diu que és català i l’última vegada que va venir a dinar a casa es va referir a una correspondència en llatí. Em podeu donar un cop de mà?
Valèria
5è de Primària
Els clàssics i la Setmana de la ciència
En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.
Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.
- Els de 4t d’ESO, amb el Ramon al capdavant, treballareu el vocabulari mèdic. Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix –iatria? Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis? I les intervencions quirúrgiques en -plàstia? I una emprempta dactilar, amb quina part del cos la podem obtenir? D’on prové el nom de vacuna? Proveu d’interpretar el prospecte d’un medicament en clau etimològica, veureu que entendreu moltes més coses…
- A 1r de batxillerat el centre d’atenció serà el vocabulari de la biologia, la zoologia, la física, la química, la geologia…, és a dir, les ciències experimentals. D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat? Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos? Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix –vor i -fag? I no cal dir que majoria d’especies animals i vegetals es classifiquen científicament segons el seu nom llatí.
- A 2n de batxillerat descobrirem la relació de les cultures i les llengües clàssiques amb l’apassionant món de les matemàtiques. Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins? I la gradació de les unitats del sistema mètric, d’on provè? Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?
En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?
Continuarà…
TERESA
Vestigis del teatre romà de Palma
Les obres al carrer Peraires, segons informa avui el Diari de Balears, treuen a la llum un tram de mur de dos peus romans, cosa que fa sospitar als tècnics de Patrimoni que podria ser alguna part estructural del teatre. En consolidar les estructures, es faran nous tests.
Les obres al número 6 del carrer Peraires de Palma han tret a la llum el que podrien ser els primers vestigis físics del que fou el teatre romà, un edifici públic l’existència del qual és suposada pels historiadors i arqueòlegs, malgrat que de moment no se n’han trobat restes fefaents a l’indret. La troballa torna a donar esperances als tècnics, ja que s’ajusta a la tesi de l’arquitecte Luis Moranta sobre la seva localització vora el passeig del Born.
En concret, les restes s’han descobert durant el seguiment arqueològic de les obres de reforma d’un habitatge plurifamiliar de titularitat privada. La sorpresa arribà quan l’arqueòloga Francisca Torres informà el Consell de Mallorca que en la cala realitzada on s’havia de col·locar l’ascensor aparegué un tram de mur de 70 centímetres, just l’amplada de dos peus romans. “Tot ens fa pensar que aquesta és una estructura adjacent al teatre romà, que estaria situat més a l’interior”, explicà el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà.
Segons els tècnics del seu departament, la ubicació del teatre entre el Born i el carrer Peraires seria lògica, perquè és una zona extramurs i propera al port romà (situat llavors on avui hi ha el Born). “A més, coincidiria amb el traçat radial del teatre de Pol·lèntia“, afegí l’arqueòloga del Consell, Helena Inglada, citant la investigació de Moranta. La tècnica aclareix també que aquest primer mur faria part “d’algun tipus d’estructura subsidiària al teatre”, cosa que no lleva importància a poder localitzar els primers vestigis del teatre romà. Així i tot, en les tres cales que s’han fet fins ara a la finca no s’han localitzat restes ceràmiques de cap casta.
De moment, el Consell ha donat permís a la propietat per continuar la reforma de l’habitatge perquè, una vegada consolidat, s’ampliï la cala ja iniciada i es pugui destapar més tram del mur. D’altra banda, també es realitzà una nova intervenció arqueològica al pati de l’edifici, on s’espera localitzar part de l’estructura del teatre, en concret, els murs de darrere del fòrum.
El director insular de Patrimoni destacà la bona disponibilitat dels propietaris de l’immoble, que “han decidit posar un vidre al terra de l’ascensor perquè el mur localitzat sigui visitable”, explicà, mentre espera els resultats finals d’altres prospeccions. “Una vegada coneguts els resultats, ja ens plantejarem una actuació a més gran escala”, afegí. Això mateix es féu en el seu moment, per cert, a Tarragona i a Cartagena per destapar els seus teatres.
Segons les investigacions de l’arquitecte i estudiós Luis Moranta, publicades a El teatro romano de Palma. Una hipótesis y sus primeras comprobaciones, Palma fou fundada simultàniament amb Pol·lèntia i se suposa que tingué un desenvolupament urbà semblant i que, en l’època d’August, es projectà la creació d’un edifici teatral, tal com s’ha descobert a la ciutat romana d’Alcúdia. És més, Moranta ha estudiat que l’interior d’aquesta illeta de cases on ara s’han trobat les restes muràries formen una estructura radial que recorda els edificis públics romans. Les properes excavacions hauran d’aportar-ne noves dades.
Veure Palma romana en un mapa més gran
Joan Llull
Sant Llorenç des Cardassar
Mallorca
El vídeo de la Vinalia
I Vinalia Rustica in Teià, Non. Sep. MMX:
Joan Ramírez
Els set princeps de “Stardust” i els noms llatins
A l’antiga Roma, en un primer moment, s’atorgava als fills noms amb significat de nombres ordinals. Més tard, es van començar a posar antropònims que fessin referència a detalls físics, de naixement o futures característiques que els pares volien que els descendents tinguessin, això, es va fer per iniciar una diferenciació més concreta entre la població. A Stardust, 2007) EEUU, de Matthew Vaughn hi trobem un clar referent clàssic ja que els noms dels set princeps tenen un antropònim llatí: Primus, Secundus, Tertius, Quartus, Quintus, Sextus i Septimus. No és curiós? L’autor del llibre en el qual està basada la pel·lícula, Neil Gaiman, va donar a aquests personatges els primers noms ordinals llatins, seguint el costum romà.

FITXA TÈCNICA:
Stardust (2007) EEUU.
Director: Matthew Vaughn
Guió: Jane Goldman i Matthew Vaughn
Productors: Matthew Vaughn, Lorenzo di Bonaventura, Michael Dreyer i Neil Gaiman
Director de fotografia: Ben Davis
Música: Ilan Eshkeri
Repartiment: Claire Danes, Charlie Cox, Sienna Miller, Michelle Pfeiffer, Robert DeNiro, Peter O’Toole…
Gènere: Fantàstic
Argument: “Stardust” comença en l’humil poblet de Mur, a Anglaterra. El seu nom prové del mur de pedra que ha mantingut als seus habitants allunyats de l’amenaça que representa l’univers paral·lel i sobrenatural que existeix fora. Malgrat això, el jove Tristà fa una boja promesa a la noia més maca del poble amb l’esperança de guanyar-se el seu cor: li portarà una estrella caiguda del cel. Per mantenir la seva promesa, Tristà, haurà de passar a l’altra banda i entrar al misteriós regne habitat per una màgia sense fi i llegendes de les que aviat formarà part.
Què n’opineu? Coneixeu algun mot de persona actual que provingui d’aquests antropònims llatins?…
Sílvia Espinach
Llatí 1r Batxillerat
Llatí a les discoteques!
Estimats companys i companyes: EL LLATÍ TAMBÉ EXISTEIX A LES DISCOTEQUES!
L’altre dia, avorrint-me pel Facebook, vaig veure un flyer d’una discoteca en què s’anunciava la festa universitària “Cum laude”…
Mireu si és curiós que fins i tot l’”apartat” d’oci de les nostres vides té reservat un lloc al Llatí.

Algú em sabria recordar què significava i què era “cum laude”?
Mar Morillo
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz
Curiositats de Roma: La boca de la Veritat
Ja han començat les classes, però seguim amb el record de les vacances i jo continuo la sèrie, Curiositats de Roma, encetada arran del meu viatge a Roma: En Pasquino, Una piràmide romana… Ara toca La boca de la Veritat! No us ho creureu, però jo la vaig descobrir en una pel·lícula: Vacances a Roma de Wyler!
Peck va preparar una broma a Hepburn en l’escena de La boca de la veritat. La llegenda sobre aquest monument explica que qui menteix perd la mà en introduir-la en la boca. Així, Peck hi ficà la mà i l’amagà per sota de la seva màniga. Això provocà un esglai d’Hepburn. Wyler, en veure la reacció d’Hepburn, no va dubtar ni un moment en incloure l’escena de la broma en la pel·lícula Vacances a Roma.
La Boca de la veritat (en italià: Bocca della Verità) és una antiga màscara de marbre pavonazzetto, col·locat en la paret del pronaos de l’Església de Santa María de Cosmedin a Roma l’any 1632 (Recordeu d’introduir-la en el nostre Google Maps de Curiositats de Roma!).
L’escultura, datable al voltant del segle I, té un diàmetre d’1,75 metres i representa un rostre masculí amb barba en el qual els ulls, el nas i la boca estan perforats i buits. Tampoc no se sap del cert la seva antiga utilitat: si era una font o part d’un impluvium o fins i tot una claveguera (hipòtesi sorgida arran de la seva proximitat a la Claveguera Màxima). En canvi, se sap que la màscara gaudeix de fama molt antiga i llegendària: es presumeix que aquest sigui l’objecte esmentat al segle XI en els Mirabilia Urbis Romae, on es diu:
Al costat de l’Església de Santa María de la Fontana es troba el temple de Faune. Aquesta imatge va parlar a Julià, l’emperador conegut com “l’Apòstata” i ho va enganyar.
Un text alemany del segle XII descriu detalladament com, des de darrere de la boca, el diable −autodenominant-se Mercuri (que en aquell temps era protector dels comerços i dels garbulls)− va agafar una llarga estona la mà de Julià l’Apòstata (que havia enganyat a una dona i davant aquell ídol havia de jurar la seva bona fe), prometent-li rentar la seva reputació i una gran fortuna si tornava a l’antiga esplendor del paganisme. En una altra llegenda alemanya de dos segles més tard, trobem la imatge que no gosa mossegar la mà d’una emperadriu romana que −tot i que efectivament havia comès adulteri− la va enganyar amb un artifici lògic. Al segle XV alguns viatgers italians i alemanys recorden amb certa credulidad que aquesta pedra “és anomenada pedra de la veritat, doncs antigament tenia la virtut de mostrar quan una dona ha fallat al seu marit”.
El nom boca de la veritat apareix en l’any 1485, i l’escultura apareix esmentada des de llavors entre les curiositats de Roma, i ha estat reproduïda en dibuixos i postals. A partir d’aquests, se sap que a l’inici estava fos del pòrtic de l’església i que va ser traslladada després de les restauracions sol·licitades per Urbà VIII en l’any 1631.
M’han dit que La Boca de la Veritat també apareix en el videojoc Animal Crossing de la Nintendo GameCube com a part del mobiliari que el jugador pot col·locar a la seva casa.
Maria
Aracne ens fa dos anyets!
Feliciter, aràcnids i aràcnides!
Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys, aràcnids i aràcnides, alumnes, col·laboradors i companys! Tot just avui celebrem el segon aniversari! Sembla que Aracne sempre hagi format part de les meves classes i tot just el vaig obrir un 15 de setembre de l’any 2008 per als meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, tot convidant-los a compartir-lo amb altres estudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu. Dos anys després ja no sé què més puc demanar! En els meus millors somnis, mai no m’hagués pogut arribar a imaginar el que és avui Aracne! Moltíssimes gràcies a tots i totes que cada dia ho feu possible! Moltíssimes gràcies a Xtecblocs que sempre ens acaben concedint el que demanem, ja sigui escriure en grec, més espai o que alumnes i col·laboradors del centre i de fora del centre puguin editar els seus propis articles.
Aracne fila i fila avui fa dos anys, no ha fet vacances ni durant l’estiu!, i a hores d’ara llegiu l’article que fa 654, hem fet entre tots 5421 comentaris i s’han rebut 34.040 visites ; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron, de ser finalistes a Edublogs i de ser bloc guanyador de centre a La Mostra 2010, organitzada pel Departament d’educació,….
Jo només puc dir MOLTES GRÀCIES. Depèn de tots vosaltres, alumnes de l’institut Cristòfol Ferrer i alumnes de l’ Isaac Albéniz, alumnes i professors d’arreu, col·laboradors i col·laboradores, que la nostra teranyina clàssica es vagi fent més grossa i més gruixuda i que aquest nostre projecte educatiu de pràctica compartida es mantingui en el temps.
És curiós que el nostre primer article fou Lletres gregues arreu i que celebrem el segon aniversari amb aquest encantador projecte de Chiron: LA MIRADA GRIEGA. Us hi afegiu també?
FELICITER!


