Category Archives: Llatí 1r

Viatgem a l’infern amb Dante i Virgili

Els alumnes de 1r de Batxillerat que cursem l’assignatura de literatura universal hem estat treballant l’obra de la Divina Comèdia, en concret el llibre de l’Infern. Per altra banda, a llatí estem llegint l’obra de Virgili, l’Eneida, i és per això que el meu company Carlos i jo vàrem decidir, aprofitant tots els recursos que havíem extret de la feina realitzada per a l’estudi de la Divina Comèdia i basant-nos en el capítol de la baixada a l’Avern de l’adaptació de lEneida, A la recerca d’una pàtria, fer una comparació entre la baixada de Dant a l’Infern, acompanyat per Virgili, i la baixada d’Eneas, també a l’Infern.

Per poder completar del tot la informació que proporcionarem en aquest article, us farem cinc cèntims de les obres esmentades anteriorment i dels seus personatges principals. Comencem doncs per l’Eneida de Virgili.

L’Eneida de Virgili, és un poema èpic llatí i que el poeta deixà inacabat després de treballar-hi del 29 aC al 19 aC. El poema recull la llegenda dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci.

Eneas i la Sibil·la a l’infern

Per altra banda, la Divina Comèdia consta de tres parts (Infern, Purgatori i Paradís) i fou escrita entre el 1307 i el 1321. Dant té el propòsit d’ensenyar-hi que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis (l’odi al pecat —simbolitzat per l’Infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—) es pot arribar a la felicitat màxima (l’edèn o paradís). En el camí l’home és acompanyat per la raó humana (personificada per Virgili) i la revelació (personificada per Beatriu).

Dante i la baixada de l'infern

Dant a l’Infern. Darrere seu hi trobem els nou cercles en que es divideix l’Infern.

Feta aquesta introducció, passarem a la comparació:

Per què baixen a l’Infern?                                                      

Eneas arriba finalment a Itàlia després d’un llarg viatge des de Troia. Allà, hi visita la cova consagrada a Apol·lo habitada per la Sibil·la. Aquesta prediu un futur molt ennuvolat per a Eneas i els seus, reflectit en sang i terribles guerres. És en aquest moment que Eneas decideix baixar als Inferns per poder veure el seu pare per última vegada.

Per a  Dant, el descens a l’Infern és el primer capítol del seu llarg viatge per retrobar-se finalment amb la seva completa felicitat, Beatriu, i harmonitzar la seva ànima amb l’amor diví.

Com entren a l’Infern?                                                     

La Sibil·la explica a Eneas que per poder descendir a l’Avern ha de buscar un arbre consagrat a Juno que té un branquilló d’or al tronc, ja que la bella Prosèrpina, reina dels Inferns, l’hi exigirà com a tribut. Quan Eneas obté aquest branquilló, la Sibil·la guia el jove cap a la boca de la cova on es troba la porta cap a l’Infern.

“La Branca Daurada (de l’Eneida)”, pintura de J. M. W. Turner.

Dant, als seus 35 anys, es troba al mig d’una selva fosca. Espantat de no trobar el camí, apareix el poeta Virgili que el guiarà a través de la porta de l’Infern. Aquesta du la següent inscripció: “Per si va ne la città dolente, per me si va ne l’etterno dolore, per me si va tra la perduta gente. Giustizia mosse il mio alto fattore; fecemi la divina podestate, la somma sapïenza e ‘l primo amore. Dinanzi a me non fuor cose createse non etterne, e io etterno duro. Lasciate ogne speranza, voi ch’intrate”. Divina Comèdia

Qui els acompanya durant el viatge a l’Infern?

La Sibil·la és qui acompanya Eneas durant el descens a l’Avern.

Virgili és qui acompanya a Dant durant el descens a l’Avern.

Quins personatges troben pel camí?

En aquesta adaptació que estem llegint, Eneas es troba als vestíbuls de l’Infern quan topa amb els fantasmes de la Malaltia, la Por, la Fam, la Guerra i la Discòrdia. També, algunes criatures monstruoses com ara les gòrgones, les harpies i la Quimera, una barreja de lleó, serp i cabra. Més endavant, Caront, el barquer del riu Estix; el timoner Palinur, que va morir travessat amb una llança que li van llençar els bàrbars; Cèrber, el gos de tres caps que protegia les portes de l’Infern i que com que no els deixava continuar el seu pas, la Sibil·la li llançà una mena de coca feta amb mel i farina i impregnada amb substàncies soporíferes (que fan venir son) i que la criatura devorà d’una queixalada i quedà profundament adormit. Seguidament, troben les ànimes del nens que havien mort poc després de néixer, els condemnats a mort per una delació injusta, els desesperats que s’havien tret la vida i les víctimes d’una passió malaurada, com ara Dido juntament amb el seu primer marit Siqueu. Als camps més extrems, Eneas troba guerrers famosos, entre ells, molts companys de guerra havia perdut pel camí, com Deífob, mort després d’un martiri cruel i el personatge de Prosèrpina a qui ofereix el branquilló. Finalment es retroba amb el seu pare Anquises, però que tan sols és un espectre. Altres personatges a destacar que surten esmentats però que no es troben com a tals a l’Avern són: Helena, Paris, Ulisses, Silvi, Lavínia, Ròmul, Cèsar, Ascani i August.

Pel que fa a l’Infern de la Divina Comèdia, anomenarem els personatges que hem cregut més importants, ja que és una obra molt extensa. Dant i Virgili es creuen amb ànimes com les de Cèsar, August, Eneas i Anquises i espectres de pontificats com ara Sant Pau, Celestí V… Cal remarcar la importància de l’aparició de personatges, sempre en forma d’ànima, de grans escriptors i filòsofs de l’antiguitat com Homer, Horaci, Ovidi o  Aristòtil, Sòcrates i Plató, tots ells molt propers a l’època de Virgili, personatge que acompanya Dant en aquest viatge i autor de l’Eneida. Com a l’Eneida, apareix Caront, el barquer de l’Infern, Dido o Cèrber, el gos de tres caps que impedeix el pas a Dant i Virgili. Personatges importants també en aquest llibre són Flègies, el barquer de l’Estix, o Francesca di Rimini i el seu cunyat Paolo que van cometre adulteri. I per acabar, cal nombrar a Llucifer, el dimoni de l’Infern que porta la llum.

Per quins indrets passen?

Eneas passa per paratges com ara el llac Estix, on es troba Caront; el riu Tàrtar, on són castigats els traïdors, els cobdiciosos i la resta d’homes que havien comès faltes imperdonables en vida; l’Elisi, un paradís etern ple de boscos resplendents i prades verdes per als qui havien viscut virtuosament i el riu Lete, on els homes beuen per oblidar totalment el passat.

Els indrets que travessa Dant són, per exemple, el riu Aqueront, per on navega Caront i el llac Estix, on es troben els iracunds. L’escriptor anomena, a més, ciutats importants d’Itàlia com Roma o Florència o la zona de la Toscana. En tots ells apareixen personatges, en forma d’espectre, que havien viscut en aquella zona.

Com surten de l’Avern?

Eneas s’acomiada del seu pare Anquises i surt per una de les dues portes que diuen que té el país del Somni: una en forma de banya, per on passen les visions veritables, i una altra de vori (marfil), per on passen els somnis falsos. I va ser per aquesta última per on Anquises va fer sortir el seu fill del món dels Inferns.

En el cas de l’Infern, els dos poetes surten escalant sobre Satanàs, passant a través del centre de la Terra, i surten a l’altre hemisferi, just abans de l’alba del dia de Pasqua.

Abans d’ensenyar-vos un video sobre l’obra musical de Robert W. Smith La Divina Comedia moviment I. Infierno, interpretada per la Banda de Música C. de Teo, us animem a respondre la pregunta següent i algunes més que us deixem a continuació de l’audiovisual:

Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=hie4TBSIzKM[/youtube]

Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor?

En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes?

Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient.

CARLOS ROLÓN CATELLI i MARINA SALAS ZAMORA
Institut Isaac Albèniz

Vine a Baetulo amb els de tercer!

S’acaba el primer mòdul i arriba l’hora de comprovar els fruits d’un trimestre d’optativa de Cultura clàssica destinada a la revalorització del passat romà dels badalonins. Sempre he pensat que era una llàstima que els nois i noies que teniu la sort de viure en una ciutat amb un llegat arqueològic tan important no sigueu conscients de la riquesa del que us envolta.

He de dir que aquests dies de tasca clàssica han estat força gratificants per l’interès i les ganes que hi ha posat l’alumnat i per la profitosa visita guiada que van fer pels punts d’interès arqueològic de la ciutat. Com una turista més, amb el tríptic de l’Elisabet i la Naiara en mà, vaig deixar-me guiar per les explicacions de cada grup.

A part de l’activitat pràctica abans esmentada, els nostres experts en el llegat de Baetulo han confeccionat un llibret informatiu de cadascun dels aspectes treballats. Tal com podeu observar, és fruit d’una tasca col·laborativa en què la feina de cada grup s’ha posat en comú.

Per donar fe del resultat final de la sortida, aquí teniu la foto de família que ens va fer el Marc.

Naiara, Brenda, Elisabet, Adrián M., Adrián L., Jordi, Míriam, Joan, Karo,  Artur, Israel, Paula, Sara, Marc i Carlos, heu deixat el llistó molt alt de cara als alumnes del segon mòdul. M’agradaria que, a partir de la vostra experiència, els deixéssiu un comentari amb consells i indicacions per superar l’optativa amb els millors resultats possibles.

Valete discipuli discipulaeque!!!

TERESA

Cunina, la deessa del bressol

En la mitologia romana, els romans es van centrar en els llocs i interrelacions que hi havia entre els déus i els éssers humans. A causa d’això, els romans van començar a seleccionar molts tipus de divinitats, amb àrees molt específiques. Així, el subgrup de  divinitats menors, va aparèixer. Un dels àmbits on van aparèixer aquestes divinitats és l’àmbit de la infància i la infantesa, on s’invocava la deessa Cunina.

Cunina

Mare alletant el seu nadó en presència del seu pare. Detall del sarcòfag de Marcus Cornelius Statius, mort d’infant. Mouseu del Louvre.

Cunina, germana de les deesses Cuba i Rumina, era la deessa menor dels nens i pertany a la categoria dels di indigetes (déus indígenes romans). Ella era la responsable de vetllar el bressol on dormen els nens i així protegir-los.

Exvot gal·loromà de terracota representant un nadó embolicat. Museu Saint-Remi a Reims.

Una de les coses de les quals aquesta deessa protegia els nens era del “Mal d’ull“, què és un encanteri que sorgeix d’una mirada màgica amb intencions malignes, la persona que la rep té mala sort o es posa en perill.

Nazares, talismans per protegir contra el mal de l'ull

Actualment hi ha una associació anomenada Cunina creada per Sophie Vangheel que ha adoptat el nom a partir de la deessa menor. L’objectiu d’aquesta associació és ajudar al desenvolupament, millora d’accés i qualitat de socis de l’escola primària i secundària al Sud d’Àfrica.

logo cunina

Aquí us deixo un powerpint de imatges sobre la vida de Sophie Vangheel i un video sobre un reportatge en Nepal:

[vimeo]http://vimeo.com/18759329[/vimeo]

Què tenen en comú les tres germanes? Coneixeu altres déus menors? Què penseu d’aquesta associació?

Xènia Serra Gaxas
2n Batxillerat C Llatí i Grec

Una sortida a Montcabrer

Aquest trimestre els alumnes de l’optativa de Biologia de 4t de l’ESO amb el nostre professor, en Pep Caballeria, vàrem anar a Montcabrer. La Margalida ens va dir: “Us perdreu la classe de llatí; però ja em portareu fotografies!”. Tot seguit, teniu la meva sortida a Montcabrer amb mirada llatina:

Monuments arquitectònics de l’Antiga Roma

Som la Natàlia i l’Andrea, i hem decidit fer un viatge pels monuments romans més coneguts. Mitjançant el vídeo us proposem conèixer una mica més d’aquests, ja que quan en sentim parlar, només sabem una petita part de tot el que és. Aquí us adjuntem l’enllaç del nostre treball dels Monuments arquitectònics de l’Antiga Roma.
Esperem que us agradi,
Salve!

[youtube]http://youtu.be/PfFDbQQ8A8w[/youtube]

Quins monuments del nostre reportatge són de l’antiga Roma? Quins tenen referents clàssics? Quin t’ha agradat més?

Natàlia & Andrea
4t ESO LLatí opt. 3

Còmics ambientats en l’antiguitat (Ramon Coll)

El passat diumenge 24 de novembre vam acudir a la conferència de Ramon Coll sobre els còmics ambientats en l’antiguitat.

Aquests còmics van ser produïts entre 1940 i 1973, a l’època franquista. Es basen des de la prehistòria fins a la caiguda de l’Imperi Romà. Tenen una alta qualitat respecte als dibuixos però contenen molts anacronismes ja que no són llibres d’història.

Alguns còmics actuals de romans són ÀlixiNeandertalMurenaLes àguiles de Roma El Jabato. Aquest últim està molt ben fet i els dibuixos són de gran qualitat però conté anacronismes històrics. Es basa en una ciutat hittita en el 2 mil·lenni a.C i també apareixen víkings. Comporta un cert canvi als còmics, ja que aquest personatge comença a somriure, característica que abans no afegien.

També s’han realitzat còmics com El viatge al centre de la terra, escrit per Juli Verne o El món perdut, per Conan Doyle. Aquests dos es basen en la paleontologia i en els grans descobriments arqueològics de l’època.

Els còmics han inspirat molt al cinema com la pel·lícula de El Capitán TruenoEl signe de la creuFabiola.

A vegades, utilitzen un recurs per tornar al passat, la màquina del temps, com ara en Viatge al passat (Kid Martin, 1946). Barregen ciència ficció i elements històrics, un gran exponent van ser les fantàstiques obres de Flash Gordon. Hi ha altres còmics com per exemple Titán, el invencible (Bruguera, 1947) que barreja astronautes lluitant en amfiteatres o Rock Vanguard en el que apareixen animals gegants.

Com aquests còmics van ser realitzats a l’època franquista eren de caràcter nacionalcatòlic, com ara Heroïs Bíblics o Sucedió una vez.

Dins de tota la categoria de personatges hi trobem Purk, l’Home de Pedra, que era una mena de Tarzán. El còmic era molt surrealista, hi havia homes amb cap de lleó o de rinoceront. A Piel de Lobo, per exemple, sortien centaures o sirenes. La gent, però, creien que existien.

També hi havia personatges que estaven en contra de Roma com era Viriato o Aníbal.

Fixant-nos en el còmic a Egipte trobem Skaner, el rei del desert. Aquest nom és una paradoxa, ja que el desert ho relacionem amb la soledat. I un altre és El puny de bronze, que tracta d’una mòmia.

En relació a Grècia, hi van crear Ayax El GrecEl Coloso, que inclou mitologia grega, El Gran HelenoAquiles El GrecAbans que Troia caigués. En aquest últim, hi apareixen muntant a cavall amb estreps, fet que no va sorgir fins més endavant. Això és un anacronisme, però es justifica dient que no és un llibre d’història.

Respecte a Roma trobem còmics com Orlan, l’intrèpidEl Príncep de Rodes, que tracta d’aventures, Coraza, que és un dels pocs còmics en què el protagonista mor, és menjat pels lleons en un amfiteatre, El Libertador que era un patrici romà i amagava el seu rostre darrere d’un casc, Praco El Pastor.

Fets a Catalunya en trobem Història i llegenda.

Encara que n’hi ha pocs, trobem còmics d’humor com Tio vivo o La historia esa, vista por Hollywood.

ENTREVISTA A RAMON COLL

-Quina carrera has cursat?

Vaig estudiar arqueologia, abans eren cinc anys d’estudis universitaris.

-Quin és el vostre còmic preferit?

El Jabato. S’ha notat?

-Un personatge preferit?

El Jabato i altres personatges dolents com Càrtal, Nomà…

-Creu que l’ús del còmic facilitaria l’aprenentatge d’èpoques passades?

Absolutament, ja que llegint i mirant les imatges ho recordes millor. Recordo que als vuit anys ja sabia que eren els hittites gràcies a El Jabato. Ara els còmics ambientats en l’antiguitat és una eina poc aprofitada i això facilitaria l’aprenentatge respecte aquest àmbit. També recordo que a l’escola els professors recomanaven als pares dels nens amb més dificultats que compressin “Érase una vez el hombre…”, ja que era una altra manera fàcil i divertida d’aprendre.

-Un còmic que no tingui anacronismes?











La majoria en tenen però que no en tinguin hi ha varis basats en els romans com MorenaÀguiles de Roma o Neandertal.

-Els còmics, com ha dit abans no són un llibre d’història, però que hi hagi tants anacronismes a la llarga no pot ser negatiu?

Per als historiadors no, perquè ja saben que allò no era així. Per a ells és com veure un pirata amb un barret, estem acostumats i sabem que això no és així en realitat. Ja que volen inspirar-se en l’antiguitat, que ho facin bé i que contractin assessors històrics.

-En una escala de l’1 al 10, quina influència ha tingut el cinema als còmics?

Moltíssim, un nou. A més a més es retroalimenten.

-“Història i llegenda” va ser l’únic còmic en català ambientat en l’època?

Sí.

-Vols fer alguna declaració per a Aracne?

I tant. Llegiu El Jabato i còmics històrics en general.

Moltes gràcies, Ramon!

Camila i Xènia

1r de batx. Grec i LLatí

Mare, mons et caelum

Actualment, tenim molts objectes i innovacions que a l’època de l’Imperi romà no existien; per tant, és molt probable que els seus noms no existeixin en llatí. Paraules del relleu, en canvi, sempre han existit, ja que, des de l’existència de l’ésser humà sempre han existit les plantes, el mar, les muntanyes, el cel i els núvols. Paraules com aquestes les trobarem en qualsevol llengua.

He triat fer un apunt relacionat amb les fotografies, ja que, des de sempre m’ha agradat fer-ne. Trobo que aquest treball és el més proper al que m’agrada: llatí i fotografies. Espero que us agradi.

Què us semblen? Trobeu alguna cosa que no estigui senyalitzada i que tingui traducció al llatí? Comenteu.

Llatinismes en els tatuatges

Sabíeu que molta gent es tatua el llatinisme de “Carpe diem”, però no sabíeu que la gent es tatua molts altres llatinismes. Aquí us deixo molts dels llatinismes que he trobat tatuats.

Podríeu dir quin significat tenen cadascun d’aquests llatinismes i frases llatines? I si us tatuaríeu algun d’aquests llatinismes? Si en trobeu més, no dubteu en deixar-lo en comentari.

Laia Bagà Espinosa
Llatí 2n Batxillerat

La tragèdia de la lloba Penèlope

El passat dilluns 18 de novembre del 2013 vaig llegir una notícia en el Periódico en paper, la protagonista de la crònica de successos el 2011 per la seva fuga del parc de la Ciutadella, mor destrossada per les seves 4 filles en un cas que redobla la llegenda d’aquesta espècie.

La tragèdia va transcórrer un diumenge assolellat d’aquells en què el Zoo de Barcelona s’omple de famílies amb canalla, hi va haver un crim al recinte dels llops ibèrics.  Va morir Penèlope. L’informe forense no és equívoc, la lloba tenia múltiples fractures.

Peèélope era una lloba de deu anys que es va fer lloc a les pàgines de successos quan fa dues primaveres va protagonitzar una sonada fuga saltant la tanca de tres metres del seu recinte, va ser víctima d’un angoixant i premeditat atac de les seves 4 filles. El responsable dels mamífers assegura que el comportament de Zya, Ares, Ordesa i Beret va ser inusual.

El veterinari suposa que les causes de l’enfrontament va ser una inexplicable pujada d’estrògens que aquest tipus de canis lupus pateix a la tardor i provoca un fals zel. Segons l’informe d’aquest la baralla es va ocasionar degut a un mascle imaginari ja que a Barcelona no està per la cria d’aquesta espècie ja que degut a una malaltia passada la lloba no tenia ovaris. Quan van portar Penèlope a la clínica veterinària encara era amb vida, però mig morta. No hi va haver més remei que posar fi a la seva agonia amb una injecció letal. Aquest succés va provocar que al zoo de Barcelona es quedés sense un referent clàssic tan valuós com ho era la lloba Penélope.

Per què era un referent? Quins altres referents trobeu en aquesta tràgica notícia?

Mireia Abelaira
4t ESO Llatí