Viatgem a l’infern amb Dante i Virgili

Els alumnes de 1r de Batxillerat que cursem l’assignatura de literatura universal hem estat treballant l’obra de la Divina Comèdia, en concret el llibre de l’Infern. Per altra banda, a llatí estem llegint l’obra de Virgili, l’Eneida, i és per això que el meu company Carlos i jo vàrem decidir, aprofitant tots els recursos que havíem extret de la feina realitzada per a l’estudi de la Divina Comèdia i basant-nos en el capítol de la baixada a l’Avern de l’adaptació de lEneida, A la recerca d’una pàtria, fer una comparació entre la baixada de Dant a l’Infern, acompanyat per Virgili, i la baixada d’Eneas, també a l’Infern.

Per poder completar del tot la informació que proporcionarem en aquest article, us farem cinc cèntims de les obres esmentades anteriorment i dels seus personatges principals. Comencem doncs per l’Eneida de Virgili.

L’Eneida de Virgili, és un poema èpic llatí i que el poeta deixà inacabat després de treballar-hi del 29 aC al 19 aC. El poema recull la llegenda dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci.

Eneas i la Sibil·la a l’infern

Per altra banda, la Divina Comèdia consta de tres parts (Infern, Purgatori i Paradís) i fou escrita entre el 1307 i el 1321. Dant té el propòsit d’ensenyar-hi que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis (l’odi al pecat —simbolitzat per l’Infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—) es pot arribar a la felicitat màxima (l’edèn o paradís). En el camí l’home és acompanyat per la raó humana (personificada per Virgili) i la revelació (personificada per Beatriu).

Dante i la baixada de l'infern

Dant a l’Infern. Darrere seu hi trobem els nou cercles en que es divideix l’Infern.

Feta aquesta introducció, passarem a la comparació:

Per què baixen a l’Infern?                                                      

Eneas arriba finalment a Itàlia després d’un llarg viatge des de Troia. Allà, hi visita la cova consagrada a Apol·lo habitada per la Sibil·la. Aquesta prediu un futur molt ennuvolat per a Eneas i els seus, reflectit en sang i terribles guerres. És en aquest moment que Eneas decideix baixar als Inferns per poder veure el seu pare per última vegada.

Per a  Dant, el descens a l’Infern és el primer capítol del seu llarg viatge per retrobar-se finalment amb la seva completa felicitat, Beatriu, i harmonitzar la seva ànima amb l’amor diví.

Com entren a l’Infern?                                                     

La Sibil·la explica a Eneas que per poder descendir a l’Avern ha de buscar un arbre consagrat a Juno que té un branquilló d’or al tronc, ja que la bella Prosèrpina, reina dels Inferns, l’hi exigirà com a tribut. Quan Eneas obté aquest branquilló, la Sibil·la guia el jove cap a la boca de la cova on es troba la porta cap a l’Infern.

“La Branca Daurada (de l’Eneida)”, pintura de J. M. W. Turner.

Dant, als seus 35 anys, es troba al mig d’una selva fosca. Espantat de no trobar el camí, apareix el poeta Virgili que el guiarà a través de la porta de l’Infern. Aquesta du la següent inscripció: “Per si va ne la città dolente, per me si va ne l’etterno dolore, per me si va tra la perduta gente. Giustizia mosse il mio alto fattore; fecemi la divina podestate, la somma sapïenza e ‘l primo amore. Dinanzi a me non fuor cose createse non etterne, e io etterno duro. Lasciate ogne speranza, voi ch’intrate”. Divina Comèdia

Qui els acompanya durant el viatge a l’Infern?

La Sibil·la és qui acompanya Eneas durant el descens a l’Avern.

Virgili és qui acompanya a Dant durant el descens a l’Avern.

Quins personatges troben pel camí?

En aquesta adaptació que estem llegint, Eneas es troba als vestíbuls de l’Infern quan topa amb els fantasmes de la Malaltia, la Por, la Fam, la Guerra i la Discòrdia. També, algunes criatures monstruoses com ara les gòrgones, les harpies i la Quimera, una barreja de lleó, serp i cabra. Més endavant, Caront, el barquer del riu Estix; el timoner Palinur, que va morir travessat amb una llança que li van llençar els bàrbars; Cèrber, el gos de tres caps que protegia les portes de l’Infern i que com que no els deixava continuar el seu pas, la Sibil·la li llançà una mena de coca feta amb mel i farina i impregnada amb substàncies soporíferes (que fan venir son) i que la criatura devorà d’una queixalada i quedà profundament adormit. Seguidament, troben les ànimes del nens que havien mort poc després de néixer, els condemnats a mort per una delació injusta, els desesperats que s’havien tret la vida i les víctimes d’una passió malaurada, com ara Dido juntament amb el seu primer marit Siqueu. Als camps més extrems, Eneas troba guerrers famosos, entre ells, molts companys de guerra havia perdut pel camí, com Deífob, mort després d’un martiri cruel i el personatge de Prosèrpina a qui ofereix el branquilló. Finalment es retroba amb el seu pare Anquises, però que tan sols és un espectre. Altres personatges a destacar que surten esmentats però que no es troben com a tals a l’Avern són: Helena, Paris, Ulisses, Silvi, Lavínia, Ròmul, Cèsar, Ascani i August.

Pel que fa a l’Infern de la Divina Comèdia, anomenarem els personatges que hem cregut més importants, ja que és una obra molt extensa. Dant i Virgili es creuen amb ànimes com les de Cèsar, August, Eneas i Anquises i espectres de pontificats com ara Sant Pau, Celestí V… Cal remarcar la importància de l’aparició de personatges, sempre en forma d’ànima, de grans escriptors i filòsofs de l’antiguitat com Homer, Horaci, Ovidi o  Aristòtil, Sòcrates i Plató, tots ells molt propers a l’època de Virgili, personatge que acompanya Dant en aquest viatge i autor de l’Eneida. Com a l’Eneida, apareix Caront, el barquer de l’Infern, Dido o Cèrber, el gos de tres caps que impedeix el pas a Dant i Virgili. Personatges importants també en aquest llibre són Flègies, el barquer de l’Estix, o Francesca di Rimini i el seu cunyat Paolo que van cometre adulteri. I per acabar, cal nombrar a Llucifer, el dimoni de l’Infern que porta la llum.

Per quins indrets passen?

Eneas passa per paratges com ara el llac Estix, on es troba Caront; el riu Tàrtar, on són castigats els traïdors, els cobdiciosos i la resta d’homes que havien comès faltes imperdonables en vida; l’Elisi, un paradís etern ple de boscos resplendents i prades verdes per als qui havien viscut virtuosament i el riu Lete, on els homes beuen per oblidar totalment el passat.

Els indrets que travessa Dant són, per exemple, el riu Aqueront, per on navega Caront i el llac Estix, on es troben els iracunds. L’escriptor anomena, a més, ciutats importants d’Itàlia com Roma o Florència o la zona de la Toscana. En tots ells apareixen personatges, en forma d’espectre, que havien viscut en aquella zona.

Com surten de l’Avern?

Eneas s’acomiada del seu pare Anquises i surt per una de les dues portes que diuen que té el país del Somni: una en forma de banya, per on passen les visions veritables, i una altra de vori (marfil), per on passen els somnis falsos. I va ser per aquesta última per on Anquises va fer sortir el seu fill del món dels Inferns.

En el cas de l’Infern, els dos poetes surten escalant sobre Satanàs, passant a través del centre de la Terra, i surten a l’altre hemisferi, just abans de l’alba del dia de Pasqua.

Abans d’ensenyar-vos un video sobre l’obra musical de Robert W. Smith La Divina Comedia moviment I. Infierno, interpretada per la Banda de Música C. de Teo, us animem a respondre la pregunta següent i algunes més que us deixem a continuació de l’audiovisual:

Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?

Imatge de previsualització de YouTube

Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor?

En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes?

Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient.

CARLOS ROLÓN CATELLI i MARINA SALAS ZAMORA
Institut Isaac Albèniz

24 thoughts on “Viatgem a l’infern amb Dante i Virgili

  1. Núria Valls

    Felicitats Marina i Carlos ! Per fi podem veure publicat el vostre article. Us agraeixo que hagueu fet aquest esforç d’interdisciplinarietat tan interessant: llatí, literatura universal i música. Perfecte!
    No sé perquè, però els timbals em fan pensar en l’Infern. Potser és pel xivarri que poden fer i que penso em poden molestar i agredir; tampoc en tinc la certesa ja que sempre els he escoltat en algun fragment musical i, per tant, ben harmonitzats.
    Bona feina feta!

    Núria

  2. Teresa Devesa i Monclús

    Tens raó, Núria, el sol contundent dels timbals ens apropen una mica a la fi del món… Estic d’acord amb tu que la Marina i el Carlos han fet una bona feina!

  3. MARINA SALAS ZAMORA

    Moltes gràcies a totes dues. D’aquí uns dies, quan tothom hagi pogut comentar l’article, resoldre les preguntes que us vàrem proposar. Com molt bé heu dit, els tambors fan un efecte de misticitat que ens apropen a l’Avern. A veure si algú reconeix algun altre so que l’endinsi dins d’aquest paisatge.

    Que acabeu de passar unes bones festes, Núria i Teresa.

    MARINA

  4. Teresa Devesa i Monclús

    Igualment, Marina, acaba d’agafar forces per al segon trimestre.

  5. marisol.marro

    Χαίρετε!
    M’ha encanytat aquest artícle! més que res per que quan vam tenir que llegir la Divina comédia, sempre m’ha cridat l’atenció les referents llatines i gregues que hi trobaba, una d’elles era el trobarse personatges como Helena, Aquiles, Paris a l’infern. Realment em va sobtar molt. El que m’agrada més de la comparació d’aquestes dues obres és la diferència religiosa, segons l’època en que és tractada. L’Eneida es un obra que esmenta divinitats com Prosèrpina (Περσεφόνη en grec –> Persèfone) que és la dea de la mort i la renovació, representada amb plantes, per això te sentit que aparegui a l’obra de Virgili com una divinitat relacionada amb l’infern, la mort podríem dir. Per altre banda a la Divina comèdia ja es converteix en un infern més cristià, també per l’época en la que s’escriu. Però deixán això de banda continuen tenin moltes similituts en aspectes com la temàtica, es a dir, als dos personatges els guía per el camí un altre…i aquests conceptes ho heu explicat molt bé, a més de la gran profundització en cada una de les qüestions.
    1. Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?
    La definició que jo faria del Infern seria: Inframon on van les animes de les personas després de morir si han pecat, no han seguit les llisons de Déu, durant el llarg de la seva vida.
    -Yo hara ho descric com si fos un terme cristià perqué és en el que es creu actualment, però aquest terme segurament va apareìxer per poder ficar por a la població i que es comportesin tots d’una manera determinada, segons com volia l’esglèssia.
    -Aquest mot també es pot utilitzar de manera exagerada per això quan volem dir que ho estem pasan molt malament, petin molt per algún motiu, per això crec que els poetes situen escenes en aquest context, per a que es vegi el sufriment, s’entengui el sentiment que hi pasa per algunes persones i es conegui per el lector.
    2. Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor? L’autor he trobat que es Franz Liszt i l’obra es va estrena a Dresde, en noviembre de 1857.
    3. En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes? AJAJAJAJJAAAJAJAJAJ no es per res, però em fa molta gracia…el nen amb la cadena…es aquest no? la cadena….
    4. Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient.
    Podríem descriure l’infern com un lloc catastrofic, perillòs amb els tons aguts i ràpids i amb els greus i més baixos a mi m’inspira molt de poder, maligne clar…
    Μαρισόλ Μάρρο Ρεδόνδο

  6. Teresa Devesa i Monclús

    Bé Marisol, crec que has seguit molt bé el fil que us proposava la Marina i has entrat en la dinàmica de comentari proposada. Ara falta que l’autora esclareixi els dubtes que ens manifestes i digui si l’has encertat o no.

  7. Mónica Martínez

    Primer de tot, felicitar-vos per aquest article i per tot el profit que heu extret de les obres treballades a classe. Sincerament no m’havia fixat en totes les coincidències però veient-les així agrupades m’ha fet veure que n’hi havia moltes més de les que em pensava.
    Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?
    Personalment crec que el fet que els autors ubiquin alguna de les seves escenes de les obres a l’infern és simplement un simbolisme: Des de sempre l’infern ha sigut el bàndol dolent, allò que no està bé, allà on acabem si no fem el correcte en la vida… i crec que el que volen aportar amb l’aparició de l’infern és el fet que els personatges, simbolitzant els homes, després del seu viatge d’alguna manera canvien la mentalitat. En els dos casos, els personatges baixen al infern perquè els ha passat alguna cosa dolenta: Dante ha perdut el seu camí en la vida, i a Eneas li han predit un futur ennuvolat. Els dos decideixen baixar a l’infern i en la meva opinió aquesta acció és molt important perquè, després de veure totes les penes del infern, continuen el seu camí millor de com havien arribat, o troben la solució o la resposta als seus problemes, vull dir que aquest recorregut, almenys a mi, em faria apreciar mes el que tenim en vida, saber que encara ets a temps de complir el teu destí i no acabar com tota aquesta gent a la que has vist pel camí, tots sofrint i infeliços… En definitiva l’infern simbolitzaria el lloc que has de veure per reprendre el camí i tenir esperances.

    En referència al vídeo:

    Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor?
    Si no m’equivoco, aquesta obra pertany al segle XX, va ser publicada al 1995. L’autor com bé han dit a l’article, és Robert W. Smith i sincerament el que més m’ha sorprès en llegir una mica de la seva biografia és el nombre d’obres publicades que té, incloses les simfonies, que són al voltant de 600…

    Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient.
    En la meva opinió tots els instruments que produeixen sons greus o que provoquen un atordiment, ens fan sentir que som al infern i també els alt i baixos en la melodia.

  8. Teresa Devesa i Monclús

    Mònica, m’agrada la visió que ens dones de l’infern. En aquest comentari apareix la sensibilitat literària que et caracteritza. Pel que fa a la música, sembla que les respostes de la Marisol i de la Mònica estan separades pe uns quants segles, Marina, ens ho hauries d’aclarir.

  9. MARINA SALAS ZAMORA

    Χαίρετε companyes,

    estic molt contenta de poder llegir els vostres comentaris i saver que us ha agradat el nostre article. Pel que fa a les qüestions proposades, veig que en alguna resposta hi ha algun petit error que seguidament us resoldre.
    -A la pregunta 1, m’ha agradat molt llegir els diferents punts de vista i les diferents reflexions que es poden tenir sobre l’Infern. Realment aquest tema et fa aturar-te a pensar molts àmbits vitals i personals.
    -A la segona pregunta, us preguntava l’època de l’obra musical i algun aspecte a destacar de la biografia del autor. Doncs bé, el autor, Robert W. Smith, neix al 1985 i per tant és un compositor modern, del segle XX. Com molt bé a dit la Mònica, Smith té més de 600 obres publicades, entre els aspectes a destacar de l’autor. Aquí us deixo la seva web oficial per a que pogueu tafenejar més sobre aquest compositor i músic. La veritat és que hi té coses realment interessants… http://rwsmithcomposer.com/about/
    -La tercera pregunta era d’analisi intern de la peça musical. La Marisol ens ha dit que les cadenes són el no instrument que demanava. Molt bé Marisol, és aquest. El seu soroll em transmet esclavitut, que és un dels aspectes en el que es caracteritza l’Infern, no creieu?
    -Per acabar, us demanava si escoltant la peça havieu tingut sensació de trobar-os a l’Infern. Aquí cadascú pot tenir versions diferents, tot i que les dues, Mònica i Marisol, coincidiu en que els sons aguts i greus produeixen una sensació esgarrifant, pròpia de l’Infern.

    Espero que el meu comentari us hagi solucionat alguns dubtes,

    MARINA

  10. anna.ferron

    Χαίρετε!

    Per fi desprès d’uns problèmes tècnics amb l’ordinador , he conseguit comentar en aquest article.
    En primer lloc felicitar-vos per aquest article , molt complert i pel meu punt de vista molt ben treballat. Per ami que estic fent també literatura universal s’ha fet més assequible perquè en tot moment he estat situada ja que ho hem treballat. Ara pasaré a repondre les preguntes que ens proposes.

    1.Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?
    Yo li donaria una definició en la qual és referis a aquelles persones quan ja moren el seu ànima es queda a l’avern perque durant el seu periòde de vida no han sigut bones. Crec que els poetas l’ubiquen per marcar que allò que esta pasant en aquella escena el que portara es que quan aquesta persona mori vagi a l’avern.
    2.Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor? L’autor és Robert W. Smith nascut en Octubre de 1958.
    3.En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes? Diria que és la cadena , mai hauria pensar que en ocasions pugui ser considerat un instrument, m’ha sorprès.
    4.Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient. Sincerament si, la cadena ha sigut el que més m’ha fet sentir-me com si fós a l’avern , no sé si a vosaltres també , però ami el soroll em semblava el típic presoner que arrastra la cadena amb la bola de ferro enganxada al grilló, i seria com si representès a que estas limitat segons el que fas perque durant la teva vida has fet coses malament així és com ho interpreto.

    Fins un altre!

  11. Teresa Devesa i Monclús

    Jo no sé què en diran les companyes, però a mi em sembla que has resolt molts dubtes i l’enllaç que ens has deixat m’ha servit per conèixer una mica l’autor, especialment perquè he llegit que té dues simfonies més basades en títols de la literatura universal: la seva simfonia número tres es titula “Don Quixote”, però ¿i la segona? T’hi has fixat? Crec que ja te la pots anar apuntant de cara al Treball de recerca, però a més escriu-la aquí perquè tots la coneguem, amb un enllaç per poder-la escoltar, si és possible…

  12. MARINA SALAS ZAMORA

    Bon dia,

    em sap greu el retard amb el que contesto la teva resposta Teresa, però últimament he estat força enfeinada. La seva segona sinfonia s’anomena Odissea i aquí us deixo l’enllaç del moviment IV, que s’anomena Ítaca, per a que el pogueu escoltar.

    Disfruteu!

    MARINA

  13. Hady Camara

    Salve!
    Al veure aquest article me pujat a munt perque fa una setmana vaig fer un examen de Literatura Universal on sortia aquesta mateixa obra de Dante.
    Ell va néixer a Florencia al 1265, va pertànyer al grup de poetes del” Dolce stil novo ” i després el seu amor platònic moris, Beatriz ell va patir una crisi molt forta que el va portar a escriure la Divina Comèdia.
    Un poema al·legòric , símbol del procés o viatja de la terra al purgatori, en el infern i el purgatori acompanyat per Virgili, al que admirava molt, i finalment al paradís es troba a Beatriz.

    La veritat és que és una mica esgarrifosa la musica, m’ha donat la sensació de trobar-me en un lloc fosc i sola , però no a l’infern exactament, un exemple d’ un instrument que creï aquest ambient podria ser l’Orga.

  14. Pingback: Caront, el conductor d’ànimes | Aracne fila i fila

  15. Andrea Muñoz

    Hola!! 🙂

    Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?
    L’infern es el lloc on després de la mort , son torturades eternament les almes dels pecadors. Crec que una de les raones per les quals els poetes estan interessats en aquest infern es perquè es un món misteriós on pots deixar fluir la teva imaginació donant punt de vistes des de segons quins poetes diferents .Alguns pensaran que es mes maligne i d’altres creuen que no es per tant. Poden crear històries i deixar emportar-se per un ambient desconegut.
    Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor?
    Robert W. Smith, neix al 1985 és un compositor modern del segle XX.

    En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes?
    Sí, l’objecte és la cadena.

    Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient.
    Si he tingut aquesta sensació sincerament aquesta música no m’agrada’t gaire, prefereixo música relaxant. Aquesta m’aporta benestar però la que he escoltat em fica a l’infern. Un dels instruments que em transmeti això seria les cadenes i també els timbals.

  16. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!

    Felicitats a la Marina i el Carlos per l’article, està molt bé!

    Per definir Infern diria que és el lloc on hi van les animes o persones (depenen del pensament que tinguis sobre la dualitat) que durant la vida han pecat com a càstig. Potser és una definició molt cristiana però és que sinó fos per la influència cristiana que hi ha a la nostra societat jo ara mateix no creuria que l’infern fos una cosa negativa. I que els autors Dante i Virgili, triïn aquest lloc per ubicar les seves escenes és més un fet simbòlic, justament per aquest concepte que es te de l’infern, com a cosa negativa i obscura.

    En referència a l’obra musical (publicada al 1996), com bé diu l’article pertany al autor Robert W. Smith i un fet curiós d’aquest autor és que fent recerca no hi he trobat gaire informació sobre ell, però si d’aquesta composició seva, i està dividida en quatre temps : Infern, Purgatori, Ascensió i Paradís, i està basada en l’obra literària de Dante Allighieri.
    Aquí ús deixo una pàgina on s’explica molt bé la relació de la composició i l’obra literària:
    http://laprimitivadepozocanada.blogspot.com.es/2011/09/la-divina-comedia-sinfonia-n-1-de.html

    I per últim dir que escoltant aquesta peça no m’he sentit en el infern, opino que és una composició amb molta intensitat com si tractes d’explicar una aventura, però hi ha molts aguts i pocs greus, és molt neta i poc obscura la qual cosa faria que la relacionés amb l’infern.
    Un fet molt curiós del vídeo és el nen amb aquesta cadena, que això si que ho relacionaria amb l’infern suposo que perquè ho relaciono amb les cadenes que portaven els esclaus.

  17. Sandra Mendoza Barco

    Salve!!
    Primerament, felicitar al Carlos Rolón Catelli i a la Marina Salas Zamora per aquest article tan complet.
    Seguidament, comentar que tot i que per a la doctrina tradicional cristiana l’Infern és el lloc on els condemnats pateixen després de la mort, per a mi l’Infern és tot aquell lloc, terrenal o no, on pateixes i et sents impotent e incapaç de trobar una sortida. Personalment, penso que molts poetes, escriptors i artistes en general utilitzen aquest espai perquè generalment en la literatura o en la música sempre es tendeix a representar escenes o històries més aviat negatives ( ja que sempre és més fàcil parla o representar les emocions negatives que no pas les positives) així doncs l’Infern és el lloc idoni per a situar totes aquestes històries o escenes.
    Aquesta obra musical composada al 1996, pertany a Robert W. Smith, compositor estatunidenc d’Alabama que ha publicat més de 600 obres entre elles 3 simfonies. En aquest vídeo podem veure unes cadenes que s’utilitzen també com a instrument que acompanya la peça musical.
    Sincerament, considero que aquesta peça no representa l’Infern perquè te molta força i a més a més em transmet molta esperança i vitalitat, sobretot tot els instruments de percussió.

  18. Clara Campos Rovira

    Salve!
    – Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?
    Per mi, l’infern és el lloc on van les ànimes que abans de morir han pecat o han sigut dolentes. Crec que molts poetes trien aquest espai perquè sempre s’ha relacionat amb les coses dolentes, per això situen allà els mals moments o els personatges dolents.

    – Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor?
    L’autor és Robert W. Smith nascut en Octubre de 1958. Va compondre aquesta obra al 1997.

    – En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes?
    L’objecte que hi apareix és la cadena.

    – Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient
    Sí que he tingut la sensació de trobar-me a l’Infern, i crec que qualsevol instrument greu pot crear l’ambient tenebrós que suposo que té l’infern.

  19. Sebastián Lindo A

    -Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?
    L’Infern és el lloc on les ànimes dels pecadors són torturades per a l’eternitat després de la mort. Crec que utilitzen aquest espai perquè és un lloc amb molta importància cultural ja que existeix a moltes religions i cultures diferents, a més poden fer servir a personatges morts que no vivien a la seva mateixa época. Potser també eñs hi crida l’atenció al ser un lloc polèmic per la seva naturalesa.
    -Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor?
    És la primera simfonia de Robert W. Smith i va ser publicada al 1996. Robert W. Smith és un compositor nord-americà que també va compondre simfonies basades en L’Odisea i El Quixot.
    -En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes?
    Una cadena que surt com a instrument.
    -Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient.
    No ho he pogut escoltar però jo crec la música a l’infern tindria, a més d’una orquestra, moltes guitarres elèctriques distorsionades amb bateries d’acompanyament tocant música “heavy”.

  20. Neus Borniquel

    Salve!
    1- Quina definició donaries per expressar el significat de l’Infern? Per què creus que els poetes trien aquest espai per ubicar alguna de les escenes de la seva obra?
    La concepció que jo tinc de l’infern, és un lloc on van les ànimes que mentre estaven vives havien comès algun pecat. Perquè és internacionalment conegut i a més a més, com és on van les ànimes pecadores, es considera l’infern com quelcom relacionat amb coses dolentes i malignes, que serveix de càstig per a les persones que han pecat.
    2- Referent a l’obra musical, podries dir a quina època pertany i alguna dada destacada de la biografia de l’autor?
    L’obra publicada el 1996 va ser composada pel nordamericà Robert W. Smith. Té més de 700 obres publicades, entre elles “The Odyssey”, inspirat en “l’Odissea” d’Homer, i “Don Quixote”, inspirat en la novela de Cervantes “Don Quijote”.
    3- En algun moment del vídeo apareix un objecte que no està considerat un instrument però que en ocasions s’utilitza com a tal, el reconeixes?
    Una cadena.
    4- Escoltant aquesta peça, has tingut sensació de trobar-te a l’Infern? Si és així, posa’m un exemple, com ara un instrument, que creï aquest ambient.
    No he tingut la sensació de trobar-me a l’Infern durant tota la peça, però en parts sí; crec que hauria de ser amb notes més greus, per crear un ambient més sinistre. D’altra banda, sí que m’ha creat una angoixa, com quan a una sèrie o pel·lícula estan perseguint a algú per matar-lo, la peça m’ha recordat a aquella angoixa.

  21. Paula Fernández

    Salve!
    1. Per mi l’infern es on van a parar les animes de les persones mortes que han fet coses dolentes quan estaven vives. Crec que els poetes utilitzen aixó per donar-li més importancia .
    2. L’obra publicada el 1996 es de Robert W. Smith. “The Odyssey”, inspirat en “l’Odissea” d’Homer, i “Don Quixote”, inspirat en la novela de Cervantes “Don Quijote” són unes de les obres destacades.
    3.Una cadena.
    4.Sincerament no m’ha causat sensació d’infern.

  22. Marta Verkholyak

    Segons el tractament de l’infern que es fa en totes dues obres, jo crec que aquest indret és una representació física de la maldat i la tristesa. Personalment crec que l’infern és un procés -no ha de ser necessàriament un loc físic- d’impartiment de justícia contra les persones que han comés actes cruels. També crec que en les obres és símbol de la melancolia i el remordiment, ja que molts personatges que hi aparèixen han mort joves i es penedeixen d’haver actuat malament o de no haver aprofitat la seva vida (el que es correspondria amb el tòpic “tempus fugit”).
    La peça musical adjuntada va ser publicada el 1996 i és una obra del nordamericà Robert W. Smith. Aquest músic també va crear altres composicions musicals basades en literatura universa, com ara “The Odyssey” (l’Odissea d’Homer) i “Don Quixote” (el Don Quijote de Cervantes).
    Un objecte que s’utilitza com un altre instrument musical és una cadena.
    Crec que aquesta composició representa proυ bé la sensació de trobar-te en l’infern, tot i que pel meu gust el ritme és una mica massa ràpid per crear un efecte de misteri i foscor. Em sembla que un instrument que podria aconseguir aquesta sensació a la perfecció és el contrabaix o el piano, si es fa sonar en unes notes baixes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *