Category Archives: Grec 2n

In memoriam Joan Castellanos

El passat 5 de març va morir Joan Castellanos,  gran hel·lenista, professor d’institut i d’universitat, gran traductor. Entre d’altres va difondre dos cops la  traducció d’Èdip rei de Sòfocles (Barcelona: Irina, 1989; Barcelona: La Magrana, 1996).

 . L’Èdip rei acaba en mots de Joan Castellanos així:

“Habitants de Tebes, la nostra pàtria, mireu-lo, aquest és Èdip, aquell que desxifrava els enigmes més famosos, aquell que era l’home més poderós, la sort del qual era vista no sense enveja pels ciutadans: a quin tràngol de terribles infortunis ha arribat. És l’últim dia de la vida el que ha de considerar qualsevol mortal i ningú no pot ésser tingut per feliç abans de passar el terme de la seva existència sense haver patit cap pena.”

Què opineu de la idea del text?
Què és per a vosaltres la felicitat?
Creieu que les paraules de Sòfocles encara avui tenen vigència? Per què?

Si encara no coneixeu  la meva dèria per Èdip, mireu l’enllaç! Sobretot, llegiu l’original en traducció del professor Joan Castellanos. No us decebrà!

Verónica Vega
2 Bat A Grec

Homini Emerito!

El dia 15 de març la marca comercial de roba Mango va treure la seva nova col·lecció masculina que rep el nom de Homini Emerito (en llatí, eh!). Aquesta col·lecció vol atreure els homes que es preocupen per la seva imatge i que són presumits (ai, Ovidi!). En la imatge, apareixen dos referents clàssics: un el nom llatí de la col·lecció i l’altre el símbol de l’Unicorn que ja haureu reconegut!.

Què vol dir Homini Emerito? En quin cas està i quina funció sintàctica? És correcte? I dels unicorns, què en sabeu: etimologia, origen mitològic, …?

Sara Pérez, Segon batxillerat llatí i grec

La guineu escuada

guineu_escuada.jpg

Quan la Margalida va manar A quina faula correspon?  vaig badar i les meves companyes van espavilar i van fer la traducció. Llavors la Margalida va dir que en fes una altra i he triat la Guineu escuada. M’ha costat moltíssim. La propera vegada no aniré a la meva i li faré cas.

“Una guineu, després de perdre la cua en un parany, com que pensava que la vergonya no la deixaria viure, va decidir que les altres guineus havien de patir el mateix, per tal d’amagar en un patiment comú el seu propi defecte. Havent-les reunides totes, les va aconsellar que es tallessin la cua,  dient-los que, no només no els anava bé sinó que també era un pes inútil. Una d’elles, contestant-li, li va dir: “Amiga,  si no t’interessés a tu, no ens hauries donat aquest consell”.

Aquesta faula escau a aquells que donen consells als altres no per simpatia sinó pel seu propi profit.”

Bouchra Samadi, 2n de batxillerat de grec

La guineu i l’esbarzer, d’Isop

guineumr.jpg

Ἀλώπηξ καὶ Βάτος

Ἀλώπηξ φραγμὸν ἀναβαίνουσα, ἐπειδὴ ὀλισθαίνειν ἔμελλε, βάτου ἐπελάβετο. Ξυσθεῖσα δὲ τὸ πέλμα καὶ δεινῶς διατεθεῖσα, ἠιτιᾶτο αὐτὴν, εἴ γε καταφυγοῦσα ἐπ᾿ αὐτὴν ὡς ἐπὶ βοηθὸν χείρονι αὐτῆι ἐχρήσατο καὶ τοῦ προκειμένου. Καὶ ἡ βάτος ὑποτυχοῦσα εἶπεν· «ἀλλ᾿ ἐσφάλης τῶν φρενῶν, ὦ αὕτη, ἐμοῦ ἐπιλαβέσθαι βουληθεῖσα, ἥτις πάντων ἐπιλαμβάνεσθαι εἴωθα.»
Οὕτω καὶ τῶν ἀνθρώπων μάταιοί εἰσιν ὅσοι τούτοις ὡς βοηθοῖς προσφεύγουσιν, οἷς τὸ ἀδικεῖν μᾶλλόν ἐστιν ἔμφυτον.

Una guineu pujant una paret, quan estava a punt de caure, es va agafar a un esbarzer. Rascant la planta del peu i sortint malparada, el va acusar que havent buscat ajuda en ell, l’havia tractat pitjor del que calia esperar.  I l’esbarzer responent-li va dir: “Però, amiga, t’has ben equivocat volent agafar-me a mi que sóc qui s’apodera de tothom”.

Així mateix, també son insensats els homes que recorren a l’ajuda dels que acostumen a fer mal.

Traducció i il·lustració  de Marina Mayo, 2n batxillerat de grec tot responen a un doble repte: el de la Carla per tal d’il·lustrar la faula i al de la Margalida a El fil de les clàssiques pel que fa a traduir una faula d’Isop.

Xerrada de la dra. Reig: Déus i herois a la literatura grega

El passat Dijous 19 de Febrer, els alumnes de 1er i 2n de Batxillerat vam anar a escoltar dues conferències a la Universitat de lletres de Barcelona. La primera la va fer la Dra Rodà, el tema era l’urbanisme romà a Tàrraco i Emèrita Augusta; tot i que aquesta va resultar molt entretinguda, personalment la Dra Reig va aconseguir captar molt més la meva atenció, per aquest motiu faig l’article de la seva xerrada.
La Dra. Reig va començar la seva xerrada definint-nos les paraules déu, heroi i altres éssers:

. Déu: els déus són éssers que neixen, creixen, es reprodueixen, fan vida familiar igual que la nostra i mantenen el mateix tipus de relacions entre ells mateixos (odi, amor, mentides, gelosia, guerres…). La principal diferència entre ells i els humans, és que són immortals, però la mort està vigent des del començament (Tànatos), els déus no moren perquè entre ells no hi ha la malaltia ni la vellesa. En canvi, els humans som mortals per la culpa de Pandora. A més a més, els déus mengen ambrosia, que es guarda a l’entrada del món dels morts. Tot això demostra que tot i que els déus no moren, la seva divinitat està molt a prop dels humans.

•Heroi: un heroi és definit com a tal segons la seva mort i la seva tomba. Els herois són éssers mortals, que han patit una mort tràgica, demostrant la seva valentia i singularitat, i que finalment tenen una tomba on molta gent els hi rendeix culte.

•Nimfes, monstres, sàtirs, nens elegits per les deesses: Aquets éssers no interessen per explicar la vida quotidiana dels déus però sí per explorar els marginats a la societat grega.

Un cop tenim clares les definicions anteriors, la dra. Reich va continuar el seu discurs explicant-nos quin interès tenen aquests éssers a la literatura grega. Primer, hem de saber, que a aquesta literatura no hi ha gèneres, hi ha ocacions i cada ocasió té diferents protagonistes:

Symposion: són reunions on s’ajunten amics que canten i reciten poesia acompanyats per molta beguda. És per aquest motiu que els poemes parlen d’amor, d’amistat, de política, del vi i del seu déu (Dionís), d’Afrodita, d’Eros…
• Àgora: el públic s’ajuntava aquí per escoltar un poeta que cantava o recitava històries panhel·lèniques. Els personatges dels poemes d’aquestes reunions, eren els déus i herois més coneguts, els fonamentals. Aquests poemes basaven el seu argument segons el déu o heroi que tingués el poble d’on era l’àgora, és a dir, segons la seva proximitat. Els déus intervenen a la història de la mateix manera que ho fan els humans o els herois i treballen pel destí. Aquests poemes de l’èpica grega van sempre en busca del que el públic vol escoltar, per exemple, a aquestes històries, cap humà que ataca  els déus rep un càstig, perquè els que escolten l’èpica busquen que els hi justifiquin la seva existència i el seu origen mitjançant els herois. L’èpica, per tant, explica el nostre origen, la nostra història i la de la nostra col·lectivitat.
• Festes religioses de cada ciutat: aquí es produïa la “lírica coral”, on un cor de nois i noies recitaven allò ensenyat per un poeta. Aquí els poetes havien de tenir la imaginació molt controlada, ja que només podien dir les coses bones de l’heroi de la ciutat i criticar el de la ciutat contrària. Aquí el poeta havia de moralitzar, de parlar a la ciutat d’uns certs valors (models positius i negatius).
• Teatre del s.V: es donava a la festa religiosa del déu Dionís i incloïa tragèdia i comèdia. A la tragèdia l’heroi era el protagonista i tenia problemes amb el destí, finalment cau a la supèrbia i és castigat. A la tragèdia també, prenen importància les heroïnes, que normalment tenen un amor matrimonial en excés, aquest excés de passió femenina la porta a trencar la relació establerta entre l’home i la dona. En canvi, a la comèdia, el protagonisme està compartit entre déus, herois i humans; aquí el públic espera que els homes i els herois siguin ridículs.

Aquest és només un recull d’informació que va vaig fer de les moltíssimes històries i idees que la dra. Reig ens va explicar. Espero que us sigui útil a tots aquells que no vau poder assistir i a tots aquells que vulgueu repassar-vos-ho una mica!

Camila Pérez López 1er de Batxillerat A.

Divinitats menors femenines

La Laia  de l’Albéniz ha presentat enguany un interessant treball de recerca de mitologia grega i ha volgut compartir-lo amb vosaltres a través de l’article que segueix.

Sabríeu dir quines divinitats són aquestes?

carites.jpg

furias.jpg

s241hygeia-2.jpg

moires-3.jpg

Després d’analitzar i comparar diversos grups de deïtats femenines de la mitologia grega com les de les il·lustracions precedents, he arribat a la conclusió que cada divinitat simbolitza una part de la figura femenina. Les Muses representen a la dona artista, intel·ligent; en les Gràcies veiem a tres germanes perfectament unides en harmonia, ja que mai apareixen separades, representen les noies joves, innocents, alegres; les Hores i les nimfes són les dones i noies fèrtils, relacionades amb la Natura i el cicle de la vida; les filles d’Asclepi representen aquelles ”dones curanderes” que preparaven els remeis per guarir tot tipus de malalties i està relacionat amb el fet de “donar vida”; les Moires i les Grees són les antigues ancianes que la tribu venerava per la seva saviesa i experiència sobre el món que els envoltava; les Erínies són les dones venjatives i furioses, plenes de ràbia, sobretot contra els homes; les Harpies i les Gòrgones representen aquelles dones malvades i cruels.

Veiem doncs, que malgrat els múltiples atributs, títols i facultats de les divinitats femenines, totes emanen d’una mateixa font: la realitat fonamental que podem descriure com “la deessa”, que representa la dona en tots els seus aspectes possibles i sobretot reflecteix aquesta dualitat femenina.

Un altre concepte que també es troba vigent i que tenen en comú els col·lectius de dees analitzades (a excepció de les nimfes) és el número tres i la seva simbologia. Sempre ha tingut un paper molt important en totes les cultures, ja que hi ha molts conceptes agrupats en tres: naixement, vida, mort; passat, present, futur; cel, terra, infern. Segurament aquest número està relacionat amb la dona perquè es considera que en la seva vida passa tres “fases” que solen estar relacionades amb el cicle lunar: donzella o verge (lluna nova), mare o dona fèrtil (lluna plena), viuda o anciana (lluna menguant). Observem que el cicle lunar es correspon també amb les diferents etapes segons la menstruació de la dona i d’aquesta manera veiem que són tres conceptes generals (el cicle lunar, la vida de la dona i la menstruació) subdividits cadascun en tres etapes o fases que es relacionen.

Simplificant el que he dit anteriorment i després d’haver analitzat les deïtats escollides i la seva simbologia, jo he tret com a conclusió que aquestes divinitats van ser creades per representar la realitat, utilitzant la simbologia femenina que hi havia llavors però que encara ara segueix havent-hi. Així doncs, per molt que ara ja ningú pensi en elles com a deesses, la seva essència continua estant en la figura femenina actual; perquè al cap i a la fi, cadascuna d’elles simbolitza la Dona o “deessa”.

Laia de Frutos

Grec 2n de batx.

IES Isaac Albéniz (Badalona)

Qui és l’artífex del cavall de Troia?

troj_horse.jpg

A classe de grec de 2n de batxillerat hem traduït uns textos de La Biblioteca de relats mitològics d’Apol·lodor i un tractava del cavall de Troia. Aquesta n’és la meva traducció:

“Més tard idea la construcció d’un cavall de fusta i la proposa a Epeu que era arquitecte, aquest després d’haver serrat fusta de l’Ida, construeix un cavall buit per dintre, obert pels costats.”

Sabríeu dir-me qui va tenir la idea de contruir un cavall de fusta com a estratagema per a guanyar la guerra de Troia?

Verónica Vega
2n Batx A

Apol·lo envejós!

La setmana pasada ens vam repartir entre nosaltres els textos d’Apol·lodor que hi ha a la pàgina 86 del llibre de Grec de segon (ed. Teide), aquí teniu el text que em va tocar traduir :

“Apol·lo també va matar el fill d’Olimp, Màrsias, ja que aquest, després d’haver trobat unes flautes que Atena va llançar perquè li feien la cara lletja, va participar en una competició musical amb Apol·lo”.

Per què Apol·lo va matar Màrsias? Sabeu què li va fer? Per què el va castigar d’una manera tan cruel?

“Apol·lo escorxant Màrsias” de José de Ribera (Royal Museums of Fine Arts of Belgium)

 Quin paral·lelisme trobem entre la dualitat Apol·lo/ Marsias i Atena / Aracne?

Bouchra Samadi

Grec 2n batxillerat