“En els teus ulls glaucs” és una cançó de Glaucs, un grup sorgit a Begur a l’octubre de l’any 1994 format per cinc components. A mi m’ha recordat a una deessa i m’agradaria saber si vosaltres sabeu quina és. Coneixeu cap mite en què ella participi o protagonitzi? De quin color són els ulls glaucs?
Sabeu quin és l’origen etimològic de glauc i què significa? Coneixeu altres mots catalans i en altres llengües europees que en derivin?
Núria Yela
1r de batx. grec i llatí
En el meu treball de recerca, tenia la intenció de demostrar que ni la religió musulmana ni la civilització grega antiga anul·laven les dones pel simple fet de ser del sexe femení i creant així una discriminació força important. Jo pretenia demostrar que les intencions dels homes d’aquestes civilitzacions, en cap moment eren la de fer mal a les dones, sinó que ben al contrari, el que volien era protegir-les en excés tal com la Margalida creu que passava amb les dones de bona família a l’antiga Atenes.
Tot i així, he constatat que a les dones musulmanes actuals se les té bastant enganyades, és a dir, els homes justifiquen la seva discriminació i el seu masclisme, dient que l’Alcorà diu que han de tractar les dones d’aquesta manera; però la realitat, és que l’Alcorà en cap moment discrimina la dona musulmana, sinó que pel contrari, mana coses com evitar l’infanticidi femení, els maltractaments,etc.Jo crec que són molt importants els resultats que he aconseguit, ja que moltes dones necessiten ajuda, necessiten obrir les ulls i adonar-se de que realment no els cal la protecció que els homes els hi donen, ja que les dones tenim les mateixes capacitats que els homes i podem ser persones autònomes i independents, sempre i quan nosaltres vulguem ser-ho i posem de la nostra part per canviar el món amb granets de sorra.
Camila Pérez, segon de batxillerat
Estem treballant a classe de Literatura Catalana l’autor Vicent Andrés ESTELLÉS. Tot buscant informació sobre un premi que va guanyar, he trobat una informació curiosa que vull compartir aquí amb tots vosaltres. El trofeu que se’ls hi donava com a premi era una lletra grega de color daurada.
Algú sabria dir-me de quin premi parlo? i quin nom rep la lletra en català i en grec?
Neus Jordi
N.B.: Neus Jordi amb En una illa grega va quedar finalista en el XII Premi Víctor Mora de narrativa breu (L’Escala, 2010) i acabà publicat en el recull Fotons apaivagats i quinze contes més (La Busca Edicions)
El curs passat, les alumnes de Grec van fer els seus treballs personals sobre la vida quotidiana a Grècia, que van resumir en forma de presentació. Ara que comencem aquest tema (suposo que a Premià estareu a punt), crec que poden ser un bon punt de partida per a l’estudi d’aquest aspecte de la civilització grega.
Mireu-vos-les amb atenció i aprofiteu per contrastar i completar la informació que teniu al llibre. Podeu també trobar-hi pistes per als exercicis del tema.
De la mateixa manera, animo els artistes de Premià i Badalona que ens regalin un dels seus dibuixos, que fa dies que els trobo a faltar…
TERESA
El curs passat vàrem llegir A la recerca d’una pàtria i enguany, hem treballat l’Eneida i acabem de llegir el cant II de l’Eneida de Virgili, tal com està prescrit a les PAU Catalunya. Aquí teniu un dels personatges que surten esmentats en aquest cant II, es tracta de la princesa troiana Cassandra.
Camila Pérez López
2n batx. llatí
La Margalida, arran de l’estrena de la pel·lícula mitològica Percy Jackson: el ladrón del rayo, ens reptava a esbrinar quina altra pel·lícula mitològica s’estrenarà aquest 2010, i mireu per on el 26 de març s’estrenarà Furia de titanes de Louis Leterrier amb Sam Worthington, Liam Neeson, Ralph Fiennes, Alexa Davalos i Pete Postlethwaite, un remake del clàssic de l’any 1981 de Desmond Davis. Aquí podeu veure el tràiler:
Quin segon trimestre de tardes mitològiques que tindrem!
Després podrem comparar la nova Furia de Titanes amb l’antiga.
Maria
Vaig anar dues vegades al cine aquestes vacances, i vaig veure un tràiler d’una pel.lícula que estrenaran el 12 de febrer. Em va recordar moltíssim les classes de mitologia i les metamorfosis que hem treballat a llatí aquest primer trimestre. Crec que en aquesta pel.lícula hi ha molts referents clàssics, sobretot mitològics. per exemple en els diferents tràilers hi surten Zeus, Perseu, l’Olimp, Medusa… Sabeu de quina pel·lícula parlo? doncs de PERCY JACKSON: EL LADRÓN DEL RAYO. És una pel·lícula d’aventures del mateix director de Harry Potter i la càmera secreta, Chris Columbus.
M’ha semblat molt interessant i quan l’estrenin al febrer aniré a veure-la al cinema. Després ja la comentaré millor. Us recomano el tràiler en anglès:
La pel·lícula està basada en la sèrie de novel·les de Rick Riordan sobre un jove que després d’un campament descobreix que és ni més ni menys que fill de Posidó. Us ho imagineu?.
A veure si la Margalida ens porta a veure-la i hi anem tots plegats una tarda de dimecres i després la comentem!.
Alissa Komarova
1r Batxillerat grec i llatí
De la lectura d’un article sobre la platja de Kiotari a l’illa grega de Rodes, n’he fet aquest poema que us presento aquí i en el mapa poètic de Grècia.
KIOTARI
Petites ones llisquen pel cristall de l’aigua,
l’escuma deixa cenefes blanques
en el llenç blau, satinat del mar.
Platja de Kiotari, a l’illa de Rodes,
amb olor salobre de temps passat,
-el Colós dormint al fons dels segles-
en un matí obert de bat a bat.
Platja de Kiotari, somiada,
amb xarxes de llum engabiant els ulls,
on dormien cansats Rodos i Hèlios,
tot just infantada l’illa al mig del mar.
Pepita Castellví
Coneixeu l’origen mitològic de l’illa de Rodes? Amb quina de les set meravelles relacioneu aquesta illa? Algun dels set savis era considerat rodi? Què en sabeu de Rodos i Hèlios? On situaríeu geogràficament Rodes? Té alguna relació amb la nostra Roses?, etc.
PEPITA
Ja sabeu que la professora de català Montse Vilà de vegades es passeja per les vostres publicacions a la recerca de talents literaris o de faltes d’ortografia imperdonables, mai se sap, i hi ha deixat comentaris molt sucosos. Doncs bé, sovint es recorda també de nosaltres, els clàssics, i ens fa arribar retalls de diari com el que tenim penjat al plafó del seminari de Grec i Llatí sobre Ovidi.
Aquesta vegada ens n’ofereix un sobre els pensadors grecs. A “LA CONTRA” de La Vanguàrdia, Víctor Amela entrevista Sergi Grau, doctor europeu en Filologia Clàssica Grega (cal dir que també és professor de Grec i Llatí i coordinador de batxillerat en un col·legi de Barcelona, però això no “mola” tant oi?) i li pregunta sobre diversos pensadors grecs i la seva relació amb la mort: els set savis de Grècia (als de Grec us han de sonar, oi?), Sòcrates, Demòcrit, Heraclit, Pitàgoras i molts d’altres, inclosos Plató i Aristòtil, és clar…
L’article comença amb la pregunta: Qué le sedujo del griego clássico?
I la resposta: A mí me gustaba leer, y entendí que el griego era la fuente de lo que leía…
I en llegir-ho, m’hi sento tan identificada que penso dir el mateix el dia que vinguin els paparazzi a fer-me una entrevista. Em deixes la frase, Sergi?
Llegiu l’article (l’enllaç és a la imatge), informeu-vos sobre els pensadors grecs que s’hi esmenten i comenteu les seves anècdotes. Enteneu l’enigma d’Homer, els pescadors de les roques i els polls?
Gràcies Montse per haver-nos fet arribar aquest article tan interessant. A veure quan t’animes i ens en regales un de teu sobre Espriu o Safo, per recordar les converses interdisciplinàries que mantenim cada any!
TERESA