La percussió, una de les activitats musicals més antigues, segurament va néixer a l’època prehistòrica de manera involuntària, ja que per exemple podia ser que emetessin algun so en fer certes activitats: quan afilaven les pedres i feien xocar una pedra amb l’altra, al caçar, quan feien xocar uns objectes amb altres, quan jugaven amb elements de la natura com podria ser un pal, o pedres, etc. Però ho feien sense voler-ho fer. També ho devien fer expressament quan feien rituals al voltant del foc o a altres llocs per celebrar alguna cosa o simplement per diversió amb sons corporals, picant altres objectes amb les mans o picant objectes amb objectes, però aquesta es feia sense cap tipus de coneixement. També en les excavacions s’han trobat tambors de fang i d’ossos d’animals que encara s’utilitzen.

Bastant més endavant, ja a l’Antiga Grècia, trobem una música bàsicament oral, però trobem també instruments de percussió que acompanyaven aquestes músiques orals, aquí us deixo uns quants exemples:

IDIÒFONS

Grup d’instruments que produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos:

• kroúpala (κρούπαλα), conegudes entre els romans com scabella. Eren unes sandàlies que servien per marcar el ritme de les danses amb la sola esquerdada de manera que produïen el so en colpejar la sabata contra el terra.

• Krótalos (κρόταλα): Eren un tipus de castanyoles que es posaven als turmells o als canells per acompanyar les danses dedicades al Déu del vi grec, Dionís.

Dionís, Silè i mènade amb cròtals. Cara B d’una cratera de calze de figures vermelles 520-510 a C. Louvre

• Címbals (κύμβαλα): Instrument fet de dos platets metàl·lics que es feien xocar que també es feien servir per acompanyar les danses i actes teatrals.

                                                                     Címbals

• Sistre (σεῖστρον): també anomenat sistrum és un antic instrument de percussió de la família dels idiòfons, en la gamma d’indirectament percudits, o sacsejats, com les maraques, les castanyoles o els cascavells. De fet, és un sonall, com els dels nadons en forma de cercle, o de ferradura, que contenia platerets metàl·lics, enfilats en unes varetes, que es feien sonar agitant-los. Era molt utilitzat en les festes religioses de l’antic Egipte en honor a Isis, d’on el van copiar els els romans.

Detall del vas dels segadors amb sistre. Heràcli Iràklio, Creta

• πλαταγή (sonall d’Arquitas): Entre els idiòfans també caldria esmentar,  una mena de sonall infantil, que Aristòtil atribueix a Arquitas (Ἀρχύτας), un polític, filòsof de l’escola de Pitàgoras i matemàtic de Tarent. Els nens no poden estar quiets i en tenir ocupades les mans fent soroll amb el sonall  no trencaven les altres coses de la casa.

ἡ δὲ παιδεία πλαταγὴ τοῖς μείζοσι τῶν νέων.
L’educació és un sonall per a la majoria dels joves
Aristòtil, Política V 6 (1340b).

πλαταγή

MEMBRANÒFONS

Grup d’instruments que produeixen so mitjançant la vibració d’una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador:

• Týmpanon (τύμπανον): Tambor semblant al pandero, consisteix en un marc rodó fet de fusta junt amb una membrana doble de cuir en un cantó que es tocava normalment com a culte a Dionís i Cíbele (deessa frígia de la Mare Terra).

Týmpanon

Dona tocant un tamboret i un mirall en una enòcoe de figures vermelles circa 320 aC. British Museum

• Rhóptron (ῥόπτρον):  un petit tambor.

Rhóptron. Escena de dansa en una ceràmica àtica en honor de Dionís

• Xylophon (ξύλον “fusta” φωνή “veu”): No se sap perquè s’utilitzava a l’Antiga Grècia, potser, per pur oci, però pel nom es pot veure que té una relació amb el xilòfon, que també es tocava en els baquets i consistia en un conjunt de plaques metàl·liques afinades que ressonaven.

A quins intstuments actuals creieu que s’assemblen els instruments de les imatges?

Coneixeu més instruments grecs de percussió?

Celebrem Santa Cecília amb música de l’antiga Grècia!
Qui ens amplia L’univers clàssic dels nostres mots amb les paraules d’aquest apunt?

Eloi Salat Navarro, Alumne de 2n de Batxillerat de Clàssiques