[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2LqjGKSFu60[/youtube]
L’aqüeducte de Segovia és una canalització per administrar aigua. Es troba a la regió més a l’est de Castella i Lleó, a la província de Segovia. Aquest és un dels monuments més valorats de la ciutat, a més d’un important punt turístic, gràcies a com ha arribat al dia d’avui, és a dir, en perfecte estat. Va ser construït durant el segle II dC. Té una longitud de 813 metres i una altura de 28 metres. En tota la seva longitud i altura enregistren un total de 167 arcs: 75 arcs senzills, 44 arcades dobles i per últim 36 arcs apuntats. El material utilitzat per la seva construcció era grans carreus de granit.
Llegenda:
Hi ha una llegenda en la qual s’explica que una nena pujava cada dia fins a la part més alta de la muntanya i baixava amb el càntir ple d’aigua. Un dia, farta d’allò, va demanar al dimoni que construís algun mitjà perquè no hagués de pujar i baixar cada dia amb el càntir. Llavors, a la nit, se li va aparèixer el diable i li va concedir el desig a canvi que, si aconseguia acabar l’aqüeducte abans que cantés el gall, li hauria de donar la seva ànima. La nena va accedir i el diable va començar a construir l’aqüeducte. Just quan li quedava una pedra per acabar va cantar el gall, el que va fer que el diable fracassés i la nena no perdés la seva ànima. En el buit que va quedar és on està ara posada l’estàtua de la Verge de la Fuencisla.
Per què creieu que es relaciona l’aqüeducte romà amb aquesta història?
- Coneixeu altres aqüeductes romans que es trobin a Espanya o a la resta del que va ser l’Imperi romà?
- Sabríeu dir algunes de les característiques d’aquest tipus d’arquitectura?
- Per què ens fascinen?
Laia Arcas Mateos
2n Batxillerat Humanístic B
El hallazgo de un sestercio cambia la edad del acueducto de Segovia
Un estudio sitúa la construcción del monumento a partir del año 112 y no en 98, como se creía hasta ahora
El Ayuntamiento cambia la fecha en los folletos turísticos
http://cultura.elpais.com/cultura/2016/10/31/actualidad/1477929489_402129.html?id_externo_rsoc=TW_CM
M’agradaria informar de la descoberta d’una nova data d ela construcció de l’aqueducte. Ja que s’ha trobat una moneda, un sesterci que data de 4 anys més antiga del que es calculava que era l’aqueducte.
Salve!
L’aqüeducte de Segòvia és una clara petjada de la romanització i el que ens va marcar als catalans i espanyols. Ens recorda que tots provenim dels romans i que mai hem d’oblidar el nostre passat ans hem d’honorar’l-ho.
Salvete!
Els romans van construir els aqüeductes més importants en grandària, així com en major quantitat, en tots els seus territoris.
Els aqüeductes romans són un sistema de transportació d’aigua d’una part a una altra mitjançant la utilització de canals.
Els aqüeductes estan construïts essencialment de pedra, formigó romà, etc. Són Construccions que estan formades per uns arcs que descansaven sobre uns pilars dels que aconseguien una alçada considerable.
Els aqüeductes estaven dividits en dues parts: una que estava situada sota la terra i una altra que estava situada a la part superior de l’aqüeducte però que tampoc estava a la vista.
L’aqüeducte arrencava d’un sistema de recaptació d’aigua d’un dipòsit situat en el que seria el cap de l’aqüeducte. Els canals solien tenien 13 centímetres d’ample, i estaven recoberts d’un espècie de morter que els cap impermeables, que estava compost de calç i petits fragments de ceràmica triturada. Aquests transportaven grans quantitats d’aigua que es dirigien a tota la metròpoli, quan l’aigua arribava a les muralles de la ciutat era recollida per una cisterna terminal que abastia d’aigua a totes les cases. Des d’ella es subministrava als ciutadans per un sistema de distribució.
A Roma és on es troben la majoria d’aqüeductes millors conservats del món. Com per exemple, els que es troben en aquesta pàgina: http://www.abc.es/viajar/top/20140115/abci-acueductos-romanos-201401071106_1.html
I per últim dir que, suposo que els aqüeductes ens fascinen perquè són creacions humanes tan complexes i tan grans, i estan tant fora de l’escala humana que sorprèn, sobretot que encara perdurin gairebé intactes amb el pas dels anys.