Category Archives: Cultura Clàssica 3r

“Cleopatra”. Selecció d’escenes

Tal com us he promès en algun comentari, no veurem els 243 glamourosos minuts que Mankiewicz va dedicar al lluiment de la sensual Elisabeth Taylor en el seu paper de Cleòpatra, però n’he preparat una selecció de fragments.

No es tracta d’un recull breu, però ha estat realment difícil triar, entre les diferents escenes del film, 35 minuts que us permetessin, per una banda, copsar el significat del que us explicava la Paula al seu article i, per l’altra, comprendre millor alguns episodis i personatges del període que hem anomenat Rei publicae finis.

La selecció consta de 4 fragments:

  • Arribada triomfal de Cleòpatra a Roma. Amb el fill de Cèsar, Cesarió, al costat, la reina egípcia es presenta al poble amb una magnificència que els deixa bocabadats. No creieu que el gran arc del triomf que dóna entrada al fòrum de Roma queda ridicul quan hi passa la immensa Esfinx que li serveix de tron? Fixeu-vos en les matrones romanes, tan tocades i posades, elles, i en els senadors, seriosos i preocupats pel record dels temps monàrquics als quals no volen tornar. I Marc Antoni, que ja mira amb ulls esmaperduts la bella amant del seu mentor, Cèsar?
  • Dictator. Els deliris de grandesa de Cèsar, animats per Cleòpatra, topen amb els defensors de la República, entre ells, el seu fill adoptiu Brutus.
  • Neix l’amor. Un cop mort Cèsar, Marc Antoni sucumbeix als encants de l’egípcia, després d’una festa disbauxada en què ballarines i ballarins representen una al·legoria mitològica enmig d’una boira mistèrica causada pel baf de l’alcohol. Reconeixeu les referències mitològiques? D’altra banda, enteneu ara allò que us deia de les escenes amoroses del cinema dels 60? No hi ha res explícit, però la sensualitat hi és portada a l’extrem. Ja ens va dir la Paula que l’idili que va nèixer entre la Taylor i el Burton va aixecar espurnes en el Vaticà.

  • I a continuació, trobem Octavi al senat parlant obertament contra Antoni. Aprofiteu per fer-vos una idea del funcionament del senat que tan bé coneixeu a hores d’ara…
  • Octavi a Alexandria. El futur Imperator trobarà una Cleòpatra derrotada, enfonsada per la mort d’Antoni, però no aconseguirà endur-se-la a Roma per passejar-la com un trofeu, igual que Juli Cèsar, pels carrers de la ciutat.

En fi, visioneu les imatges, responeu les preguntes i els focus d’atenció que us proposo i comenteu tot allò que us suggereixin les escenes des dels punts de vista prèviament esmentats: la història de Roma i el llenguatge cinematogràfic com a transmissor d’aquesta.
TERESA

Google maps de Valdemoro: mitologia a dojo!

Vaig conèixer unes noies de Valdemoro, Madrid, a través del Facebook i vaig al·lucinar amb el nom del seu carrer.  Ho vaig comentar a la Margalida i, de seguida, em va obrir un Google maps que he anat completant, encara no el tinc fet del tot, amb el noms dels carrers. Bé, més aviat és un petit manual de mitologia i si no us ho creieu comenceu a mirar mentre l’acabo de fer. També si voleu em podeu ajudar a completar-lo!


Veure Els carrers mitològics de Valdemoro en un mapa més.

La Margalida diu que seria interessant esbrinar el perquè de tot plegat, perquè sempre hi ha algun motiu. Continuaré investigant i aquest estiu i aniré i en faré fotografies!

Núria Yela
1r de batx. de Llatí i de Grec

De MUSA, música, mosaic, museu…

 Qui ho diria, que del nom de les muses sorgissin mots com aquests en diferents llengües!:

 

CATALÀ

MUSA

CASTELLÀ

MUSA

FRANCÈS

MUSA

ANGLÈS

MUSE

ALEMANY

MUSE

MÚSICA

MÚSICA

MUSIQUE

MUSIC

MUSIK

MUSEU
Museografia
Museologia

MUSEO
Museografía
Museología

MUSÉE

Muséologie

MUSEUM

Museology

MUSEUM

Museologie

MOSAIC
Musiu
Mosaístic

MOSAICO
Musivo
Musaístico

MOSAÏQUE
Mussif
Mosaïstes

MOSAIC
(Tesellation)
Mosaicists

MOSAIK

Mosaikleger

Sabeu qui eren les Muses i com podríem explicar aquesta pervivència lèxica (em podeu ajudar també si voleu a ampliar-la!)?

P.D. :

Rebeca Sánchez, 1r batx. grec

“El naixement de Venus” de Sandro Botticelli arreu

En El Fil de les Clàssiques ja tenim un apunt sobre “El naixement de Venus” de Sandro Botticelli; però la Margalida insisteix en la pervivència del mite en la interdisciplinarietat de les matèries que cursem i en el bombardeig diari de la publicitat, tant televisiva, com impresa en paper o a través d’internet, … Jo el curs passat a Ciències Socials de quart de l’ESO el vaig treballar des d’un punt de vista formal i ara us exposo aquí el meu PowerPoint, ampliat amb la pervivència  en la publicitat i les arts avui  i  algunes de les preguntes de la Lida que m’heu d’ajudar a respondre i si trobeu més pervivència, feu-me-la, sisplau, arribar:

 

  • Amb quin nom és conegut el pintor Alessandro da Mariano di Vanni di Amedeo Filipepi, autor del quadre anterior?

  • On es troba aquest quadre?

  • Quin nom rep en grec la dea? Quins atributs té aquesta deessa en la mitologia grega? De què és deïtat?  Pel que fa al naixement d’aquesta dea, s’expliquen dues versions mitològiques. Amb quina d’ella relacionaríeu la que s’expressa en la pintura. (Fóra bo llegir Hesíode, Teogonia 190-206).

  • Alguns autors creuen que el rostre de la dea és el de Simonetta Vespucci.Quina relació creieu que tenia amb el pintor?

  • En quin famós escultor grec del segle IV aC i en quina obra seva, conservada en diverses còpies, es va inspirar el nostre pintor per fer la imatge de la dea? 

  • Com definiríeu l’ideal de dona que representa la dea de la pintura?

  • Tant de la dea com dels altres personatges que apareixen en la pintura han pervingut mots i expressions. En sabeu alguna?

  • Quin retall publicitari inclós en la presentació s’apropa més a l’original? I quin s’aparta més? Per què?

  • Anunci per anunci, comenteu com i amb quina finalitat s’utilitza avui la pervivència clàssica del “Naixement de Venus”.

  • Per què creieu que tant la pintura com la dea que representa són encara vigents en l’actualitat, fins i tot hi ha un joc de nenes per vestir la dea?…

  • Coty Ledesma, 1r de batx llatí i grec

    “Ad Tarraconem II: Iulius Caesar Tarraconem amat”

    Bust commemoratiu de Juli Cèsar d’època republicana
    Museus Vaticans de Roma

    Durant els segles I i II a.C., Tàrraco va mantenir el seu caire militar fins que, l’any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco) per haver donat suport de tota mena al seu exèrcit. Tot això va portar a la seva victòria sobre Pompeu a la Guerra Civil i, en conseqüència, Tàrraco va ser anomenada Colònia romana. Aquest nomenament el va concedir Cèsar després de la seva victòria a Munda.
    Una colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides. Els pobladors de les colònies romanes eren considerats ciutadans romans. En les colònies quedaven incloses els terrenys de propietaris locals, terrenys que formaven part de la colònia, i els ciutadans i ciutadanes gaudien dels drets de la colònia.
    La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colònies. A les de dret llatí (és a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania en acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat.
    Les colònies tenien una organització bàsicament igual a la dels municipis romans, però formades per ciutadans romans establerts en territori conquerit per l’Imperi Romà, és a dir, ciutats i ciutadans que depenien de Roma però no tenien dret de ciutadania.
    Durant tot aquest període de la república romana, Tàrraco va ser proclamada capital de la “Hispania citerior”, que ocupava bona part de la península.

    Mapa de la divisió d’Hipània al finals de la República. Els territoris de càntabres i asturs no seran conquerits fins a l’època d’August.
    [Font: fragment d’un mapa Flash de Sebastià Giralt]

    Carlos Cuevas
    1r batxillerat INS Albéniz