Category Archives: Cultura Clàssica 3r

El laberint d’Ariadna de LasLagartas

‘El laberint d’Ariadna’, Cia. LasLagartas

‘El laberint d’Ariadna’ és un espectacle de creació col·lectiva de la companyia LasLagartas, en què hi ha una barreja de llenguatges: trapezi, flamenc, ombres xineses i el mite d’Ariadna com a punt de partida pel joc escènic. Es representarà dijous 1 i divendres 2 de juliol a les nou del vespre a la Sala Andy Warhol a la Nau Ivanow a la Sagrera,  Barcelona.

La història del mite comença amb un tribut horrible: cada nou anys, els atenesos havien d’enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.
L’any vint-i-setè, Teseu, fill del rei Egeu d’Atenes, s’oferí a anar a Creta com una de les víctimes per intentar matar el Minotaure. Teseu no sabia com matar-lo i sortir del Laberint, però una part del problema se solucionà quan la princesa Ariadna, filla de Minos, s’enamorà d’ell a primera vista. Quan els guàrdies el van tancar al laberint, ella aconseguí donar-li d’amagat un cabdell de fil.
Va resultar que Teseu era un amant particularment poc agraït: va tenir amb ell Ariadna fins que el vaixell s’aturà a l’illa de Naxos. Ariadna s’adormí a la platja i, quan es va despertar, s’adonà que el vaixell havia llevat l’àncora i l’havia deixat abandonada.
El déu Dionís, que aparegué per l’aire, va quedar fascinat per la bellesa d’Ariadna i la prengué per esposa tot conduint-la a l’Olimp. Com a regal de noces li donà una corona d’or, la qual més tard fou convertida en constel·lació i coneguda com a Corona Boreal.

Notícia  facilitada per Mercè Otero. Més informació aquí.

LATINE LOQUENDO

Salvete Aràcnids! Us presentem la nostra nova producció: el primer informatiu fet en llatí pels alumnes de llatí de 4t d’ESO de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta. Encara que el so no és massa bo a veure si enteneu les notícies dels nostres diurnarii. Si us doneu per vençuts la setmana que ve penjaré la versió amb subtítols.

Francesc Franquet
INS Ramon Berenguer IV d’Amposta

Aracne fila i fila premiat a La Mostra 2010

Aracne fila i fila, bloc premiat

Aracne fila i fila ha estat un dels dotze treballs premiats en la primera edició de blocs de La Mostra 2010 que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya convoca anualment per tal d’estimular l’ús pedagògic dels mitjans audiovisuals i, enguany per primera vegada, dels blocs d’aula a Internet als centres educatius de Catalunya (tant d’infantil i primària com de secundària i batxillerat), i fomentar l’aprenentatge dels llenguatges propis d’aquests mitjans en quatre modalitats:

i en dues categories:

  • Infantil i Primària
  • Secundària i Batxillerat

Atès que la feina que s’ha fet a Aracne fila i fila (centaure d’or de Chiron 2009, finalista a Edublogs 2010 en la categoria d’alumnes de batxillerat)durant dos cursos escolars reunia, al meu entendre, les bases d’aquests premis l’objectiu dels quals és afavorir l’educació mitjançant la creació artística i crítica dels missatges audiovisuals en els nous formats digitals i l’ús de les eines de la web 2.0 vaig  creure oportú per contribuir al projecte de qualitat i millora de l’institut Cristòfol  Ferrer apuntar el bloc  dels estudiants de clàssiques obert a la col·laboració, bon  exemple de pràctica compartida, Aracne fila i fila amb aquesta memòria i amb aquests mots de presentació a la Mostra de Produccions Audiovisuals i Blocs Escolars.

El premi (cent punts de catàleg) és per a l’Institut Cristòfol Ferrer en el camí envers l’excel·lència educativa; però Aracne fila i fila amb més de cinc mil comentaris i 585 articles, és molt més que un bloc de centre és tot un projecte col·laboratiu de clàssiques obert a la participació activa, en forma d’apunts i comentaris, d’estudiants  de llatí i de grec sobretot  del nostre institut i de l’institut Albéniz de Badalona amb Teresa Devesa al capdavant, i també  del Ramon Berenguer IV d’Amposta, de l’Escola Vedruna-Gràcia de Barcelona,  entre altres, i estudiosos i amants del món clàssic d’arreu (Badalona, Amposta, Calaf, Barcelona, l’Hospitalet, Teià, Mallorca, França…)! L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! L’enhorabona aràcnids i aràcnides!  L’enhorabona a Chiron! El MÓN CLÀSSIC un altre cop està d’enhorabona! L’enhorabona a tots els centres participants i a tots els centres guanyadors!…

Sincerament, poc m’ho imaginava quan al setembre del 2008 vaig obrir aquest bloc amb aquests mots: “Aracne fila i fila és un regal de El fil de les clàssiques perquè els alumnes escriviu els posts que vulgueu relacionats amb el que es fa a les classes de llatí, de grec i de cultura clàssica. M’agradaria que plantegéssiu enigmes i que interactuéssiu amb altres alumnes d’altres centres. Ara que ja fileu bé, fileu el vostre bloc i no és cap càstig (mite d’Aracne) sinó tot un plaer per part meva. Bona sort!” !

Moltes gràcies, alumnes, amics i col·laboradors, per haver-ho fet possible! Moltes gràcies també al Departament d’educació per reconèixer i premiar l’esforç i la dedicació! Moltes gràcies per valorar el grec, el llatí i la cultura clàssica!

Margalida Capellà

Les dones d’aigua

Dijous 17 de juny, l’espai Terra de Tv3 va emetre un interessant reportatge sobre les anomenades “dones d’aigua”, ancestrals llegendes que, al llarg de la història, han proliferat en els indrets de la Catalunya més rica en aqüífers o sistemes fluvials. Les dones d’aigua són éssers màgics conreats per l’imaginari popular, als quals se’ls atribueix dots curatives, fantàstiques o inclús, en alguns casos, malignes. Us convido a mirar aquest reportatge del programa que condueix Tomàs Molina cada vespre a TV3, i que, en acabar, esbrineu i detalleu el lligam de les dones d’aigua catalanes amb altres éssers de característiques molt semblants de la mitologia grega.

Gabi

De vacances amb referents

Foto Anna

Foto Anna

No és que us vulgui fer dentetes, però jo ja estic de vacances, amb Selectivitat feta, i mireu què m’he trobat en un hotel de El Port de la Selva. Només entrar vaig pensar “faig una fotografia per al bloc”, ja que el referent clàssic és evident, veritat? Ho heu reconegut? Què és? Què en sabeu?… Li ho he comentat a la Margalida i m’ha donat com sempre el vist-i-plau per publicar-lo i per engegar una nova secció al bloc: De vacances amb referents. Per tant, aquest estiu badeu també bé els ulls, dispareu a l’objectiu clàssic i pugeu la fotografia a l’àlbum de referent del Photobucket d’Aracne Fila i Fila, obert a la col·laboració. A veure, si a finals d’estiu, en tenim un àlbum ben ple de referents i a comentar!
Molt bon estiu!

Anna Salas

Futura filòloga!

T-Pain: ΡΔΦΠ

Fins i tot un cantant de hip-hop americà tan famós com és T-Pain ens ensenya el seu nom en grec, a través d’un vídeo anomenat “Take Your Shirt Off”, que té lloc a una fraternitat. Utilitza una barreja de transcripció i transliteració “ΡΔΦΠ”. Què us sembla? per què fan aquesta distorsió de la llengua grega? Em podríeu escriure bé el nom, ja que aquí només ho escriu així per la semblança de les lletres.

Irena Jagustin

1r batx. Grec

El sopar de Trimalció

Sabeu qui era Trimalció? Sabeu en quina obra llatina i de quin autor se’ns parla d’ell i del seu famós sopar? Per anar fent memòria podeu visionar aquest fragment de la pel·lícula Satiricó de Federico Fellini del 1969, on es veu detalladament el convit de Trimalció amb tota mena d’abusos:

Aquests sopars, en temps dels romans, normalment no eren tan exagerats com el que surt al fragment que acabeu de visionar, ja que la pel·lícula de Fellini mostra una Roma decadent i, encara que fidel a la realitat, no mostra la bona cara de la Roma antiga sinó una Roma grotesca i monstruosa on les festes són orgies amb molt de vici i sexe, amb molt de vi i amb molt menjar.

El sopar de Trimalció formava part de l’episodi central de l’obra de Petroni, El Satíricon. El Satíricon, del qual només ens han arribat els llibres XV i XVI, narra les aventures d’un gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves, i un vell poeta disbauxat, en un viatge pel sud d’Itàlia. En aquesta paròdia dels viatges d’Ulisses, es destaquen dos episodis: el conte de la vídua d’Efes i el cèlebre sopar de Trimalció, un sirià nou ric i vanitós. Trimalció és un personatge tremendament opulent: la seva hisenda és inabastable, les seves terres ocupen superfícies insospitades i el nombre dels seus esclaus s’equipara a la població d’una ciutat considerable. Els protagonistes troben  Trimalció a la plaça, mentre aquest juga en rotllana a la pilota amb uns nois melenuts. Arriben més tard a casa de Trimalció amb tot el seguici que ha acompanyat l’ostentós amfitrió en el seu desplaçament des de la plaça. En arribar a la casa Encolpi s’admira de les pintures que ornamenten l’entrada: pintures d’un mercat d’esclaus, d’un gos ferotge que atemoreix  qualsevol visitant, episodis diversos de la vida de Trimalció, etc.

Abans de començar el banquet, un esclau demana la intercessió dels convidats per alliberar-se d’un càstig del seu amo. En seure a la taula per prendre l’aperitiu, Trimalció encara no hi és. Els criats animen la vetllada tot cantant. Seguidament Trimalció entra al compàs d’una vivaç melodia, però, un cop assegut a la taula, aprofita per acabar la seva partida de terebint. En aquest moment se serveix una gallina de fusta que amaga uns ous de gall d’indi. Entren dos etíops melenuts portant uns bots i aboquen el vi a les mans dels convidats. Entre els diferents esdeveniments, presenten després davant la taula un esquelet de plata articulat, que dóna peu a una reflexió sobre la fragilitat del gènere humà.

S’arriba al primer plat, que consisteix en una gran font decorada amb els dotze signes del zodíac i a cada un d’ells els correspon una menja representativa. Aquest primer plat, segons l’opinió d’Encolpi, sorprèn per la seva vulgaritat. Però després tots es sorprenen, ja que quan Trimalció aixeca el pis superior de la font, apareixen aus, mamelles de truja, una menja molt estimada a l’època, i altres aliments. Tot això bé condimentat per la famosa salsa anomenada gàrum.

Durant aquest primer plat, Encolpi pregunta al comensal que té al seu costat sobre la dona de Trimalció. Aquest l’informa de Fortunata, que així es diu la seva dona i, en la seva opinió és una antiga esclava. Segons aquest convidat, Fortunata és una dona desllenguada, d’escassa confiança. Així mateix enumera totes les propietats de Trimalció, que són innombrables. A més, tots els aliments que consumeix els produeix a casa: cria bestiar, obté la mel, etc.

Trimalció passa a pronunciar una conversa en to erudit: explica les influències dels diferents signes del zodíac en les persones nascudes sota cada signe. Ell, per descomptat, ha nascut a l’època de l’any més propícia. Conclosa la seva al.locució, se serveix el segon plat, consistent en un enorme senglar del qual semblen mamar uns garrinets. El senglar va tocat amb un pili, espècie de barret frigi que usaven els lliberts. Dionís, un criat de Trimalció, interpreta unes cançons dionisíaques, fent honor al seu nom. Després posa el pili del porc senglar al cap del seu amo. Trimalció  surt cap a les letrines.

Durant l’absència d’amfitrió té lloc una conversa entre els diferents comensals, que opinen sobre diversos aspectes de la vida social. Per exemple, Seleuc apunta que no cal banyar-se cada dia, després parla de la  recent mort de Crisant, un home al seu parer, bo. Però un altre convidat  titlla al difunt d’avar i llengut. El seu germà, segons el seu parer, sí que era bo. Al final de la seva vida Crisant va deixar els seus béns als esclaus, en què confiava.


Ganimedes intervé per protestar contra el cost de la vida. Lloa Safini, un conveí ja mort que vetllava pels interessos de tots. Ganimedes veu l’arrel de la crisi econòmica i social en la manca de religiositat del poble romà: el poble ja no creu en els déus: només es preocupa de problemes mundans.

També opina Esquió, que admira la bona conducta de Tit, un ric veí que va organitzar un fabulós espectacle de gladiadors. Al mateix temps critica la mediocritat de Norban, l’ espectacle de gladiadors va donar molt que desitjar (l’organització d’aquest tipus d’actes servia per obtenir influències en la política municipal). Esquió es dirigeix a Agamèmnon, el professor de retòrica, i sota el seu magisteri vol posar el seu fill, que ja sap grec i ara ha començat amb l’estudi profund del llatí.

Torna Trimalció. La seva barroeria es manifesta en el permís que concedeix als comensals per assistir a les latrines  cada vegada que ho desitgin. Així mateix, els autoritza qualsevol tipus de ventositats que vulguin expulsar durant el banquet. És, en la seva opinió, cosa molt sana. Uns criats li presenten tres porcs de diferent edat. Trimalció  tria el major i ordena que el cuinen. A continuació l’amfitrió inicia una nova conversa, en aquesta ocasió sobre temes mitològics, encara que sempre fica la pota. Sense més demora li porten el porc ja cuinat, però Trimalció de seguida adverteix que no està buidat i decideix castigar el cuiner. Aplacada la seva ira pels convidats, concedeix a aquest servent una nova oportunitat per buidar el porc. Ho fa amb tal mestria que després és ple d’honors i coronat.

Què us ha semblat el sopar de Trimalció? Encara es pot cuinar el menjar que se’ns descriu?…

Carlos Rocamora
1r batx. llatí

Le sort de Circé

Dans son album Mutatis mutandis, Juliette chante avec beaucoup d’humour l’histoire d’une des plus grandes magiciennes de l’Antiquité Grecque, Circé, qui a – entre autres – changé les compagnons d’Ulysse en pourceaux.

Le sort de Circé PDF

Robert Delord Le sort de Circé
Latine loquere
Lycée du Dios
Grenoble