La sorprenent història d’un manuscrit perdut fa 400 anys i que aviat veurà la llum.

Joan Baptista Binimelis

A cavall entre els segles XVI i XVII va viure a Mallorca un dels homes més genials i excepcionals de l’època. Aquí relatarem la seva història. Es deia Joan Baptista Binimelis i va néixer a Manacor el 1539. Com a bon humanista, va ésser una figura polifacètica: eclesiàstic, metge, historiador, escriptor, matemàtic, astrònom, autor dels projectes de diverses torres de defensa de Mallorca i d’alguns invents que se li atribueixen, entre d’altres. D’orígens humils i pagesos, estudià medicina a València i destacà pels seus estudis sobre la sífilis amb la publicació de l’obra “De morbo Gallico”, Sobre el mal francès, nom pel qual era coneguda aquesta malaltia a Espanya. Continuà el seus estudis a Roma i, a Mallorca, es relacionà amb les esferes del poder, fins que caigué en desgràcia arran d’un procés inquisitorial. Fou acusat de tenir un comportament indecorós amb les monges del convent de Santa Clara de Palma, al qual acudia per confessar.

En octubre de 1604, quatre monges del convent de Santa Clara acudiren al Tribunal de la Santa Inquisició per denunciar-lo. Les actes del Tribunal recullen les següents declaracions: “una dixo quel dicho Binimelis era confesor de las monjas de su convento y que por tiempo de quatro años poco más o menos que la confesó muchas y diversas vezes, que debían ser 50 veces cada año, creya que después de haverla confesado, él la besaba en la boca y la abraçava y tenía tocamientos deshonestos con ella …y la deçia que aquello no era pecado pues no tenía mala intención.”(sic)

“El segundo testigo dixo que havría como diez años que siendo confesor el dicho Binimelis de su monasterio havía començado a tener conversación con ella y a tocarla las manos y después toda la persona y que una vez después de haverla confesado y comulgado inmediatamente la llamó al confesionario y la dixo que le havían dicho que ella tenía cierto accidente y quiso la ver y la vió las partes deshonestas”. (sic)

Per la seva part, a la primera audiència del 15 de juny de 1605, Joan Baptista Binimelis declarà en la seva defensa davant del Tribunal el següent: “dixo ser sacerdote y doctor en medicina, natural de Manacor y confesó ser verdad todo lo que los dichos testigos decían contra él, pero que siendo confesor de dichas monjas y viendo que tenían ciertos accidentes y enfermedades, havía tenido necesidad para curarlas de tocarlas el cuerpo y así las havía tocado muchas vezes, y que aunque algunas vezes las havía tocado más de lo que era necesario no havía sido en la confesión.” (sic)

El sant Ofici el va declarar culpable el 7 de juliol de 1605 i li va prohibir a perpetuïtat confessar homes i dones, celebrar la missa durant sis mesos i el condemnà a pagar pagar 25 ducados.

Binimelis, tal vegada mogut per la rancúnia, escrigué l’obra “De vitiis mulierum”, Sobre els vicis de les dones, un tractat d’intenció plenament antifeminista, on atribueix a la dona tots el tòpics misògins existents a la seva època, basant-se en una llarga llista de cites de la Bíblia i d’autors clàssics com Aristòtil, Plutarc, Heròdot, Ovidi i Plató.

Tanmateix, aquesta obra mai no va arribar a publicar-se i després de la mort de l’autor a 1616 el manuscrit es cregué perdut, fins que fa pocs anys l’investigador Gabriel Ensenyat descobrí que es conservava a l’Arxiu del Regne de Mallorca. I gràcies a aquesta troballa, un equip de filòlegs clàssics dirigits per Alexandre Font i integrat per Àngela Martí, Mireia Mulet i jo mateix, ha pogut transcriure el tractat inèdit fins ara i presentar una traducció al català que ja es pot trobar a les llibreries.

PEP CAMPILLO

Professor de Llengües Clàssiques

Institut Joan Alcover, Palma de Mallorca