L’emperador August va residir un període de temps a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco, en la qual va deixar la seva empremta. Aquest va ser adoptat pel gran dictador de la república romana Juli Cèsar, donant-li el nom de Caius Iulius Caesar Octavianus. El 16 de gener de 27a.C., per aclamació del Senat el seu nom oficial va quedar fixat com Imperator Caesar Augustus, de manera que es va convertir en el primer emperador romà, que governaria durant 41 anys mantenint les instruccions republicanes, però superposant la seva voluntat a la llei, tot i que va finalitzar amb segles de guerres civils i va iniciar una era de pax Romana (pau romana), prosperitat i grandesa.
Pel que fa a la POLÍTICA EXTERNA, en la península ibèrica va haver-hi una forta reestructuració l’any 27 a.C per part de l’emperador August, que va dividir Hispània en tres províncies: Hispania Citerior Tarraconensis (Tarraconense), Hispania Ulterior Lusitania (Lusitània) i Hispania Ulterior Baetica (Bètica). Va donar la capitalitat de la primera a Tarraco (Tàrraco), que va quedar sota la seva màxima autoritat. Las primeres eren províncies imperials, mentre que la tercera era una província senatorial.
August residí alguns anys a Tàrraco i d’ençà d’aquell moment es multiplicaren les transformacions urbanístiques de la ciutat. Els límits de la Tarraconense van ser modificats en el segle 12 a. C., en incorporar les zones de galaics i asturs procedents de la província Lusitània i la zona minera al voltant de Castulum, procedent de la província senatorial Bètica. El seu caire militar originari va donar pas a una gran ciutat. L’objectiu d’August amb aquesta reorganització va ser el d’aconseguir que totes les tropes romanes d’Hispània estiguessin sota comandament d’un sol Llegat Imperial, el de la Tarraconensis, i que les principals fonts de riqueses, estiguessin sota el control directe de l’administració imperial, amb un fàcil accés marítim cap a Itàlia i Roma, llocs més importants i destacats de l’imperi romà.

Mapa de la Península Ibèrica amb la divisió provincial durant el mandat d’August [Font: larioja.com]

La capital de la Tarraconense o Hispània Citerior era Tàrraco, l’actual ciutat de Tarragona. Els romans l’urbanitzaren seguint models grecs i com que la ciutat, envoltada sempre de muralles, estava allargassada damunt el turó, organitzaren mitjançant terrasses els seus desnivells. Poc després, entre el 12 i el 6 aC, va convertir la vella via Hercúlea en la Via Augusta, que portava a Barcino (Barcelona) pel nord, i a Dertosa (Tortosa) i Valentia (València) pel sud. Així doncs, va anar unificant províncies.
Després de la mort d’August l’any 14 dC, l’emperador va ser recordat i van edificar estàtues i temples en el seu honor. Tàrraco va ser de les primeres ciutats que van construir un monument en honor d’aquest emperador.

La POLÍTICA INTERNA d’August es basava a tenir content sempre el seu exèrcit, amb abundants pagaments, i el seu poble, amb jocs magnífics i obres que embellien la ciutat. August, per tal de guanyar-se la plebs, organitzava panem et circenses (‘pa i jocs de circ’), és a dir, que distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d’amfiteatre. La ciutat experimenta una gran millora en els seus serveis, infraestructures, ampliant el fòrum municipal, construint temples d’adoració, s’encunya moneda… A més es creen, amplien i decoren els edificis necessaris per a la vida d’una gran ciutat. Per tant, apareixen el fòrum provincial, el circ, l’amfiteatre, l’aqüeducte, la basílica judicial i molts altres edificis i habitatges residencials.
Per exemple, el teatre de Tàrraco va ser construït al voltant del fòrum provincial de Tàrraco, que era un conjunt monumental immens, constituït per dues grans places on se situaven els principals edificis administratius, religiosos i culturals. En el teatre es representaven obres teatrals del període clàssic. També hi ha l’arc de Berà, arc de triomf que va ser construït durant el mandat d’August i que està situat per sobre de la Via Augusta, commemorant una victòria militar en aquella ciutat.

Estàtua de marbre de l’emperador August [Museu del Louvre. París]

El culte a l’emperador i el llatí van començar a esborrar les arrels dels ibers i van quallar les modes de Roma tant en economia, com en política, dret i religió.

Andrea Martínez Serrano
1r de batxillerat

Torre dels Escipions. [Font: Wikimedia Commons]

Tàrraco fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior (la zona més propera a Roma) i després de la Província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Va ser, juntament amb Empúries, una de les primeres bases romanes de la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica i un dels punts a partir del qual va irradiar la romanització.
La política expansiva dels cartaginesos cap a l’Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobretot, Anníbal. Després de la primera guerra púnica i la pèrdua de territoris, els cartaginesos, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l’est de la península Ibèrica fins a l’Ebre. Però aleshores, la nova potència que s’havia creat a Occident, Roma, els barrà el pas. L’origen de les guerres púniques es troba, doncs, en un enfrontament entre Cartago i Roma per veure qui tenia més poder.
Tàrraco té els seus orígens en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC. Els exèrcits romans, comandats pels dos germans Escipions, Gneu i Publi Corneli Escipió, arribaren a la península Ibèrica per primer cop per lluitar contra els cartaginesos que estaven sota les ordres d’Asdrúbal, germà d’Anníbal. Al 218 a.C. desembarcaren a la colònia grega d’Empòrion i hi instal·laren un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos. Va obtenir una victòria a Cesse sobre el general cartaginès Hannó, que fou fet presoner, i es van apòderar de tota l’actual Catalunya dels Pirineus a l’Ebre.
Aquest primer assentament a Cesse, nom que donaven a Tàrraco els pobladors ibers abans de ser convertida en una colònia romana, aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.
Liquidat el domini cartaginès a Hispània al 206 a.C, Publi Corneli Escipió Africà (fill de Publi Corneli Escipió) dirigí la guerra al territori de Cartago al 204 a.C que Anníbal va anar a defensar, però fou vençut en la batalla de Zama al 202 a.C. Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar.
Thaïs García Laso 1.2

Tàrraco era una ciutat emmurallada, situada en un turó. La seva primera muralla era de fusta, però en guanyar la guerra als cartaginesos, els romans van construir la primera muralla de pedra. Al voltant del 125 aC, aquesta muralla va deixar de ser defensiva per poder envoltar la ciutat. Va arribar a créixer fins a uns 12 metres i uns 6 metres d’amplada.

Per aprofitar el desnivell natural de l’emplaçament els habitants de Tàrraco van pensar a construir la ciutat d’una manera esglaonada. Aquesta es pot dividir bàsicament en 3 esglaons:

• Al primer, situat més al nord i al cim del turó, s’hi trobava el temple de Júpiter. El Júpiter que trobem al temple no és el pare del déus grecoromans, sinó el déu dels libis i els egipcis. Això ens pot sorprendre, però tot té una raó i aquesta és que possiblement mantindrien relacions comercials amb els habitants de Tàrraco molt abans que fós “famosa” gràcies a Juli Cèsar. El temple de Júpiter actualment està sota la catedral, però han trobat algunes restes que han fet pensar als arqueòlegs que les columnes podien mesurar al voltant d’1,30 metres de diàmetre i 10,50 metres d’altura. Creuen que si actualment excavessin al claustre d’aquesta catedral n’hi trobarien restes.

Cap de Júpiter

• La segona terrassa mesurava de nord a sud al voltant d’uns 350 metres i d’est a oest uns 160. Aquí hi havia el fòrum, que estava format per dues grans places porticades que contenien els principals edificis administratius, de la burocràcia, religiosos… Era una terrassa rectangular, d’uns 153X136 metres. Des del fòrum es gestionava la província, gràcies a l’arxiu provincial (tabularium), la caixa de l’estat (arca)… Es tractava d’un espai enjardinat amb portes a tres de les seves bandes i travessat per una via on estaven situades una mena d’estàtues dedicades gairebé totes als sacerdots de la província. El fòrum estava comunicat per banda nord amb la primera terrassa i per banda sud amb la tercera terrassa. La zona sud del fòrum estava flanquejada per dues grans torres militars connectades amb la muralla.

Planta del fòrum i el circ

• La tercera terrassa estava ocupada tota pel circ, que separava la ciutat en dues meitats: l’oficial i administrativa, i la comercial i residencial, que descendia suaument cap al mar. Per sota el circ passava el tram urbà de la Via Augusta que també travessava la ciutat.

• Més enllà i en ordre descendent es trobava la ciutat residencial, s’estenien els barris de cases, els magatzems, el fòrum comercial (macellum), el teatre i possiblement les termes.

El circ tenia una capacitat d’uns 23.000 espectadors, el de Tàrraco és un dels més petits que es conserven a la península, però també el més refinat a la seva estructura, ja que va tenir una gran importància oficial i política. Les grades d’aquest circ estaven fetes de pedra. Això va fer que encara se’n conservi bona part. El problema és que un tros del circ es troba dins de l’actual ciutat de Tarragona.

L’amfiteatre estava situat fora de l’emmurallat. Per construir-lo van aprofitar la pendent del terreny, això els va afavorir a l’hora de fer les grades i en l’acústica. Va ser l’escenari dels combats de gladiadors, caceres… Mesurava al voltant d’uns 109X86 metres i hi cabien al voltant d’uns 14.000 espectadors. Tenia un passadís que el connectava amb l’actual platja del Miracle. La planta el·líptica, que encara es pot veure, es conserva, igual que gran part de les grades. A sota l’amfiteatre es va trobar un mural de la deessa Nèmesi, ja que era ella la deessa dels gladiadors.

Amfiteatre

A les rodalies de Tàrraco podíem trobar la Vil·la de Centcelles, que era una vil·la de l’aristocràcia, i la Vil·la d’Els Munts d’Altafulla, utilitzada com un lloc agrari, on es conserven murals i mosaics de molt bona qualitat.
Els camins d’accés a Tàrraco estaven guarnits amb monuments funeraris importants i una mica més separats d’aquests camins hi havia la necròpoli. Aquesta en particular és un dels conjunts funeraris de l’Europa Occidental amb millor documentació. S’hi han trobat inscripcions, mosaics funeraris, sarcòfags decorats…

Si l’aigua arribava a Tàrraco, era gràcies a l’aqüeducte de les Ferreries o Pont del Diable. Està situat a 4 kilòmetres de la ciutat i subministrava aigua procedent del riu Gaià. Mesura uns 217 metres de llargària i uns 26 d’alçada. Té 11 arcs a la part inferior i 25 a la part superior.

Aqüeducte

També podem trobar l’arc de Berà. És un arc semblant a l’arc de triomf de Barcelona. Té aquest nom ja que procedeix del nom del comte de Berà. Els romans el van construir a uns 20 km abans d’arribar a la ciutat. La raó per la qual estava construït abans d’arribar a la ciutat era que els enemics que tenien la intenció de conquerir o saquejar la ciutat sabessin amb qui se les havien. En resum era per demostrar que aquella ciutat havia sortit guanyadora a moltes de les batalles importants. Està construït de pedra calcaria, suposem que hi hauria algun jaciment a prop.

Per l’extensió de la ciutat es calcula que hi podien viure unes 20.000 o 30.000 persones. Gràcies a estudis que s’han pogut realitzar, s’ha descobert que els habitants de Tàrraco tenien una mida més o menys baixa si la comparem amb la dels nostres dies: 1.65 metres pels homes i 1.54 metres per les dones. Quan Tàrraco encara no era un punt important i reconegut en altres ciutats, només hi vivien indígenes, veterans de l’exèrcit, esclaus i lliberts, però quan ja va ser una reconeguda capital, va començar a venir-hi a viure el governador, començà a haver-hi una jerarquia civil i militar i una burocràcia administrativa, religiosa i militar.
L’aristocràcia era classe dominant, que ocupaven els càrrecs polítics a la ciutat. Els que controlaven part de l’administració eren els comerciants rics, els quals solien ser homes lliures, lliberts o descendents de lliberts. La classe inferior a aquesta eren els artistes, els artesans, les petites indústries, els metges, els funcionaris, els mestres… i ja per últim, a l’esglaó més baix de tota la societat hi havia els esclaus, els quals realitzaven les feines més dures i estaven a les cases servint a les altres persones. Com podem veure, era una societat que estava basada totalment en la riquesa i només era beneficiosa i agradable per uns quants.

Annia García

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Els clàssics de Baetulo aviat anirem a Tarraco. L’alumnat de Llatí de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat de l’IES Isaac Albéniz us enfronteu al repte de participar activament en la preparació i desenvolupament de la sortida. Les professores ens comprometem a treballar a dintre del museu i a dur-vos fins als momuments de la ciutat, però els guies d’excepció que informaran sobre la ciutat i el seu dia a dia haureu de ser els alumnes.

És per això que alguns companys han confeccionat articles introduccioris per tal que tots sapiguem què anem a veure i comprenguem els misteris que amaguen les pedre centenàries de Tarragona…

• Ad Tarraconem I: Els orígens de la ciutat. Gneu Escipió i les guerres púniques.
• Ad Tarraconem II: La ciutat esdevé Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Juli Cèsar i la segona guerra civil.
• Ad Tarraconem III: August converteix l’urbs en la capital de la Tarraconensis. Hispània sota l’imperi.
• Ad Tarraconem IV: L’ubanisme de Tàrraco. L’estructura de la ciutat.

[Maqueta de Tàrraco. Foto de Sebastià Giralt]

I per anar fent boca, podríeu traduir les frases que apareixen al full de ruta.

8:00 Sortida de l’institut. Ab schola eximus.
9:45 Parada a l’àrea de servei del Mèdol. Ientaculum paratum est.
10:00 Sortida cap a l’aqüeducte. Ad aquaeductum!
10:10 Parada a l’aqüeducte. Natu maximi discipuli discipulaeque de rebus gestis loquuntur.
10:45 Sortida cap a Tarragona. Ad Tarraconem!
11:30 Visita a l’amfiteatre. Ubi leones sunt? Alii discipuli discipulaeque quoque loquuntur.
12:00 Arribada al Museu Arqueològic de Tarragona. Vídeo introductori. “Videum” videmus.
12:15 Visita al museu. Magistrae loquuntur et discipuli audiunt.
13:30 Temps lliure per dinar. Otium ad edendum.
15:30 Visita al Pretori i al Circ. Cave quadrigas!
17:00 Sortida cap a Badalona. Discipuli fatigati sunt. (Magistrae quoque!)
18:30 Arribada a Badalona. Vesperascit.

TERESA