“Ad Tarraconem I: Tarraco Scipionum Opus”

Torre dels Escipions. [Font: Wikimedia Commons]

Tàrraco fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior (la zona més propera a Roma) i després de la Província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Va ser, juntament amb Empúries, una de les primeres bases romanes de la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica i un dels punts a partir del qual va irradiar la romanització.
La política expansiva dels cartaginesos cap a l’Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobretot, Anníbal. Després de la primera guerra púnica i la pèrdua de territoris, els cartaginesos, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l’est de la península Ibèrica fins a l’Ebre. Però aleshores, la nova potència que s’havia creat a Occident, Roma, els barrà el pas. L’origen de les guerres púniques es troba, doncs, en un enfrontament entre Cartago i Roma per veure qui tenia més poder.
Tàrraco té els seus orígens en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC. Els exèrcits romans, comandats pels dos germans Escipions, Gneu i Publi Corneli Escipió, arribaren a la península Ibèrica per primer cop per lluitar contra els cartaginesos que estaven sota les ordres d’Asdrúbal, germà d’Anníbal. Al 218 a.C. desembarcaren a la colònia grega d’Empòrion i hi instal·laren un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos. Va obtenir una victòria a Cesse sobre el general cartaginès Hannó, que fou fet presoner, i es van apòderar de tota l’actual Catalunya dels Pirineus a l’Ebre.
Aquest primer assentament a Cesse, nom que donaven a Tàrraco els pobladors ibers abans de ser convertida en una colònia romana, aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.
Liquidat el domini cartaginès a Hispània al 206 a.C, Publi Corneli Escipió Africà (fill de Publi Corneli Escipió) dirigí la guerra al territori de Cartago al 204 a.C que Anníbal va anar a defensar, però fou vençut en la batalla de Zama al 202 a.C. Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar.
Thaïs García Laso 1.2

25 thoughts on ““Ad Tarraconem I: Tarraco Scipionum Opus”

  1. Carla Barrientos

    Salvete!

    Tàrraco fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior. Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra púnica, l’any 218 aC. Gneu Escipió s’establí en un petit turó, vora el mar, que controlava un bon port natural. El turó tenia bones possibilitats defensives: abrupte de cara a terra, s’inclinava suaument cap al mar. Els romans establiren un campament al cim de la muntanya i el guarniren amb poderoses muralles, alhora que condicionaven el port.
    Respecte la ciutat de Barcelona, que neix al voltant del Mons Taber i que es troba vora el mar Nostrum i amb dos aqüeductes connectats amb els rius de Collserola i Besòs, podem observar que ambdues ciutats presenten un entorn prou favorable per les bones condicions i edificacions de la construcció d’una ciutat.
    Quant la fundació de les ciutats trobem certa diferència; La fundació de Tàrraco té els seus orígens en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC. Els exèrcits romans, comandats pels dos germans Escipions, Gneu i Publi Corneli Escipió, arribaren a la península Ibèrica per primer cop per lluitar contra els cartaginesos que estaven sota les ordres d’Asdrúbal, germà d’Anníbal.
    Al 218 a.C. desembarcaren a la colònia grega d’Empòrion i hi instal·laren un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos. Va obtenir una victòria a Cesse sobre el general cartaginès Hannó, que fou fet presoner, i es van apoderar de tota l’actual Catalunya dels Pirineus a l’Ebre. Aquest primer assentament a Cesse, nom que donaven a Tàrraco els pobladors ibers abans de ser convertida en una colònia romana, aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.
    Durant els segles II i I aC Tàrraco va mantenir el seu caire militar fins que Juli Cèsar, a l’any 45 aC, la va convertir en colònia amb el nom de “COLONIA IULIA URBS TRIUNFALIS TARRACO”. Durant tot aquest període Tàrraco esdevingué capital de la província Citerior, que ocupava bona part de la Península.
    Així mateix, Bàrcino també va ser una colònia. Quan anys després de la fundació arribaren els romans, la Bàrkeno ibèrica es va transformar en la Bàrcino romana. El seu nom complert era colònia “IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO” i va ser una colònia fundada pels romans en temps de l’emperador August, entre l’any 15 i l’any 5 aC, cap a l’any 10 aC del segle I aC.
    Cal destacar que Bàrcino va construir-se d’una manera molt més pacífica i en un període molt més llunyà, ja que a diferència de Tàrraco, que va créixer durant la República, Bàrcino es va construir segles després de l’etapa de l’Imperi per l’establiment de pobles sedentaris -la tribu ibèrica dels Laietans- que van aixecar els seus poblats als turons.
    Tot i això, ambdues ciutats van tenir un pla estructural molt ben definit i conformat per dos amplis carrers que creuaven la ciutat (cardo maximus i decumanus maximus), una muralla de gran prestigi i una elevació turoniana de les que en gran part, encara es gaudeix avui en dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *