Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

CHIRON atorga a Aracne fila i fila el “Centaure d’or”

Enhorabona, discipuli et discipulae! Enhorabona col·laboradors de clàssiques, especialment Teresa i els alumnes de IES Albéniz de Badalona, així com també Arnau, Valèria, Martin T., Joan, Mercè! És increïble, però realment enguany ens ponen totes!

De tots els blocs de clàssiques escrits per estudiants a nivell nacional, el portal Chiron ha atorgat el Centaure d’or 2009 a  Aracne fila i fila i a M@riel,  una estudiant de tercer d’ESO de Gallaecia  pels seus dos blocs de clàssiques (també escriu Viajes literarios ): Los hijos de Marte Tras las hueyas de los dioses . Fa temps que la segueixo i em faig creus que una noia de l’ESO pugui portar aquests blocs tan bé. Felicitats M@riel, ets ben mereixedora del Centaure d’or i tot un exemple a seguir!

Centaure d'or 2009

Val a recordar com va néixer aquest distintiu simbòlic tan preuat que ara  Chiron fa mereixedor a Aracne fila i fila i quins blocs en foren distingits l’any passat.

Tot seguit us reprodueixo algun paràgraf del correu que he rebut  de Chiron anunciant el guardó:

“L’enhorabona! CHIRON ha decidit atorgar a “Aracne fila i fila” el guardó “Centaure d’Or”, amb el qual distingeix cada any blogs de temàtica clàssica mantinguts per estudiants. Aquesta és la tercera edició del “Centaure d’Or”, el veredicte del qual es fa públic cada 17 de maig, dia d’Internet.

CHIRON ha triat aquesta vegada el vostre blog perquè considera que és producte de l’esforç i de l’amor a les clàssiques, i perquè constitueix un exemple perquè altres alumnes segueixin el mateix camí.”

 A principi de curs, ja que filàveu tan bé a El Fil de les Clàssiques, us vaig animar a obrir el vostre bloc ( Avete, discipuli et discipulae!)  i quin final de curs més meravellós que rebre el Centaure d’or per la vostra contribució a la blogosfera de clàssiques i a més com a model a ser imitats per alumnes d’altres centres. Sou portada a Chiron, quin honor! Realment heu portat bona fama a l’IES Cristòfol Ferrer!

“En celebrar-se el dia d’Internet (17 de maig), Chiron atorga el Centaure d’Or a aquells blogs de temàtica clàssica, mantinguts per alumnes, que constitueixen un exemple a seguir i un estímul per tal de fomentar l’amor pel món grecorromà.

En aquesta tercera convocatòria, el Centaure d’Or ha correspost a:

M@riel, pels seus blogs referents a Grècia (Tras las huellas de los dioses) i a Roma (Hijos de Marte). El valuós contingut de tots dos blogs es veu reforçat si tenim en compte que la seva autora, que viu a Galícia, és una alumna del tercer curs de l’ESO.

-I al blog Aracne fila i fila, de l’IES Cristòfol Ferrer, de Premià de Mar. Es tracta d’un blog d’aula, on publiquen els seus treballs els alumnes de llatí, grec i Cultura Clàssica, des de 3r de l’ESO fins 2n de batxillerat.

Des de Chiron volem felicitar sincerament M@riel i els autors Aracne fila i fila (amb la seva professora Margalida Capellà al capdavant),  alhora que els animem a seguir amb la seva tasca, i desitgem que s’estengui l’exemple entre els estudiants que tenen veritable estimació pel món clàssic. No és una altra la raó de l’existència dels Centaures d’Or.”

 Per molts anys, discipuli et discipulae, la feina ben feta sempre té recompensa (ho veieu!) i espero que el curs vinent continuem amb aquesta tasca i, fins tot, comptem amb la col·laboració d’estudiants i professors d’altres centres. Moltíssimes gràcies! Sou genials!

N.B.: Com a instigadora d’Aracne fila i fila, vull també donar les gràcies a altres blocs col·lectius que ens van obrir camí, com és el cas de Secretos de Argos, i especialment a Ana Ovando i a Chiron per animar-nos a treballar col·laborativament en la blogosfera amb els estudiants. Més que rebre nosaltres el Centaure d’or nosaltres l’hauríem d’atorgar a qui ens ho ha fet possible: Chiron. Per molts anys Chiron! Per molts anys Clàssiques!

Glucosbalaitonfilia

Un mot de dinou lletres! Un mot genial per jugar al penjat! Per què poso aquest mot al bloc? Doncs, perquè me l’ha enviat la col·laboradora més activa de El Fil de les Clàssiques i, a partir d’avui d’Aracne fila i fila, Mercè Otero i Vidal.

Un mot així no es troba cada dia i jo que tinc fama d’aprofitar tot el que cau a les meves mans, us pregunto què vol dir exactament, quins ètims formen aquest mot compost, quin origen tenen i si algú en té tirada, aleshores ben aviat en tindrà una exposició a Barcelona. 

Endolciu-me el dia i el cap de setmana!

 

Qui va donar nom a Plutó?

Mercè Otero, que tot just fa uns dies ens donava a conèixer el fantàstic calendari de les dones astrònomes que van fer història (entre les quals hi havia Hipàtia), m’ha passat la solució!

Arran de la mort aquesta setmana de Venetia Phair (1919-2009), en els obituaris de la Vanguardia del 12 de maig també voaltres  la hi podeu trobar? Què n’opineu?

pluto.jpg

Potser seria el moment, per a qui encara no ho ha fet, d’esbrinar quin és l’origen del nom mitològic dels planetes?

N.B.: Per als que busqueu encara tema per al projecte de recerca de 4rt de l’ESO o Treball de recerca al Batxillerat o simplement un bon article a Aracne fila i fila us recomano que burxeu en aquesta línia: dones i astronomia o mitologia i astronomia.   Bona recerca!

Ben Hur Live

Increïble, per Nadal podrem assistir al Palau Sant Jordi de Barcelona a un espectacle, Ben Hur Live, que ens traslladarà al Circ Màxim de Roma en temps dels romans i tot serà en llatí! No ens ho podem perdre!

Ben Hur, un dels espectacles més esperats de la temporada, es va presentar a la premsa internacional aquesta setmana a Londres, ciutat on  s’estrenarà el 15 de setembre. A finals d’any, visitarà Barcelona i Madrid. A l’escenari, els actors parlaran llatí, i només un narrador explicarà el relat en la llengua pròpia de la ciutat on es representi. L’espectacle compte amb la música de Stewart Copeland, bateria de The Police.

Mentrestant visioneu a El Fil de les Clàssiques la cursa de carros de la pel·lícula Ben-hur de William Wyler 1953 amb Charlton Heston, guardonada amb onze Premis de l’Acadèmia.

Recordeu aquesta pel·lícula, basada en la novel·la Ben-Hur. Una història dels temps de Crist, de Lewis Wallace (1880) que va ser un best-seller del segle XIX? A l’any 30, el ric comerciant jueu Judà Ben-Hur es troba amb el seu vell amic, el romà Messala, que ara és el cap de les tropes romanes a Judea. Ara, però, estan en bàndols oposats. Després d’una sèrie d’incidents, Ben-hur desafia Mesala a una cursa de quadrigues al circ, que acaba amb la victòria de Ben-Hur i la mort de Messala.

Ben Hur Live ens portarà l’emoció de l’antiga Roma i l’espectacularitat dels seus jocs? Caldrà viure l’espectacle per saber-ho!

Font: El País

Martin Tellianus

N.B.: L’espectacle Ben-Hur Live a Londres

COLLOQUIUM Mekkii Marinaeque

-MEKKI: Ubi est Hispania, Marina?
-MARINA: Spania est in Europa.
-MEKKI: Non Spania, sed Hispania in Europa est.
-MARINA: Espania…
-MEKKI: O Marina! Hispania non Espania.
-MARINA: Espania, Hispania: non Espania, sed Hispania.
-MEKKI: Ubi est Hispania?
-MARINA: Hispania in Europa est.
-MEKKI: Ubi est Thessalonica?
-MARINA: Tassalonica…
-MEKKI: Thessalonica!
-MARINA: Thessalonica quoque in Europa est.
-MEKKI: In Europa? Thessalonica non est in Europa!
-MARINA: Thessalonica in Graecia est, sed Ritannia est in Africa.
-MEKKI: Quid? Ritannia? In Africa non est Ritannia!
-MARINA: Estne Ritannia in Asia?
-MEKKI: Ritannia non est in Asia.
-MARINA: Num Ritannia in Europa est?
-MEKKI: Ritannia in Europa, in Africa, in Asia non est!
-MARINA: Sed ubi est Ritannia?
-MEKKI: Britannia non Ritannia, in Europa est.
-MARINA: Hispania, Thessalonica, Britannia. Hispania et Britannia sunt in Europa, sed Thessalonica in Graecia est.
-MEKKI: Quid est Pyrenai?
-MARINA: Pyrenai magni  montes sunt.
-MEKKI: Quid est Emerita?
-MARINA: Emerita est magnum oppidum Hispanum.
-MEKKI: Estne Lutetia oppidum Hispanum?
-MARINA: Est.
-MEKKI: Non est!
-MARINA: Quid est Lutetia?
-MEKKI: Lutetia est oppidum Galliae. In Gallia sunt multa oppida.
-MARINA: Non est.
-MEKKI: Quid est Hispania?
-MARINA: Spania est…
-MEKKI: Hispania!
-MARINA: Hispania est…Vocabulum Latinum! Vale!

-MEKKI: Vale!

EL MEKKI HALI AL-KASSIR (Margalidae Latinus discipulus)

dscn3289.jpg

Mekki parlant amb Antoni Garcia Llorca

garcia-llorca-047.JPG

garcia-llorca-046.JPG

El passat dia 31 de març, l`I.E.S. Cristòfol Ferrer vam tenir l’honor de rebre l’autor Antoni Garcia Llorca l`auditori del nostre centre, per amabilitat de l’editorial Teide. Aquest escriptor, traductor i editor es va mostrar tal com és, amb les seves virtuts i defectes, una persona amable, agradable, simpàtica i sincera que es va guanyar els alumnes d’una forma ràpida i sense que es donessin compte. A més a més, ens va demostrar que a part de tenir grans dots com escriptor, traductor i editor també les té com orador tot s’ha de dir. Cal agrair que fos una persona tan oberta i tan natural amb nosaltres. Va ser una conferència molt interessant en la que els alumnes van felicitar l’Antoni per guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’autor va respondre totes les preguntes dels alumnes i va explicar anècdotes de la seva vida com quan va ser pescador. Tots els alumnes que van fer acta de presència a l’auditori, més d’un centenar, van sortir amb una plena satisfacció d’haver conegut a l’escriptor Antoni Garcia Llorca. Esperem que L’Antoni Garcia Llorca li hagi agradat fer-nos d’orador, i fer de la xerrada, una càlida conferència. Des de l`I.E.S. Cristòfol Ferrer et desitgem que tot et vagi molt bé, i que si algun dia tornes, cosa que esperem, et rebrem amb els braços ben oberts.

N.B. Per la part que em correspon, estic molt content d`haver conegut un autor català famós, a més a més de bona persona i humil, ets un molt bon escriptor o al menys ho intentes ser i això m`agrada, gràcies per haver-me signat el llibre del Viatge dels argonautes, ed. Teide. Si mai necessites alguna cosa, un tema per escriure un llibre, una idea per continua l`obra…etc, ja saps on trobar-me.

El-Mekki Hali Al-kassir 1r Batxillerat Llatí i Grec.

Les clàssiques en Freud

Les Clàssiques en Freud ha estat el tema del meu treball de recerca. En principi, jo volia fer el meu treball de recerca d’un tema que no té res a veure amb aquest. El volia fer de la interpretació dels dibuixos dels nens petits des d’un punt de vista psicològic. Com que no em van agafar a psicologia perquè hi havia massa gent, em van posar al departament de clàssiques que era el que jo havia escollit com a segona opció i la Margalida sempre agafa tothom amb la condicio sine qua non que la recerca sigui de clàssiques. Un cop al departament de clàssiques, volia escollir un tema que no s’allunyés de psicologia ja que és el que vull estudiar en el futur i volia entrar en matèria. Un cop vaig parlar amb la Margalida, li ho vaig dir. Ella, doncs, em va proposar de fer el treball sobre Freud ( propulsor de la psicoanàlisi), de la influència de les clàssiques a la seva obra concretament.  Vaig pensar que si alguns dels seus complexes o conceptes tenien noms que provenien de la mitologia grega era perquè alguna cosa hauria de saber Freud sobre aquest tema.  Més endavant, la meva tutora em va lliurar un guió per a buscar informació per al treball ja que era un tema nou per a mi. També m’indicava els llibres que m’havia de llegir a l’estiu per a documentar-me sobre els temes a tractar. Les lectures que vaig haver de fer són: Narracions de mites clàssics ( adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi), Èdip rei i Electra de Sòfocles, i Electra d’Eurípides. A més també m’he llegit fragments de llibres escrits per Freud com ara El cap de Medusa o Un trastorn de la memòria a l’acròpoli. Per a la recerca d’informació he utilitzat diverses eines: internet, enciclopèdies, enciclopèdies interactives així com diverses visites a les biblioteques de Premià de Mar i de Mataró per a consultar alguns dels llibres ja nombrats i d’altres. Malgrat tot, hi ha informació que m’ha costat de trobar perquè són dades molt concretes. A internet hi ha molta informació sobre Freud de la seva obra i, sobretot, de la seva innovació: la psicoanàlisi però no de la seva relació amb el món clàssic. 

Amb el meu treball de recerca, he intentat relacionar les clàssiques amb la psicologia mitjançant el treball que va fer Sigmund Freud, el fundador de la psicoanàlisi.  Encara que a primera vista sembli que no tenen res a veure, existeixen corrents i conceptes de la psicologia influenciats pel món de les clàssiques. Aquests conceptes són una mostra més de la pervivència de les cultures grega i llatina i la seva mitologia al món actual.  El mite, eterna font d’inspiració, ha estat utilitzat per psicòlegs com Sigmund Freud o Carl Gustav Jung per donar nom a alguns dels conceptes o complexos que han creat. 

En la meva recerca, m’he  centrat en aquesta influència a l’obra de Freud, concretament en tres punts principals:

  • El primer és la psicoanàlisi, corrent psicològica en la que la innovació principal és la hipnosi, que curiosament s’assembla a la incubatio dels grecs. A més a la psicoanàlisi hi ha dos pulsions la de la vida (Eros) i la de la mort (Tànatos) i els seus noms no estan escollits per casualitat.

  • El segon punt important és el complex d’Èdip influenciat, com ja ens diu el seu nom pel mite d’Èdip.

  • I, en tercer lloc, el narcisisme que agafa el nom del mite de Narcís, degut a la seva similitud.

No obstant això, també he tractat de les referències clàssiques que fa Freud a alguns dels seus llibres i a les seves frases cèlebres. Freud va adquirir tots aquests coneixements de grec, llatí, literatura clàssica, filosofia i mitologia durant els seus estudis i això el marcarà per tota la vida deixant una gran petjada en la seva obra. Per tant, amb el meu treball de recerca he pretès  mostrar la relació existent i la influència de les clàssiques en l’àmbit de la psicologia, concretament en Sigmund Freud, encara que aquesta influència no es limita a Freud sinó que també es veu a altres psicòlegs com Carl Gustav Jung (complex d’Electra explicat a l’últim punt del treball). Espero que la meva recerca us resulti interessant, almenys és el meu granet de sorra en demostrar que, a occident, Grècia és arreu i també en la psicologia freudiana:

 Aquesta és  una petita demostració de la gran petjada que va deixar el món clàssic i que encara avui perdura  en psicologia.  Abans de fer el treball, pensava que Freud tenia alguns coneixements sobre mitologia pels noms que va donar a alguns dels seus complexos. Desprès de fer la recerca, però, m’he adonat que Freud es va inspirar en el món clàssic del que sabia moltes coses degut al seus estudis obligatoris i postobligatoris.  Freud va estudiar llatí i grec així com mitologia, literatura i història clàssica. Aquests estudis el van marcar per sempre i, la seva obra, n’és la prova.  Personalmet crec que Freud ha estat una de les moltes persones que, al llarg de la història, s’han inspirat en el fantàstic món antic. De la mateixa manera que ell ho han fet tambè altres psicòlegs, escriptors, publicistes, cantants, etc.  I és que, tot i que potser no ens adonem, encara al segle XXI estem envoltats de la cultura grecollatina.

Verónica Vega

2n batx grec

Juguem a l’harpastum?

Quan ve el bon temps, la Margalida ens deixa fer l’Hora dels Jocs Romans com cada any. El curs passat va ser tot un èxit. La condició és que nosaltres mateixos ens organitzem. Jo proposo jugar a un joc que no hi hem jugat mai: l’HARPASTUM.

harpcort.gif

EN QUÈ CONSISTEIX? Doncs, l’objectiu de l’harpastum és com el rugby. Es tracta de passar la pilota per darrere de la línia del camp contrari. 

QUÈ NECESITEM:

  • Una pilota no gaire gran  (la portaré jo)

  • 20 jugadors perquè a classe de llatí de quart som vint; però s’hi pot jugar fins a trenta.

  • Un espai gran rectangular a l’aire lliure. La Margalida ha dit que, arribat el cas, demanarà permís per anar a les pistes com cada any. 

COM S’HI JUGA? Es delimita un espai rectangular, ja el tenim a les pistes delimitat, on es puguin moure amb llibertat els vint jugadors i s’hi assenyalen tres línies: una central i dues a uns dos metres dels límits dels costats més curts, ja els tenim marcats a les pistes. In situ jo ja us els indicaré. 

Els jugadors ens distribuirem en dos equips: si som vint el dia que juguem (prohibit faltar ni posar-se malat!) ens dividirem en dos equips de deu jugadors. Un en cada camp i cada un ha de defensar la seva línia  intentant que l’altre equip no aconsegueixi passar la pilota darrera la línia. La pilota es pot impulsar amb les mans o els peus. 

Per a puntuar, la pilota ha de traspassar l’última línia del camp contrari, a més ha d’estar controlada per un jugador de l’equip atacant.en el cas de què el jugador defensor agafés la pilota  treuria la pilota des de la línia de banda a l’altura de l’última línia defensiva pròpia. L’equip que ho  aconsegueixi  guanya el punt i es torna a començar el joc, per disputar un altre punt.  Guanya l’equip que aconsegueix un major nombre de punts que l’equip rival, en un temps limitat, per exemple 5 o 10 minuts per jugar. 

Ho heu entès? Què us sembla?

BUBU BALDEH BAH 4 rt de llatí