Ben-Hur, de William Wyler (1959)
Cultura clàssica, General, Llatí, Llatí 4t ESO gener 16th, 2008Les diferents versions cinematogràfiques de Ben-hur són un clar exponent de les curses de quadrigues. Mira aquest fragment de l’apassionant carrera de carros de Ben-Hur de W.Wyler, pel·lícula guanyadora de deu Oscars de Hollywood, i comenta si se segueix el procés habitual d’una cursa de carros al circ romà:
. A les carceres o cotxeres situades davant d’una de les metae (pilars o fites que assenyalaven el punt on havien de girar els carros), els genets amb les seves quadrigues esperen el moment de sortir.
. Els espectadors, asseguts a la cavea o graderia, esperen l’inici de l’espectacle.
. Es fan apostes molt fortes. Al final de cada cursa, uns quants espectadors guanyen i altres perden i, fins i ot, es poden arruïnar.
. L’espectacle comença amb una pompa (o seguici), que és presidida per un magistrat a dalt d’un carro. El segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials: sacerdots, atletes, aurigues,… i curiosos.
. Els carros, els cavalls i els genets arriben a l’alba linea per agafar la posició de sortida.
. Quan tothom ocupa el seu lloc, el magistrat que presideix l’espectacle fa caure un mocador blanc o mappa.
. Els aurigues, amb les regnes entortolligades a la cintura, comencen a fuetejar els cavalls que surten espiritats.
. Competeixen quatre equips o faccions, que es distingeixen per quatre colors (vermell, blau, verd i blanc). Els aurigues porten una túnica del color del seu equip.
. Calia fer set voltes, contades amb els set dofins situats a la spina (mur llarg i baix que dividia la pista d’un circ romà, decorat amb obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossos o dofins).
. Hi ha una gran emoció provocada pels naufragis o accidents, molt freqüents quan els carros s’acosten massa a la spina, a fi de guanyar terreny.
. Un petit fregament pot provocar la caiguda, la destrucció del fràgil carro i, sovint, la mort de l’auriga.
A la pel·lícula Teodora de R.Freda (1953), a La caiguda de l’Imperi romà de A.Mann (1964) i parodiant aquesta a Golfus de Roma de R. Lester (1966) surten altres curses de carros. També a La sorpresa del Cèsar, d’Astèrix (1985). Visiona el vídeo següent i opina si aquests estudiants de la Universitat de Buenos Aires l’han encertada en establir un paral·lelisme entre la cursa de carros de Ben-hur i L’amenaça fantasma de La guerra de les galàxies o Star Wars de George Lucas. No t’ho perdis, és boníssim:








gener 16th, 2008 at 19:38
No m’imaginava que per guanyar s’hagués d’utilitzar tanta violència, però el vídeo està ben realitzat, i bastant realista, tampoc sabia que per fer una cursa haguessin de posar tants cavalls.
gener 17th, 2008 at 18:20
Hola Gali! aquesta pel·li la vaig veure fa molt de temps…Quins temps aquells! De debò, no me n’havia adonat mai que, quan ells estan intentant avançar perquè s’ha quedat enrrere, tots els cavalls són negres menys el de Ben Hur que són tots blancs i això vol mostrar com n’és de bo el protagonista.També m’he adonat que la punxa de les rodes del carro del “dolent” és igual que a la pel·li de Greeace. Per ser l’època en què es va rodar, està molt bé!
gener 17th, 2008 at 23:17
Hola! porto una estona mirant vídeos, i aquest de les carreres és molt entretingut, trobo que són emocionants i m’han agradat molt, bueno, demà ens veiem, i comentem els vídeos, que vagi bé.
gener 18th, 2008 at 20:38
A mi el que m’agrada són els noms dels cavalls, són el millor, Antares, Rigel, Aldebarán i Altair… he vist la pel·lícula moooltes vegades amb mon avi i a la que pugui em llegiré el llibre, però la veritat, aquesta juntament amb Sinuhé el Egipcio y Espartaco, fan història… Bé també Quo Vadis i totes aquestes de setmana santa…
Que vagi bé, un petó i cuideu-vos
gener 18th, 2008 at 21:31
Estic contenta, Genís,que escriguis i ens llegeixis. Al bloc també hi ha cabuda per als ex-alumnes. Que tinguis sort!
gener 19th, 2008 at 18:06
Hola Margalida!! Aquesta pel·lícula és molt típica quasi tothom l’ha vista algun cop. El montatge que han fet està molt bé! M’ha agradat molt sobretot la semblança que hi ha en les dues pel·lícules és impressionant. Ens veiem dilluns.
gener 20th, 2008 at 10:49
Hola!:
Jo no havia vist aquesta pel·lícula! No tenia ni idea que per guanyar les curses hi haguessin tantes trampes, com allò de punxar la roda de l’altre carro.
Menys mal que nosaltres no hem de participar-hi!
Adéu.
gener 20th, 2008 at 19:24
HOLAAAAA!
és impressionant la violència i la quantitat de cavalls que utilitzaven per fer aquestes curses (com diu l’Aziza.)La veritat és que jo mai no he vist aquesta pel·lícula, a veure si l’aconsegueixo veure, sembla molt real.
un petóó, i ens veiem demà, que comença una altra setmana.
gener 24th, 2008 at 22:57
Galii!!! estic aquí preparant-me l’examen per demà i he entrat a la teva web per veure més coses i extreure més informació dels temes d’història, que dures q eren aquestes carreres.. mare meva, allò més que un joc era un assassinat, es prenien la mort com un joc els romans? així ho sembla.. són massa brutus, queda demostrat tant al circ com a l’amfiteatre.
Espero que estiguis millor i que la cosa d’avui hagi anat bé, ens veiem demà a l’hora de l’examen!!
muuak
gener 27th, 2008 at 15:06
Hola, em disposo a completar l’exercici quatre de l’examen, amb alguns detalls que concc i extret del llibre, L’estructura del circ romà era rectangular i allargada, la pista es dividia per un mur anomenat spina. Damunt la spina havia estàtues, obeliscos, dofins d’or que marcaven les voltes que quedavan…A cada extrem de la spinahi havia les metae, punt on giraven els carros, les carceres eren el punt de sortida dels carros. Els espectadors s’asseien a la cavea, era de 600 x 200 i hi cabien 225.000 espectadors.
Les curses de carros movien grans quantitats de diners, i els espectadors aposataven diners constantment.
gener 27th, 2008 at 17:10
El circ romà (circus) era un edifici d’oci romà que servia per a fer carreres de cavalls i carros (quàdrigues), les lluites de gladiadors no hi tenien cabuda, es feien als amfiteatres.
El circ era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina), a cada extrem de la spina hi havia el punt de sortida dels cavalls. Damunt l’spina hi havia temples, obeliscs, estàtues de dofins (símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels cavalls) que marcaven les voltes que quedaven, etc..
Tot el voltant de l’arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d’arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats. Els ciutadans s’hi agrupaven per classes: sacerdots, atletes, aurigues i personatges curiosos.
A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d’on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador blanc a l’arena i començaven les proves, llavors els aurigues amb un fuet (flagellum) començaven la carrera disposats a guanyar. Hi havia quatre equips distingits per els colors vermell, blau, blanc i verd.
La quadriga era un carro de fusta, amb dues rodes, reforçat amb pell i pintat en vius colors, llençat per quatre cavalls, que devien donar 12 voltes al hipòdrom, situat al sud de l’estadi, que amidava 775 x 332 m . La cursa era molt dura i no era estrany que els carros acabessin destruïts durant la competició, com es pot observar en el vídeo d’aquesta mateix entrada.
Era una de les proves més benvolgudes, però existeixen notícies de sabotatges, xantatges i apostes entorn a ella, ja que les curses de carros movien grans quantitats de diners, i els espectadors apostaven diners constantment. Alguns perdien molt i s’arruïnaven, d’altres es feien rics.
gener 27th, 2008 at 17:12
m’he l’he currat bastant
:P, és llarg.. estaràs entretinguda durant llarga estona llegint-te’l.
No aconsegueixo trobar la pag. on parla de com hem d’anar vestits durant les saturnalia, ens podries deixar un comentari amb el Link de la pagina siusplau, aixi ens serà més fàcil entrar.
un petó gali fins de demà!!(K)
gener 27th, 2008 at 17:48
http://fotoscultura.iespana.es/indumentaria_valenciano.pdf
en aquesta adreça trobaràs tot el que necessites: primer Grècia i després Roma, no et confonguis!
En el bloc ho trobaràs a De Carnestoltes amb els déus, i també a la resposta dels comentaris. Fins demà! Serà tot un èxit!
octubre 30th, 2008 at 12:27
[...] Basada en la novel·la de Lewis Wallace que va ser best-seller del segle XIX, va obtenir onze òscars de dotze nominacions. L’acció té lloc al segle I dC. i és interpretada per Charlton Heston i Stephen Boyd. El fil de les clàssiques [...]
abril 12th, 2009 at 10:13
[...] Ricardo Gómez, Flickr “Benhur“ [...]
maig 12th, 2009 at 10:09
Molt bo el video, s’assemblen molt, fins i tot quan els carros i les baines s’estrellen quasi de la mateixa manera.
Encara que Ben-Hur sigui un classic prefereixo la de Star Wars.
Buenu adeu.
desembre 23rd, 2009 at 08:00
Podríeu comparar el que sabeu de les curses de carro a l’antiga Roma amb l’escena de la pel·lícula Ben-hur i amb la cursa de l’espectacle Ben-Hur Live que malauradament ha estat cancel·lat a Barcelona i no podrem comentar in situ.
març 30th, 2010 at 15:52
Diumenge 4 d’abril farà 50 anys dels onze oscars de Ben-Hur!
maig 19th, 2010 at 10:32
AVE
Doncs ara mateix estic a clase i m’ha semblat interesant l’article, llàstima que aquií no es pugui veure, tinc ganes de veure el vidio i si realment hi ha tanta violència com els comentaris esmenten. També vui veure la comparacioó amb Star Wars, pot ser divertit.
VALEE
maig 19th, 2010 at 11:06
Avee!
Deuría ser un espectacle veure aquetes carreres.. m’haguès agradat assistir a una!
Combinaven la velocitat amb la violència, ja que en molts casos feien caure o provocaven accidents als oponents.
Era la Fòrmula I del passat!
maig 19th, 2010 at 11:13
Ave!
El video de Ben-hur com és diu en la presentació d’aquest article és un clar exponent de les curses de quadrigues i es bastant realista.
Jo a partir de la classe d’ahir més el fet de fer els excercicis diré que abans de les carreres de carros és feia la pompa,un acte religios.
També s’ha de dir que hi havia quatre equips de quadrigues, que és coneixien pels colors, que eren blanc, vermell, blau i verd, aquest dos últims els més destacats.
Sería com aqui a España l’importància que té el Barça i el Madrid, apart de que hi ha més esquips.
Si parlo del “auriga” s’ha de saber que porta un casc i una cuirassa que esta composta per tires de cuir on porta un ganivet, per si cau del carro que els cavalls no l’arrossegui.
En resum això és el que vaig veure més important.
Vale!
maig 26th, 2010 at 10:33
Ave!!
Aquest vídeo de la pel·lícula Ben-hur il·lustra clarament com es vivien les curses de quadriges que, com bé diu l’Ariadna, és comparable a el que passa aqui a España en el futbol i els altres esports.
Encara que debien ser unes curses espectaculars, hi havia molta violència com es por veure al vídeo, cosa que s’hauria d’haver eliminat encara que, en aquella època, la violència era molt present a la societat.
M’ha semblat molt interessant poder veure aquest extret de la pel·lícula Ben-hur. Espero que hi hagi altres vídeos aviat!
Vale!!