A la Magna Celebratio MMX em va cridar l’atenció a la Plaça Assemblea de Catalunya un ofici, el pictor imaginarius. Es podia contemplar in situ la feina i l’explicació del pictor, un artista que preparava el mur i feia filigranes i dibuixos que decoraven les cases dels patricis o els grans edificis públics romans. En aquest cas era l’excel·lent treball de MVarte. Acabem de veure el tema de la decoració i de la pintura mural romana a classe i heu fet amb molt d’èxit una pila d’exercicis Hot Potatoes al vostre Fil Moodle de llatí.
Tot i que ja podem gaudir dels Ludi Romani i de l’espectacle de titelles romanes, encara no tenim enllestit el nostre muntatge audiovisual de l’Arquitectura Baetulonense ni De laboribus (tret dels edicions anteriors textrina, macellum et pistor, gemmarius…) per tant m’ha semblat molt interessant donar-vos a conèixer aquí aquest excel·lent i pacient muntatge de demostració en viu i explicació del procés de la pintura mural romana al fresc, segons la tècnica de Vitruvi, d’Emma Zahonero i de Jesús Mendiola:
Author Archives: Margalida Capellà Soler
“Ludi Romani” a la Magna Celebratio MMX
Aracne fila i fila ha participat de ple en el taller de Ludi Romani de la Magna Celebratio MMX, el festival romà de Badalona, durant els dies 24 i 25 d’abril. L’institut Isaac Albéniz amb la seva professora de llatí i de grec i alhora coordinadora Pedagògica, Teresa Devesa, ens va engrescar per donar a conèixer els jocs romans als nens i les nenes que s’hi acostessin. De l’institut Cristòfol Ferrer hi varen participar activament i vestides de romanes la Bet Rosell de quart de l’ESO i la Núria Yela de primer de batxillerat; de l’Isaac Albéniz, alumnes de quart de llatí, i de llatí i de grec del batxillerat humanístic.
Des del Museu de Badalona, ens varen passar la informació extreta del dossier Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona Juguem com jugaven les nenes i els nens de l’època romana, Tarragona 2001 ja que el material era del Cda de Tarragona, però si aneu a “Jocs romans per a acabar l’ESO!” de El Fil de les Clàssiques hi trobareu més informació,a més de Ludus ¿Cómo jugar como los antiguos romanos? Áurea Clásicas 2004 de Fernando Lillo Redonet i la guia didàctica dels jocs dels Ludi Saguntini, un exemple a seguir. Esperem que en la propera Magna Celebratio es dediqui el divendres a la participació de les escoles i els instituts dels voltants, perquè són el futur del país i els encarregats de preservar-ne els béns culturals.
Aquí us deixem un reportatge del taller de Ludi Romani que alhora va servir per contribuir a la bona pràctica compartida entre els dos centres que vàrem encetar amb la trobada presencial al Parc del Laberint d’Horta a principis de curs; però abans voldríem agrair la gentilesa del compositor Nini que ens regala la seva músiva original “Turbante” com a melodia i l’amabilitat del Museu de Badalona per confiar en joves per portar a terme aquest taller de jocs romans en el marc de la Magna Celebratio, així com al Camp d’aprenentatge de Tarragona per deixar-nos el seu bagul de jocs. L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una Magna Celebratio de somni!
Humor amb “vade retro”!
Capus nec capus
Tot mirant la pel·lícula Quiéreme si te atreves – Jeux d’enfants m’he trobat amb moltíssims referents clàssics.
Quiéreme si te atreves és una pel·lícula molt de l’estil d’Amélie, del director Yann Samuell, estrenada a l’any 2002 i protagonitzada per Guillaume Canet i Marion Cotillard, potser perquè també és francesa, és una barreja d’amor, una mica de patiment i, sobretot, màgia.
Tornant a parlar dels referents, he trobat, per exemple, la imatge de la mare volant sota el sol, la idea d’amor etern, enterrar-se vius… La que més m’ha agradat és aquesta que dóna títol a l’article: CAPVS NEC CAPVS. Està molt relacionada amb la pel·lícula i forma part essencial del joc dels dos protagonistes, un joc que dura tota la cinta. A la imatge que us deixo de la frase surt també un altre referent que ja ha estat explicat en un article de El Fil de les Clàssiques: l’ull que tot ho veu.
Podríeu relacionar els referents que acabo de citar amb els clàssics? Si heu vist la pel·lícula, sou capaços de citar més referents? Podríeu dir què significa aquesta frase que tant m’ha agradat? Què us sembla el joc dels nens?
Coty Ledesma,
1º Batxillerat LLATÍ I GREC.
Ulisses en la música de Franz Ferdinand
Una de les cançons que més m’agrada d’aquest grup, Ulysses, està relacionada amb la mitologia clàssica, així que he decidit de dedicar-los aquesta entrada que podreu relacionar amb un apunt de a El Fil de les Clàssiques i amb un dels nostres llibres de lectura, Les aventures d’Ulisses. Per què el personatge d’Ulisses és tan atractiu encara avui per a un grup de rock indie com Franz Ferdinand? Per què atreu al públic?
Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”
Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high
Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high
Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy
La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby
Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild
What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it
La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby
La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby
Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home
You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo
Coty Ledesma
1r batx grec i llatí
Taller de cuina romana a la Boqueria
Un reportatge de la sortida al mercat de la Boqueria de Pol Nóbrega amb el reporter Joël Beltran:
Pol & Joël
4rt de llatí
“Memorandum”, la cançó dels llatinismes

Anna&Carla
Enregistrat a l’aula 5 de l’I. Cristòfol Ferrer:
Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum
Ya desde Horacio podemos escuchar carpe diem
porque tempus fugit irreparabile y las costumbres siguen vigentes.
Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum
Empezaré hablando de mi alter ego, de lo mucho que deseo,
de esas cosas que pasamos:
buenos momentos y algun maremagnum.
Hablo de ése que quiero
y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba.
Y es que mi modus vivendi ya es contigo
y esto cada vez va más in crescendo.
Sería imposible cambiar la rutina de estar a tu lado
y es que sería mea culpa si pasara ipso facto;
pero tu me quieres y yo a tí te amo
y esto no va a tener ningún ultimatum.
Y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba
sino quien demuestra su amor facta non verba
Lletra original d’Anna Salas Tarré
Vid. Raps i balades
Carla Domingo i Anna Salas
2n de batx. llatí
El simposi de Sant Jordi
Els alumnes de batxillerat ens vàrem reunir a la pèrgola del jardí del darrere del nostre institut i a iniciativa d’en dani Costa vàrem celebrar un Sant Jordi diferent: vàrem portar menjar i beguda, vàrem parlar i vàrem riure, vàrem recitar poemes de Catul amb l’acompanyament de la guitarra i vàrem tocar peces amb guitarres i baixos elèctrics fins que tota la festa de l’institut ja s’havia acabat amb el lliurament de premis a la sala d’actes, que aquest any n’hi va haver per a les nostres recreacions mitològiques en prosa i en vers i per als nostres punts de llibre. Ben aviat podreu escoltar al bloc la balada de l’Anna i la Carla, al·lucinareu amb el que han aconseguit fer amb els llatinismes de la selectivitat de llatí! Ara mireu, si voleu, les nostres fotografies de la festa:
Les Parques
No sabeu la il·lusió que em fa aquest premi honorífic que m’ha atorgat Aracne fila i fila. Ja em direu com el podré veure o sentir. Aquesta nit, he escrit aquest poema per a Aracne. A veure si sabeu quina recreació mitològica vostra m’ha inspirat, a més de la vida?
LES PARQUES
Tres puntes del triangle i un sol cau.
Tres dones de la mort, i de la vida.
Les tres Parques condemnades
a predir el destí.
Cloto que gira el seu fus
en moviment constant
fila que fila la vida.
Dècima mesurant el temps,
la màgia dels moments.
Àtropos, que amb dits intangibles,
talla el fil de la vida
i atura les hores, els instants.
Ai les Parques, ai el destí,
que donen corda als rellotges
i els aturen quan estenen la nit.
Pepita Castellví
Un altre Sant Jordi etimològic!
Aquest Sant Jordi s’ha tornat a fer al nostre institut el taller etimològic amb el joc Eco y Narciso; aquest any però amb sorpresa. Mireu a veure si esbrineu el que us vàreu perdre!