Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Apici de nou a La cuina de la història

La cuina de la història del programa Sota terra Carrer Ripoll, 25 Barcelona , emès ahir a la nit a TV3, ens ofereix una altra recepta d’Apici que encara es cuina avui en dia, es tracta dels pèsols amb sípia:


Ingredients:
300 g de pèsols
200 g de sepionets sense netejar
1 manat de coriandre verd
1 porro
1 cullerada de gàrum
1 got de vi blanc
1 got de vi de panses
Pebre negre
Orenga
Comí
Oli d’oliva
Sal

Elaboració:
1. Bulliu els pèsols i, un cop escumats, afegiu-hi el porro, el coriandre picat i els sepionets.

2. En un morter, esmicoleu pebre negre, orenga i una mica de comí. Deixateu-ho amb el garum i el vi blanc i afegiu-ho a la cassola dels pèsols.

3. Afegiu-hi el vi de panses, un bon raig d’oli d’oliva i deixeu-ho bullir uns 10 minuts.

4. Emplateu els pèsols, empolsineu-los amb pebre i serviu-los.

Gaby

Reconstrucció dels dos aqüeductes de Barcelona

Del programa Sota Terra de TV3 d’ahir Carrer Ripoll 25, Barcelona em va cridar molt l’atenció aquesta reconstrucció dels dos aqüeductes que portaven aigua a la ciutat de Barcelona en temps dels romans i que els arqueòlegs n’han trobat restes en els fonaments de la casa del carrer Ripoll, 25 que té més de dos mil anys d’història:

Gaby

Troben les restes d’un altre vaixell romà a Begur

Un arqueòleg subaquàtic, treballant al derelicte de Begur Foto: ACN.

Un arqueòleg subaquàtic, treballant al derelicte de Begur Foto: ACN.

Els arqueòlegs del CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) han descobert les restes d’un nou vaixell romà d’època imperial (datat al segle II dC) a la cala d’Aiguablava de Begur al Baix Empordà. Les prospeccions que s’han fet a principi d’estiu al fondejador, en la que havia de ser la quarta i última prospecció a la zona, han permès descobrir les restes d’aquest nou derelicte, que s’excavarà en profunditat en properes campanyes. La característica més rellevant és que, per primer cop en aquest indret, els arqueòlegs han trobat parts de la fusta de la nau conservades: una quaderna i dues traques. A la cala d’Aiguablava, ja s’hi havien trobat tres vaixells romans més (un tardorepublicà del segle II aC, un augustal del segle I aC, i un altre d’imperial del segle I dC) i un de medieval (de l’any 1412), dels quals només se’n conservava el carregament, principalment àmfores i estris de la tripulació, com atuells de cuina. Se sap que la zona d’Aiguablava ja s’utilitzava com a fondejador al segle III aC, perquè es trobava al costat d’un dels punts geogràfics més difícils per a la navegació a vela, el Cap de Begur. Els vaixells feien servir la cala com a refugi, “i és en aquest temps d’espera, si hi havia un temporal de llevant i els arrossegava contra les roques, quan es podien arribar a enfonsar”, concreta l’arqueòleg del CASC i director de l’excavació Gustau Vivar.

“Vam fer una sèrie de sondejos fins arribar a la roca mare, extraient tot el sediment, i vam descobrir l’existència de noves restes subaquàtiques”, concreta Vivar. La troballa del nou vaixell obligarà a replantejar la propera campanya d’excavacions i excavar aquesta zona en profunditat l’estiu vinent. “La nostra idea era acabar aquest any la prospecció de tota la cala d’Aiguablava, que és la primera del litoral català que explorem en tota la seva extensió”, indica l’arqueòleg del CASC.

La situació exacta del derelicte però, es guarda zelosament per evitar l’espoli. “Quan obrim en extensió podrem documentar el vaixell, veure quines restes en queden i, a partir d’aquí, explicar la seva història; d’on venia, què transportava, qui formava la tripulació i on podia anar a comerciar”, afegeix Gustau Vivar.

Ara podeu escoltar el tall de la notícia als informatius de Catalunya Ràdio:

Gaby

Postals de viatge: Capo Testa, pedrera de granit dels romans

Del meu pas per la segona illa més gran de la Mediterrània, tal com vaig prometre a la Margalida, us envio aquesta postal, emprenta del vent, les ones i els romans. Coneixeu Capo Testa? És fantàstic, digne de veure. Capo Testa, format per roques granítiques corroses del vent i del pas del temps, és una península situada a nord de l’illa de Sardenya (la Sardinia dels romans), a pocs quilometres de Santa Teresa de Gal.lura. Està al davant de les espectaculars Boques de Bonifacio. Capo Testa era una pedrera utilitzada en temps dels romans per la seva preuada posició estratègica i pel subministrament del granit que era portat a Roma. Les columnes del Pànteon de Roma, per exemple, foren construïdes amb el granit de aquest lloc, on encara he pogut contemplar tres pedreres romanes. Els romans van explotar pedreres en tot el seu imperi i de l’illa de Sardenya exportaven el granit de Capo Testa (núm. 39):

Les formes de les roques naturals, tot i que semblen artificials, a mi em recorden la Pedrera de Gaudí o algunes figures de Dalí i de Miró. Ara que hi ha línia regular de vaixells des de Barcelona, si podeu, no us perdeu aquesta meravella de la naturalesa, contemplada i també explotada pels romans!

Jaume

Rap en català i amb llatinismes

Fent cas als mots de la Margalida, per tal que Deka faci un treball de recerca web 2.0, aquí teniu el meu granet de sorra per si no el coneixeu encara: Vazili amb la Pupil·la Caue canem. És hip hop en català com At Versaris i amb una pila de referents, sobretot llatinismes:

Caue Canem

Qui ha fet la verema pel Cavernet Sauvignon
que presidí el sant sopar on decidireu vendre el món?
Els soldats del vostre taulell de risc, qui són?
D’on brolla la sang a cada guerra a cada front?
De nosaltres, el poble, que sap la sort que
té de poder emmirallar-se en tu i vol ser una amable còpia.
A calat la teva copla de robatori estable
i deixa joves en la inòpia.

Ja sé que mai entendràs la problemàtica
O tot o res, amotinats com a Attica
el handicap és l’ètica en el teu discurs estàtic
aquesta actitud no et porta enlloc perquè és erràtica
cal dir que, tinc fòbia a l’Àgora, no agorafòbia
que claudicar és donar més marge a aquesta escòria
i la victòria té un sabor tan dolç si és compartit…
somnis no són només somnis si els hi dones un sentit.

Alea jacta est, ab ovo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Que no hi ha un camí per la pau? Que la pau és el camí?
Predica-ho a un camp de refugiats palestí.
Qui tasta el verí de cada reforma laboral?
Qui és la mare del xaval que està cuidant del teu jardí?
Caminem sense escoltar-vos, hem hagut d’aprendre a fer-ho
recupero les ganes de viure, recordant Tupac Amaru.
Parlar-ho amb el Vazili abans d’escriure i tornar a intentar-ho.

Puc rimar-ho, sobren profetes, està escrit
no posarem l’altra galta, Balta vine amb el teu sèquit
pànic, ni el Crit de Munch és tan simbòlic
si tanquem els punys, la imatge et provocarà un còlic.
Jo dic sabotatge i sona més fort que “pau social”
per qui no entén que a tu només et cal dir que passin l’escombra
la por, la força i l’ordre són el vostre aval
però si caminem per la foscor no tenim ombra.

Alea jacta est, ab ouo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Cogombres amb La Pupil·la. Us preparem pel ball
perquè a la tomba no us emportareu el nostre patrimoni.
Només el poble salva el poble, i tu pots mirar-te al mirall
si vols que et presenti al dimoni.
Que ressoni a tots els pobles i ciutats
venim armats amb líriques, combats no teories cíniques
ja saps, ens piques però no ens quedarem parats
serem estrictes, no acatarem finals agònics.

Per això no vull ser res.
Els patètics anhels de tants que creuen no haver triomfat pels pèls que encara no he entès…
No vull ser ningú més que part d’un tot revoltat
apartar el teu alè fastigós al meu clatell clavat
dic, guerra! Si els somnis col·lapsen, guerra!
els que es relaxen perden les arrels de la terra,
s’esquerden els murs de l’imperi a cada guerra.
A terra! La pau és a tocar arreu de la terra.

Alea jacta est, ab ouo,
hic et nunc, quid pro quo
Vazili, La Pupil·la: fac totum
Caue Canem, si vis pacem para bellum.

Gaby

Troben el temple romà de Tarragona

Tot just ha acabat la campanya d’excavació a l’interior de la catedral de Tarragona a la recerca del temple d’August que a principis de mes anunciàvem a Aracne aquí. Hem pogut anar seguint els treballs de recerca gràcies al blog Sapiens on els mateixos arqueòlegs acaben de publicar els resultats preliminars, però força interessants.

Al telenotícies comarques de TV3 donaven així la notícia per boca de la presidenta de l’ICAC, Isabel de Rodà:

N.B.: Avui, La Vanguardia, ABC

Gaby

Troben un braçalet de propietats curatives a Empúries

Fragment del braçalet, decorat amb diverses incisions, de lignit (carbó fossilitzat) tallat pels grecs.

Les excavacions a la part de la ciutat grega d’Empúries, concretament a la zona de l’stoa (centre comercial a tocar de l’àgora), durant el 64è curs d’Arqueologia d’Empúries han permès descobrir aquest estiu un braçalet grec “màgic” del segle V aC al qual s’atribuïen propietats curatives (com els actuals de les farmàcies!). L’amulet, fet amb lignit (carbó fossilitzat), està decorat amb diferents incisions. Tenia forma circular. Els grecs tallaven el lignit, el polien i després es posaven l’amulet al canell, al qual se li atribuïen poders místics i propietats curatives.

De moment, se n’han trobat dos fragments. Enguany s’ha excavat fins a trobar els nivells del segle V aC i l’any que ve es preveu arribar als fundacionals. L’stoa era el veritable centre neuràlgic del comerç a la ciutat, on es portaven a terme les transaccions més importants. L’edifici del segle II aC es va aixecar al damunt de les restes de les anteriors ciutats gregues, i la intenció dels arqueòlegs és poder arribar fins als nivells fundacionals, datats al segle VI aC. El director del MAC-Empúries, Xavier Aquilué, ressalta que aleshores es podrà saber amb exactitud el moment de la fundació de la ciutat grega, que ara se situa entre els anys 575 i 550 aC.. “Aquest serà el primer cop que, amb la metodologia actual, arribarem fins a aquests nivells per fer-ne un estudi exhaustiu i rigorós”, ha concretat Aquilué. Tot i les progressives campanyes d’excavació que s’han portat a terme al jaciment d’Empúries, encara queda molta extensió per excavar. “De la ciutat romana, que ocupa 21 hectàrees, n’hem excavat un 15%; i pel que fa a la grega, tot i que el primer nivell ja estigui tot excavat, cal impulsar projectes per conèixer les fases anteriors de la ciutat”, ha conclòs el director del MAC-Empúries.


Darreres excavacions a la ciutat grega dEmpúries. Foto: Xavier Pi / ACN

Darreres excavacions a la ciutat grega d’Empúries. Foto: Xavier Pi / ACN

Ara per ara, s’han trobat diferents illes de cases, la majoria de planta quadrada. El braçalet precisament va aparèixer a l’interior d’una casa. L’arqueòleg Quim Tremoleda va concretar que, com que la terra va segellar bé les estructures, es poden trobar restes i objectes en molt bon estat, com ara, a més de la gran troballa del braçalet, fragments d’àmfora, peces amb inscripcions de grafit, trossos de copes de vi amb decoració grega o fíbules de metall (les agulles per subjectar les túniques).

Acaba l’edició 64 del curs d’arqueologia MAC-Empúries per Canal 10 Empordà.

Caldrà continuar excavant, doncs, per conèixer més la història i la vida quotidiana d’Empúries!

Vid.: Diari de l’Empordà, Diari de Girona, GironaInfo

Pere

Campanya d’excavacions Pol·lèntia MMX

Des de Mallorca, us envio aquest reportatge de la televisió de Mallorca sobre la campanya d’excavacions a la ciutat romana de Pol·lèntia, tot recordant el nostre muntatge audiovisual de la campanya de l’any passat. Si veniu a l’illa de la calma, no us oblideu de la ruta de la Mallorca romana que ens recomanava la Margalida amb el seu Google maps i l’article publicat al número 56 de la revista Auriga.

Maria & Martí
Campanet, Mallorca