Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

R.I.P., Joaquim!

Ens acaba de deixar, uns dies més tard que Steve Jobs,  el col·laborador aràcnid més gran i més savi, en  Joaquim Vilardebò, després d’una llarga i dolorosa malaltia, però, fins a l’últim moment,  ben acompanyat com traspuen aquests versos de la seva muller,  qui malauradament no ha pogut aturar el temps.

TEMPUS FUGIT IRREPARABILE

Estirada al teu costat,
la meva mà dins la teva
contemplo com el dia es fon.
Fora la finestra,
els últims raigs de sol
travessen el vidre
i s’estavellen contra els meus peus,
mentre deixen brillants reflexos
com daurats brodats a la paret.
Miro de reüll el rellotge,
les busques avancen
implacables, escurçant el temps.
T’has adormit, amb els dits
acarono el teu front.
I sento la dèria de córrer,
la utopia de córrer
per aturar les hores amb el meu pit.

PEPITA CASTELLVÍ

 

Requiescat in pace, Joaquim! In aeternum! Molts ànims, Pepita!

Torna a Aracne la poesia inèdita amb referents: “Hortènsies” de Pepita Castellví

 

HORTÈNSIES

Clara nit d’estiu. Sèiem a les cadires
arrenglerades davant del castell
enmig d’una disbauxa d’hortènsies rosa.
Amb una música brillant, fonda
com escrita en un pentagrama d’algues,
les notes del “Preludi” de Debussy
“Ce qu’a vu le vent d’ouest”
ens envoltaven mentre la lluna
espiava per les finestres de la nit.
La suavitat del vespre em feia somiar;
Iris que estima Zèfir, el vent de l’Oest,
corre, jugant a amagar-se del seu estimat.
L’alè transparent del vent
esbulla la cabellera lluent
d’Iris que amb les seves ales daurades
vola encenent Arcs de Sant Martí.
El somni és breu, l’encanteri es trenca
i em torna a la bellesa
de la música de Debussy.

PEPITA CASTELLVÍ

Tres cursos filant! Quin regal més meravellós!

Fa tres anys, quan El Fil de les Clàssiques, el bloc d’aula d’aleshores l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar rebia el premi al millor bloc d’educació escrit en català en la primera convocatòria dels Premis Bloc Catalunya, tot just després d’obtenir el guardó Didascàlia en la XVI edició dels premis de la revista Auriga, vaig decidir obrir l’espai dels alumnes de llatí i de grec de El Fil en un bloc a part per tal que en fossin els autèntics editors. Alehores vaig regalar-los Aracne fila i fila amb la intenció que el compartissin amb alumnes i professors d’altres centres i que filessin tan bé com Aracne, tot superant la deessa. Em sento tan satisfeta, tan feliç del seu treball, quin bell regal!. Aracne fila i fila aviat es va fer un lloc a la xarxa i és un bloc ben reconegut. Premis i més premis (Centaure d’or de Chiron 2009, La Mostra 2010…) no para de rebre i l’últim és al millor bloc educatiu d’alumnes de batxillerat en els V Premios Edublogs.

El mèrit és de molta, moltíssima gent! La unió fa la força, és ben cert! De seguida, en aquest projecte col·laboratiu, obert a la participació amb l’únic requisit que la temàtica fos el món clàssic, s’hi van afegir els alumnes de l‘institut Isaac Albéniz de Badalona amb la Teresa Devesa, però ara també amb la Núria i el Ramon, aquesta bella pràctica compartida a la xarxa fou considerada Bona pràctica educativa pel Departament d’Ensenyament el 2010. Altres centres d’arreu de Catalunya i de les Illes Balears (entre els quals caldria esmentar l’escola Vedruna de Gràcia i els tripulants i capità, Jordi Rincón, de El vaixell d’Odisseu, els alumnes de l’institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm amb Dolors Clota, entre molts altres (Auda Ferrer, Francesc Franquet…) i molts amants del món clàssic, des de primària fins a professors jubilats així com pares i mares, han col·laborat activament en la redacció de 900 apunts i en els 8.481 comentaris que en aquest moment té Aracne fila i fila i, de ben segur, seguiran participant. Ni durant les vacances d’estiu han parat!

El treball a l’aula virtual i a la xarxa social (Facebook Fildelesclassiques Aracne) ens ha despertat el desig de conèixer-nos i ens hem trobat presencialment en sortides al Parc del Laberint, al teatre i sobretot en la participació activa en els tallers de Ludi Romani i Schola de les últimes edicions de la Magna Celebratio, on des de feia temps ja hi participàvem amb El Fil de les Clàssiques amb muntatges audiovisuals i articles.

Un nou curs, nous alumnes, nous editors, nous col·laboradors, però un antic filat clàssic que es farà més i més gran i prendrà noves formes i colors des d’una nova seu d’operacions, l’institut Premià de Mar, però aràcnids i aràcnides, sigueu d’on sigueu, ho sou tots i totes.

Així doncs, aràcnids i aràcnides, comenceu o continueu filant i teixint amb alegria i ganes d’aprendre i de donar a conèixer aquesta meravellosa teranyina clàssica col·laborativa en català. Per molts anys i moltíssimes gràcies per aquest bell regal de tercer aniversari!

Margalida

Balneum ad Rubricatum

Balneum ad Rubricatum és un nou taller del Museu de Sant Boi de Llobregat, adreçat als alumnes de Llatí de 4t ESO i de Batxillerat. Val a recordar que les termes romanes de Sant Boi són unes de les més ben conservades de Catalunya. Per la seva importància actualment formen part del currículum de Llatí de les PAU.

Aquesta sortida permet:

Conèixer les termes romanes, tant en les seves funcions terapèutiques, com tècniques i socials, i aprofundir en diferents aspectes de la vida quotidiana a l’època romana, i emmarcar la romanització en el seu context històric.

Aplicar els coneixements de llengua llatina de manera pràctica a partir de materials arqueològics, trobats a Sant Boi o altres llocs.

Contingut de l’activitat:

En primer lloc es realitza una visita a les termes, on s’explica in situ l’origen i l’evolució del termalisme, i a través d’imatges de maquetes de ciutats i d’edificis romans s’explica l’urbanisme romà i la funció i estructura dels seus edificis principals, continguts contemplats en el currículum de Llatí de les PAU amb la col·laboració de Conxita Collellmir, catedràtica de llatí.

Una altra activitat consistirà en treballar alguns aspectes del món romà a partir de diferents inscripcions i peces arqueològiques.

Preus vigents fins al 31-12-11 a partir del 01-01-12 pot haver un increment respecte l’IPC
5 € per persona / 85 € grup mínim

Joanjo Esteban Castanera
Museu de Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 635 12 50

Tot el soroll del món, de Vicenç Llorca

Tot el soroll del món (ed. Columna, 2011) és la primera novel·la del poeta Vicenç Llorca (vid. Les places d’Ulisses i En absència de l’àngel a El Fil de les Clàssiques). Amb molta sensibilitat, amb un llenguatge cinematogràfic i alhora poètic, farcit de molts referents literaris i pictòrics, planteja si l’amor pot donar una segona oportunitat en persones marcades per una relació sentimental anterior.

Vaig tenir el goig d’assistir i enregistrar la presentació del llibre a la Biblioteca Can Llaurador de Teià:

[youtube]https://youtu.be/fzH5YJkAuq8[/youtube]

En llegir la novel·la, em vaig adonar del magnífic joc en què Vicenç, un poeta metafísic com el seu protagonista en Francesc Bertran, utilitzava el viatge de plaer a la República Dominicana i al país veí d’Haití  per endinsar-se en el viatge interior dels seus diferents personatges, tal com en el periple odisseic de l’heroi grec Ulisses. Hic et nunc no desvetllaré tot el que jo hi he arribat a trobar, espero que llegiu el llibre i, si pot ser amarats de l’experiència de la lectura homèrica, virgiliana, dantesca o …, llavors ja descobrireu tot el que en ell s’hi amaga. També us adonareu ara que és època de vacances, temps de viatjar, que el viatge, tant avui com en temps d’Homer, d’Alexandre el Gran, d’Hanníbal o de Sèneca, sempre ens proporciona coneixement  i ens fa millors, talment la lectura d’un bon llibre(vid. El viaje en la Antigüedad, de Fernando Lillo).

Reprodueixo aquí un petit fragment de la carta que, a Tot el soroll del món, el vell americà Charles deixa a la recepció de l’hotel com a comiat per a Francesc Bertran, i ja veureu que a més de les referències clàssiques que equiparen els embats de l’huracà Melinda a l’erupció del volcà Vesuvi i la mort de Plini el Vell (vid. El Fil de les Clàssiques) a mi em recorda la mort d’un personatge de l’Odissea, sabeu quin?:

Deixaré que Melinda sigui el forat negre que em faci avançar en la dimensió del temps i de l’espai. No, no m’he tornat boig. Se’n recorda de Plini el Vell? No va poder evitar acostar-se fins al Vesuvi per contemplar l’espectacle únic de la natura que s’expressava sublim en l’erupció del volcà. Doncs bé, me n’aniré a la platja i avançaré i avançaré envers Melinda. I ella, que em comprendrà, m’agafarà als seus braços i ja seré en el joc veloç de la felicitat de fondre’m amb la natura, com en un gran bes. I si no em pren és perquè encara no és el moment, i ho comprendré amb humilitat. En qualsevol cas, tot el que tindrà vostè de mi serà unes hores en què ens haurem dit més veritats que no molts éssers estimats en una vida. No compta la quantitat, sinó la qualitat que guanyem en l’experiència dels fets i de les vides a través de la intensitat dels moments. Com una llum de l’eternitat. pàg. 264, Ed. Columna, 2011.

Encapçala la novel·la una cita molt ben aconseguida de Secretum de Petrarca:

Excute pectus tuum acriter; invenies cunta que nosti, si ad ignorata referantur, eam proportionem obtinere quam collatus Occeano rivolus estivis siccandus ardoribus.

(…) Sed ille mos vester execrandus est; transitoria curatis, eterna negligitis.

Fruïu de la lectura, ocupeu-vos de les coses que paguen la pena!

N.B.: Si voleu seguir tota l’actualitat de la novel·la visiteu el bloc de l’autor, Quadern Blau.

Margalida

A Grècia, un gran deute li devem!

Pobra Grècia! Ofegada per la corrupció, a punt de.. i en canvi, li devem tantes coses impagables: la filosofia, la democràcia, la llibertat d’expressió, el teatre, … tants i tants deutes que tenim pendents. El Roto realment ha posat el dit a la llaga en aquesta vinyeta còmica, publicada fa uns dies (dimarts 14 de juny de MMXI) a El País. Precisament avui El País dedica a Grècia aquest altre article.

Potser molts i moltes haurien de llegir Pourquoi la Grèce? de Jacqueline de Romilly (vid. El Fil).

Mercè Otero

“Carpe diem” de Pepita Castellví


CARPE DIEM


Aprofita el moment,
que no se t’escapin
els dies entre els dits.
No et perdis entre els somnis,
entre l’estrèpit
dels enganys.
La vida s’escola
ràpida cap el mar.
No perdis ni un instant.
agafa amb dits forts el temps
I lliga’l fortament a tu,
no deixis que s’adormi
entre els teus braços.
Escolta la ràpida
remor de la sang
i viu, viu, com si fos
l’últim dia del món.

Pepita Castellví