Ens acaba de deixar, uns dies més tard que Steve Jobs,  el col·laborador aràcnid més gran i més savi, en  Joaquim Vilardebò, després d’una llarga i dolorosa malaltia, però, fins a l’últim moment,  ben acompanyat com traspuen aquests versos de la seva muller,  qui malauradament no ha pogut aturar el temps.

TEMPUS FUGIT IRREPARABILE

Estirada al teu costat,
la meva mà dins la teva
contemplo com el dia es fon.
Fora la finestra,
els últims raigs de sol
travessen el vidre
i s’estavellen contra els meus peus,
mentre deixen brillants reflexos
com daurats brodats a la paret.
Miro de reüll el rellotge,
les busques avancen
implacables, escurçant el temps.
T’has adormit, amb els dits
acarono el teu front.
I sento la dèria de córrer,
la utopia de córrer
per aturar les hores amb el meu pit.

PEPITA CASTELLVÍ

Requiescat in pace, Joaquim! In aeternum! Molts ànims, Pepita!