Aracne fila i fila

Dibuix de Dani Costa

Una nit  estelada va marcar la meva vida. Recordo encara l’aixopluc del pit de la meva mare, l’escalfor de la seva mà acaronant-me les galtes quan, de sobte, vora el pòrtic vaig caure en un somni profund en braços de Morfeu. Quan vaig obrir els ulls, l’aire era oxidat, amb el rumor del vent viatjàvem crits ofegats, quasi imperceptibles, encara sentia l’escalfor de la meva mare, però la resta del meu cos era ara, rígid i fred, com un mirall esquerdat que està a punt de trencar-se. Entre la foscor de la nit, va esclatar una flamarada escarlata en el mont Taíget, es difícil pensar en el mont Taíget sense que els pensaments es perdin en la perversitat que es nodreix des del seu fons obscur i s’enfila per la terra com una depredadora que ofega al seu pas la vida.

Vaig rodolar al peu del mont Taíget, impulsat pel pressentiment que bategava dintre meu a un ritme frenètic, el cel es tornà cada cop mes tenebrós i la boira es diluïa a cada tomb com una ferida sagnant, els crits van abandonar tota presumpció per convertir-se en estampides, d’esgarrades, dolor i patiment. Vaig travessar la vegetació del bosc sense aturar-me a respirar, sentia la humitat en el terra però no distingia les gotes d’aigua en les fulles de la suor congelada el meu rostre per la por que provocaven en mi aquells crits enmig de la foscor, i així vaig arribar al límit del barranc on es va dibuixar sobre les meves pupiles l’horror de la carn i la sang. Els cossos inerts s’aplegaven als peus de la muntanya, centenars d’infants fixaven la mirada al cel amb el terror retratat en els seus rostres. En una alenada d’aire es va despendre la meva consciència i amb ella tots els meus sentits.

Dani Costa

1r de batxillerat Grec

La Margalida ens va proposar en el Moodle de llatí de primer un viatge virtual en el temps, és a dir, d’anar a la Roma antiga i explicar-ne el nostre viatge com si fossim Cleòpatra, Juli Cèsar o un esclau. Acostumats a compartir-ho tot amb els altres cursos de llatí del l’IES Cristòfol Ferrer i de fora, especialment, amb els companys de l’Albéniz de Badalona, hem decidit de fer-los públics i comentar tots plegats quins són els encerts, oblits i equivocacions de cada un dels nostres relats. La Lida ha comptat en la nota  que ens ha posat els referents del món romà estudiat a classe i les faltes d’ortografia i d’expressió (aquí un xic ja corregides). Què n’opineu vosaltres? Sigueu sincers i no us deixeu portar per les relacions personals que teniu amb els autors i autores d’aquests relats. Gaudiu de la lectura i us agraïm el comentari  per endavant.

El passat dimecres 17 els alumnes de llatí i grec de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta vam assistir a unes conferències per a la selectivitat a l’INS Joaquin Bau de Tortosa.

La conferència de llatí, a càrrec de Mònica Miró, professora de la UOC, tractava sobre la representació d’alguns mites de les Metamorfosis d’Ovidi en les arts plàstiques, sense fer referència especial a cap època concreta sinó abarcant obres del món clàssic fins a les de l’art contemporani.Els mites representats, tant en frescos, gravats, quadres o escultures eren Deucalió i Pirra, Apol.lo i Dafne, Faetont, Píram i Tisbe i Aracne: Cal destacar que els mites esmentats ens han estat de gran utilitat, ja que són els seleccionats per a la prova de selectivitat de llatí.

La segona conferència, oferida per Jesus Carruesco, professor de la URV i arqueòleg, tenia com a tema el pas de la polis grega a una gran colònia. La colonització grega estava motivada, en part, per la voluntat d’expandir el comerç i per continuar amb una tradició que es remuntava als mites i la literatura. Aquest interès per ampliar el territori també es veu impulsat, en alguns casos, per una predicció feta per una sacerdotessa Pítia del santuari de Delfos dedicat al déu Apol.lo a la qual s’acudia amb la finalitat de conèixer un lloc on poder assentar una nova colònia. Tots aquests factors van portar els grecs a navegar fins l’actual Sicília i el que fou la Magna Grècia.Després d’aquesta va tenir lloc la colonització de les costes del nostre territori, formant un nou nucli de comerç: Emporion.

Com a fet curiós relacionat amb la descoberta de restes arqueològiques en aquest punt destaca una estàtua fins ara reconeguda com una representació del déu Asclepi, però actualment la identitat d’aquest s’ha posat en dubte, ja que en la seva darrera restauració s’han detectat diferències a l’anterior en la posició dels braços i en la serp situada als peus de la divinitat en saber que aquesta havia estat afegida. Això ha portat a alguns experts a pensar que no es tracta del déu de la medicina sinó de Zeus Sèrapis, una divinitat oriental, reforçant d’aquesta manera la idea que tenim d’una Emporion amb una gran diversitat cultural originada pel comerç marítim a la zona.

Ailin Villarruel / Susana Martos

2n Batxillerat INS Ramon Berenguer IV (Amposta)

Joël Beltrán. IES Cristòfol Ferrer

Estava Cupido enfadat,
Apol·lo l’havia insultat.
Va clavar-li una fletxa d’or,
perquè per Dafne sentís amor.
I una de plom va clavar-li a ella,
perquè d’Apol·lo rebutgés ser parella.
El déu va perseguir la jove formosa,
i ella encalçada no va parar de córrer.
La nimfa va demanar ajuda al seu pare Peneu,
i, quan Apol·lo va tocar-la, en llorer es va transformar.

Joël Beltrán, 4rt ESO llatí

He batejat així aquest article perquè, anant al Google i posant “Aracne fila i fila” al buscador per anar a la pàgina i comentar els articles que expliquem a classe, he pensat per què devien haver posat aquest nom al bloc i hi he pogut trobar una relació (com bé se’ns mostra en la Presentació).
Un bloc es constitueix per posts i, en absència d’aquests, el bloc no és viu. Llavors el bloc està “viu” perquè el filem amb cada post que hi pengem, com l’aranya que va acabar sent Aracne.
A continuació teniu el mite.

Detall de Les filadores, 1658 (222 cm x 293 cm). És un llenç de Velázquez, conservat al Museu del Prado. Aquesta obra és un dels màxims exponents de la pintura barroca espanyola i està considerada com uns dels grans exemples del mestratge de Velázquez. Al fons hi podem veure Atena i Aracne durant el repte.

[Font: Viquipèdia]

Arancne, filla d’Idmó, un tintorer, era una jove molt famosa per tenir gran habilitat per al teixit i el brodat. Explica la llegenda que fins a les nimfes del camp acudien per admirar els seus bells treballs en tals arts. Tant va arribar a créixer el seu prestigi i popularitat que es creia que era deixeble d’Atena (deessa de la saviesa i i de les filadores).
Aracne era molt espabilada i bella, però tenia un gran defecte: era massa orgullosa. Ella volia que el seu art fós gran pel seu propi mèrit i no volia deure-li les seves habilitats i triomfs a ningú. Per això, en un moment d’inconsciència, va reptar la deessa, que, per descomptat, va acceptar el repte. Primer, se li va aparèixer a la jove en forma d’anciana, li va advertir que es comportés millor amb la deessa i li va aconsellar modèstia. Ella, orgullosa i insolent va desobeïr els consells de l’anciana i li va respondre amb insults. Atena va muntar en còlera, es va descobrir davant l’agosarada joveneta i el repte es va iniciar.
En el tapís de la deessa, màgicament brodat, es veien els dotze déus principals de l’Olimp en tota la seva grandesa i majestat. A més, per advertir a la noia, va mostrar quatre episodis exemplificant les terribles derrotes que sofrien els humans que desafiaven els déus.
Per la seva banda, Aracne va representar els enamoraments deshonorables dels déus (Zeus i Europa, Zeus i Dànae, entre d’altres). L’obra era perfecta, però Atena, de la còlera que li va agafar per l’insult fet als déus, va prendre la seva llança, va trencar el meravellós tapís i va donar un cop a la jove. Aquesta, sense comprendre, es va sentir totalment humiliada i deshonorada i acabà embojint i penjant-se. Tot i això, Atena no va permetre que morís, sinó que la va convertir en una aranya, perquè continués teixint in aeternum.

Aracne convertint-se en aranya

[Font: Amaltea. Revista mitocrítica]

Un cop llegit aquest mite, algú em podria dir quins sóns els dotze déus principals de l’Olimp i algun exemple dels càstigs que rebien aquelles persones que gosaven reptar els déus i les deesses?

Mar Morillo

1r Batxillerat INS Isaac Albéniz