Εὐρυπίδης

Abans d’afrontar la lectura d’un text literari, sempre és aconsellable conèixer les característiques i la peripècia vital del seu autor, no per un afany de sensacionalisme o de tafaneria, sinó perquè és un pas clau per copsar el sentit final de la seva obra. Us invito, doncs, abans d’enfrontar-vos a una tragèdia del gran Eurípides, a visionar aquest reportatge i respondre les preguntes que segueixen. Darrere les mans que van compondre Medea, la tragèdia que llegireu els de primer de grec de l’Albéniz, hi ha un home, en el cas d’Eurípides, amb una personalitat polèmica.

Visualitza el vídeo del minut 28:15 al 35:00 i comenta les qüestions següents:

  • Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.
  • Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferènciaven dels de Sòfocles?
  • Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?

Per completar aquest exercici de preparació de la lectura, llegeix la història de Jàson i els Argonautes al web de Sebastià Giralt, al final del qual hi ha un enllaç a la pàgina d’Eurípides que us pot ajudar a entendre el seu estil i la seva tècnica tràgica.

Sort i que vagi de gust! Després de la contenció i submissió que heu conegut en la vida quotidiana de la dona grega, la tragèdia Medea us proporcionarà una bona dosi de passió descarnada portada a l’extrem. Aquí teniu un tastet de les sentències que hi trobareu en boca de la protagonista, reflexioneu-hi perquè no tenen pèrdua…

De tot el que té vida al món, i un pensament,

les dones som la planta que més pena fa. […]

I diuen que nosaltres fem sense perill

la vida a casa i que ells es baten llança al puny.

Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut

en línia tres vegades que una parir.

EURÍPIDES, Medea (Traducció de Carles Riba)

Jo no he estat a la guerra, però sí he parit, i us asseguro que estic amb Medea…

TERESA

24 thoughts on “Εὐρυπίδης

  1. Margalida Capellà Soler

    Moltes gràcies, Teresa! Aquesta entrada anirà molt bé als alumnes de grec de segon de l’IES Cristòfol Ferrer ja que ara treballarem el teatre i s’han de llegir, ja que no ho van voler fer el curs passat una tragèdia grega. També ens anirà bé a Grec 1 però primer s’han de llegir El viatge dels argonautes, adaptació de l’ed. Teide per poder fer el QV Jàson i Medea.

  2. Carla A.

    Preguntes:

    · odi cap a les arts i les dones. Les dones tenen un final tràgic i dolorós.

    ·paper dels déus en l’intervenció a la vida de l’home, Esparta com enemic d’Atenes i racionalitat del món

    Els herois són gent comuna, amb les seves debilitats i les seves grandeses.

    ·Utilitzava els mites per crear les seves tragèdies, però ell es centrava en la vida dels herois i els seus pensaments.

    ·Alguns l’admiraven, però la majoria desconfiven d’ell perquè havia modificat un mite i allò nou no és fiable.

  3. Alissa Komarova

    Hola!
    Molt interesant el video:)!

    -La pintura que fa Eurípides de les dones en les seves tragèdies, que les aparta del model tradicional molt estereotipat de la Comèdia Antiga. En la història de Medea, al final la dona és torna gelosa, en canvi en la història de Hipòlit és suicida.

    -Les obres d’Eurípides tracten de llegendes i esdeveniments de la mitologia d’un temps llunyà, molt anterior al segle V aC d’Atenes.Eurípides ens presenta als homes com realment són. Els personatges transmeten desmitifica el dolor i sofriment.

    -Amb el pas del temps, els rituals del teatre van deixar pas a les obres d’Èsquilo, Sòfocles i Eurípides, els grans dramaturgs d’aquella època, i d’Aristòtil, el gran autor de comèdies. Aquestes obres adoctrinaven al poble, ensenyant-los a diferenciar entre el bé i el mal.

    -Va canviar una història, per ell era important descobrir els sentiments dels nens que osaven pegar a la seva mare.Aixo va provocar sentiments contradictoris per part dels Atenesos, perque com els que van viure abans de i després desconfiavan de tot allò que era nou.

  4. Rebeca Sánchez

    Aquí tens les meves respostes sobre Eurípides:
    •Quina era la seva visió de les dones? Com creus, doncs, que poden ser les heroïnes de les seves tragèdies?
    Potser a causa del que pensava la societat de ell, sentia un gran odi de l’art i també per els dones.
    Les dones que sortien a les seves histories eren dones que s sacrificaven pel que volien i el que estimaven.

    •Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes?
    Les obres de Eurípides tractaven de llegendes i fets mitològics com crims, assassinats, venjances i fets sanguinaris i tràgics. Els herois de les seves obres es caracteritzaven per ser persones normals, amb les seves debilitats i defectes i també amb les seves virtuts.+

    •Quina novetat va introduir en el tractament dels episodis mitològics?
    Els temes innovadors que Eurípides tractava en les seves obres eren mites que tot ell mon havia escoltat des de petits i, amb perspicàcia, les canviava lleugerament per crear una nova història, en lloc de simplement recrear-les de nou, com feien tots els escriptors. Aquest fet enutjava a la societat i es va tornar un incomprès. A causa d’això va deixar Atenes per tenir una vida més tranquil•la i calmada.

    •Quina opinió tenien de ell seus conciutadans atenesos?
    Els poetes i artistes grecs de la seva època no acostumaven a elogiar el treballs dels altres. Aquells que el consideraven enemic, ja per enveja al seu treball o per altres coses, el descrivien com a un home de sang humil i defectes físics i mentals, amb intenció de donar una mala imatge de ell.
    Les seves obres provocaven l’enuig dels espectadors i els poetes que competien amb ell
    Tot i així, Aristòtil va dir que Eurípides va ser el millor poeta clàssiques de la seva època i encara es segueix pensant. Ja que canviava les tradicions clàssiques.

    Ahahaha! Ho sento molt, m’ha fet molta gràcia que Medea recriminés la lluita dels homes a la guerra comparant-t’ho amb el fet de donar a llum. Realment les dones patim més a la vida, ja comès pel simple fet d’haver d’aguantar els homes.
    Vale!

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Bones respostes, noies! Vigila, Alissa, que has confós el comediògraf Aristòfanes amb el filòsof Aristòtil, error comprensible si tenim en compte que els dos antropònims comparteixen el primer ètim “aristo”. Aprofitem l’ocasió i digueu-me d’on ve i què significa; us sembla dient per referir-se a dos grans intel·lectuals de la Grècia clàssica?
    Gràcies, Rebeca, per comentar el fragment que he triat. Algú més s’hi anima?

  6. Laura Galán

    1-Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.

    “Igígenia Entouride” havia superat la por a morir i sacrificà la seva vida pel benestar del seu poble.
    “Fedra” que mor amb l’objectiu de netejar el seu nom i calumnia al seu fill adoptiu”

    2-Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferènciaven dels de Sòfocles?

    Els seus temes principals són: llegendes i mites tràgics, com per exemple l’incest.
    Els herois de les seves històries tenen defectes amb les seves debilitats i grandeses.

    Tant Eurípides com Sòfocles utilitzaven la mitologia en els seus escenaris per crear les tragèdies. Però Eurípides va ser el primer en intentar introduirse en el món dels personatges i els sentiments que ens porten a les persones a actuar d’una manera determinada.

    3-Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?

    Al principi eren crítiques vanals sobre els defectes físics de l’autor i la seva relació amb l’art i les dones. Tot i així un cop Aristòtil diguè que fou el millor tràgic de tots.
    Posteriorment, va tenir l’osadia de canviar el final d’un mite, i la seva imatge queda anulada, ja que en aquella època els atenencs no estaven acostumats als canvis, sinó a tot allò que era tradicional, i començaren a desconfiar de l’autor.

  7. Jessica Llavero

    1. Les obres més importants d’Eurípides són: “Asceltis”, posada en escena l’any 438 aC, “Medea”, representada l’any 431 aC quan va començar la guerra del Peloponnpes,. “Hipòlit”, que acosegueix el primer premi dramàtic al 428 aC. “Andròmaca” va ser representada entre 426 i 424 aC, l”Hècabe”, considerada un manifest pacifista contra la guerra, “Les Troianes”, l'”Electra”, una tragèdia psicològica, “Ifigènia entre els taures” és una tragèdia novel·lesca d’entre el 415 i 412 aC. l”Hèlena”, tragèdia de caire novel·lesc amb final feliç. Dos obres póstumes conservades són “la Ifigenia a l’Àulida” i “Les Bacants”.
    2. Eurípides usa sovint el procediment del deus ex machina. El teatre d’Eurípides es caracteritza pel seu realisme i per la seva comprensió de les passions humanes com l’amor i la gelosia, motors del comportament de l’home en comptes de la divinitat com en els tràgics anteriors. Es diu que és el tràgic de les passiones, de l’amor com a forces irresistibles. Ha esta considerat com a precursor de l’època hel·lenística, ja que trobava més satisfacció personal en la felicitat individual que en la participació directa en la política de la ciutat. Els herois a les obres d’Eurípides, a diferència de Sófocles, són personatges humanitzats, ja que tenen maneres d’actuar pròpies dels homes, amb debilitats i virtuts. Per Sòfocles el diví és el centre del món i la mesura de totes les coses.
    3. Mentre va viure Eurípides ni va gaudir de l’acceptació del públic ni va guanyar gaires concursos tràgics, sinó que el seu teatre va aconseguir l’èxit després de mort, superant en representacions Èsquil i Sòfocles. Eurípides, per fugir de la gent, va amagar-se en una cova que tenia un forat el qual donava al mar, aquest és el per què en moltes de les seves obres hi fa referència. El seu caràcter va ser dotat de misógin, sever, reflexiu i poc amic de la gresca.

    El que no entenc gaire, és que si Eurípides va ser un tràgic misògin, per què fa que Medea sigui una dona tan terrorífica i d’alguna manera respectada pels altres, capaç de fer uns discursos reivindicatius com el que ha escollit la Teresa. Sembla que Eurípides sigui tot el contrari i estigui a favor de la validesa de les dones, tot i que també és veritat que el seu final no és gaire agradable.

  8. Ariadna Jiménez

    Com posa al principi de l’article aquesta és una obra per els de primer de grec, per tant jo ja la vaig llegir.
    Eurípides, en grec Εὐριπίδης, va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
    Al llarg de tot el video s’esmenten moltes obres d’aquest tràgic poeta que tracten sobre llegendes i events sobre la mitologia. Els herois d’aquestes històries són persones normals amb les seves debilitats i grandeses. Només han arribat 18 de les seves obres, entre elles Medea, del grec Μήδεια, Écuba, en grec Ἑκάβη i Andròmaca, en grec Ἀνδρομάχη on parla de problemes que eren d’especulació en Atenes en el segle V a.C, la racionalitat del món, el paper del déus per els homes, Esparta, en grec Σπαρτη, com l’enemic d’Atenes a la guerra del Peloponnès, en grec Πελοπόννησος.
    L’argument de Medea és el següent: Medea fuig de la seva terra per estar amb Jàson, qui la traeix poc després per casar-se amb la princesa del nou país. Tots dos pateixen la despietada venjança de Medea.
    Andròmaca era la filla d’Eetió que va ser l’esposa d’Hèctor de Troia. El seu nom significa batalla d’un home.

    Eurípides era de desconfiar segons els grecs, ja que va canviar una història que tots coneixien des de petits, i això a la gent no li va agaradar, ja que tot el que era nou els feia dubtar als grecs. Per tant, aquest poeta tràgic era incomprès, i per aquest motiu va decidir marxar d’Atenes el 408 aC a Macedònia, en grec Μακεδονία.

    Referent a l’error que ha tingut la Alissa,molt comprensible, ja que ambdos personatges tan coneguts comparteixen el primer ètim del seu nom “aristo”, que és del grec Ἀριστο, que és el superlatiu de ἀγαθός (que vol dir bo), per tant el ètim “aristo” vol dir el millor.

  9. Edgar Baena

    Ἀριστο – Superlatiu de ἀγαθός (bell) es a dir, el més bell, el millor
    Vull començar per comentar la teva última frase Teresa ja que en part si que estic amb tu i per unaltre no. Les dones fan un sacrifici molt gran a l’hora de parir o de cuidar els fills (parlem sempre de l’antiga grecia) peró els homes donavan la seva vida pel mateix motiu que les dones es mantenien a casa, per defensar la seva familia i cuidar dels seus fills.

    Després d’aquest comentari (sense cap tipus d’hostilitat, que quedi clar) començaré amb les preguntes:

    * Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.

    -Medea, Hécuba, Andromaca, que parlen sobre els papers dels deus en el destí d’un home, la reacionalitat del món, Esparta com a enemic etc…

    -Hécuba: Dins del context entre la guerra de Troia i Grecia, els dos fills de Hécuba (reina de Troia) són assessinats (la filla esclavitzada per fer un sacrifici i el seu fill es assessinat pel rei de Tracia) i Hécuba es vengarà del rei de Tracia fent-li una trampa. Finalment, Agamenón fa de jutge i li dona la raó a Hécuba fins que el rei de Troia profetitza que Dionís ha dit que Hécuba serà tranformada en gossa i la seva filla i Agamenón seràn assessinats per la dona de Agamenón.

    […]

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Interessant, la teva reflexió, Jéssica. De fet, els qualificatius atribuïts a Eurípides van de feminista a misogen i no serem nosaltres que determinarem, en aquest bloc del segle XX, si la Medea d’Eurípides va ser creada per dignificar o denigrar el gènere femeni. Jo només sé que, coneixent la vida real de la dona atenesa de l’època, les heroïnes euripídees tenen un punt de rebel·lió que sempre m’ha atret i estic segura que, encara que fos d’amagat, molts gineceus devien estar plens de sentiments com el meu…
    També entenc les reticències de l’Edgar, especialista en posar contrapunts valentment provocadors als comentaris. Penso tant l’home com la dona, evidentment, tenien un paper determinant en la vida atenesa de l’època clàssica, la diferència rau, potser, en la visibilitat i la glorificació dels seus sacrificis. L’home rep honor i fama, la dona queda fosca i amagada entre les quatre parets del gineceu.
    Pel que fa a l’etimologia dels noms d’Aristòfanes i Aristòtil, com es nota, Ariadna, que ja hem fet els graus de l’adjectiu eh? L’Edar continua confonent καλός ι ἀγαθός, però això, a aquestes alçades, ja dubto que ho puguem arreglar…

  11. andrea martinez serrano

    Eurípides va nèixer en la victòria dels grecs contra els perses en la batalla de Salamina, lloc on va infantar les seves obres inspirades en llegendes mitológiques, crims i assassinats, sempre representats amb severitat i valentia utilitzant la mitologia amb intel·ligència.
    Els seus herois són persones humanes amb els seus defectes i virtuds.Escribint més de 100 tragédies,només 18 han arribat als nostres dies.
    Els atenesos van críticar i el historiadors van inventar la vida d’aquest dramaturg, ja que des de el seu punt de vista alterava les tradicions més fonamentals dels grecs en época clàssica, quan representava la visió que ell tenia sobre els deus envers el destí dels homes, la racionalitat del món, Esparta com enemic fonamental, etc.
    Cal dir que a diferencia del seu adversari Sófocles, que utilitzava el smites clàssics per incerir en les seves obres, Eurípides s’endinssava en la caracterització dels seus herois sentimentals.

    En definitiva, tal com se’ns diu al vídeo, va ser EMPÀTIC SINCER AMB INDIGNACIÓ NOBLE.

  12. Margalida Capellà Soler

    L’enhorabona, Andrea, has fet el comentari set mil d’Aracne!

  13. Margalida Capellà Soler

    Teresa, recordes quin vídeo anava aquí per buscar-lo a la xarxa ja que aquest s’ha suprimit?

  14. Margalida Capellà Soler

    Teresa, em pots confirmar si el vídeo d’Eurípides era aquest a partir del minut 28:19?

  15. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Margalida, no havia vist aquesta consulta, disculpa que no t’hagi contestat fins ara. Efectivament, el vídeo sobre Eurípides és aquest. Si no es pot tallar, caldrà avisar l’alumnat que el visionin a partir del minut 28:19, perquè la primera part és sobre Aristòtil. Tot i això, ja he vist que en obrir l’article s’entra directament a aquest punt. Gràcies per reposar el vídeo.

  16. Andrea Muñoz

    1.Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.

    Medea,Hècuba i Andromaca. Les diferents tragèdies d’Eurípides parlen sobre els problemes que eren objecte d’expeculalció al segle XV a.C, el paper dels déus ,Esparta i la guerra

    2.Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferenciaven dels de Sòfocles?

    Els temes de les seves obres eren llegendes i mites que descrivien crims o assassinats relacionats amb la severitat i la valentia. Els herois es mostraven com persones comuns amb les seves virtuts i els seus defectes. Eurípides utilitzava la mitologia en els seus escenaris i així es creaven les seves tragèdies. A mes a més intentava descobrir els sentiments dels personatges, en canvi, Sòfocles tot el fet diví era molt més essencial.

    3.Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?

    Els atenesos desconfiaven en tot allò que era diferent i no es podia comprendre. Per això, Eurípides no era comprès i va abandonar Atenes a l’any 408a.C per passar la resta dels seus dies a Macedònia com a poeta i escriptor.

  17. Anna Ferrón

    Χαίρετε!

    Eurípides, en grec ( Εὐριπίδης ) va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles. Les tragèdies, més importants que va fer Eurípides van ser: Medea (Μήδεια), Els Heràclides (Ἡρακλεῖδαι), Hipòlit, (Ἱππόλυτος στεφανοφόρος , Andròmaca (Ἀνδρομάχη), Hècuba (Ἑκάϐη), Les suplicants (Ἱκέτιδες), Les troianes (Τρῳάδες), Ifigènia a Tàuride (Ἰφιγένεια ἡ ἐν Ταύροις), Electra (Ἠλέκτρα), Helena (Ἑλένη), Orestes (Ὀρέστης, 408 aC), Ifigènia a Aulis (Ἰφιγένεια ἡ ἐν Αὐλίδι) i Les Bacants (Βάκχαι). A continuació, passaré a fer les activitats:

    · Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.
    Menciona Medea, Andròmaca, Hècuba, Fedre i Ifigènia a Taúride. En aquest cas, aprofundiré amb la tragèdia d’Andròmaca.
    Andròmaca, havia estat esposa d’Hèctor, després del saqueig de Troia i havia estat conduïda a la ciutat de Pitia i presa com a esclava per Neoptòlem, el fill d’Aquil·les. Amb ell va tindre un fill. Més endavant Neoptòlem es va casar amb Hermione. Neoptòlem va anar a Delfos per intentar guanyar-se el favor d’Apol·lo. Mentrestant, Hermione i el seu pare Menelau desitjaven la mort d’Andròmaca i del seu fill, i ella, després d’haver enviat en secret el seu fill a un altre lloc, s’havia refugiat al santuari de Tetis per intentar protegir-s’hi.

    · Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferènciaven dels de Sòfocles?

    Les obres d’Eurípides tracten de llegendes i esdeveniments de la mitologia d’un temps llunyà. Els personatges els mostrava tal i com eren amb les seves virtuts i els seus defectes. No com feien altres autors com Sòfocles, que va crear un personatge dins la seva obra que era l’heroi sofoclí, i era un heroi meravellós.

    · Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?

    Segons les dades biogràfiques que hi han , va rebre dures crítiques emeses pel comediògraf Aristòfanes que feien al pobl desconfiar d’ell.

  18. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    Al llarg del vídeo s’esmenten les tragèdies d’Eurípides Ἀνδρόμαχη (formada per la unió entre ἀνήρ ἀνδρός ὁ i μάχη: lluita, combat, batalla) (Andròmaca), Ἑκάβη (Hècuba) i Ἰφιγένεια ἐν αὐλίδι (Ifigènia a l’Àulida).

    -Ifigènia a l’Àulida és una tragèdia que tracta de l’engany d’Ἀγαμέμνων (Agamèmnon ) a la seva dona Κλυταιμνήστρη (Clitemnestra), personificat en la figura de la filla d’ambdós, Ifigènia. El rei dels aqueus havia promès a la seva esposa que casaria Ifigènia, amb Ἀχιλλεύς o Ἀχιλεύς (Aquil·les) i, amb aquesta excusa, la va dur al campanent grec situat a l’Àulida. Però quan Ifigènia hi va arribar, Agamèmnon va intentar sacrificar-la a Ἄρτημις (Àrtemis), ja que Calcant, l’endeví de l’exèrcit aqueu, havia predit que la mar no amainaria i, per tant, les naus no podrien sortir fins i que Ifigènia fos sacrificada a la deessa de la caça i la virginitat.

    Medea és una tragèdia reelaborada; és a dir, coneguda pel públic i que l’autor recrea en la seva obra. Es pot resumir en el següent argument: A Iolcos, un districte de la Tessàlia, situada a la Grècia septentrional i fundat per Creteu, regna Pèlias, germà d’Èson, a qui per primogenitura li correspondria el tron. Pèlias, anteriorment, havia mort Èson i Ἰάσων (Jàson) va ésser rescatat i criat fora d’aquest municipi. Des d’aquest moment, Pèlias sempre va estar tement el seu derrocament, ja que sabia que l’hereu del germà legítim era viu i, per tant, en qualsevol moment podia reclamar el tron. Ja de més gran, Jàson va anar a visitar Iolcos, encara sense saber que era fill d’Èson. Pèlias no va poder matar Jàson perquè un oracle li havia dit que, si l’assassinava, ell mateix també desapareixeria. Per tant, li va encomanar una missió perillosíssima a l’indret més remot del món grec. La missió consistia a capturar el velló d’or, fortament custodiat i situat a la Còlquida, al sud de l’actual Rússia. En aquesta expedició hi participà Orfeu i també Hèracles, que no va arribar al destí. Quan la nau Argo arribà a la Còlquida, Jàson demanà al rei d’Ea, Eetes, com poder capturar el velló d’or. Aquest li posà unes condicions molt dures per impedir-li aconseguir el seu propòsit. Aleshores, Jàson decidí seduir Medea, filla d’Eetes i néta del déu Ἥλιος, amb la promesa que, si l’ajudava, ell la portaria a Iolcos i s’hi casaria. Medea s’enamorà del capità de la nau Argo. Ella, com a sacerdotessa d’Hècate i neboda de Κίρκη (Circe), una fetillera famosa, era experta en encanteris i beuratges. Subministrà a Jàson pocions màgiques per adormir el drac que custodiava el velló d’or i, d’aquesta manera, el fill d’Èson va poder complir amb èxit la seva missió. Però Medea, després d’haver traït el seu pare i la seva família, encarregats de vetllar el velló d’or, no va tenir cap més remei que acompanyar Jàson cap a Iolcos. D’aquesta manera se li tancà una porta.
    Els argonautes arribaren a Iolcos. Allà, després d’un breu ínterim, Jàson acabà descobrint que era fill d’Èson. Llavors demanà a Medea un segon favor: que mati Pèlias. Medea mostrà com esquarterava un moltó vell i després el convertia en un anyell. A continuació, demanà a les Pelíades que fessin el mateix amb el seu pare. Elles, excepte la més petita, ho van fer, però, quan Pèlias jeia esquarterat a l’olla, Medea es va negar a aplicar la fórmula màgica que el rejoveniria.
    Després d’aquest assassinat covard i a sang freda de Pèlias, el poble de Iolcos no desitjava tenir ni Medea com a reina ni Jàson com a rei i, per tant, es revoltà. Els dos protagonistes van haver de fugir cames ajudeu-me cap a Corint, on Medea pretenia tenir dret per regnar. Allà, Jàson va rebutjar la filla d’Eetes sense tornar la dot, ja que no s’havien casat, i va prendre com a dona Glauca, la filla de Creont, rei d’aquella terra. Presa de ràbia i d’ira, Medea va enviar una camisa enverinada a Glauca. Quan aquesta se la va posar, el verí li va amarar la pell i va fer combustió: la jove va morir cremada. Creont va patir el mateix destí. Tot seguit, Medea va assassinar els fills que havia tingut amb Jàson. Finalment, Medea va pujar en un carro conduït per cavalls de foc que li havia regalat Hèlios, i va fugir.

    Ara parlaré de l’estructura de l’obra, que segueix la de les tragèdies gregues:
    Pròleg: La dida fa un parlament inicial que situa l’acció. Trobem, també, un debat entre la dida i el pedagog, instructor dels fills de Medea i Jàson.
    Pàrode: Comença a intervenir el cor, que sent els planys de Medea.
    Episodi: És l’escena en què intervenen els protagonistes i la resta de personatges. Es va desenvolupant la història que he explicat.
    Estàsim: El cor comenta l’episodi que ha estat representat. Observem que el cor dóna instruccions a Medea. Ara bé, Eurípides fa que la seva protagonista no compleixi aquestes instruccions.
    Èxode: Conclusió final amb la intenció que, quan el públic surti del teatre, es quedi amb la idea que ha volgut transmetre l’autor. És el cor qui marca el final de l’obra.

    Els cors de Medea estan formats per ancians de Corint. Sovint els cors estaven formats per col·lectius populars, propers al públic.

    En la tragèdia Andròmaca (Ἀνδρομάχη, mot format a partir dels ètims grecs ἀνήρ, ἀνδρός; (ὁ), home, i μάχη, -ης, força), el rei Μενέλεως (Menelau) d’Esparta representa la brutalitat d’aquesta πόλις (polis), ja que decideix assassinar la vÍdua d’Ἕκτωρ (Hèctor) i concubina del seu gendre Neoptòlem, a qui va ésser assignat com a botí de guerra, a causa de l’odi que la seva filla Hermíone sent contra ella. Quan s’està a punt de complir l’assassinat, el vell Peleu, rei dels mirmídons, pare d’Aquil·les i avi de Neoptòlem, impedeix el crim.

    El tret diferencial d’Εὐρυπίδης (Eurípides) respecte d’altres dramaturgs, com per exemple Sòfocles, és que el primer reelaborava històries ja conegudes per tothom. Eurípides, d’altra banda, no tracta els personatges de les seves tragèdies amb maniqueisme i, a més, en les seves obres, fa reflexionar el públic sobre qüestions diverses: morals o socials. Les seves composicions teatrals no van deixar indiferent ningú. Els sectors conservadors el van criticar per mostrar històries immorals. En la tragèdia Medea, per exemple, Eurípides, sense fer innocent ni bondadosa la protagonista, la mira amb una certa comprensió. Aquest dramaturg grec no es conformava a representar les històries segons el patró donat per la tradició, sinó que les reinterpretava. En les tragèdies d’Eurípides, l’argument és important però no ho és menys la manera com els personatges són tractats.

    Per la seva banda, Sòfocles representava històries amb contingut i amb finalitat moral. En canvi, Eurípides va crear personatges que tenen una força especial: són homes i dones que violen les lleis i es presenten com a éssers immorals.

    Els trets principals de les obres d’Eurípides son els següents: Tracta personatges femenins que, degut al fortíssim masclisme imperant en la societat grega, mai abans no havien aparegut en cap obra dramàtica. A més, moltes de les dones protagonistes de les tragèdies d’Eurípides no eren passives, sinó que prenien part de forma decidida en la trama de l’obra. És el cas de l’heroïna Medea. A més, les dones de les tragèdies d’Eurípides no segueixen el model social de l’època: no es troben recloses al gineceu ni es limiten a contemplar els fets, expressant les seves emocions, sinó que, com en el cas de Medea, són actives i desenvolupen un paper decisiu en l’obra.

    En les tragèdies d’Eurípides, s’observa una acurada etopeia de tots els personatges, i no només els femenins. Medea no és una bruixa horrible, sinó que acaba matant els seus propis fills, Creont i Glauca com a resultat d’una sèrie d’ofenses del seu estimat: Jasòn no s’acaba casant amb Medea, l’expulsa a ella i els seus fills i acaba celebrant unes cerimònies nupcials amb la filla del rei Creont de Corint. En canvi, Medea havia ajudat Jàson: li havia proporcionat les pocions màgiques que li van permetre matar el velló d’or i va planificar i executar l’assassinat de Pèlias, rei de Iolcos. Eurípides també atorga un paper important als esclaus: és la dida qui pressent el final de la tragèdia, amb l’assassinat dels nens. També és ella qui condemna Jàson, el seu amo, tot i que després rectifica i es desdiu de les seves paraules. Sòfocles (mot format a partir dels ètims σοφός, saviesa, i κλέος, glòria) es limitava a representar tragèdies conegudes pel públic, sense afegir-hi cap element nou ni innovador.

    Les obres d’Eurípides no van ser ben acollides pel públic atenès, ja que presentaven models de comportament que no s’ajustaven a la moral de l’època. DDe fet, la Medea que ha arribat als nostres dies és una versió “suavitzada” de l’original, ja que la primera representació d’aquesta tragèdia no va gaudir de gaire èxit. També és possible que el fet que els déus fossin invocats i esmentats com a causa de fets que succeïen (per exemple, Ἔρως ωτος ὁ, el déu de l’amor, en català Eros) però no tinguessin un paper central en la història, la importància concedida a les passions humanes i a la τύχη, l’atzar i la representació visual del deus ex machina com a colofó de la burla als déus, provoquessin un rebuig del públic més conservador cap a l’autor. Aquest públic estava acostumat a un teatre en què els déus tenien un paper fonamental en l’argument, i Eurípides els va trencar els motlles.
    De fet, Eurípides va recrear el mite de Medea perquè era una dona bàrbara, no grega, i, d’aquesta manera, la crítica dels atenencs més conservadors del segle V a.C. a la seva tragèdia seria menor que si l’heroïna de la tragèdia era una dona grega.

    Χαίρετε!

  19. Clara Galiano Rodríguez

    – Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació
    Menciona les tragèdies de Andròmaca, Hècuba, Medea, Ifigènia a Taúride i Medea.
    D’Ifigènia a Taúrade, parla que era la filla d’un Zar que avia superat la por a morir però es va sacrificar pel bé del seu poble.
    De Fedra diu que va escollir la mort per netejar el seu nom i en la seva darrera carta, columnia al seu fill adoptiu.
    – Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferenciaven dels de Sòfocles?
    Els temes més tractats d’Eurípides eren llegendes i sobre la mitologia que descrivien crims, assassinats, venjances i d’altres sacrificis populars.
    No idealitzava a cap dels protagonistes i els mostrava tal com eren, amb els seus defectes i grandeses, al contrari de Sòfocles que els ensenyava com meravellosos.
    – Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?
    Als demès els hi resultava una ofensa les obres d’Eurípides i les consideraven una burla i una alteració cap a les tradicions dels poble Els atenesos desconfiaven de tot allò que era nou i diferent, per tant, no volien el canvi de les històries d’Eurípides.
    A més, els seus enemics, li atribuïen defectes físics i mentals.
    Quan va morir, van tornar a llegir les seves obres i les van reconsiderar i segles després van glorificar els seus escrits.

  20. Albert Muñoz

    Χαίρετε!

    -Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.

    Eurípides és un dels millor poetes de la tragèdia grega. Les diferents tragèdies d’Eurípides parlen sobre els problemes que eren una causa d’expeculació, el paper dels déus , com Esparta i la guerra. Una tragèdia que a sortit al vídeo es que Fedra escull la mort per així netejar la seva persona. Eurípides volia mostrar a la gent com era cada persona en realitat, amb els seus defectes i les seves debilitats. En un altre moment surt una altra heroïna, que sacrifica la seva vida per al seu poble. I l’últim que he escoltat ha sigut que Calumnia, mata al seu fill. També he de dir que ara mateix la paraula Calumnia significa que s’acusa contra algú, però és fals, amb la intenció de causar-li mal o perjudicar-li. L’última tragèdia, es la venjança planejada de dos germans cap a la seva mare.

    -Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferenciaven dels de Sòfocles?

    Els temes de les seves obres tracten de llegendes i mites, i descriuen assassinats, morts, auto sacrificis, crims, … relacionats amb la valentia i la severitat. En tragèdies com Medea, Hècuba i Andròmaca parla de problemes que eren d’especulació, com el paper dels deus en el destí d’un home, la racionalitat del món, …
    Sòfocles al contrari d’ Eurípides, crea un personatge diví i meravellós, en canvi Eurípides ens dona a veure al personatge tal i com és.

    -Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?

    No va tenir bones crítiques. Els atenesos desconfiaven en tot el que deia Eurípides, en allò que era diferent i que no es podia comprendre. Per aquesta raó, Eurípides no era comprès i va abandonar Atenes per passar la seva vida a Macedònia com a escriptor i autor.

  21. Clara Campos Rovira

    – Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.
    “Medea”: Medea i Jàson ariiben a Corint, i ell es promet amb Creüsa, filla del rei Creont, qui li concedeix qedar-se un dia més a la ciutat però després ha de marxar. Medea envia els seus fills amb regals per Creüsa, i aquesta mor enverinada en posar-se els seus regals, i el pare en tocar-la. Medea per acabar la seva venjança, mata els seus fills i quan està a punt de marxar, li ensenya els cadàvers a Jàson.

    “Hècuba”: Hècuba està presonera dels grecs després de la derrota de Troia, es entregada a Odisseu. Ella té somnis sobre el que li passara als seus fills. Aquests somnis es confirmen quan a la seva filla la sacrificaran per calmar l’esperit d’Aquil·les. Hècuba suplica a Odisseu que la salvi, però ell parteix amb Políxena, qui prefereix morir que ser esclava. Després Hècuba s’entera que el seu fill, Polidor, ha estat assassinat. Ella planeja la seva venjança.

    “Andròmaca”: Andròmaca era esposa d’Hèctor, i després del saqueig de Troia havia estat conduïda a la ciutat de Pita i presa com a esclava per Neoptòlem, amb qui va tindre un fill, i qui més tard es va casar amb Hermíone. Ella va enviar al seu fill a un altre lloc i ella es va refugiar al santuari de Tetis per protegir-se de Hermíone i Menelau, ja que els volien matar.

    -Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferènciaven dels de Sòfocles?
    Les obres de Eurípides tractaven de llegendes i fets mitològics com assassinats, venjances i fets tràgics. Els herois de les seves obres es caracteritzaven per ser persones normals, amb les seves debilitats i defectes i també amb les seves virtuts. La diferència és que Sòfocles creava autèntics herois i els d’Eurípides tenien els seus defectes.

    -Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?
    Les obres de l’autor no van agradar al públic atenès, perquè presentaven models de comportament immorals per a l’època.

  22. Sebastián Lindo Azañero

    -Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.
    Medea: Conta la venjança de Medea després de que el seu marit Jàson l’abandona per Creüsa i ser expulsada del país.
    Hècuba: La venjança d’Hècuba al rei Polimèstor per matar al seu fill Polídor.
    Andròmaca: La vida d’Andròmaca com a esclava de Neoptòlem després de la guerra de Troia i el seu conflicte amb la seva esposa Hermíone.
    Ifigènia: Ifigènia és sacrificada pel seu pare Agamèmnon per a la deesa Artemis durant la guerra de Troia.
    -Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferènciaven dels de Sòfocles?
    Els temes principals de les seves obres són crims, venjançes, assassinats, perjuri, sacrificis, valentia, etc basats principalment en la mitologia. Mostrava als personatges com persones de la vida real amb els seus conflictes, febleses i defectes. A diferència de Sòfocles, Eurípides es centrava menys en els déus i més en els personatges i els seus sentiments, a més va canviar algunes històries conegudes.
    -Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?
    Va ser criticat pels atenesos que sovint s’emprenyaven amb ell per canviar històries ja conegudes cosa que alguns van considerar blasfèmia. Això va causar que als seus darrers anys de vida anés a viure a Macedònia.

    -Jàson i els argonautes: Jàson, fill del rei Èson, amb cinquanta herois de Grècia a la nau Argo buscant el velló d’or. Creuant el Mar Negre arriben a Còlquida i fan unes proves difícils per al rei Eetes per a conseguir el velló. Amb l’ajuda de la filla d’Eetes, Medea, l’aconsegueixen.

  23. Maria Sorribes

    Χαίρε!

    Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.

    Les seves obres són Ifigènia, Fedra, Hècuba, Andròmaca, Medea.

    Ifigènia tracta sobre la filla d’un sar que havent superat la por a morir sacrifica la seva vida per el benestar del seu poble.

    Fedra tracta sobre una dona que escull la seva mort amb l’objectiu de netejar el seu nom i que en la seva última carta calúmnia al seu fill adoptiu.

    Medea, Hècuba i Andròmaca tracten sobre problemes que eren objecte d’especulació a Atenes en el segle V a.c.

    Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferènciaven dels de Sòfocles?

    Els temes de les seves obres eren mitològics però no només se centrava en aspectes mitològics sinó que també es centrava a mostrar la gent i als herois com tal eren en la realitat.
    El què volia fer era qüestionar el paper dels déus a la vida de l’home i la racionalitat del món.
    Els seus herois eren més submergits en el seu món interior i en els seus sentiments.

    Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?

    Els què es pensaven els atenesos sobre Eurípides és que era un transgressor i un home que blasfemava perquè utilitzava les històries i mites que coneixia tothom i canviava els finals o tota la trama.
    Això li va afectar molt a Eurípides ja que es va sentir un incomprès i es va haver de marxar d’Atenes a l’any 408 a.c cap a Macedònia on va passar els seus últims dies a la cort del rei Aquelau com a escriptor i poeta.

    El què diu Sebastià Giralt sobre el cicle argonàutic és que aquest cicle gira al voltant d’un personatge anomenat Jàson i que se centra en la recerca del velló d’or.
    En aquest cicle està involucrada Medea, que és l’esposa de Jàson.
    Un cicle mític és un conjunt de mites i d’esdeveniments i episodis mítics que gira al voltant d’una casa reial.i que tenen com a protagonista un heroi o casa reial.
    L’heroi d’aquest cicle és Jàson que és fill d’Alcímede i Eso, es caracteritza per la seducció i és un heroi occidor de monstres humà.

    Els personatges que formen part d’aquest cicle són Jàson, que és el personatge que és fill del rei, Medea és la seva esposa, Cadme és el drac, Hèracles que és un heroi del cicle peloponnesi, Càstor i Pòl·lux, Teseu que és del cicle Atenès/cretè, Orfeu, Càlais, Zetes, Peleu, Hilas i Atalanta.
    Els esdeveniments principals d’aquest cicle són l’expedició que preparen per a la recerca del velló d’or on Jàson convoca a tots els herois de Grècia i es van apuntar 50 herois a l’expefdició.
    Després van arribar a l’illa de Lemnos on Hèracles va buscar sense èxit Hilas.
    Més tard, van arribar a la Tràcia un endeví que es deia Fineu, que estava condemnat a viure amb les harpies perquè havia estat castigat durament ja que havia revelat als mortals els seus secrets.
    Creuant el Mar Negre arribant a la Còlquida, Jàson es presenta davant del rei Eetes i li demana el vellò d’or.
    El rei decideix que se’l donaria però abans havia de superar unes proves que eren junyir dos enormes toros ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i tot seguit arar un camp i sembra-hi les dents del dragó de Cadme.
    Gràcies a l’ajut de les arts màgiques de Medea la filla d’Eetes, pot realitzar aquests treballs però Medea s’enamora perdudament d’ell.

    Χαίρετε!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *