Aquesta segona avaluació la Margalida ens havia programat una lectura a escollir de Plaute, com altres cursos ha fet; però s’anava apropant el termini fixat i no hi havia manera de posar-nos a llegir Plaute. Mira que ens anava preguntant: quina comèdia heu triat? aquesta la vàrem anar a veure al teatre grec de Montjuïc, ja veureu que Plaute us agradarà… Cap dels alumnes de segon de batxillerat de llatí, agobiats amb tant llibre de lectura de totes les matèries, ni tan sols havíem buscat quina comèdia de Plaute llegiríem. Un matí ens apareix la Lida a classe d’informàtica amb cinc exemplars de l’Amfitrió de Plaute i comencem a llegir una mica desganats, després de repartir els personatges, però millor llegir a classe que sols a casa! De seguida, però, ens va sorprendre enormement i ens hi vam enganxar fins al punt que vam decidir d’enregistrar aquest fragment en què conversa un immoral déu Mercuri (Anna) amb l’esclau d’Amfitrió Sòsia (Carla). És boníssim no us el perdeu i sobretot llegiu Plaute; gasta un humor i un llenguatge ben actual.
Què us ha semblat? Podeu fins i tot arribar a dubtar de nosaltres mateixos? A quin filòsof posterior us recorda?
Pel que fa a Plaute, què en sabeu? No us oblideu de situar-lo cronològicament i de posar el títol d’alguna de les seves obres (i fer el resum de l’Amfitrió!), expliqueu quin tipus de comèdies va escriure i esmenteu les principals característiques del seu estil i de la seva obra. Recordeu el nom d’un altre escriptor llatí? En què s’assembla i en què es diferencia de Plaute?…
Anna Salas (Mercuri) i Carla Domingo (Sòsia)
2n de batx. llatí
Salve!!
M’ha agradat força aquesta representació de l’obra de Plaute, l’Amfitrió, m’ha recordat al filòsof Dèscartes que ho dubta tot. Per que fa a Plaute: fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina en l’antic Úmbria i mort en 184 aC. Les dades de la vida de Plaute són escasses. Diuen que va escriure 21 comèdies. Plaute volia entretenir al públic. Plaute en les seves comèdies va agafar elements de la comèdia grega. L’acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d’una noia. La disputa es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho.
A les comèdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d’entrebancs per aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l’amor entre dos joves: per culpa d’un rival o pel deler de guanyar diners que té l’amo de la noia o perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces.
Les seves obres són:
La comèdia de l’olla (Aulularia)
La comèdia dels ases (Asinaria)
La comèdia del cistell (Cistellaria)
La comèdia del bagul (Vidularia)
La comèdia del fantasma (Mostellaria)
Les tres monedes (Trinummus)
Truculent (Truculentus)
L’escota (Rudens)
Psèudol (Pseudolus)
Els captius (Captivi)
Càsina (Casina)
Els bessons (Meneachmi)
El corc (Curculio)
Epídic (Epidicus)
El comerciant(Mercator)
El soldat fanfarró (Miles gloriosus)
El persa (Persa)
El cartaginès (Poenulus)
Les Baquis (Bachides)
Amfitrió (Amphitruo)
Estic (Stichus)
L’argument de la comèdia Amfitrió és: Amfitrió comença amb un pròleg enunciat pel déu Mercuri, en el posa en antecedents a l’audiència. Amfitrió i el seu esclau Sòsia estaven absents en una guerra i estan tornant a Thebes. Mentrestant, el déu Júpiter està dormint amb l’esposa d’Amfitrió, Alcmena. Júpiter està disfressat d’Amfitrió i per això Alcmena no sap que ell no és el seu marit.
La tasca de Mercuri és robar pel seu pare Júpiter una mica de temps per evitar interferències. Amb aquesta finalitat canvia la seva aparença per la de l’esclau l’esclau Sòsia, i quan Sòsia real arribi, ell el colpejarà i el farà fora de casa. Completament confús per haver estat colpejat per ell mateix, Sòsia torna al vaixell per transmetre el que ha passat al seu amo Amfitrió. El matí següent, Amfitrió es posa en camí cap a la casa, ofès per la història absurda del seu esclau. Júpiter marxa un moment abans que Amfitrió arribi, i quan Alcmena veu el seu marit de veritat, es pregunta perquè ha tornat. A Amfitrió no li agrada aquesta estranya benvinguda després d’haver estat fora tants mesos, i la confusió es transforma en ira i gelosia després d’assabentar-se que la seva dona ha dormit amb un altre home. Després d’una llarga discussió, Alcmena està a punt de deixar el seu desconfiat marit però és frenada per Júpiter. Finalment, en un miraculós esdeveniment, Alcmena dona a llum bessons. Un és fill d’Amfitrió, l’altre és Hèrcules, el fill de Júpiter. Per calmar l’ira d’Amfitrió, ell li explica que va fer, i Amfitrió se sent orgullós d’haver compartit la seva dona amb un déu.
Un altre autor llatí va ser Terenci, d’origen nord-africà, va viure al s. II a.C. (m. 159 a.C.). Va ser esclau d’un senador que aviat li va donar la llibertat. Va morir jove, als 25 o 35 anys en un viatge a Grècia, segons algunes versions a causa d’un naufragi. Terenci no va aconseguir tant d’èxit com Plaute, perquè era un autor proper a la noblesa i més allunyat del poble, amb un llengua més culta i una gran preocupació moral. Tot i que tots dos tenen els mateixos models de la Comèdia Nova grega, les diferències entre les obres de l’un i de l’altre són molt grans, fet que demostra la llibertat creativa dels còmics romans: Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges, a buscar els arguments més moguts, mentre que Terenci tendia a suavitzar la comicitat buscant més el somriure que les grans riallades. Per altra banda la influència grega és més accentuada en Terenci, que pertanyia al cercle dels Escipions, mentre que en Plaute conviu amb la itàlica.
Va escriure sis comèdies:
Adelphoi (Els germans),
Andria (La noia d’Andros),
Eunuchus (L’eunuc),
Hecyra (La sogra),
Heautontimorumenos (El qui es tortura a ell mateix),
Phormio (Formió)
Salve!
Titus Maccius Plautus o Plaute fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina en l’antic Úmbria i mort en 184 aC. es va dedicar al teatre com a autor i com a actor, i les seves pròpies experiències es reflectien en l’escena.
Plaute Va ser l’autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col.loquial. Plaute utilitza tant un llenguatge vigorós i expressiu, que va des de l’obscenitat i l’insult més groller a l’estil líric i la paròdia de la tragèdia. Només volia divertir i fer riure el seu públic. S’han conservat 21 de les seves comèdies, entre les quals:
– La comèdia de l’olla (Aulularia)
– La comèdia dels ases (Asinaria)
– La comèdia del cistell (Cistellaria)
– La comèdia del bagul (Vidularia)
– La comèdia del fantasma (Mostellaria)
– Les tres monedes. (Trinummus)
– Truculent (Truculentus)
– L’escota (Rudens)
– Psèudol (Pseudolus)
– Els captius (Captivi)
– Càsina (Casina)
– Els bessons (Meneachmi)
– El corc El corc. (Curculio)
– Epídic (Epidicus)
– El comerciant(Mercator)
– El soldat fanfarró. (Miles gloriosus)
– El persa (Persa)
– El cartaginès El petit cartaginès. (Poenulus)
– Les Baquis (Bachides)
– Estic (Stichus)
– Amphitruo (“Amfitrió”): és l’única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d’Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, anomenada Alcimena, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d’Amfitrió, vigila l’entrada de la casa. L’obra acaba amb el part doble d’Alcumena, en el qual neixen dos bessons. Un d’ells, Hèrcules, és fill de Júpiter; l’altre, d’Amfitrió.
Els personatges de Plaute són simples estereotips que es repeteixen d’una comèdia a una altra. Hi ha:
l’adulescens “jove”: molt enamorat, banau, depèn del seu esclau per solucionar els seus problemes. En són exemples Licònides (Aulularia) i Mnesíloc (Bacchides).
senex “vell”: és sever, colèric i avar, però això no li impedeix ser contínuament enganyat per l’esclau astut, com a Euclió (Aulularia) o Nicòbul (Bacchides).
seruus “esclau”: és el protagonista de la comèdia de Plaute. N’hi ha de dos tipus:
l’esclau astut és enredaire, mentider, irrespectuós, sense escrúpols a l’hora d’ajudar el seu jove amo. És el motor de la intriga de l’obra, salvant amb enganys i inesgotable enginy les dificultats que se li apareixen fins a aconseguir un final feliç. Per exemple Crísal a les Bacchides .
l’esclau assenyat, en canvi, és respectuós, responsable, lleial i de vegades banau, com Sòsia a l’Amphitruo.
uirgo “donzella”: l’enamorada, rarament apareix en escena.
meretrix “cortesana”: hi ha la fidel al seu amant i s’hi manté fidel fins que a la fi es reuneixen tots dos i la professional que, com ara les Bàquides o l’Eròcia dels Menaechmi , és cínica i cobdiciosa.
uxor o matrona “esposa”: sovint caracteritzada com la senyora rica de caràcter dominant i de mal geni.
parasitus “paràsit”: un mort de gana disposat a tot per alimentar la seva fam insaciable: adular, humiliar-se… N’és un exemple el Raspall dels Menaechmi.
Salve!
M’he descuidat de dir que un altre autor llatí anterior a Plaute va ser Terenci, també comediògraf i nascut a Cartago l’any 184 aC. Terenci a diferència de Plaute era noble i per tant estava més allunyat del poble i no va tenir tant d’èxit entre el públic ja que feia servir un llenguatje més coloquial.
Pingback: Amphitrion | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Una posada en escena d’Amfitrió que podeu trobar al Youtube: