Monthly Archives: novembre 2008

Menjar grec

Com ja sabem els grecs tenen uns gustos molt particulars pel menjar. Jo m’he dedicat a recopilar algunes de les receptes gregues més típiques. També he buscat alguns vídeos que ens ensenyen l’aspecte d’algunes d’aquestes receptes un cop fetes.
L’any passat jo vaig intentar fer una recepta anomenada “youvarlákia avgolémono”, es tracta d’una espècie de mandonguilles d’arròs amb salsa, pel meu gust i el de la meva família, tenien massa gust a llimona i la veritat no ens van agradar gens.
Ara els meus pares han trobat una marca anomenada “Eridanus” que ven productes grecs i ja hem tastat alguns de molt bons, personalment os recomano la “lauchschnecke” però com a postre i no com es menja a Grècia, perquè es tracta d’una pasta molt i molt dolça.

Tirópita
(empanada de formatge)

Ingredients:
pasta de full, formatge feta, 1 ou, julivert, sal i pebre

Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
Aplaneu la pasta de full amb el corró i feu-ne dues parts (de la mida del motlle que tingueu).
Prepareu el farcit barrejant el formatge feta i el julivert trinxat. Salpebreu-ho al vostre gust.
Folreu el motlle amb una de les parts de la pasta de full. Farciu-la amb la barreja de feta i julivert i tapeu l’empanada amb l’altra meitat de la pasta de full.
Enganxeu les vores amb una mica d’ou batut i pinteu la part superior de l’empanada amb la resta d’ou.
Enforneu-la uns 30 minuts a 180º (forn a dalt i a baix).

Frikasé
(estofat de xai)

Ingredients:
Per a 6 persones: 1,5 kg de carn de xai, 6 cebes tendres, 4 enciams, 1 manat d’anet fresc, mantega, oli, sal i pebre

Preparació:
Talleu la carn de xai a trossos. Piqueu les cebes. Renteu i talleu els enciams i trinxeu l’anet. Reserveu tots els ingredients separadament.
En una cassola amb aigua, sal i pebre escaldeu les fulles trossejades dels enciams.
En una altra cassola amb oli i mantega, daureu-hi la carn. Retireu-la i reserveu-la. En la mateixa cassola, sofregiu-hi les cebes tendres.
Després torneu a posar la carn a la cassola, cobriu-la d’aigua i deixeu-la coure 1 hora a foc mitjà.
Passat aquest temps, incorporeu a la cassola les fulles d’enciam escaldades i l’anet trinxat. Rectifiqueu-ho de sal, si convé, i que continuï fent xup-xup mitja hora més.

Garídes mikrolímano
(gambes amb salsa)

Ingredients:
gambes, ouzo, mantega, alls, brou de peix, nata líquida, salsa de tomàquet, julivert

Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
En una paella amb mantega sofregiu-hi una cullerada de pasta d’alls (feta amb uns quants alls matxucats). Després afegiu-hi les gambes i deixeu-les coure, a foc mitjà, 2 o 3 minuts per cada costat.
Aboqueu un raig d’ouzo a la paella i flamegeu les gambes. Afluixeu el foc i afegiu-hi una mica de fumet de peix (si no en teniu, podeu posar-hi aigua) i un bon raig de crema de llet.
Al cap d’un parell de minuts incorporeu-hi una mica de salsa de tomàquet i deixeu-ho coure fins que la salsa s’espesseixi.
Cobriu les gambes amb la salsa i una mica de julivert trinxat per sobre i ja les podeu servir.
Un bon acompanyament per a aquest plat poden ser unes verdures cuites al vapor o una mica d’arròs blanc.

Youvarlákia avgolémono
(mandonguilles d’arròs)

Ingredients:
1/2 kg de carn picada de vedella i porc, 1/4 de tassa d’arròs, 1 ceba tendra, julivert, mantega, 3 ous, 1 llimona, farina de blat de moro,
sal i pebre

Preparació:
Trinxeu la ceba tendra i el julivert.
Separeu les clares dels rovells i reserveu-los.
En un bol amasseu la carn picada amb les clares d’ou, la ceba i el julivert, l’arròs i una cullerada de mantega. Salpebreu al vostre gust.
Doneu forma a les mandonguilles i poseu-les a coure en una cassola amb aigua (just que cobreixi les mandonguilles), un bon raig d’oli i sal. Han de coure uns 20-25 minuts, amb la cassola tapada, a foc mitjà.
Retireu les mandonguilles de la cassola i aprofiteu-ne el brou de la cocció per preparar la salsa avgolémono.
Deixateu els rovells dels ous amb el suc de llimona i una culleradeta de farina de blat de moro desfeta amb una miqueta d’aigua. Saleu al vostre gust. Incorporeu-ho a la cassola on teniu el brou de les mandonguilles i remeneu-ho per tal d’aconseguir una salsa ben lligada.
Torneu a posar les mandonguilles a la cassola i deixeu-les coure uns 10 minuts més, a foc fluix.
Serviu aquest plat calent.

Mousakás
(mussaca)

Ingredients:
albergínies, patates, carn picada, pebrot vermell, pastanaga, tomàquet, porro, ceba, api, ous, vi blanc, canyella en pols, formatge ratllat, oli i sal

Preparació:
La quantitat de tots els ingredients depeendrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
Talleu les albergínies a làmines i deixeu-les una estona en remull amb aigua i sal perquè perdin força i s’endolceixin. Escorreu-les bé i fregiu-les. Talleu les patates a rodanxes i fregiu-les en el mateix oli que heu fregit les albergínies. Reserveu-ho.
Feu un sofregit de ceba, tomàquet, porro, api, pebrot vermell i pastanaga, tot tallat ben petit. Quan tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la carn picada. Remeneu-ho unes quantes vegades i aboqueu-hi un got de vi blanc. Deixeu que l’alcohol s’evapori una mica i afegiu-hi un raig de brou (o d’aigua). Rectifiqueu-ho de sal i, quan el sofregit de la carn estigui llest, aromatitzeu-lo amb una mica de canyella en pols.
Prepareu una beixamel no excessivament espessa i, quan ja la tingueu lligada, afegiu-hi els ous batuts i el formatge ratllat. D’aquesta manera us quedarà molt més cremosa.
En una safata que pugui anar al forn, munteu les diferents capes de la mussaca: primer una capa de patates, després una d’albergínies i, per sobre, repartiu-hi el sofregit de carn picada i verdures. La darrera capa és la beixamel, que ha de cobrir completament el sofregit (us quedarà molt més bé si feu una capa ben gruixuda de beixamel).
Escampeu-hi una mica de formatge ratllat pel damunt i enforneu-ho durant mitja hora (forn dalt i baix).
Serviu la mussaca tallada en porcions, com si fos una lasanya.

Tzatzíki
(salsa de iogurt)

Ingredients:
200 g de iogurt grec, 2 alls, 1 cogombre, 4 cullerades d’oli, 2 cullerades de suc de llimona, sal i pebre

Preparació:
Ratlleu el cogombre i escorreu-lo. Ratlleu l’all i barregeu-lo amb el iogurt i el cogombre ratllat.
Salpebreu-ho al vostre gust i lligueu aquesta barreja amb l’oli i el suc de llimona (com si féssiu allioli).
El gust d’aquesta salsa serà molt més bo si la deixeu reposar a la nevera (tapada) durant 1 hora.

Els dos videos de continuació ens ensenyen alguns plats grecs típics.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/zrOijU1BHcE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El segon vídeo està en anglès però el cambrer diu el nom dels plats en grec:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/hVzeMWbDg4w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Acontinuació us adjuntaré la recepta grega dels bunyols fets per la Marta Molina.

També us adjunto la recepta de la tirópita feta per la Sara Pérez.

Espero que us animeu i intenteu fer alguna d’aquestes receptes i que les mengem tots juns al Symposion proper, just abans de Nadal!!

Camila Pérez López.1er BATX. A

L’Eneida de Virgili

virgilio.jpg

P. Virgili Maró, originari d’Andes, prop de Màntua, fou un poeta romà, autor dels llibres: Les bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.

A Milà i a Roma va estudiar filosofia, matemàtiques i retòrica, i es va interessar molt per l’astrologia, la medicina, la zoologia i la botànica. És possible que les terres de la seva família fossin expropiades a causa de la distribució de terres als veterans a l’any 41 aC i tal volta per això formà part del cercle de Mecenàs i entrà en contacte amb August.

Entre el 42 aC i el 39 aC va escriure Les bucòliques i Les ègloges. En aquestes obres podem veure un Virgili molt pacífic, on parla sobre la vida dels pastors.
Entre el 36 aC i el 29 aC va escriure Les geòrgiques. En aquest llibre parla sobre l’agricultura i el món del camp a Itàlia.
A partir de l’any 29 aC, comença a escriure la que serà la seva obra més famosa: l’Eneida, en el seu viatge per Àsia Menor i Grècia. Un cop està a Atenes, es troba amb August, i torna amb ell cap a Itàlia. És una època en què Virgili ja està molt malalt, i no trigarà gaire en morir. Abans de la seva mort, demana a August que destrueixi l’Eneida, perquè no estava acabada, però l’emperador no va seguir les seves ordres i la va publicar. Gràcies a això, podem gaudir de l’Eneida avui en dia.

El llibre de l’Eneida, part integrant del programa literari ideat per Mecenàs per enaltir l’obra d’August, és un poema èpic en dotze llibres que narra les peripècies d’Eneas i consta de dues parts; els sis primers llibres descriuen el viatge d’Eneas, en canvi en els altres sis llibres, ens explica les aventures d’Eneas a Itàlia, fins a la seva victòria final.

Versos inicials de l'”Eneida” de Virgili: Arma virumque cano… MAN

Primers sis capítols:
La història comença amb la guerra de Troia. Eneas s’embarca en busca d’una nova terra. El viatge no li serà fàcil, a causa dels entrebancs que els posarà Juno. Desembarca a Cartago, i allà s’enamorarà de Dido, però l’haurà de deixar, perquè ha de seguir amb el seu viatge. A causa d’això, Dido se suicidarà, i això farà que es creï una enemistat entre Cartago i Roma (guerres Púniques). Durant el seu viatge, baixarà ens inferns, on es trobarà amb el seu pare, i aquest li diu que fundarà un imperi a Roma.

Últims sis capítols:
Eneas arriba a Laci. La filla del governador, Lavínia, està promesa amb Turn, però com un oracle havia revelat que Lavínia i Eneas acabarien junts, Turn declara la guerra a Eneas. Aquesta guerra dura molt de temps (Venus ajuda Eneas, i Juno a Turn), però al final Eneas mata  Turn, i es queda amb Lavínia. Allà aconsegueix el seu propòsit, formar un imperi.

Us recomano que no deixeu de llegir aquest llibre, perquè tot i que és una lectura obligada, i això sempre fa que li agafem més mania, aquest és un llibre molt entretingut, fàcil de llegir, i que t’enganxa una vegada que l’has començat a llegir, així que per aquells que no se l’hagin començat a llegir, a què espereu?

Verònica Beltrán- Llatí 2n Batx.

Extremoduro versiona Ciceró

Giannina Rosero de l’Albéniz de Badalona ens ha fet arribar una revista musical amb la portada del nou treball del grup Extremoduro titulat La ley innata. En ella podem trobar un text de Ciceró amb format epigràfic sobre la llei de la natura, contra la qual les lleis humanes poc hi poden fer. Si voleu més detalls us adrecem a un bloc de filosofia on es reflexiona sobre la possible realció entre la ideologia del grup de rock i l’orador romà.

Què us en sembla?

extremoduro.jpg

Llatí a Harry Potter

escudohogwarts.jpg

Draco Dormiens Nunquam Titillandus

Segurament, molt cops haureu vist aquest escut corresponent a l’escola d’en Harry Potter i companyia; per si no us hi heu fixat es pot llegir una frase llatina, podríeu dir quin és el seu significat? Quins encanteris en llatí coneixeu?

[youtube]https://youtu.be/_ijW2eUbiLA[/youtube]

Marina Mayo
2n Batx A

Pandora, per Carla Domingo

pandora_-_john_william_waterhouse.jpg

Pandora, que significa “tots el dons” o “regals de tots”, va ser la primera dona  sobre la terra, segons la mitologia grega.

Zeus, enfadat perquè Prometeu va robar el foc i l’entregà als homes, va decidir crear la primera dona com a càstig per a aquest. Pandora fou creada per Hefest déu ferrer. La va crear  formosa, bella i li donà vida.

Els altres déus es van encarregar de donar-li els altres dons que li faltaven. Afrodita  li concedí la bellesa eterna i els encants; Atena, li concedí la saviesa  i habilitat; Hermes li concedí el do de la llengua; Apol·lo li regalà una suavíssima veu, tendra i meravellosa. Les tres Gràcies i les Hores es van encarregar de guarnir-la tant amb vestits, joies, com flors.

Així doncs, Pandora tenia tots el dons i estava preparada per baixar a la terra, però primer Zeus li regalà una caixa. En aquesta caixa curiosament s’hi guardaven tots els mals i misèries per al món: l’enveja, el despit  la venjança…

Finalment, Pandora va baixar a la terra on l’esperava Epimeteu. Quan Epimeteu veu Pandora, es commou, queda fascinat amb tanta bellesa, dolçor…  S’acaba sentint orgullós de ser el seu espòs.

Abans de tot, Epimeteu havia fet un jurament al seu germà, Prometeu,  que mai no acceptaria un regal de Zeus. Il·luminat per tanta bellesa, Epimeteu ni ho recordà i acceptà  Pandora.

Pandora, encegada per la curiositat de que podria obtenir aquella caixa, la va obrir. En obrir-la, va deixar anar tots els mals i quan  va voler tancar-la, s’adonà que dins aquella caixa només quedava l’Esperança, l’únic bo entre tots els mals que contenia la caixa, per a confortar a la humanitat de tantes desgràcies. Per tant, a l’home sempre encara li queda l’esperança. D’aquí ve l’expressió “l’esperança és l’últim que es perd”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2385XPrtwg4[/youtube]

Carla Domingo Luengo, 1rBatx A, “Grec i Llatí”

Sara Cañizares des de l’Isaac Albéniz de Badalona

El 26 del mes passat, es va celebrar el dia internacional de les llengües i vaig llegir en un diari que a Alemanya una emissora de ràdio havia emès els seus programes en llatí. He buscat informació i he trobat:

“Amani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae Kiss tempora Caesaris rediisse videbuntur…”. Estas son las palabras iniciales de Kiss FM en su web, anunciando que el 26 de septiembre, su programa matinal se emitirá en latín.

El 26 de Septiembre se celebra el Día Europeo de las Lenguas. Aunque aquí no nos enteremos mucho del evento,parece que en otros lugares de Europa tiene un poco más de eco. Así, con motivo de esta celebración , en Alemania , la emisora de radio KissFM ha programado para hoy una emisión completa en latín clásico . He aquí como lo han anunciado:

A mani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae KISS tempora Caesaris rediisse videbuntur. Viris quibusdam doctis adiuvantibus, qui in Universitate Libera Berolinensi litteris student, turris KISSalis in frequentissimum forum Romanum mutabitur.Ut enim dies festus linguarum Europae celebretur, KISSus FMus linguae paene mortuae animam novam inspirat. Tempore matutino Nora et Bastianulus nulla nisi Latina verba proferent. Claudia nuntios Latine versos leget, Bastianulus rhapsodias congestuum Latine recitabit, omnes ludi lucrum ferentes Latine indicentur. 

“Des del matí fins al migdia, en la seu de la cadena radiofònica KISS semblarà que han tornat els temps de Cèsar. Amb l’ajuda d’alguns homes doctes, que estudien lletres en la Universitat Lliure de Berlín, la torre KISS es transformarà en un fòrum romà molt concorregut.Amb motiu de la celebració del dia internacional de les llengues d’Europa, KISS FM insufla un alè nou a una llengua gairebé morta. En la franja matinal, Nora i Bastian no proferiran res més que paraules llatines. Claudia llegirà les notícies traduïdes al llatí, Bastian cantarà cançons de grups en llatí, tots els concursos que ofereixen premi seran anunciats en llatí.”

Encara no saps prou llatí per traduir-ho, però fitxa’t  en l’ablatiu Latine, que surt contínuament en el text. És el mateix que el que surt a l’apartat Responde Latine.

Altres adreces relacionades:

QUI DIU QUE LES LLENGÜES CLÀSSIQUES SÓN MORTES?

Ròmul i Rem

Mireu què he trobat al YouTube:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/LA4aKRa9tJ8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Creiu que aquests alumnes de Cultura Clàssica van refectir en el seu muntatge audiovisual la llegenda de Ròmul i Rem? Què n’opineu?

Si voleu practicar l’anglès, ecce!

Oriol García 4t Llatí