Captatio benevolentiae de Manel

El grup Manel té dins l’àlbum Els millors professors europeus 2008, a més de Roma i Al mar, una altra cançó amb referències clàssiques: Captatio benevolentiae, ben útil per anar aprenent els llatinismes de les PAU llatí Catalunya!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=zOgTkBAEtik[/youtube]

Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident,
que per un moment,
ens en sortim.

Després d’escoltar-la explica els motius pels quals creus que utilitzen aquest recurs. Amb quina intenció? Creus que és una cançó optimista? Per què és interessant començar una exposició, un escrit, un concert… amb una captatio benevolentiae?

Coriolà, un grup de música de Premià de Mar

Caius Marcus Coriolanus, tot i que no es pot confirmar 100% la seva existència, es diu que va ser un general romà del segle V a.C. Va ser exiliat de Roma per haver prohibit repartir el blat als plebeus. Havent estat els  seus enemics es va unir a els volscs i va passar a conspirar en contra de Roma.

Coriolà s’acomiada de la seva familia i marxa a l’exil·li

A les portes de la ciutat de Roma va ser detingut per la seva dona, Vetúria,  i la seva mare, Volúmnia, que el van convèncer per retirar-se. Coriolà va cedir i, d’aquesta manera, els volscs el van titllar de traïdor.

Vetúria i Volúmnia suplicant a Coriolà que torni a Roma i deixi de conspirar en contra

Coriolà és un grup de música pop i folk de Premià de Mar. Guanyadors del Premi Joventut al concurs Sona 9. Els inicis d’aquest actual grup de música es remunten a l’any 2011. Carles Chacón s’acabava de quedar a l’atur i va haver de buscar la manera de reinserir-se al mercat laboral. Ell mateix diu que Coriolà va nèixer a partir d’una crisi personal. En aquest, cas, en Carles va reprendre la seva passió adormida per la música. En aquesta entrevista els veiem parlant del seu primer disc, “El debut” al lloc dels seus origens, Premià de Mar i al següent àudio podem escoltar-ne una altra del Premià Notícies:

Aquest 15 d’agost de 2014 van fer un concert al fòrum romà d’Empúries, tot i que aquests calamars a la romana no siguin massa romans!

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=fCLIDFybyaA[/youtube]
de las catástrofes surgen oportunidades, y esas oportunidades dan pie a acontecimientos que hacen mejor el momento, el tiempo y el paisaje.

 

I també els hem pogut veure tocar per les festes de la Mercè!

Igual que Caius Marcus Coriola després de ser desterrat va provar coses noves, en el cas de Carles Chacón aquest va passar a dedicar-se a la música i en el cas de Coriolà va unir-se a l’enemic.

Components del grup:

  • Carles Chacón (voz, guitarra, mandolina, teclados)
  • Xavier Oró (bajo, programaciones)
  • Mikel Oró (bateria)
  • Ismael “Viru” Valero (teclados, guitarra)
  • Xabi Oró (guitarra eléctrica)

Concert 2014

 

No us perdeu els seus concerts!

Judit Giménez
2n Batx. Grec i Llatí
Institut Premià de Mar

Greek Philosophers

Entre l’assignatura d’Història de la filosofia de 2n i les classe de grec, estic envoltat de grecs! I ara he escoltat aquesta versió de “Can’t Get You Out Of My Head” (Kylie Minogue), titulada “Greek Philosophers”, la lletra de la qual té molta relació amb el temari que ara ens hem d’estudiar per Història de la filosofia, així que aprofiteu:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fwYYxVGsS0E[/youtube]

No he trobat la lletra, perquè és una cançó “amateur”, però està subtitulada, de manera que no és gaire difícil entendre què diu. Què n’opineu?

Arnau Lario
2n Batx. Humanístic

Veni Vidi Vici

Salvete!

Fa unes setmanes estava mirant la televisió per la nit, fent una mica de “zapping” i aleshores em va cridar l’atenció un programa de La 2 . El programa anava sobre música, i concretament cançons que en el seu moment van ser un èxit i ara ningú es recorda del artista ni de la seva trajectòria musical. Em vaig quedar mirant i escoltant aquelles cançons quan, de sobte, va aparèixer un grup que em va intrigar. Com que s’anomenaven Veni Vidi Vici, em va cridar l’atenció i de seguida vaig pensar a esmentar-lo en un article.

Literalment aquest llatinisme significa: Vaig arribar, vaig veure i vèncer.  Aquesta locució llatina la va dir el famós General romà  Juli Cèsar aproximadament a l’any 47 a.C, mentre arribava de la batalla de Zela (segona guerra civil romana, entre Cèsar i Pompeu).  Aquesta locució proclama la total victòria de Cèsar i va servir per recordar la seva destresa militar.

Veni Vidi Vici és un grup d’origen madrileny, del  gènere Rock/Pop propi de la Movida Madrileña i a Mèxic amb Rock en tu idioma, durant la dècada dels vuitanta i noranta.  El grup només va tenir la fama  a Espanya amb l’àlbum Alea jacta est (podeu trobar més informació a la web de llatinismes del meu institut, “Llatinismes in situ” , ja que és una altra locució de Juli Cèsar), amb cançons com Viviendo de noche o Que mal que mal. Van tenir tenir un èxit passatger, i amb l’album Todo es Azul només van tenir èxit a Mèxic. El canal Mexicà VH1 va considerar la cançó Viviendo de noche entre la llista de les 100 millors cançons de l’època dels vuitanta.

Si voleu més informació, al bloc Aracne Fila i Fila parlen una mica més sobre el grup.

Veni vidi vici
Casualment el grup té com a logotip un soldà romà.

A continuació us deixo un enllaç d’una de les cançons del grup per què la escolteu. També us enllaço la web del programa de La 2, Cachitos y cromo.

Carla Latorre Àlvarez 2.2 batx , Institut Albéniz de Badalona.

“Thoughts of an illusion” de John Tuset

En John va ser un excel·lent alumne de grec i de llatí. En Pol Thomas no ha estat alumne meu, però és el sotsdelegat de la meva classe de segon de batxillerat C; per tant, m’he emocionat en veure aquest videoclip. Ara bé, en aquesta mort en vida, en aquesta ànsia de llibertat, en aquest plany… hi veieu referents clàssics o és una il·lusió?

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=jFzN6wHpRHE[/youtube]

Feliciter, John! Pol, per ser el primer videoclip això promet. L’enhorabona i avant!

“Carpe diem” de Ramon Mirabet

Ramon Mirabet, el cantautor de Sant Feliu de Llobregat, després de debutar a França en la versió francesa d’Operación Triunfo (en el qual va quedar tercer), salta a la fama amb el seu disc Happy Days que ell defineix com “Això és vida”.

El seu segon single de l’àlbum es diu Carpe Diem, com el tòpic horacià que significa “aprofita el moment”. La cançó tracta d’una bonica història d’un senyor gran que és feliç recordant tot el que ha viscut.

El 18 de juliol va fer un concert a l’espai del Teatre Grec de Barcelona. Aquí us deixo l’article que va fer El Periódico al mes de maig sobre el cantautor.

Us ha agradat la cançó? Coneixíeu aquest cantant? Hi ha alguna frase a la cançó que faci referència al tòpic de Carpe Diem?

Camila Arigón

Llatí 2n de Batxillerat.

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL