Arxiu de la categoria: General

“Meus amor tantum me curat” de Nina Simone

Nina

Ángel Gallego Real ha traduït al llatí per als amants de la música i el llatí vàries cançons conegudes per a tothom, i jo, com a fan del bon jazz, he escollit la cançó de la gran Nina Simone “My Baby Just Cares For Me” que traduït al llatí és <a href=”“>”Meus amor tantum me curat”.


Aquí teniu la lletra en anglès per a que la compareu amb el llatí i més endavant, la lletra traduïda al català per a aquells que els hi costi una mica o no entenguin algun concepte.

ANGLÈS:

My baby don’t care for shows,
my baby don’t care for clothes.
My baby just cares for me.
My baby don’t care for cars and races,
my baby don’t care for high-tone places

Liz Taylor is not his style
and even Lana Turner’s smile.
Is somethin’ he can’t see.
My baby don’t care who knows.
My baby just cares for me.

Baby, my baby don’t care for shows
and he don’t even care for clothes.
He cares for me.
My baby don’t care
for cars and races.
My baby don’t care for…
He don’t care for high-tone places.

Liz Taylor is not his style
and even Liberace’s smile.
Is something he can’t see…
is something he can’t see.
I wonder what’s wrong with baby!
My baby just cares for…
My baby just cares for…
My baby just cares for me!

CATALÀ:

Al meu amor no li preocupen les sabates,
al meu amor no li preocupen els robes
El meu amor només es preocupa per mi.
Al meu amor no li preocupen cotxes ni races,
al meu amor no li preocupen llocs luxosos.

Liz Taylor no és el seu estil,
ni tan sols el somriure de Lana Turner.
És una cosa que no ell no pot veure.
Al meu amor no li preocupa qui coneix.
El meu amor només es preocupa per mi.

Carinyo, al meu amor no li preocupen les sabates
i ni tan sols es preocupa per roba.
Ell es preocupa per mi.
El meu amor no es preocupa
per cotxes i races.
El meu amor no es preocupa per…
Ell no es preocupa per llocs luxosos.

Liz Taylor no és el seu estil
ni tan sols el somriure de Liberace.
És una cosa que no ell no pot veure.
És una cosa que no ell no pot veure.
Em pregunto que passa amb el meu amor.
El meu amor no es preocupa per…
El meu amor no es preocupa per…
El meu amor només es preocupa per mi.

Que és el que més ha cridat la vostra atenció? Com ho enteneu millor, en anglès o en llatí?
Per a aquells que hagin gaudit aquesta cançó tan com jo, aquí teniu un vídeo de la mateixa cançó de Nina Simone per en viu per admirar l’espectacle de una de les millors veus del jazz del segle XX.

Rebeca Sánchez
2n Batx. Llatí

Akhenaton i Prometeu

Hola sóm la Dalila i la Laia de l’Inst Puig-reig. Fa dies que cerquem i cerquem per la xarxa i  van trobar aquesta cançó francesa d‘Akhenaton. El títol ens va cridar la’atenció perquè és molt mitològic, Prométhée, Prometeu, i van pensar que la lletra seria interessant. Encara que nosaltres no sabem francès, la Rocío ens va fer una petita introducció de la cancó i ara podem dir que està relacionada amb la mitologia grega i egipcia. Ens vam emocionar molt!!!! Ara us posem el principi de la traducció que ens va recordar molt a Hesíode, a la Teogonia :  ” Al principi hi havia la terra, el mar , el cel, boscos verds i rius de mel…” (La resta  de la tradució us la enviarà la profe ). Creiem que és molt dura i  que hi hagi de fons la fotografia de la ceràmica grega del “Càstig de Prometeu”, encara ho fa més. Sense haver fet el mite, ja hem après molt.

Dalila i Laia

1r batx. Grec

P.S.:

Hola sóc Rocío, des de Quod sumus us deixo la lletra de la cancó d’Akhenaton, “Prométhée”. Crec que he pogut agafar la seva essència, i tots en poden treure molt profit. Espero que us agradi.

Al principi hi havia la terra, el mar i el cel,

Boscos verds i rius de mel,

fruits d’or creixen als arbres.

La vinya s’enlaira discretament

a les columnes de marbre

on fan el niu ocells de totes les espècies

en un ballet sempre etern.

Era una “posada en escena”

per un mestre perfet.

En aquest escenari l’home va ser criat.

Es diu que si l’Eden va sortir

d’aquest món establert,

la humanitat deu ser el rubí que havia polit.

Potser al principi,

fins que no va tenir por de les coses que moren,

la felicitat existia.

la suma de les coses simples formaven un estat

de la vida anomenat Harmonia,

l’home prosperava,

el món es feia bell.

En aquesta era de pau,

el rei s’anomenava Prometeu.

Prometeu el tenia tot i no necessitava res

protegit pels déus i respectat pels seus.

Però una nit, en els seus somnis, Iblis el visita i

li demana: “Déu és més fort que tu?

Li ofereix un cofre que conté totes les desgràcies

i li insufla l’odi  i l’enveja al cor.

L’endemà va ser el dia més triste sobre la terra.

Prometeu assassina al seu propi germà,

li roba les seves propietats ,

li treu la seva dona,

reclueix a l’esclavitud a dotze tribus.

Ell forma un exèrcit fort i robust per governar

d’una manera cruel i injusta.

Com que es  creia immortal,

va matar a tots els seus fills

que un dia haurien pogut  revelar-se.

Va fer construir una torre elevada fins al cel.

Armat amb el seu arc, vol fer la guerra a Déu.

Molts homes avui són els seus descendents i

sense escrúpuls amaguen al seu poble la veritable pau.

Un exemple més de la llarga història sobre l’explotació del cec pel borni.

I si la vida a la terra és un got d’aigua de “Javel”,

perquè llençar les fletxes al cel de” Babel”?

Tots aquests drames, tots aquests actes infames

pel tresor de Rackham.

Ells han fet ploure foc sobre la pàtria “d’Abraham”,

tant que han portat el vent del desert.

És el Cerber als inferns que Prometeu ha establert.

Casa seva és la felicitat perquè la pietat és el rastre?

 Pots ser un bon rei quan ets ric i triste?

Les ànimes s’evaporen lluny de la terra,

el temps passa, els palaus s’enfonsen,

ens convertim en pols…

Prometeu, ahir, demà, el primer humà

cap d’una ment als regnes dels gosos.

Qui paga la bogeria de les seves accions

mentre esperen amb dolor la resurrecció…

…Prometeu…

Romeu i Julietta, 1968

Hola a tothom!

a partir d’un video que he vist, m’he inspirat en una cançó d’amor.

Crec que és una cançó magnífica, que enamora, i que segurament tothom coneix la història d’aquets dos joves.

A mi, la cançó em transmet el sentiment de l’amor a primera vista i l’amor impossible.

Què n’opineu? Què us transmet a vosaltres?

Alissa Komarova, 2n Batxillerat

Nascimento de Venus

S’apropa el “Día de los Enamorados”. Un dia bonic perquè la paraula amor té permís per a sortir de festa, per posar-se el seu vestit de gala i anar junts agafadets de la mà…? No, és bonic perquè sentim per dins i per fora, perquè estimem: si estimes, plores, rius, cantes, saltes…i també pateixes, perquè vius, perquè sents, perquè has sentit, perquè has estimat o simplement estimes sense demanar res, en silenci, amb paraules silencioses; potser crides i ningú t’escolta, potser esperes…però ESTIMES, i el més important , formes part de la vida !!!! Viva.

La mitologia és plena d’amistats inseparables, de parelles , de matrimonis, de relacions de tota mena…per això és viva i nosaltres encara la fem més. Tampoc podem oblidar-nos del nostre gran poeta Catul que va “cantar” a l’amor i el va fer gran:

“Odi et amo, quare id faciam fortasse requiris.

Nescio, sed fieri sentio et excrucior.”

” Odio i estimo. Preguntes, potser, com és possible.

No ho sé, però ho sento i és un patiment.”

Catul, Odes, LXXXV

Us deixo un fado sobre el nacimiento de la reina del amor, Afrodita. Disfruteu de la música i intenteu gaudir també de la lletra.

Nascimento De Vénus

Vem devagar /
Na espuma das marés /
E descobre que o melhor demim /
É mais do que aqui vês / Vem muito devagar/
Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias /
De música nas mãos e sal nos pés /
Búzio que contém / A canção dos ventos /
O ventre do poema, enrolar da vaga /
A memória da areia que me afaga /
E se estenderes a mão /
Talvez possas tocar, digo talvez /
O coracão azul cobalto aladamente /
O nó que enreda o sonho e tu não vês.

Rosa Lobato de Faria – Ricardo J. Dias

EL NAIXEMENT DE VENUS

Vine a poc a poc
a l’escuma de les marees
i descobreix que el millor de mi
és més del que veus ací.
Vine molt a poc a poc
a descobrir la meva nuesa
sons de mar, ressons
de música a les mans i sal als peus.
Cargol que té
la cancó dels vents,
el ventre del poema, enrotllar de l’onada
la memòria de la sorra que m’acarona.
I si allarguessis la mà
potser podries tocar, dic potser
el cor blau cobalt que batega,
el nus que enxarxa el meu somni i tu no veus.

Rocío Poyato
Institut Puig-Reig

“Te echo de menos”

Quants cops heu pronunciat aquests mots mentre parlaveu per telefon amb el vostre estimat, quan només feia dues hores que no estaveu junts?
Recordeu el mite d’Orfeu i Eurídice? és potser el més preciós i tràgic a la vegada. No trobeu increïble el fet de que una persona doni la seva perquè no pot resistir la idea de no veure el teu rostre?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Y9H5hvhjYJY[/youtube]

Laura Galán
2n batxillerat
Grec

Inseparables

S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?

El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!

Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que  sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.

Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi:

Alicia, d’Enrique Bunbury

Alicia és una meravellosa cançó del cantant Enrique Bunbury. En el vídeo podreu escoltar-la amb un preciós muntatge fet amb escenes de la pel·lícula de Disney, Alice in Wonderland. Inicialment fou una cançó pensada i composada per a que formés part d’un dels discos de la seva antiga banda, els ja coneguts Héroes del Silencio, però finalment ha estat publicada al seu àlbum recopilatori com a solista Pequeño cabaret ambulante de l’any 2000.

[youtube]https://youtu.be/9juFRIYqLRk[/youtube]

Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
Alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia en su pensamiento
tirando del hilo de su enredo.
Alicia en el laberinto
sin minotauro me llama Teseo.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada
del país de las maravillas.
Para Alicia hoy
es siembre todavía.
(Alicia, viajando entre lunas,
de charla con musarañas.
Alicia tejiendo las nubes
con tela que nunca se acaba.)
Alicia sortilegio de babia
en el fondo del espejo.
Alicia ni supone ni piensa,
con la luna por cerebro.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada
del país de las maravillas.
Para Alicia hoy
es siempre todavía.

Ja heu mirat el vídeo? Ja heu llegit la cançó? Què us sembla? Com us imagineu Alicia? Quins referents clàssics hi heu detectat?
Què simbolitzen?…

Com podeu adonar-vos en llegir la lletra, la cançó tracta d’ una noia especial anomenada Alícia, que viu la vida a la seva manera, sense prestar atenció a a les normes que la societat ens imposa, adquirint el seu propi criteri i la seva pròpia visió de les coses, dels sentiments… És per això que és “expulsada del país de las maravillas” ja que com a persona sincera i autèntica que és, no forma part de la societat on tothom és igual. Les lletres de les cançons d’Enrique Bunbury són sempre enigmàtics i farcides de metàfores. En una entrevista del significat d’aquesta cançó va dir el següent: “Alicia…, en cambio, más que representar a una mujer o un prototipo, retomando el personaje de Lewis Carroll, encarna la imaginación sin límites, la pérdida de los sueños al abandonar la infancia y la adolescencia”.

Amb quin personatge de la mitologia clàssica relacionaria-ho a aquesta Alícia tan particular? En quin moment de la cançó fa referència a un mite de la cultura grecoromana? Com s’escriu Alícia en grec i què significa? El significat del seu nom té alguna relació amb la personalitat de l’Alícia de Bunbury i també, amb l’Alícia de Charles Dodgson, més conegut com Lewis Carroll? I parlant del pseudònim de Lewis Carroll… sabeu d’on prové?

Rebeca Sánchez
2n de Batxillerat de Grec i Llatí

“Els contes i els mites”

Hola a tothom, sóc Rocío i des de el nostre bloc “Quodsumus” us enviem una cançó molt bonica de tema totalment mitològic i a més relacionat amb els contes populars , en aquest cas “Alícia en el país de les meravelles”. La cancó pot servir , a més de treballar els mites que hi surten, per donar idees de treballs de recerca. Trobeu la relació?
La traducció és més o menys aquesta . És un tema de Kristi Stassinopoulou i està en grec modern.

Στίχοι: Κρίστη Στασινοπούλου
Μουσική: Στάθης Καλυβιώτης
Πρώτη εκτέλεση: Κρίστη Στασινοπούλου

Ένα χρυσοστόλιστο χαλί όλο κεντήματα
Μου έφερε ένας φίλος από την ανατολή
Γυάλιζαν παράξενα τα κρόσια και τα νήματα
Με μια γοητεία μυστική…

Έτσι όπως το χάζευα μια νύχτα με πανσέληνο
ʼνοιξαν τα υφάδια του μια πόρτα κρυφή
Σαν κλωστούλα τρύπωσα στα μεταξένια χρώματα
Βρέθηκα σε χώρα μαγική…

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Πράγματα θαυμάσια θα δεις
Και σαν την Αλίκη μες στη Χώρα των Θαυμάτων
Γλυκά θα περιπλανηθείς!

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Δύσκολα την έξοδο θα βρεις
Και χωρίς το μίτο της Αριάδνης, στο λαβύρινθο
Για πάντα θα παγιδευτείς!

Μες στο χρυσοστόλιστο χαλί με τα κεντήματα
Ήλιοι λαμπεροί σε μάθανε με φως
Θάλασσες σε πνίγουν μες στα χρυσαφένια κύματα
Κι όλο σου γελάει ο Θεός…

Κένταυροι, μονόκεροι, γοργόνες και νεράϊδες
Ότι φανταστείς εδώ είναι αληθινό
Όνειρα που υφαίνονται σε αργαλειό ουράνιο
Μέσα στο δικό σου το μυαλό…

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Πράγματα θαυμάσια θα δεις
Και σαν την Αλίκη μες στη Χώρα των Θαυμάτων
Γλυκά θα περιπλανηθείς!

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Δύσκολα την έξοδο θα βρεις
Και χωρίς το μίτο της Αριάδνης, στο λαβύρινθο
Για πάντα θα παγιδευτείς!

Món dels teixits

Una catifa brodada amb fils d’or

Em va portar d’orient un amic

Brillaven estranyament els serrells i els fils

Amb una brillantor secreta…

Així que badava una nit de lluna plena

I els petits serrells van obrir una porta secreta

En fer-se un forat als petits fils als colors sedosos

Vaig trobar-me en un país màgic…

Si entres al Món del Teixits

Veuràs coses meravelloses

I com l’Alícia al País de les Meravelles

Dolçament vagaràs.

Si entres al Món dels Teixits

Difícilment trobaràs la sortida

I sense el mite de l’Ariadna, al Laberint,

Seràs atrapat per sempre!

Amb la catifa brodada amb fils d’or

Sols brillants t’ompliran de llum

Mars t’ofegaran amb ones daurades

I Déu t’ho somriurà tot…

Centaures, unicorns, gorgones i nereides,

Tot el que puguis imaginar aquí es farà realitat

Somnis teixits amb un telar celestial

Dins de la teva ment...

Si entres al Món del Teixits

Veuràs coses meravelloses

I com l’Alícia al País de les Meravelles

Dolçament vagaràs.

Se entres al Món dels Teixits

Difícilment trobaràs la sortida

I sense el mite de l’Ariadna, al Laberint,

Seràs atrapat per sempre

ODYSSEUS de Francesco Guccini

Hola, he trobat una cançó, Odysseus, d’un cantant italià, Francesco Guccini, amb molts referents clàssics!

Bisogna che lo affermi fortemente che, certo, non appartenevo al mare
anche se i Dei d’Olimpo e umana gente mi sospinsero un giorno a navigare
e se guardavo l’isola petrosa, ulivi e armenti sopra a ogni collina
c’era il mio cuore al sommo d’ogni cosa, c’era l’anima mia che è contadina,
un’isola d’aratro e di frumento senza le vele, senza pescatori,
il sudore e la terra erano argento, il vino e l’olio erano i miei ori….

Ma se tu guardi un monte che hai di faccia senti che ti sospinge a un altro monte,
un’isola col mare che l’abbraccia ti chiama a un’altra isola di fronte
e diedi un volto a quelle mie chimere, le navi costruii di forma ardita,
concavi navi dalle vele nere e nel mare cambiò quella mia vita…
E il mare trascurato mi travolse, seppi che il mio futuro era sul mare
con un dubbio però che non si sciolse, senza futuro era il mio navigare…

Ma nel futuro trame di passato si uniscono a brandelli di presente,
ti esalta l’acqua e al gusto del salato brucia la mente
e ad ogni viaggio reinventarsi un mito a ogni incontro ridisegnare il mondo
e perdersi nel gusto del proibito sempre più in fondo…

E andare in giorni bianchi come arsura, soffio di vento e forza delle braccia,
mano al timone, sguardo nella prua, schiuma che lascia effimera una traccia,
andare nella notte che ti avvolge scrutando delle stelle il tremolare
in alto l’Orsa è un segno che ti volge diritta verso il nord della Polare.
E andare come spinto dal destino verso una guerra, verso l’avventura
e tornare contro ogni vaticino contro gli Dei e contro la paura.

E andare verso isole incantate, verso altri amori, verso forze arcane,
compagni persi e navi naufragate per mesi, anni, o soltanto settimane…
La memoria confonde e dà l’oblio, chi era Nausicaa, e dove le sirene?
Circe e Calypso perse nel brusio di voci che non so legare assieme,
mi sfuggono il timone, vela, remo, la frattura fra inizio ed il finire,
l’urlo dell’accecato Polifemo ed il mio navigare per fuggire…

E fuggendo si muore e la mia morte sento vicina quando tutto tace
sul mare, e maldico la mia sorte, non provo pace,
forse perché sono rimasto solo, ma allora non tremava la mia mano
e i remi mutai in ali al folle volo oltre l’umano…

La via del mare segna false rotte, ingannevole in mare ogni tracciato,
solo leggende perse nella notte perenne di chi un giorno mi ha cantato
donandomi però un’eterna vita racchiusa in versi, in ritmi, in una rima,
dandomi ancora la gioia infinita di entrare in porti sconosciuti prima…

A veure si podeu trobar els referents clàssics que hi ha en el text!

THE91DRUID-La Odisea

He trobat que  THE91DRUID  té una cançó molt interessant.  Explica l’ Odissea, a veure que us sembla la lletra. Qui trobi l’àudio o el vídeo que ens el deixi en comentari.

Familia, hogar y riquezas dejé atrás
y a la gran batalla me aventuré.
En Troya una guerra surgió,
la produjo una historia de amor.
Allí junto a héroes luché,
hijos de Dioses: Héctor y Aquiles,
nuestra ciudad perdída parecía
cuando en mí una idea surgió:
mandé construir con madera un caballo
y dentro de él metímonos soldados,
y al anochecer nuestra nación se hizo mayor.

Mas no hice sacrificio a ningún Dios:
“Ésta guerra la ha ganado un hombre,
ese hombre soy yo”.

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

No me arrepentí y a la mar me aventuré,
junto a mis hombres a la ísla de un gigante llegué.
En una cueva nos acomodamos,
comida y bebida allí encontramos
pero llegó él: gigante de un solo ojo, un cíclope!
“Polifemo, por favor, no nos causes dolor.
Mira ésto, te traemos una poción”

Borracho lo dejamos con gran cantidad de alcohól
y mientras él dormía álguien con una estaca su ojo cegó.
Pero una voz en el eco surgió:

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

Tras aventuras a otra ísla llegué:
era de una bruja, por nombre Circe.
“Pasa aquí una noche y disfruta de nuestra hospitalidad,
ven con nosotras y no te arrepentirás”.
Yo la creí y con ella aventuré
pero lo que allí fue una noche, fueron diez años fuera del lugar aquel.

Mientras, en mi hogar todo iva mal:
mi mujer a otro hombre debía buscar
para en el futuro con él poderse casar.
Mi joven hijo no lo aceptó
y a aquellos hombres se enfrentó:
“Mi padre no está muerto, os lo demostraré yo.”

El Dios del viento, Eolo, me quiso ayudar:
en un saco metió el viento malo
lo cual ayudaría a no desviarme en la trayectoria del mar.
Mis hombres creyeron que en el saco habían joyas, nada más,
cuando me dormí lo abrieron y el viento enfureció al mar.

“Por tu falta de honradez
en el camino te has de perder;
derivarás en la mar
y núnca volverás a tu hogar”.

“Palabras tan ciertas nunca podré escuchar”
Comencé a arrepentirme y a preguntar:
“Dioses de Grecia, ¿Me podéis ayudar?
Mis hombres están cayendo y yo ya no quiero continuar”.
Fui al Tártaro a un hombre buscar,
pues él era el único que me podría ayudar.
“En un viaje peligroso te debes adentrar
y cuando éste termines estarás en tu hogar.”

En éste viaje muchos de mis hombres cayeron,
quedábamos muy pocos y yo sentía miedo.
“Dioses de Grecia, sed misericordiosos,
el hombre no es nada sin vosotros”
“Eso queríamos oir, ahora tu viaje podrá tener fin.”

Llegué a mi hogar tras muchas penurias,
Atenea de anciano me disfrazó y ví la situación de mi reino.
Nunca antes lo ví tan destrozado,
sentí rabia: todos ellos de mí se han olvidado.
Cuando por fín vieron mi forma real
todos ellos me quisieron matar,
mas no se acordaban de que yo no tenía rival.
A todos ellos me tuve que enfrentar
y por fin recuperé mi familia y mi hogar.

Mi nombre es Ulises y éste ha sido mi viaje, mi odisea.
espero que con mi historia halláis aprendido una gran lección:
“El hombre no es nada sin la ayuda de ningún Dios”.

Laura Galán

2n batxillerat


REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL