La mitologia no només es troba representada en els llibres, sinó que també la podem trobar en la música. En aquest cas, vull comentar la coneguda cançó de Joaquim Sabina: ”Y nos dieron las diez.”
Aquesta va ser una polèmica cançó, però no precisament pel seu missatge, sinó que per la semblança amb la cançó ”Ojos de gata” de Enrique Urquijo, ja que les dues primeres estrofes són exactament iguals! Realment no va ser cap plagi, sinó que Sabina i Urquijo compartien una bona relació d’amistat i Sabina li va escriure el text de la cançó en un tovalló, i finalment, per un mal entès cadascú va publicar les cançons en diferents àlbums!
El tema de la cançó té una certa similitud amb el mite que van protagonitzar Ulisses i Penèlope.
El mite d’Ulisses i de Penèlope ens parla sobre la separació d’aquest matrimoni durant el termini de la guerra de Troia i la tornada d’Ulisses a Ítaca (L’Odissea) i representa la lleialtat i la fe del matrimoni.
Ulisses i Penèlope estaven casats, i tenien un fill, Telèmac. Quan es va cridar Ulisses per lluitar a la guerra de Troia, el Laertíada no volia deixar la seva jove esposa i el seu fill per anar a una guerra que preveia de llarga durada; de manera que va fingir estar boig. L’astut Ulisses tenia l’esperança que això el feia incapaç per lluitar. Però Palamedes era més astut encara, i va agafar el fill d’Ulisses simulant de malmetre’l i això va provocar una ràpida reacció d’Ulisses per salvar el seu fill, donant a entendre que no estava boig. Després de tot es va haver d’unir a la flota que va partir cap a Troia.
La guerra de Troia es va perllongar durant deu anys, però quan per fi Ulisses va aconseguir iniciar la seva tornada a casa, se li van interposar més obstacles durant el viatge de tornada. Va haver de superar nombroses proves i temptacions, i durant algun temps el van seduir els encants de la maga Circe, de la bella nimfa Calipso i de la princesa Nausícaa. Però, per sobre de tot, en la seva ment sempre estaven presents la seva dona i el seu fill; i encara que el va portar deu anys, finalment va aconseguir completar el seu viatge a casa.
Mentrestant, Penèlope es va mantenir en l’esperança que el seu estimat espòs tornés amb el seu fill. Durant la seva absència es van presentar molts pretendents a Ítaca i va haver de trobar una manera de rebutjar els pretendents, per la qual cosa va prometre que, un cop hagués acabat de teixir un sudari per al seu sogre, en triaria un d’ells per casar-s’hi. No obstant això, tot i que treballava intensament en el seu teixit durant el dia, de nit desfeia secretament la feina que havia fet durant el dia, de manera que mai no completava la seva tasca.
Encara que era difícil seguir creient en el retorn d’Ulisses després de vint anys, Penèlope va mantenir la seva fe i lleialtat, i va ser recompensada amb el definitiu retorn del seu marit i la seva feliç reunió. Penèlope simbolitza la proverbial fidelitat femenina.
Bé, la cançó Y nos dieron las diez de Sabina, com d’altres, ens tracta un tema similar al del mite: l’amor, i els obstacles d’aquest. Els dos enamorats han de separar-se i això els hi causa dolor.
El final de la cançó, en canvi, no coincideix amb el del mite, ja que a la cançó ens diu que ell no acaba trobant la noia del bar després d’una llarga cerca pel seu poble, però en el mite Ulisses i Penèlope sí que s’acaben retrobant i acaben els seus dies feliços.
Aquí us deixo la lletra completa de la cançó i us convido a reflexionar (no us oblideu de comentar) sobre la seva similitud amb el mite:
Fue en un pueblo con mar
una noche después de un concierto;
tú reinabas detrás
de la barra del único bar que vimos abierto
-“cántame una canción
al oído y te pongo un cubata”-
-“con una condición:
que me dejes abierto el balcon de tus ojos de gata”-
loco por conocer
los secretos de su dormitorio
esa noche canté
al piano del amanecer todo mi repertorio.
los clientes del bar
uno a uno se fueron marchando,
tú saliste a cerrar,
yo me dije:
“cuidado, chaval, te estas enamorando”,
luego todo pasó
de repente, su dedo en mi espalda
dibujo un corazón
y mi mano le correspondió debajo de tu falda;
caminito al hostal
nos besamos en cada farola,
era un pueblo con mar,
yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola…
y nos dieron las diez y las once, las doce y la una
y las dos y las tres
y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
nos dijimos adios,
ojalá que volvamos a vernos
el verano acabó
el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno,
y a tu pueblo el azar
otra vez el verano siguiente
me llevó, y al final
del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente,
y no halle quien de ti
me dijera ni media palabra,
parecia como si
me quisiera gastar el destino una broma macabra.
no había nadie detrás
de la barra del otro verano.
y en lugar de tu bar
me encontré una sucursal del banco hispano americano,
tu memoria vengué
a pedradas contra los cristales,
-“se que no lo soñé”-
protestaba mientras me esposaban los municipales
en mi declaración
alegué que llevaba tres copas
y empecé esta canción
en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa
y nos dieron las diez y las once, las doce y la una
y las dos y las tres
y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
Quines altres cançons de Sabina tenen referències Clàssiques (mitològiques, literàries,tòpics literaris, locucions llatines…)?
Laia Costa,
1r Batxillerat Humanístic