El Mite de la Caverna de Anima Sacra i Ronnie Romero

La cançó de El mite de la caverna d’ Anima Sacra amb la col·laboració de Ronnie Romero es troba en el tercer single de “Rastros de Luz” i és una cançó que fa referència a un mite molt famós de la filosofia i que hem estudiat fa poc. Quin filòsof va ser el que va explicar el mite? Què explica aquest mite? Coneixeu altres cançons que hi facin referència?

Imatge de previsualització de YouTube

Des de nens estan creixent en la foscor,
encadenats de peus i de coll.
Només poden mirar cap a una paret,
on només veuen unes ombres parlant.

Però darrere del seu mur hi ha alguna cosa més que no han vist mai:
una foguera encesa, un camí on homes transiten
i porten objectes de gran altitud,
són els causants del seu món sensorial.

L’home encadenat al seu cos,
tan sols pot veure ombres i aparences.
Només aquell capaç de trencar les cadenes
podrà contemplar un món d’idees.

Què passaria si un captiu és deixat anar
i se li obligués a girar el seu cap.
Quedaria perplex, no podria entendre,
s’aferraria al seu món d’ombres

Però si és arrossegat cap a l’exterior obligant-lo a caminar
descobriria a poc a poc una altra veritat.
No voldria mai tornar a estar sota la foscor,
qualsevol altra cosa abans que la seva antiga llar.

(tornada)

(Tornada diferent)
L’home retorna a ajudar els seus,
els voldrà deixar anar, mostrar un altre món.
Però aquelles ments alienades
riuran d’ell, d’absurdes paraules.

Xènia Serra

2n Batx. Grec i Llatí

Wide Awake de Katy Perry

Aquesta cançó Wide awake (2012) és interpretada per la cantant i compositora nord-americana Katy Perry, part de l’àlbum Teenage Dream.

Imatge de previsualització de YouTube

I’m wide awake
I’m wide awake
I’m wide awake

Yeah, I was in the dark
I was falling hard
With an open heart
I’m wide awake
How did I read the stars so wrong?

I’m wide awake
And now it’s clear to me
That everything you see
Ain’t always what it seems
I’m wide awake
Yeah, I was dreaming for so long

I wish I knew then
What I know now
Wouldn’t dive in
Wouldn’t bow down
Gravity hurts
You made it so sweet
Till I woke up on
On the concrete

Falling from cloud
Crashing from the high
I’m letting go tonight
Yeah, I’m falling from cloud

I’m wide awake
Not losing any sleep
I picked up every piece
And landed on my feet
I’m wide awake
Need nothing to complete myself, no

I’m wide awake
Yeah, I am born again
Out of the lion’s den
I don’t have to pretend
And it’s too late
The story’s over now, the end

I wish I knew then
What I know now
Wouldn’t dive in
Wouldn’t bow down
Gravity hurts
You made it so sweet
Till I woke up on
On the concrete

Falling from cloud
It was out of the blue, I’m
Crashing from the high
I’m letting go tonight
Yeah, I’m ready to go, I’m
I’m falling from cloud

I’m wide awake
Thunder rumbling
Castles crumbling
I am trying to hold on
God knows that I tried
Seeing the bright side
But I’m not blind anymore
I’m wide awake
I’m wide awake

Yeah, I’m falling from cloud
It was out of the blue, I’m
Crashing from the high
You know I’m letting go tonight
Yeah, I’m ready to go, I’m
I’m falling from cloud
I’m wide awake
I’m wide awake
I’m wide awake
I’m wide awake
I’m wide awake 

En la lletra de la cançó hi trobem dos tòpics clàssics: furor amoris (‘vaig estar a les fosques/caient amb força/amb un cor obert’) i l’altre és carpe diem, no explícit en la lletra, però es veu clarament perquè diu que obre els ulls després d’una espiral d’amargura i torna a viure la vida, sense perdre el temps.

En el vídeo es veu com la cantant, vestida amb un peple, va entrant a un laberint com el de Minotaure. Més tard, es troba amb dos Minotaures mentre recorre el passadís d’un hospital.

Què simbolitza la trobada amb els minotaures? T’havies fixat en els referents clàssics?

Camila Arigón

2n batxillerat grec i llatí

El golpe de Bebe

La cantautora extremenya Bebe (Nieves Rebolledo Vila) en “El golpe” dins l’àlbum Pafuera telarañas del 2004 recull influències de l’oda XI d’Horaci.

Aquí podreu trobar alguns dels tòpics literaris d’Horaci.

 

Imatge de previsualització de YouTube

En los poros de tu piel
Hacen nido mil dulces promesas
Rebuscando yo encontré que
El daño siempre se compensa

En los poros tu piel
Los errores cada vez más pesan
Cada lágrima de hiel
Que se derrama cómo aceite espesa

El camino es dudo y
No sabes por dónde tirar
Averigua qué está bien
O está mal

Que el tiempo corre
En patines, cuesta abajo
Y no tiene freno
Hasta que das el golpe

El tiempo vuela como
Vuelan los papeles olvidados
Y no para ni a beber para reponer

Pero qué bonita que es tu sonrisa
Como esa mujer que sabe seducir
El arroz se te pasa en la cocina

El teléfono no termina de sonar
O lo coges o no volverá a llamar

El tiempo corre
En patines, cuesta abajo
Y no tiene freno
Hasta que das el golpe

El tiempo vuela
Como vuelan los papeles
Olvidaos y no para
Ni a beber para reponer

 

 

Què us ha semblat la cançó? Quina relació creieu que hi ha amb Horaci? Trobeu cap tòpic literari?

 

Mar Gómez-4t d’ESO

Captatio benevolentiae de Manel

El grup Manel té dins l’àlbum Els millors professors europeus 2008, a més de Roma i Al mar, una altra cançó amb referències clàssiques: Captatio benevolentiae, ben útil per anar aprenent els llatinismes de les PAU llatí Catalunya!

Imatge de previsualització de YouTube

Provem d’encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident,
que per un moment,
ens en sortim.

Després d’escoltar-la explica els motius pels quals creus que utilitzen aquest recurs. Amb quina intenció? Creus que és una cançó optimista? Per què és interessant començar una exposició, un escrit, un concert… amb una captatio benevolentiae?