Algún día moriremos de Loquillo y los trogloditas

Seguim tractant els tòpic d’Horaci i que millor que aquesta cançó sobre la mort. La cançó titulada “Algún dia moriremos” del grup Loquillo y los trogloditas tracta sobre la mort: a vegades no ens esperem morir, tot i que hauríem de ser conscients de la seva inexorabilitat.

Lletra:

Algún día moriremos de noche 
unos durmiendo, otros en coche 
unos amando, otros soñando 
algún día moriremos de noche. 

Algún día moriremos helados 
sin darnos cuenta que ha terminado 
sin ni siquiera darnos cuenta 
algún día moriremos helados. 

Algún día moriremos sin razón 
sin excusa alguna sin explicación 
sin vientos de palabras ni ruidos 
algún día moriremos sin razón. 

Algún día moriremos tú y yo 
sin esperanza sin amor 
sin añoranza ni calor 
algún día moriremos tu y yo. 

Algún día no moriremos jamás 
no habrá guerra no habrá paz 
no habrá tiempo nada más 

algún día no moriremos jamas. 

Algún día…

Quin tòpic horacià trobem a la cançó i com s’utilitza?

Andrea i Irina Balart 2n Batx C Llatí

Vivir mi vida de Marc Anthony

Com que hem treballat Horaci i, fins i tot en tenim un blog, Non omnis moriar, l’altre dia ens vam adonar que aquesta cançó que hem escoltat tantes vegades té un tòpic horacià i n’hi ens havíem adonat. La cançó titulada “Vivir mi vida” la canta el  cantant estatunidenc d’ascendència porto-riquenya, Marco Antonio Muñiz, més conegut pel seu nom artístic Marc Anthony.

LLetra

Voy a reír, voy a bailar
Vivir mi vida la la la la
Voy a reír, voy a gozar
Vivir mi vida la la la la

A veces llega la lluvia
Para limpiar las heridas
A veces solo una gota
Puede vencer la sequía

Y para qué llorar, pa’ qué
Si duele una pena, se olvida
Y para qué sufrir, pa’ qué
Si así es la vida, hay que vivir la la la le

Voy a reír, voy a bailar
Vivir mi vida la la la la
Voy a reír, voy a gozar
Vivir mi vida la la la la

Voy a vivir el momento
Para entender el destino
Voy a escuchar el silencio
Para encontrar el camino

Y para qué llorar, pa’ qué
Si duele una pena, se olvida
Y para qué sufrir, pa’ qué
Si duele una pena, se olvida la la le

Voy a reír, voy a bailar
Vivir mi vida la la la la
Voy a reír, voy a gozar
Vivir mi vida la la la la

Voy a reír, voy a bailar
Pa´qué llorar, pa’ que sufrir
Empieza a soñar, a reír
Voy a reír, voy a bailar

Siente y baila y goza
Que la vida es una sola
Voy a reír, voy a bailar
Vive, sigue
Siempre pa’lante
No mires pa’ tras
Mi gente
La vida es una

Voy a reír, voy a bailar
Vivir mi vida la la la la
Voy a reír, voy a gozar
Vivir mi vida la la la la

Us agrada aquesta cançó? Quin tòpic horacià trobem i per què?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C LLatí

Voy a pasármelo bien de Hombres G

Aquí us deixo una cançó d’una banda espanyola anomenada Hombres G que es diu “Voy a pasármelo bien“. Sabríeu dir quin tòpic literari es troba en aquesta cançó? Us ha agradat? Coneixíeu aquesta banda espanyola?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=svL3fhrtD1Y[/youtube]

Avui m’he aixecat fent un salt mortal
he trobat un parell d’ous al meu paella
donant tombarelles he arribat al bany
m’he dutxat i he malgastat el gel
Perquè avui … alguna cosa em diu que vaig a passar-m’ho bé …
Sé que tinc alguns enemics

però aquesta nit no podran comptar amb mi
perquè vaig a convertir-me en home- llop
m’he jurat a mi mateix que no dormiré sol
Perquè avui … d’avui no passa i vaig a passar-m’ho bé …

Vaig a agafar-me un pet dels que fan afició
me n’aniré arrossegant casa amb el somriure posat
demà ja si puc dormiré la migdiada
però aquesta nit no (aquesta nit no ) .
Aquesta nit , alguna cosa em diu … que vaig a passar-m’ho bé …

Bé, anem a veure que trobem
en aquesta agendilla de telèfons , mai se sap
Marta, Maria del Mar , Ana , Elena estarà ? , No sé,
Però vaig a passar-m’ho bé …

Avui m’he aixecat fent un salt mortal
m’he tret el pijama sense usar les mans
donant tombarelles he arribat al bany
li he donat bon dia als meus pares i germans
Perquè avui … avui no sé per què , però vaig a passar-m’ho bé …

Vaig a passar-m’ho bé.
Vaig a passar-m’ho molt bé.
Molt bé , molt bé.
I vaig a passar-m’ho bé.
Molt bé , molt bé , molt bé.

I vaig a passar , vaig a passar-m’ho bé.
Ei, hey , molt bé.
Vaig a passar-m’ho bé … hey , hey .
Ei, hey , molt bé.
I vaig a passar-m’ho bé ..
Ei, hey , molt bé.

Molt …
bé …

Xènia Serra
2n Batx. Llatí

El barquer Caront en la música

A través de l’article de tòpics horacians arreu, de la cançoneta popular de la barqueta que fa referència a l’oda 1,14 d’Horaci, la nau com a al·legoria de l’estat, ens vàrem recordar d’aquesta altra cançó que de ben segur hem cantat de petits.  Aquesta cançó fa referència a Caront, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l’Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront. Caront cobrava un pagament per viatge i per això als morts se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua i gràcies a aquesta cançó, s’ha convertit en una figura típica de la cultura popular.

Al pasar la barca 

me dijo el barquero

las niñas bonitas

no pagan dinero.

 

Yo no soy bonita

ni lo quiero ser

tome usted los cuartos

y a pasarlo bien.

 

Al volver la barca

me volvió a decir

las niñas bonitas

no pagan aquí.

 

Yo no soy bonita

ni lo quiero ser

las niñas bonitas

se echan a perder

 

Como soy tan fea

yo le pagaré

¡Arriba la barca

de Santa Isabel!

Argumenta per què fa referència a Caront. I no t’oblidis de citar-ne els versos.
Per cert, sabíeu que Charon fou un nom d’un grup musical?

Charon

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec

“Rise like a Phoenix”, de Conchita Wurst

Conchita Wurst és l’alter ego en forma de personatge drag queen amb barba de l’austríac Thomas Neuwirth. Tal com  diu la cançó  Rise like a Phoenix, Conchita reneix damunt l’escenari que sembla estar en flames com l’au Fènix.

Rise like a Phoenix és un tema compost  per Charly Mason, Joey Patulka, Ali Zuckowski i Julian Maas per representar Àustria i guanyar el primer premi en el Festival d’Eurovisió del 10 de maig de 2014 en la seva edició celebrada a Copenhaguen, Dinamarca.

[youtube]https://youtu.be/ToqNa0rqUtY[/youtube]

Cheque al portamor de Melendi

Ramón Melendi Espina, nascut a Oviedo el 21 de gener de 1979 és conegut artísticament com Melendi i és un cantautor espanyol. La seva especialitat en la música és la rumba amb influències de pop. Entre els seus albúms trobem: ‘Sin noticias de Holanda’, ‘Que el cielo espere sentao’, ‘Mientras no cueste trabajo’, ‘Curiosa la cara de tu padre’, ‘Aún mas curiosa la cara de tu padre’, ‘Volvamos a empezar’ i ‘Lágrimas desordenadas’ on trobem aquesta cançó anomenada Cheque al portamor.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw&feature=kp[/youtube]

Educadamente te daría un consejo, 
que probablemente todavía no sabes, 
el demonio sabe mucho más por viejo 
que por ser el rey de todos nuestros males. 

Con la realidad te vas a dar de bruces 
si piensas que un euro es mejor que un detalle, 
porque una ventana que da a un patio luces 
puede brillar más que una que da a la calle. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Aunque pensándolo bien: 
¿Cuál sería nuestro futuro? 
Tú que prefieres un peso que un beso 
y yo no tengo ni un puto duro. 
Tú que sólo comes hojas 
y yo sólo carne roja. 
Yo vivo en un cuento chino 
y tú en una peli de Almodóvar. 
Tú que presumes de atea 
mientras yo vivo de la marea 
que un dios puso en mi garganta. 

Y ahora vete en busca de aquella cartera 
que sostenga tus tratamientos de belleza, mientras tengas, 
porque sabrás que eso no dura eternamente, amiga mía. 

Así que vete en busca de cada delirio de grandeza 
y si la vida te endereza y tu caballo ganador se te despeña 
recuerda que tú rechazaste ser la flor para mi vida, 
por ser sólo un pétalo en la de ese tipo. 

Que pena me das niñita consentida, 
con tu cheque falso al portamor vencido… 

Yo sólo espero que esto no señale el broche 
pero cuando no te quede techo que alcanzar 
te sentirás vacía y como un jarro de agua fría será 
cuando mires atrás.

En aquesta cançó surt un coneguedissím refrany: ‘Más sabe el diablo por viejo que por diablo’, però adaptat. Probablement està relacionat amb una sentència de Menandre: γνῶμαι δ᾿ ἀμείνους εἰσὶ τῶν γεραιτέρων, que vol dir: les sentències dels ancians són les millors.

També trobem una  referència en els següents versos de De rosi nascentibus del poeta Ausoni.

 

Conquerimur, Natura, brevis quod gratia florum:

ostentata oculis ilico dona rapis.

quam longa una dies, aetas tam longa rosarum,

quas pubescentes iuncta senecta premit.

quam modo nascentem rutilus conspexit Eoos,

hanc rediens sero vespere vidit anum.

sed bene quod paucis licet interitura diebus

succedens aevum prorogat ipsa suum.

collige, virgo, rosas dum flos novus et nova pubes,

et memor esto aevum sic properare tuum.

 Aquí tenim la traducció d’aquests versos:

Lamentem, naturalesa, que sigui breu la bellesa de les flors

Els arrabasses ràpidament les gràcies mostrades als ulls.

Tot just tan llarga com un sol dia és la vida de les roses;

la vellesa immediata les aclapara encara joves.

tan aviat arriben a la seva plenitud, les empeny la seva pròpia vellesa.

Si va veure néixer una l’Aurora rutilant,

a aquesta la caiguda de la tarda la contempla ja pansida.

Mas no importa: encara inexorablement hagi la rosa ràpida morir,

ella mateixa allarga la seva vida amb els nous brots.

Agafa les roses, noia, mentre està fresca la teva joventut,

però no oblidis que així llisca també la teva vida “

 

Aquest tòpic tan usual, ha estat utilitzat per poetes tan rellevants com Garcilaso de la Vega en el seu sonet XXIII, quin és aquest tòpic?

Quina estrofa fa referència als versos de De rosis nascentibus? I en quina estrofa trobem el refrany adaptat del què us hem parlat?  I què penseu del títol? Creieu que està ben trobat?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec i Llatí

Carpe diem de Phineas i Ferb

Aquí us deixo una cançó de la sèrie de Phineas i Ferb anomenada Carpe diem. Aquesta cançó és la que tanca la segona temporada d’aquesta famosa sèrie i el capítol on es troba s’anomena: “La Muntanya Russa, el Musical“.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7FGZfiUDcAE[/youtube]

Esperem que hagin gaudit la funció,
esperem que hagi estat un final bo,
però aquí hi ha una lliçó, tant de bo no soni a consell,
però alguna cosa cal compartir, encara que sigui obvi cal dir,
que cada dia és un dia especiaaal.

No cal una montaaaaña russa (muntanya),
només cal saber aprofitar
caaada dia (cada dia), buscant la vida fer diferent,
prenent l’oportunitat que t’animiii,
doncs cada dia nou és i cal Carpe diem,
uuuuuuuuu uuuuuuuuuu uuuuuuuu u.

No cal una montaaaaña russa (muntanya),
només cal treure profit,
caaaaada dia, el moment ideal és aquell present,
prenent l’oportunitat que t’animiii,
un dia nou sempre és, i cal Carpe diem,
uuuuuuuuuu uuuuuuuuuu uuuuuuuuuuuu,
un dia nou sempre és, anem Carpe diem,
uuuuuuuuuu uuuuuuuuuuu,
un dia nou sempre és, Carpe dieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeem.
(prrrrrrrrrr).

Què penseu de la cançó, us ha agradat? Creieu que és un bon títol per aquesta cançó?

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec

Beatus Ille en la música

Com hem estat treballant Horaci i la seva pervivència, hem trobat que aquestes dues cançons  de Puntos de sutura i de El último de la fila, estan sense fer a l’Empremta d’Orfeu i les hem decidit fer per tal de tenir-ho tot lligat i ben relacionat. Pel que fa a El Último de la Fila podem dir que  va ser un grup de pop-rock espanyol format per Manolo García i Quimi Portet. Va néixer a Barcelona sobre la dècada de 1980. Manolo García participava en un grup anomenat “Los Rápidos” i Quimi Portet havia creat un grup anomenat “Kul de Mandril”. Comencen tocant cançons de “Los Rápidos” i no és fins al 1985 que decideixen fundar “El Último de la Fila” i es converteixen en un dels grups de més èxit durant les dècades de 1980 i 1990, fent gires per tota Espanya i una abundant discografia. Quimi Portet va posar el seu gra de sorra el 1987 en l’eclosió del rock català i enregistrà el seu primer disc en solitari, Persones estranyes, compost per ell mateix i produït pels dos membres d’El Último de la Fila. En relació a Puntos de sutura podem dir que és un grup força extravagant però no hem trobat gaire més d’ells, són bastant desconeguts.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=grKiMHYPXGw[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KtJp94InryY[/youtube]

La cançó de El último de la fila és només instrumental i per tant no té lletra i la de Puntos de sutura, desgraciadament, no hem pogut trobar la lletra, com ja hem dit, els coneix poca gent, però la semblanca que tenen les dues és que s’anomenen Beatus ille.

Amb quina oda horaciana relacionem aquestes cançons? Argumenta-ho.

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Llatí

Souzou Forest de Vocaloid

Souzou Forest (想像 フォレスト – Souzou Foresuto – Bosc de la Imaginació). és una cançó original de Vocaloid, pertanyent a la Saga Kagerou Project i tracta sobre Marry, que és una noia que viu en una casa en el profund d’un bosc, ella no pot sortir ja que la seva mare, una dona meitat medusa i meitat humana, li va explicar que si mirava a algú als ulls el petrificaria.

La seva mare va morir en utilitzar el seu poder sobre uns nois que estaven maltractant a Marry, i aquesta última no va tenir més remei que viure sola.

Un dia, Seto troba la casa i truca a la porta. Marry nerviosa, intenta amagar-se, però ensopega i el noi obre la porta i la veu.

Ella espantada li diu que si la mira als ulls, podria convertir-lo en pedra, però ell creu que ella es refereix a la seva por a les altres persones i li respon que el també havia viscut amb por i la encoratja a deixar aquesta por enrere. És llavors que Marry s’adona que tot i quan el mira als ulls, ell no es torna de pedra.

Al final Seto li dóna una caputxa a Marry, i així és com ella s’uneix al Mekakushi-dan.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Yz8Z9FnZpUQ[/youtube]

Cançó en romaji:

Natsu kaze ga nokku suru
Mado o akete miru to
Doko kara ka mayoikonda tori no koe

Yomi-kake no hon o oki
“Doko kara kitan dai” to warau
Mekakushi shita mama no gogo san-ji desu

 Sekai wa angai shinpuru de
Fukuzatsu ni kaiki shita
Watashi nante dare ni rikai mo sarenai mama

 Machi hazure, mori no naka, hitome ni tsukanai kono ie o
Otozureru hito nado inai wake de.

 Me o awasenaide!
Katamatta kokoro, hitori-bocchi de akiramete
Me ni utsutta mono ni ando suru hibi wa
Monogatari no naka de shika shiranai
Sekai ni sukoshi akogareru koto kurai
Yurushite kuremasu ka? 

Tantan to nagaredashita
Umarete shimatta rifujin demo
Angai jinsei nande.
Watashi no naka ja.

 Nee nee, toppi na mirai o
Souzou shite fukuramu sekai wa
Kyou ka ashita demo
Nokku shite kurenai desu ka?

 Nante mousou nanka shite
Soto o nagameteiru to
Totsuzen ni kikoete kita no wa shaberi-goe

 Nomi-kake no haabu tii o
Tsukue-juu ni makichirashi
“Dou shiyou…”
To doa no mukou o mitsumemashita.

 “Me o awaseru to ishi ni natte shimau”
Sore wa ryoushin ni kiita koto
Watashi no me mo sou natteiru you de

 Monogatari no naka nanka ja itsumo
Kowagarareru yaku bakari de.
Sonna koto shitteru wake de.

 Tonton, to hibikidashita
Nokku no oto wa hajimete de
Kinchou nante mono ja
Tarinaku kurai de.

 Nee nee, toppi na sekai wa
Souzou shiteru yori mo
Jitsu ni kantan ni doa o
Akete shimau mono deshita.

 Me o fusagi uzukumaru sugata ni
Sono hito wa odoroite
“Me o miru to ishi ni natte shimau”
To iu to tada waratta

 “Boku datte ishi ni natte shimau to
Obiete kurashiteta
Demo sekai wa sa, angai obienakute
Iin da yo?”

 Tantan, to narihibiita
Kokoro no oku ni afureteta
Souzou wa sekai ni sukoshi naridashite

 Nee nee, toppi na mirai o
Oshiete kureta anata ga
Mata mayotta toki wa
Koko de matteiru kara. 

Natsu kaze ga kyou mo mata anata ga kureta fuku no
Fuudo o sukoshi dake yurashite miseta.

Traducció:

La brisa de l’estiu toca ,
i quan intento obrir la finestra
[ Escolto ] la veu d’un au perduda en algun lloc

Vaig posar el llibre a mig llegir a un costat
Somrient vaig dir : ” ¿ D’on has vingut ? “
Amb els meus ulls tapats , a les 3 de la tarda .

En un món sorprenentment simple
i complex , jo era l’estranya …
sense que pugui arribar a comprendre

Fora de la ciutat , dins del bosc , cap persona visita aquesta
casa fora de la vista de les persones

No facis contacte visual !
Amb el cor endurit , em vaig rendir davant la solitud
Cada dia veient [ m’alleugereixo amb ] coses que es reflectien en els meus ulls
Només sabent el que està en les històries
[ Si ] anhelo una mica el món ,
Em perdonaràs per això?

Feblement va fluir
Encara que en aquesta irracionalitat , jo vaig néixer en ella
Inesperadament és la meva vida , la que està dins del meu .

Ei , Ei , no serà que l’enorme món
en què m’imagino un futur salvatge
sigui avui o demà
toqui la meva porta ?

Quin engany m’estic fent
Veient l’exterior
Tot d’una, havia escoltat algú parlant

Vaig vessar a l’escriptori
el meu te d’herbes a mig beure
Vaig pensar “què faig ? … “
El vaig veure darrere la porta .

” Mira a qualsevol als ulls i es convertirà en pedra “
Això és el que va escoltar dels meus pares ,
sembla que els meus ulls són els mateixos
Sempre hi ha alguna cosa en la història
que és per tenir-li molta por .
Això és el que jo sé .

Tap, tap, va ser l’eco que va fer
És el primer so de toc [ a la meva porta ]
Tal so no era suficient
Ei , Ei,
El que m’imaginava és un món salvatge
De fet , va ser una cosa molt fàcil obrir la porta

Ajupint la mirada , tapant-me els meus ulls
aquesta persona estava sorpresa ,
vaig dir : “Si et miro , et convertiràs en pedra “
[ encara que ] ell simplement va riure

” Fins i tot si jo em converteixo en pedra , tinc por de viure amb això”
Però, el món no estaria millor no tenir por d’això ?

Tan , tan , resonava l’eco
i es va desbordar dins del meu cor
la imaginació del món i va ressonar una mica d’això

Ei , Ei , Em vas ensenyar sobre un futur salvatge
quan jo em perdi una altra vegada

Estaràs esperant-me aquí

El vent de l’estiu , va venir avui també
amb la roba i caputxa que tu
em vas donar , la vaig deixar moure suaument en el vent .

On es troba el referent mitològic que apareix en aquesta cançó i quin famós personatge apareix en el vídeo? Coneixíeu aquesta cançó o alguna altre cançó del grup Vocaloid?

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Grec i Llatí

En el Muelle de San Blas de Maná

En veure aquest article de Maná, ens va sorprendre, Maná és un grup que ens agrada molt i que tingués referents ens va sobtar i vam decidir continuar l’apunt, que ja estava encetat per una alumna de l’Isaac Albéniz de Badalona. Hem de dir que el va decidir fer arran d’un comentari d’Aracne relacionat amb el mite de Fil·lis i Demofont.

Maná és una banda de pop rock que canta en castellà. Fundada l’any 1987 amb el nom de ‘Sombrero Verde’ i canviat posteriorment a ‘Maná’ pel seu significat en polinesi d’ “energia positiva”. El quartet de nacionalitat mexicana està format per Fernando Olvera (veu), Juan Diego Calleros (baix), Alejandro González (bateria) i Sergio Vallin (guitarra).

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=AjOmL_rEu8Q[/youtube]

“Ella despidió a su amor
El partió en un barco en el muelle de san Blas
él juró que volvería
y empapada en llanto ella juró que esperaría..
miles de lunas pasaron
y siempre ella estaba en el muelle
esperando..
Muchas tardes se anidaron
se anidaron en su pelo
y en sus labios
Llevaba el mismo vestido
y por si él volviera no se fuera a equivocar.
Los cangrejos le mordían
su ropaje, su tristeza y su ilusión..
y el tiempo se escurrió
y sus ojos se le llenaron de amaneceres
y del mar se enamoró
y su cuerpo se enraizó
en el muelle
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Su cabello se blanqueó
pero ningún barco a su amor le devolvía,
y en el pueblo le decían
le decían la loca del muelle de san Blas.
Y una tarde de abril
la intentaron transladar al manicomio;
nadie la pudo arrancar
y del mar nunca jamás la separaron.
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Sola en el olvido
Sola con su espíritu
Sola con su amor el mar
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Se quedó
Se quedó
Sola, sola
Se quedó
Se quedó
con el sol y con el mar
Se quedó ahí
Se quedó hasta el fin
se quedó ahí
se quedó en el muelle de san Blas
Sola, sola, sola”

Aquests referents que trobem a la cançó són el mite de Fil·lis i Demofont i la història d’Ulisses i Penèlope.

El mite de l’ametller ens explica la història de Fil·lis i Demofont. Fil·lis era la princesa de Tràcia i Demofont el príncep d’Atenes. Els dos es van enamorar i es van prometre de seguida. Demofont enyorava Atenes i se’n va anar amb la promesa de tornar a Tràcia amb la seva estimada. Fil·lis, en veure que passava el temps i Demofont no arribava,  va morir d’amor. A la seva tomba va créixer un ametller sec, sense cap fulla. Quan Demofont va arribar i va veure la seva estimada morta, es va posar a plorar mentre abraçava l’ametller que havia crescut a la seva tomba. Fil·lis és va alegrar de veure que el seu estimat havia tornat i perquè se’n adonés que encara l’estimava, va cobrir les seves branques de petites flors blanques i roses. Al cap del temps a l’ametller li van sortir fulles verdes i va produir les ametlles, com a fruit del seu amor.

També està relacionada amb la bonica història d’Ulisses i Penèlope ja que la protagonista de la cançó es va quedar esperant el seu amor, igual que Penèlope espera Ulisses, però amb una diferència, la protagonista es queda sola mentre que Ulisses torna i mata tots els pretendents.

Justifica amb exemples per què tracta d’aquest mite. Ho sabíeu abans? Què en penseu d’aquest mite? I del d’Ulisses i Penèlope? Penseu què és encertada la comparació?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec