Ana Belén, el nom real de la qual és María del Pilar Cuesta Acosta, (Madrid 27 de maig de 1951) és una cantant, directora i actriu espanyola. Està casada amb el cantautor asturià Víctor Manuel, la seva parella artística en moltes ocasions. Després de més de quaranta anys de professió, la seva carrera artística compta amb més de quaranta pel·lícules, una vintena d’obres de teatre i més de trenta-cinc discos. Ana Belén té una de les més importants i peculiars veus de la música hispana, havent estat nominada en dues ocasions al Grammy “latino”.
En 1979 surt a la llum l’àlbum Ana. El disc, pel qual va aconseguir el Fotogrames de Plata a la millor solista, incloïa la cançó Agapimú (Αγάπη μου), adaptació de Luis Gómez Escolar d’una cançó grega que es va convertir en una de les cançons més representatives de la seva carrera en solitari.
Va participar al costat d’Elsa Baeza i Miguel Bosé, entre uns altres, en la versió pop de la Missa camperola nicaragüenca, de Carlos Mejía Godoy.
Però.. i que vol dir agapimu? Com ja vaig estar comentant en aquest article de l’Aracne, la paraula àgape (ἀγάπη) és un concepte de la Bíblia, difícil de trobar a la literatura clàssica grega, que a diferència dels termes similars (φιλότης, ἔρως) ens indica l’amor pur de Déu, i la seva donació gratuïta a l’home. Tot i això, en grec modern, Αγάπη μου és una forma de dir “amor meu”, i per això, aquesta cantant ha elegit la paraula.
Com ja vaig explicar a l’Aracne, no soc molt partidària que en una cançó es mesclen dues llengües ja que no trobo molt de sentit al fet que es mesclen les dues cultures, havent-hi una que l’autor desconeix (En aquest cas la grega). Però la lletra és bonica i romàntica, i en aquest sentit sí que m’agrada.
Us deixo aquí el vídeo i la lletra de la cançó:
[youtube]https://youtu.be/qMl0UJtXNAM[/youtube]
AGAPIMÚ
Tiemblas amor mio
como una gota de rocío
agapimú.
Entras en mi cuerpo
como la lluvia entra en mi huerto
agapimú.
Nombras tú mi nombre
como jamás lo dijo un hombre
agapimú.
Tocas mi cintura
como la hiedra toca altura
agapimú.
Eres el viento que no cesa
eres el peso que no pesa
eres fuego y frio
ni más ni menos amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,
Agapimú, agapimú, agapimú.
Me hablas al oído
y todo tiene otro sentido
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Y me siento nueva
como la nieve cuando nieva
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Dices que me quieres
con una fuerza que me hiere
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Y me siento entera
como una blanca primavera
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Eres el mar cuando se enfada
eres la noche iluminada
eres como el río
que va regando el amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,
Agapimú, agapimú, agapimú.
Quédate conmigo
que pongo al cielo por testigo
agapimú.
Agapimú, agapimú, agapimú.
Quédate a mi lado
tengo el amor por aliado
Agapimú, agapimú, agapimú.
Eres el sol cuando amanece
eres la espiga cuando crece
eres fuego eres frío
ni más ni menos amor mío
agapimú, agapimú, agapimú,
Agapimú, agapimú, agapimú.
Me siento entera como
la blanca primavera
Agapimú, agapimú, agapimú.
Eres fuego eres frío
ni más ni menos amor mío
Agapimú, agapimú, agapimú
Espero que us sembli interessant i us agradi. 🙂
Cristina Ortiz
2on Batx.
INS Isaac Albéniz, Badalona
Estic molt contenta, Cristina! Fimnalment t’estrenes a L’emprenta d’Orfeu i amb aquesta cançó que molta gent coneix i pocs s’imaginem que amaga grec!
És fantàstic, Cristina, que dels comentaris de l’Aracne en sorgeixin articles als blocs germans especialitzats. I si a més l’inici de tot es troba en temes suggerits a partir del treball de classe, encara millor. Tots els àmbits de treball són complementaris i aquest post n’és una mostra. I no cal oblidar el suggeriment de la Margalida. Tasca en equip, sí senyor.
Et felcito també, per l’efectivitat a l’hora de la confecció de l’article, gràcies al fet que comences a tenir les idees molt clares pel que fa al treball en aquest entorn. Quina diferència d’ara fa un any…
Molt maca, no és del meu estil però el solo de Pandora li dona el toc que li feia falta a la cançó. Sisi, el πανδουρίς, un instrument grec clàsic datat del s. IV aC , que té tres o dues cordes. Va ésser el primer instrument que sap que hi va haver-hi a Grècia. La vritat és que no coneixia la cançò la acabu de descobrir ara mateix, i tampoc sabia els mots Αγάπη μου, que m’han sorprès. Això jo ho haguès transcrit “Agapemú”, però veig que en grec modern la Eta la fan “i”. També veig que la autora de la cançó ha transcrit tal com sona el sintagme convertint-lo en una paraula a la vista de tots incomprensible.
Si no haguès sigut per la feina no haguès vist mai, en cas de haver escoltat la cançó, que Agapimú és una referencia Grega!
Primer de tot dir que aquest vidio és molt interesant, ja que, en comptes d’utilitzar una frase que tothom sap què voldir i que tothom coneix, utilitza una transcripció d’aquesta, agapimú. Trobo que la cançó és molt maca i que els instruments que l’acompanyen, sobretot el Pandora què és un instrument de corda típic grec, fan que ho sigui més i la faci més tranquila, donant-li a la paraula “agapimú” la suavitat que li correspon. En teoria la paraula s’hauria de transcriure com “agape mu”, però es tracta d’un cas en que la ultima lletra que sona E passa a ser I i queda com “agapimú”
Hola!
Felicitats, Cristina! M’ha agradat molt el teu article.
Aquesta cançó no és massa del meu estil, però crec que és molt original per part d’Ana Belén incorporar aquesta tornada (agapimú) a la cançó.
En aquest moment no tinc diccionari i no puc classificar els substantius i els seus verbs corresponents. Tot i això, crec que el substantiu que correspon també a una divinitat és ἔρως. Ἔπως, Cupido en llatí, és fill de Venus i és el déu de l’amor. Els seus atributs són l’arc, les fletxes i les ales.
Cristina, ja que dius que no t’agraden les cançons que mesclen dues llengües, m’hi he fixat i també vull remarcar-te el vestuari d’Ana Belén al vídeo. Has vist que, a més de cantar en castellà i grec, va vestida amb un vestit d’aire asiatic?
Hola!
Teresa, Margalida, gràcies! Ho he fet lo millor que he pogut.
Martí, estic d’acord amb tu, tampoc és del meu estil però és molt maca. La Teresa ens va explicar l’altre dia que és un problema per als que aprenen grec modern, sense haver estudiat grec clàssic, el fet de no saber quan transcriure i o e quan es troben amb una η(eta).
Laura, m’alegro de que t’hagi agradat, encara que a mi no em sembla molt lògica la utilització d’un terme que no té rés a veure amb la teva cultura. Per a gustos colors no?
Cristina, posats a barrejar llengües, potser podries buscar l’expressió llatina equivalent a la teva expressió de cloenda!
Hola de nou!
Aquí deixo la continuació del meu comentari anterior:
ἀγάπη, ης (ἡ): substantiu 1a declinació, η, femení.
ἀγαπάω: verb en ω contracte (άω).
En català el significat de la paraula àgape ha esdevingut “àpat d’amics”.
φιλότης, ητος (ἡ): substantiu 3a declinació, regular, femení.
φιλέω: verb en ω contracte (έω).
Algunes paraules que provenen d’aquests mots són: filosofia (amant de la saviesa), filòleg (amant de la paraula), etc.
ἔρως, ωτος (ὁ): substantiu 3a declinació, regular, masculí.
ἐράω: verb en ω contracte (άω).
La paraula ἔρως, ωτος ens ha deixat paraules com: eròtic, erogen…
Sí que n’esteu traient suc, d’aquesta cançó! Molt encertada, l’anàlisi lingüística de la Carla, amb el complement etimològic, així com l’esment al caràcter híbrid de la cançó i la posada en escena.
Des d’un punt de vista musical, Martí, caldria revisar el nom de l’instrument de corda típicament grec. Ho podries reguntar al Nikola, a veure què hi diu.
Cristina, continua fent el seguiment. I a veure qui recull el repte llençat per la Margalida. Qui troba l’expressió llatina que aniria perfecta per acabar el comentari de la Cristina?
Avui una alumna ha comentat un apunt d’Aracne i hem trobat això!
Carla, gràcies per el teu comentari, com sempre està molt bé.
I sí, el aire asiàtic fa que el vídeo encara tingui més mescla de cultures… No te massa sentit en la meva opinió.
Margalida.. no trobo per ningun lloc la expressió llatina.. em podeu donar alguna pista?
Cristina, deies en un comentari anterior “per a gustos colors”. Si intentes fer la traducció al llatí pràcticament et sortirà, però ja que demanes ajut et dic el começament i hauràs d’estirar el fil: De gustibus…
Bona sort!
No sabia a quina frase et referies, i ara sí.
“De gustibus non est disputandum” gràcies!!!! 🙂
Fantàstic! També es pot dir fins i tot De gustibus et coloribus non est disputandum.