Un any més tots els alumnes de primer de batxillerat amb els companys germànics de l’intercanvi hem visitat la Tarragona romana en anglès, però amb accent alemany!
Si ens surt a l’examen de llatí o a la Selectivitat, aneu en compte en identificar en llatí els elements de la ciutat i especificar-ne en català l’ús que en feien els romans que hi vivien, no sigui que sembli la Torre de Babel!
Rubén Florencio
1r de batx. Llatí
Dimarts 12 d’abril l’alumnat i professorat de clàssiques de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta vam tenir el goig d’assistir a les representacions d’Antígona de Sòfocles i de Rudens de Plaute posades en escena a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona pel grup Balbo Teatro del Puerto de Santa María de Cádiz que van omplir l’auditori amb un aforament superior a 2000 persones. Va ser una jornada per reviure els clàssics grecollatins.
Francesc Franquet
I. Ramon Berenguer IV
Amposta
Aquí teniu una comunicació que ens fan arribar del Museu de Tarragona, que vam visitar l’any passat:
Ja fa 10 anys que Tàrraco comparteix amb les principals ciutats monumentals del món l’orgull i la satisfacció d’haver estat declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.
Durant aquests anys, hem treballat per valoritzar el nostre patrimoni fins a convertir-lo en un element identificador de la nostra ciutat i del nostre país.
Amb motiu d’aquesta commemoració l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona convoca la ciutadania, les institucions acadèmiques, universitàries, socials, econòmiques, culturals i polítiques a celebrar plegades aquesta fita que, recolzant-se en el passat, és una aposta d’enorme futur per a Tarragona i Catalunya.
Des del mes de setembre i fins al 3 de desembre reivindicarem la nostra herència de la Tàrraco romana, una gran ciutat ja descrita pels geògrafs i historiadors clàssics.
Des de l’Aracne fila i fila els enviem la nostra més sentida enhorabona i posem el nostre gra de sorra en la celebració, tot deixant un comentari sobre el que destacaríeu de visita que vam fer al patrimoni arqueològic de l’antiga Tàrraco. Endavant!
TERESA
Avui s’ha començat a excavar dins la catedral de Tarragona per tal de verificar l’existència del temple d’August, identificat pels electrodes i el georetard.
A la recerca del temple d’August del blog Sapiens hi trobareu tota la informació actualitzada d’aquesta excavació que esperem que acabi amb la confirmació de les restes arqueològiques del temple d’August.
Gaby
Avui s’ha començat a restaurar la muralla de Tarragona, després del darrer ensorrament important del 2005. Tot seguit, teniu la crònica del TN comarques de TV3:
Gaby
Les Troianes. Foto de Sara Aguilar
Menaechmi
El passat dimarts 20 d’abril vam assistir amb els alumnes de 4t d’ESO, llatí i grec de batxillerat al Festival de Teatre grecollatí de Tarragona. Pel matí vam veure la tragèdia d’Eurípides les Troianes i per la tarda la comèdia de Plaute Menaechmi, totes dues obres interpretades pel grup “La Parrocha” de La Corunya. Hem de felicitar la formidable actuació d’aquest grup amateur que va demostrar el seu talent amb el muntatge tant musical com visual de la tragèdia i l’actualització del clàssic de Plaute amb referències recentíssimes i molt conegudes per l’alumnat, que va riure amb ganes.
També va ser una satisfacció per al professorat de clàssiques veure aquell auditori de gom a gom demostrant que el teatre clàssic atreu el jovent, gràcies, com no, a l’esforç del professorat que lluitem cada dia des de les aules per promoure-ho.
Si heu assitit a aquest lloc o a d’altres on s’han fet representacions de teatre clàssic m’agradaria que féssiu algun comentari. Gratias ago!
Francesc Franquet
INS Berenguer IV. Amposta
Ja fa unes setmanes, van estar aquí els alemanys amb els que vam fer l’intercanvi, i, a part de visitar Barcelona (imperdonable no fer-ho!) també vam anar a Tarragona. Una guia ens va duur per una banda de la ciutat observant les restes romanes, encara que ens van separar en dos grups: els alemanys per una banda, i nosaltres per l’altra. Primer vam observar la maqueta de la ciutat romana, després vam reseguir la muralla i vam acabar observant el circ i l’amfiteatre. L’excursió i la guia en general van estar prou bé, encara que el millor és l’estat en el que es conserven aquestes restes després de 2.000 anys. Realment val la pena anar-hi, perquè no només està ben conservat, sinó que també l’entorn està molt i molt ben cuidat!
Espero que a les fotos es pugui apreciar mínimament com està cuidat l’entorn romà de Tarragona!
Toni Moreno
1r batx. de llatí
Mireu quina tira còmica he trobat. M’ha semblat interessant.
Qui me’n comenta els referents clàssics i la seva relació amb els esdeveniments recents que pretèn criticar?
Andrea Sala
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Durant els segles I i II a.C., Tàrraco va mantenir el seu caire militar fins que, l’any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco) per haver donat suport de tota mena al seu exèrcit. Tot això va portar a la seva victòria sobre Pompeu a la Guerra Civil i, en conseqüència, Tàrraco va ser anomenada Colònia romana. Aquest nomenament el va concedir Cèsar després de la seva victòria a Munda.
Una colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides. Els pobladors de les colònies romanes eren considerats ciutadans romans. En les colònies quedaven incloses els terrenys de propietaris locals, terrenys que formaven part de la colònia, i els ciutadans i ciutadanes gaudien dels drets de la colònia.
La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colònies. A les de dret llatí (és a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania en acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat.
Les colònies tenien una organització bàsicament igual a la dels municipis romans, però formades per ciutadans romans establerts en territori conquerit per l’Imperi Romà, és a dir, ciutats i ciutadans que depenien de Roma però no tenien dret de ciutadania.
Durant tot aquest període de la república romana, Tàrraco va ser proclamada capital de la “Hispania citerior”, que ocupava bona part de la península.
Carlos Cuevas
1r batxillerat INS Albéniz
L’emperador August va residir un període de temps a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco, en la qual va deixar la seva empremta. Aquest va ser adoptat pel gran dictador de la república romana Juli Cèsar, donant-li el nom de Caius Iulius Caesar Octavianus. El 16 de gener de 27a.C., per aclamació del Senat el seu nom oficial va quedar fixat com Imperator Caesar Augustus, de manera que es va convertir en el primer emperador romà, que governaria durant 41 anys mantenint les instruccions republicanes, però superposant la seva voluntat a la llei, tot i que va finalitzar amb segles de guerres civils i va iniciar una era de pax Romana (pau romana), prosperitat i grandesa.
Pel que fa a la POLÍTICA EXTERNA, en la península ibèrica va haver-hi una forta reestructuració l’any 27 a.C per part de l’emperador August, que va dividir Hispània en tres províncies: Hispania Citerior Tarraconensis (Tarraconense), Hispania Ulterior Lusitania (Lusitània) i Hispania Ulterior Baetica (Bètica). Va donar la capitalitat de la primera a Tarraco (Tàrraco), que va quedar sota la seva màxima autoritat. Las primeres eren províncies imperials, mentre que la tercera era una província senatorial.
August residí alguns anys a Tàrraco i d’ençà d’aquell moment es multiplicaren les transformacions urbanístiques de la ciutat. Els límits de la Tarraconense van ser modificats en el segle 12 a. C., en incorporar les zones de galaics i asturs procedents de la província Lusitània i la zona minera al voltant de Castulum, procedent de la província senatorial Bètica. El seu caire militar originari va donar pas a una gran ciutat. L’objectiu d’August amb aquesta reorganització va ser el d’aconseguir que totes les tropes romanes d’Hispània estiguessin sota comandament d’un sol Llegat Imperial, el de la Tarraconensis, i que les principals fonts de riqueses, estiguessin sota el control directe de l’administració imperial, amb un fàcil accés marítim cap a Itàlia i Roma, llocs més importants i destacats de l’imperi romà.
La capital de la Tarraconense o Hispània Citerior era Tàrraco, l’actual ciutat de Tarragona. Els romans l’urbanitzaren seguint models grecs i com que la ciutat, envoltada sempre de muralles, estava allargassada damunt el turó, organitzaren mitjançant terrasses els seus desnivells. Poc després, entre el 12 i el 6 aC, va convertir la vella via Hercúlea en la Via Augusta, que portava a Barcino (Barcelona) pel nord, i a Dertosa (Tortosa) i Valentia (València) pel sud. Així doncs, va anar unificant províncies.
Després de la mort d’August l’any 14 dC, l’emperador va ser recordat i van edificar estàtues i temples en el seu honor. Tàrraco va ser de les primeres ciutats que van construir un monument en honor d’aquest emperador.
La POLÍTICA INTERNA d’August es basava a tenir content sempre el seu exèrcit, amb abundants pagaments, i el seu poble, amb jocs magnífics i obres que embellien la ciutat. August, per tal de guanyar-se la plebs, organitzava panem et circenses (‘pa i jocs de circ’), és a dir, que distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d’amfiteatre. La ciutat experimenta una gran millora en els seus serveis, infraestructures, ampliant el fòrum municipal, construint temples d’adoració, s’encunya moneda… A més es creen, amplien i decoren els edificis necessaris per a la vida d’una gran ciutat. Per tant, apareixen el fòrum provincial, el circ, l’amfiteatre, l’aqüeducte, la basílica judicial i molts altres edificis i habitatges residencials.
Per exemple, el teatre de Tàrraco va ser construït al voltant del fòrum provincial de Tàrraco, que era un conjunt monumental immens, constituït per dues grans places on se situaven els principals edificis administratius, religiosos i culturals. En el teatre es representaven obres teatrals del període clàssic. També hi ha l’arc de Berà, arc de triomf que va ser construït durant el mandat d’August i que està situat per sobre de la Via Augusta, commemorant una victòria militar en aquella ciutat.
El culte a l’emperador i el llatí van començar a esborrar les arrels dels ibers i van quallar les modes de Roma tant en economia, com en política, dret i religió.
Andrea Martínez Serrano
1r de batxillerat
