Tag Archives: Pervivència

Google maps de Valdemoro: mitologia a dojo!

Vaig conèixer unes noies de Valdemoro, Madrid, a través del Facebook i vaig al·lucinar amb el nom del seu carrer.  Ho vaig comentar a la Margalida i, de seguida, em va obrir un Google maps que he anat completant, encara no el tinc fet del tot, amb el noms dels carrers. Bé, més aviat és un petit manual de mitologia i si no us ho creieu comenceu a mirar mentre l’acabo de fer. També si voleu em podeu ajudar a completar-lo!


Veure Els carrers mitològics de Valdemoro en un mapa més.

La Margalida diu que seria interessant esbrinar el perquè de tot plegat, perquè sempre hi ha algun motiu. Continuaré investigant i aquest estiu i aniré i en faré fotografies!

Núria Yela
1r de batx. de Llatí i de Grec

De MUSA, música, mosaic, museu…

 Qui ho diria, que del nom de les muses sorgissin mots com aquests en diferents llengües!:

 

CATALÀ

MUSA

CASTELLÀ

MUSA

FRANCÈS

MUSA

ANGLÈS

MUSE

ALEMANY

MUSE

MÚSICA

MÚSICA

MUSIQUE

MUSIC

MUSIK

MUSEU
Museografia
Museologia

MUSEO
Museografía
Museología

MUSÉE

Muséologie

MUSEUM

Museology

MUSEUM

Museologie

MOSAIC
Musiu
Mosaístic

MOSAICO
Musivo
Musaístico

MOSAÏQUE
Mussif
Mosaïstes

MOSAIC
(Tesellation)
Mosaicists

MOSAIK

Mosaikleger

Sabeu qui eren les Muses i com podríem explicar aquesta pervivència lèxica (em podeu ajudar també si voleu a ampliar-la!)?

P.D. :

Rebeca Sánchez, 1r batx. grec

“El naixement de Venus” de Sandro Botticelli arreu

En El Fil de les Clàssiques ja tenim un apunt sobre “El naixement de Venus” de Sandro Botticelli; però la Margalida insisteix en la pervivència del mite en la interdisciplinarietat de les matèries que cursem i en el bombardeig diari de la publicitat, tant televisiva, com impresa en paper o a través d’internet, … Jo el curs passat a Ciències Socials de quart de l’ESO el vaig treballar des d’un punt de vista formal i ara us exposo aquí el meu PowerPoint, ampliat amb la pervivència  en la publicitat i les arts avui  i  algunes de les preguntes de la Lida que m’heu d’ajudar a respondre i si trobeu més pervivència, feu-me-la, sisplau, arribar:

 

  • Amb quin nom és conegut el pintor Alessandro da Mariano di Vanni di Amedeo Filipepi, autor del quadre anterior?

  • On es troba aquest quadre?

  • Quin nom rep en grec la dea? Quins atributs té aquesta deessa en la mitologia grega? De què és deïtat?  Pel que fa al naixement d’aquesta dea, s’expliquen dues versions mitològiques. Amb quina d’ella relacionaríeu la que s’expressa en la pintura. (Fóra bo llegir Hesíode, Teogonia 190-206).

  • Alguns autors creuen que el rostre de la dea és el de Simonetta Vespucci.Quina relació creieu que tenia amb el pintor?

  • En quin famós escultor grec del segle IV aC i en quina obra seva, conservada en diverses còpies, es va inspirar el nostre pintor per fer la imatge de la dea? 

  • Com definiríeu l’ideal de dona que representa la dea de la pintura?

  • Tant de la dea com dels altres personatges que apareixen en la pintura han pervingut mots i expressions. En sabeu alguna?

  • Quin retall publicitari inclós en la presentació s’apropa més a l’original? I quin s’aparta més? Per què?

  • Anunci per anunci, comenteu com i amb quina finalitat s’utilitza avui la pervivència clàssica del “Naixement de Venus”.

  • Per què creieu que tant la pintura com la dea que representa són encara vigents en l’actualitat, fins i tot hi ha un joc de nenes per vestir la dea?…

  • Coty Ledesma, 1r de batx llatí i grec

    Del viatge a Madrid: “Dànae rebent la pluja d’or”, de Ticià

    “Dànae rebent la pluja d’or” és una obra pictòrica que es troba al Museu del Prado a Madrid.És un quadre d’unes dimensions mitjanes 129x1802cm, que pertany al moviment artístic del Renaixement, concretament del Cinquecento (1553), realitzat amb la tècnica oli sobre tela.Coneixem que l’autor d’aquesta obra pictòrica és Tiziano (Ticià, en català) Vencellio nascut a Venècia als voltants del 1488/90 i va morir als 1576. Es va formar al taller de Giovanni Belleni, on va ser company de Giorgione, qui li va influir en els seus delicats paisatges, la riquesa cromàtica i la tècnica de l’esfumat. Aviat Ticià va evolucionar, creant obres religioses de gran solemnitat, luxoses i coloristes. Molt famós i admirat en el seu temps, visqué en una mansió veneciana, rodejat de literats i músics. Rebé les màximes distincions, però només deixà la seva ciutat en comptades ocasions. Retratà altres personalitats i executà els més variats gèneres pictòrics, entre els quals destaquen els temes de religió, mitologia o amb els simbolismes d’un aspecte quotidia (al·legoria).

    Ticià va tenir una llarga vida que aprofità i evolucionà cap a un apassionament, interpretatiu i tècnic, que al final de la seva vida revelà un patetisme de franca intensitat dramàtica, accentuada per la llibertat del dibuix, de formes dissoltes, quasi impressionistes.

    Aquest pintor utilitza una habitual atmosfera de llum daurada a les seves obres, que crea una gran sumptuositat a les seves composicions especialment a les mitològiques que es veu realçada per l’esplèndida sensualitat dels cossos nus i l’ambientació càlida i vital. En el cas del retrat, Ticià aconseguí unes figures d’impressionant grandiositat.

    Centrant-nos més amb l’obra veiem que la composició està basada en dos triangles que engloben les dues dones i delimiten dos móns oposats, aquests móns els podem diferenciar pel que fa a les figures, colors, il·luminació, sensacions, etc.Tot gira al voltant dels colors i els seus matisos mentre que el dibuix queda en un segon pla (característica del cinquecento). Té una gamma cromàtica molt variada, càlida a les parts importants i amb diferents tonalitats per aconseguir els efectes de la llum i ombra, aconsegueix un modelat suau del cos de Dànae.
    Els cossos i l’àmbient general centren l’interès de l’autor i aconsegueix crear un ambient càlid amb la vibració dels colors i els efectes de la llum que produeix amb una pinzellada molt solta a les robes del llit més detallada al cos de Dànae per suggerir una pell anacrada i sensual que contrasta amb la pell fosca,bruna i el cos musculat de la vella.
    El cos de Dànae tradueix una forta sensualitat: el seu cos jove i despullat, la seva disposició de les cames i mans, el rostre d’abandonament.. tot això transmet aquesta visió sensual que afirma la lllum daurada i càlida de l’obra.

    Pel que fa a la iconografia puc explicar la part mitològica del quadre: Acrisi, el rei d’Argos, solament tenia una filla, Dànae. El rei, que volia tenir un fill, va  consultar el seu destí a l’oracle i aquest l’informà que el seu nét en un futur el mataria. Acrisi va voler desviar el destí i va tancar Dànae en una torre de bronze, vigilada per una vella esclava. Com ja sabeu Zeus, promiscu i caprixós amb les dones, es va fixar en Dànae i va transformar-se en pluja d’or, de manera que cobrant aquesta forma va poder penetar a la filla del rei Acrisi tot deixant-la en estat.
    Més tard, el nadó va néixer i en assabentar-se el rei va expulsar-los als dos, mare i fill, i els col·locà en un cofre i llançada a l’illa de Sèrifos. Temps després sense saber-ho en uns jocs, Perseu , ja adult i després d’haver donat mort a la Medusa, matà el seu avi sense voler.

    La vella de l’obra respresenta l’avarícia, ja que davant seu cau una pluja d’or tot intentant replegar-la per a ella. En canvi, Dànae representa la bellesa i la sensualitat femenina. Lògicamment l’obra també parla de la impossibilitat de lluitar amb el destí. Es tracta també d’una reivindicació de la nuesa com a concreciió de la bellesa i de la vida.

    Aquesta obra té una funció decorativa molt curiosa perquè forma part d’una de les sis obres de tema semblant “Poesia mitològica” que el rei Felip II va encarregar a Ticià entre el 1554 i 1562 per al seu ús privat ( imagineu-vos el que vol dir !!! ) ja que aquesta sèrie d’obres tenen una càrrega de sensualitat molt marcada.

    Carla Domingo Luengo, 2n batx.

    “Rei publicae finis VI: Cleopatra, pulchra Aegypti regina”

    Aquí us deixo un document amb la informació que he recollit sobre el personatge de Cleòpatra. És tan apassionant i intervé en tants moments de la història de Roma, que m’ha costat sintetitzar.


    (Cliqueu aquí per llegir-ho còmodament)

    A Cleòpatra se li ha atribuït una bellesa excepcional, no obstant això, gravats i dibuixos trobats donen testimoniatge que el seu encant radicava en la seva personalitat més que en el seu aspecte físic. Els escriptors romans parlen d’una Cleòpatra intel·ligent però no mencionen la seva bellesa. Cleòpatra com a símbol de bellesa a Occident es remunta a l’obra de William Sheakespeare.
    El romanç de Cleòpatra amb Antoni ha estat idealitzat per escriptors, artistes i directors de cinema, però ha sigut sobretot el modern Hollywood qui ha anat alimentant la idea que Cleòpatra era una gran bellesa.

    Dibuix tradicional basat en els relleus

    L’actriu Elizabeth Taylor en el film “Cleopatra” de l’any 1963

    L’egiptòloga Sally Ann Ashton, de la Universitat de Cambridge, ha realitzat aquesta reconstrucció digital a partir de la iconografia estudiada. [Font: web interesante]

    I per acabar, no sé estar-me de remarcar algunes curiosittas que m’han cridat l’atenció al llarg del procés de recerca.

    • Mai va ser l’única titular del poder en el seu país, de fet, va co-governar amb un home sempre al seu costat: en primer lloc va ser el seu pare, més tard el seu germà (amb qui es va casar) i després amb el seu fill.
    • Vint dones s’encarregaven de la preparació dels seus banys, se submergia durant sis hores en aigües banyades en plantes aromàtiques.
    • Provava l’eficiència dels seus verins donant-los als esclaus.
    • Era intel·ligent i tenia facilitat per aprendre idiomes, segons Plutarc, motiu pel qual era usual que intervingués en discussions diplomàtiques. Era erudita en ciències i s’envoltava d’intel·lectuals.

    Sara Cañizares

    1r batxillerat

    INS Isaac Albéniz

    Existien les drogues a l’antiga Grècia i a Roma?

    Qui no ha fumat mai un porro? Qui no coneix algú que hagi pres tranquil·litzants? Qui no ha begut per a sentir-se millor? Només han escoltat parlar de les drogues sintètiques i creuen que les coneixen? o les coneixen de forma propera? Encara se senten estimulats per l’últim cafè que han pres? Fins quin punt té la droga transcendència en el nostre món?…

    La droga, aquesta gran desconeguda, d’on ve? Què és? Què pretén? Grecs i romans la coneixien?…

    Les drogues són més antigues que l’home, i l’home les coneix des que existeix. L’opi i el cànem més conegut com cànnabis o marihuana (del náhuatl malihuana, paraula composta per mallin que vol dir “presoner” i hua que significa “propietat”, i la terminació ana,” agafar”) són les drogues de les quals es té una constància més antiga, se sap que fa 5.000 anys l’opi ja s’usava en l’actual Europa amb un enfocament medicinal, en zones com l’actual Espanya i Suïssa. A l’altre costat del món, en el “Shu-king” llibre xinès de 2350 a.C es parla de la riquesa de la província de Shantung, on abundava el cànnabis, que alhora era usat per a teixir. De fet, un dels grans invents de la història, el paper, atribuït a la Xina del 105, va ser elaborat amb fibres de marihuana. La droga, però, que caracteritza la Roma dels emperadors: Neró, Titus, Nerva, Trajà i Adrià és l’opi. Petroni l’esmenta juntament amb el vi, descrivint el famós “Sopar de “Trimalció”. El gran emperador Aureli és probablement un dels primers “drogodependents” d’opi dels quals es té notícia. Durant molts anys va consumir opi quotidianament en forma de “theriaka”, una preparació prescrita per Galè, el seu metge personal, és necessari recordar que Marc Aureli era un gran filòsof, encara que no sabem si requeria dels efectes de l’opi per a filosofar.

    Marc Aureli. Foto de S.Giralt

    Marc Aureli. Foto de S.Giralt

    No només ara les drogues són motiu de comerç, ja fa 2000 anys l’opi tenia un preu controlat amb el que no es podia especular a l’Imperi romà. Es impactant saber que en l’any 312, un cens revela que hi ha 793 botigues dedicades a vendre el producte en la ciutat de Roma, i que el seu volum de negoci representa el 15% de tota la recaptació fiscal.

    Els grecs també coneixien els efectes de les drogues i sembla ser què sabien els efectes que produïen les drogues, per ells les drogues ja no són coses sobrenaturals, sinó -com diu el Corpus Hippocraticum– `substàncies que actuen refredant, escalfant, assecant, humitejant, contraient i relaxant, o fent dormir´. Els grecs com a grans intelectuals que eren  coneixien ja el que actualment sabem de les drogues. Els grecs van percebre també el fenomen que avui anomenem tolerància, encara que en comptes de veure allí les petjades d’un hàbit indesitjable van veure, més aviat, un mecanisme de autoinmunització. Segons Teofrast: “Sembla que algunes drogues són tòxiques a causa de la falta de familiaritat, i potser sigui més exacte dir que la familiaritat els hi treu el seu verí, perquè deixen d’intoxicar quan la nostra constitució mai ha acceptat i preval sobre elles”. A més de vins i cerveses, els grecs van usar amb fins cerimonials i lúdics el cànem i altres solanàcees (belenyo, belladona, mandràgora), en ocasions mitjançant encens. Coneixien també un extracte d’haixix amb vi i mirra per a estimular reunions privades.

    Sembla ser que les drogues estan aquí per quedar-se, i la història demostra que sempre les hem usat, els antics exèrcits romans bevien vi pur amb fongs al·lucinògens per a acréixer la seva valentia enfront de l’enemic, perdre la por, i sentir menys dolor, però la pregunta és: Haguessin batallat millor serens? O no haguessin aconseguit conquistar mig món?

    A marge de l’ús medicinal, una de les característiques que més xoca de la droga és la seva estreta relació amb la religió, la història dicta que ambdós conceptes gairebé sempre han anat junts de la mà. Remuntant-nos al segle XIII aC trobem els misteris d’ Eleusis on es realitzaven ritus secrets en els quals calia preparar-se durant sis mesos abans per a poder realitzar-los. El que allí s’esdevenia no podia ser explicat a ningú, però se sap que compartien una beguda de característiques psicoactives anomenada kyqueón, aquesta beguda estava composta per espigues de cereals pertanyents al temple i altres substàncies, Plató i Sòcrates, entre altres grans filòsofs, van passar per aquest ritu alucinògen, en el qual els practicants sofrien visions místiques, suors, vertigen… Es creu que aquests símptomes es devien al parasitisme de l’ordi per un fong, el Claviceps purpurea o bé el Claviceps paspaldi.

    Durant la història, la droga s’ha mantingut limitada al consum especial, ja sigui en la medicina, la religió o les guerres. En l’antiga Roma, ja havia lleis contra aquells que consumien alcohol en la seva vida quotidiana i entre hores, el vi per exemple estava reservat a les festivitats religioses. L’opi, i el cànem eren consumits per via oral en infusions i tan sol en cas de malaltia, i els al·lucinògens de forma molt puntual el que disminuïa considerablement el risc d’addicció.

    En conclusió,  és possible que el pas del temps hagi trencat amb les pautes de l’equilibri del consum.

    Marc Pelegrín García

    2n batxillerat grec i llatí

     

    Com era Cleòpatra?

    Realment Cleòpatra VII era tan bella com el cinema ens ha fet creure? Què n’opineu? Què en sabeu del seu nas? del seu boci? del seu art de seducció?…

    A partir de l’apunt sobre la seva mort, he buscat diferents imatges de Cleòpatra:

    Era bella físicament o la seva bellesa residia en la seva ment ambiciosa i capriciosa, capaç de seduir homes tan poderosos com Juli Cèsar o Marc Antoni?

    Observeu aquesta moneda de Cleòpatra amb Marc Antoni, realment eren bells físicament? Com diria la Margalida, però, què és la bellesa?

    Cleòpatra i Marc Antoni

    Cleòpatra i Marc Antoni

    N.B.: Cleòpatra en l’art
    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nPH5f_24Sp8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    Haja Sande
    1r batxillerat, llatí

    Virgili també inspirà Hector Berlioz!

    A Hector Berlioz de petit el seu pare li llegia Virgili i els tràgics amors de Dido i Eneas el van impressionar. Reconeixeu l’òpera i les pintures d’aquest vídeo?

    L’article de la Margalida de El Fil de les Clàssiques La pervivència de Dido i Eneas m’ha inspirat!

    Gaby