A Hector Berlioz de petit el seu pare li llegia Virgili i els tràgics amors de Dido i Eneas el van impressionar. Reconeixeu l’òpera i les pintures d’aquest vídeo?
L’article de la Margalida de El Fil de les Clàssiques La pervivència de Dido i Eneas m’ha inspirat!
Gaby
Moltes gràcies, Gaby! L’òpera m’encanta i més si és de tradició clàssica.
A veure si sembrem la llavor en les joves generacions per Virgili, per l’òpera i per l’art i s’hi deleiten; potser en un futur s’inspiren per fer-ne un anunci, una cançó, una …
Acabem de llegir l’Eneida II a segon de batxillerat i a primer aquest trimestre llegim A la recerca d’una pàtria.
L’Anna Salas ens ha fet fa poc Dido i Eneas, titelles dels déus; per tant, discipuli discipulaeque, no badeu i inspireu-vos!
Aquest vídeo representa el gran amor entre Eneas y Dido protagonitzat per Susan Graham y Gregory Kundehe a Le Châtelet, Paris, 2004.
En el vídeo apareixen diferents pintures i per el que he pogut veure en la seva descripció són d’alguns autors com Jean Roux, Francesco Solimena o François Perrier.
Salve!!
AqSlave!!
Aquest vídeo ens mostra l’amor que hi havia entre Eneas i Dido.
Apareixen diferents pintures d’autors francesos.
Està protagonitzat per Susan Graham i Gregory Kundehe a Le Châtelet, Paris, 2004.
Vale!!
Salve!!
Molt bon video, m’agrada molt. Puc veure com hi ha la demostració de l’amor entre Eneas i Dido. Es interessant perquè apareixen obres molt ben fetes d’autors francesos com Francesco Solimena. Està protagonitzat per Susan Graham i Gregory Kundehe a Le Châtelet, Paris, l’any 2004.
Vale!!!
Salve!
Un video molt bonic,en aquest video es demostra l’amor entre Dido i Eneas. Les pintures són molt boniques i està protagonitzat per Susan Graham i Gregory Kundehe a Le Châtelet, Paris, 2004.
M’agradat molt aquest video ja què ens mostrà l’amor d’aquests dos amamys(Dido i Enees).Malaugradament el final, és tràgic jà que Dido és suïcida.
Qui va ser Virgili?
Virgili va ser un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida.
La primera imatge que ens mostra el video és “Enees sortint de Troia, per Federico Barocci, 1598″.
Com comença la història de Dido i Enees, comença quan Enees, en arribar a la costa de Cartago fugint de la destrucció de Troia, la seva pàtria, es troba amb la reina de la illa, Dido, i li sol·licita hospitalitat. Perquè la reina accedeixi i li protegeixi, Venus, mare d’Enees, mana a Cupido per fer que Dido s’enamori bojament d’ell. Entre Venus i Juno (aquesta última està en contra dels troians i vol impedir que Enees compleixi la seva missió, que és fundar una altra Troia a Itàlia) pacten les noces dels dos amants, encara que amb objectius molt diferents; Venus vol que Dido ajudi als troians amb els preparatius per a la seva partida, mentre que Juno vol que Enees i no arribi mai a la seva destinació. Així doncs, durant una cacera, Juno fa que es deslligui una tempesta i això obliga a Dido i a Enees que s’acullin en una cova, on es fiquen al llit.Després d’això,Dido està més enamorada que mai i quan Enees li comunica que ha de seguir amb el seu viatge aquesta s’omple de pena i davant la impossibilitat d’oblidar-li, se suïcida i maleeix a Enees i al seu poble. Enees plora la mort d’aquesta, ja que veu des del seu vaixell en alta mar el foc en el qual Dido es consumeix.
Aqui us deixo un enllaç, per escoltar el tros que m’ha agradat, “El lament de Dido”.http://www.youtube.com/watch?v=tniDtbN-I1M&feature=player_embedded
El tros d’òpera que m’agrada:
La teva mà, Belinda; la foscor m’embolica.
En el teu si deixa’m descansar.
Més volgués, però la mort m’envaeix;
La mort és ara una benvinguda visita.
Igual que Heinrich Schliemann, Hector Berlioz també va conéixer els clàssics des de ben petit. Crec que és molt important que els nens coneguin el cicle troià perquè és una història que fa obrir els ulls i fa volar la imaginació d’aquell que el llegeix.
Actualment hi ha moltes sèries, pel·lícules, videojocs… que ajuden a mantenir la pervivència de l’Eneida, la Ilíada i l’Odissea juntament amb altres cicles mítics.
L’òpera és “Les troyens”. Aquesta òpera és la feina més llarga i més ambiciosa que va fer el compositor, ja que l’òpera és de cinc actes, que per tant és molt llarg, però Berlioz no només va fer la música, sinó que també va fer el llibret, fet no gaire comú de l’òpera. No ho fan gaires autors.
Com podem veure quan escoltem aqust fragment, la música és molt intensa, molt sensible, amb molt de sentiment, aquest una de les característiques més típques de Berlioz el seu gran component romàntic en la seva música.
Una molt bona aportació, Laura! Ja tinc ganes de veure el teu TR de referents clàssics en l’òpera!
Una gran i ben encertada recomanació, Laia!
Pingback: Suïcidi de Dido (Eneida IV 630-705) | Aracne fila i fila