En aquesta prestatgeria podrem veure algunes de les nostres presentacions de la primera part de Narracions de mites clàssics, precisament aquells mites ovidians que es transformen en animals:
Alumnes de 4t ESO llatí
Nosaltres hem fet a classe un muntatge audiovisual per explicar-vos aquesta narració d’Ovidi, recollida en la primera part de Narracions de mites clàssics, i esperem que us agradi.
Qui és Mèmnon? Qui són les aus memnònides? Què és el memnònium?
Patrícia González i Víctor Barranco
4t de llatí
Aquí us deixo un petit record de la sortida a Bàrcino que vam anunciar a l’article introductori Cap a Bàrcino s’ha dit, on vau deixar constància de la vostra opinió sobre la sortida. És un regal amb trampa, perquè s’hi amaga un qüestionari en llatí que cal que traduïu i respongueu. Potser no ho podreu explicar tot en llatí, perquè vull que em demostreu que realment vau estar tan atents com sembla a les fotos, però com a mínim intenteu fer una frase per pregunta en aquesta llengua.
Després de recordar els bons moments, anem per feina i comencem la realització de la tasca que anunciàvem per als de 2n de batxillerat a l’article abans esmentat, és a dir, l’estudi del temple de Bàrcino com a il·lustració del temples romans en general. Serà una recerca col·laborativa que constarà de les següents parts:
Penseu que els de primer ja s’hi han posat i ben aviat començarem a veure’n els resultats!
Fortuna secunda!
TERESA
Mireu quin vídeo vàrem fer a Construint laberints de l’exposició Per laberints! a la CCCB el diumenge 17 d’octubre com a taller familiar! Trobareu més informació a Aracne.
Laberynthos from Construint Laberints / A Bao A Q on Vimeo.
Us ha agradat? Ja ens explicareu la vostra experiència i ens ensenyareu els vostres muntatges quan hi aneu! Us agradarà!
Oleguer, Valèria i Guifré
Ed. Primària
En aquest article publicarem diverses figures que inclouen diferents paraules en diverses llengües. Les paraules que s’inclouen són: amor, pau, amistat, estrella, pare, mare i el fil de les clàssiques en homenatge al blog.
En aquest muntatge de paraules, hem fet servir el programa de imagechef.com.
Aquest programa me’l van passar unes amigues de França, i per això una vegada la Margalida mirant en el facebook el va veure i li va semblar una bona idea per acabar de fer l’exercici de llengües.
Fatima El Azouan
Oriol López
1r batxillerat
Els alumnes de quart de llatí ens presentem, després d’haver-nos inspirat en l’apunt Personalis charta i d’haver visualitzat i comentat Personalis charta audibilis anirem afegint en aquest widget de biblioteca la nostra presentació en llatí si volem que sigui pública:
Georgina Tur
Lingua Latina, 4t ESO
Hadijatou Camara Koita
4t ESO llatí
Com ja va esmentar la Marga, a TV3 fa poc que hi ha un programa que es dedica a revelar el secrets que la història encara no ens ensenya: Sota Terra. En l’últim capítol emès es preguntaven si la Domus del Pi, ubicada aVilanova de Sau, era del segle XII com indiquen els documents o era més antiga, com deien alguns. Aquí us passo el capítol perquè en disfruteu.
Abans de veure’l, pensava que tractaria de romans, però al final, en descobrir que en realitat la casa era de finals del segle XII, és a dir, en plena època medieval, em vaig fer la pregunta: per què s’anomena “domus”? Com que jo no he estat capaç d’entendre per què s’anomena “domus” a una mena de fortí medieval, us proposo que doneu hipòtesis sobre aquest tema.
Arnau Lario Devesa
2n ESO
Recordeu l’amfiteatre de Tàrraco, amb les fossae al descobert i els temples cristians testimoniant els martiris i la posterior puixança del Cristianisme? Quan hi anem de visita, trobem la zona antigament recoberta per l’arena solitària i deserta, impoluta, i a les grades, estudiants com vosaltres i algun turista despistat que rememoren el passat.
Doncs bé, hi ha un època de l’any en què l’antiga urbs, i els seus monuments amb ella, reviu i ens permet fer un viatge al passat. Es tracta de les jornades de reconstrucció històrica Tàrraco Viva, que enguany s’han celebrat del 18 al 30 de maig amb un gran èxit de públic.
No us penseu que té res a veure amb la Tarraco morta que esmentava l’acudit que ens va donar a conèixer l’Andrea. Nosaltres vam tenir la sort d’assistir a un dels seus espectacles i us hem de confessar que és una experiència molt recomanable per a tots els públics. No cal ser erudit per gaudir-ne, però està clar que un espectador amb els coneixements que vosaltres heu assolit al llarg del curs en traurà molt de profit.
El dia 30 de maig, un assoleiat diumenge de primavera, vam assitir a la recreació dels Ludi apollinares, a carrec del grup NEMESIS de Tarragona, en col·laboració amb l’Italià ISTITUTO ARS DIMICANDI i la participació especial de LUDI SCAENICI, arribats també d’Itàlia. Durant la República, aquests ludi, celebrats des del 212 aC durant el mes de juliol en honor del déu Apol·lo, eren exclusivament circenses i no va ser fins a l’Imperi que es van introduir els espectacles a l’amfiteatre, on tenien lloc venationes d’animals exòtics i l’epectacle més esperat de tots: els munera.
A continuació teniu el muntatge fotogràfic de les lluites de gladiadors que vam presenciar a l’arena de Tàrraco. Després del sacrifici inicial en honor a Nèmesi, la protectora dels gladiadors, podeu observar la pompa amb el magistrat que sufraga els jocs al capdavant. Trobareu imatges del públic de tots els estatus socials, així com el vigilant de la cavea, armat amb la seva vara i el seu punyal. Els protagonistes, però, de l’espectacle van ser els gladiadors que van mantenir duels cos a cos fins que un dels dos queia abatut, tot demanant la clemència del públic i el magistrat president de l’acte. Titus, Rufus, Marcus, Claudius, Iulius i Leo, abillats segons les diferents modalitats de gladiadors (traci, mirmilló, reciari, samnita…), van enfrontar-se i lluitar d’una manera força verosímil, però va ser el reciari qui es va emportar les ovacions més grans d’un public entregat que corejava el seu nom amb entusiasme: LEO, LEO, LEO!!!!!. En un primer moment vaig pensar que el fervor del públic es devia al fet que la seva actuació com a reciari va resultar la més original, creible i variada, ja que la xarxa i el trident donaven un toc exòtic a la lluita, però després d’un sondeig entre el públic circundant, vaig esbrinar un motiu molt diferent i relacionat amb l’actualitat, sabeu quina és aquesta explicació?
Un cop visionat el muntatge, feu-ne un comentari on relacioneu el que heu estudiat sobre el tema dels ludi gladiatorii, però també d’altres aspectes de la societat i la història de Roma que coneixeu. Aquestes qüestions poden servir-vos de guia, però no us limiteu a respondre-les i feu un comentari redactat.
Ave, discipuli, magistra vos salutat!
TERESA I ARNAU