Tag Archives: Literatura

Un dia de teatre clàssic a Tàrraco

Foto: Sara Aguilar

Les Troianes. Foto de Sara Aguilar

menaechmi1

Menaechmi

El passat dimarts 20 d’abril vam assistir amb els alumnes de 4t d’ESO, llatí i grec de batxillerat al Festival de Teatre grecollatí de Tarragona. Pel matí vam veure la tragèdia d’Eurípides les Troianes i per la tarda la comèdia de Plaute Menaechmi, totes dues obres interpretades pel grup “La Parrocha” de La Corunya. Hem de felicitar la formidable actuació d’aquest grup amateur que va demostrar el seu talent amb el muntatge tant musical com visual de la tragèdia i l’actualització del clàssic de Plaute amb referències recentíssimes i molt conegudes per l’alumnat, que va riure amb ganes.
També va ser una satisfacció per al professorat de clàssiques veure aquell auditori de gom a gom demostrant que el teatre clàssic atreu el jovent, gràcies, com no, a l’esforç del professorat que lluitem cada dia des de les aules per promoure-ho.
Si heu assitit a aquest lloc o a d’altres on s’han fet representacions de teatre clàssic m’agradaria que féssiu algun comentari. Gratias ago!

Francesc Franquet

INS Berenguer IV. Amposta

Fabella Lusoria: “Sol et Boreas”

Després de llegir aquest apunt de El Fil de les Clàssiques en què la Margalida explica la faula d’Isop, Bòreas i Hèlios, i els seus valors actuals, ens van venir ganes de representar-la en llatí a partir del text (amb algun canvi, som noies!) del professor de la Universitat d’Illinois, John Kevin Newman, que vàrem conèixer gràcies al professor francès Robert Delord que ens va visitar dia 15 de gener al nostre institut amb els seus 87 alumnes (quina experiència plurilingüe!).

Ecce: “Sol et Boreas”:

Placetne vobis? No cal dir que la vàrem treballar i gravar íntegrament soles i a casa i que la pronúncia del llatí i la interpretació es podria millorar; però ens ho vàrem passar molt bé i ho volem compartir aquí amb tots vosaltres sobretot perquè feu cas al seu missatge i no utilitzeu la violència. Qui diu que el llatí i el grec no serveixen per a res?

Sasha Kokina, Bet Rosell, Maria Salat i Júlia Serrano
4rt ESO llatí

Un final diferent per a Troia

Hi havia dubtes al poble. La gent estava intranquil·la i neguitosa, havien vist marxar centenars de naus: però qui podia creure que després de deus anys de setge d’un dia per l’altre els aqueus haurien marxat i prou? Durant aquell temps sempre havien mostrat més ganes i energia per continuar la batalla. I ara, amb la presència del cavall davant de les seves muralles el núvol d’incertesa s’havia anat escampant i havia anat cobrint més aquells rajos de seguretat que havien començat a arribar a la gent.

Els grans caps troians que quedaven amb vida es reuniren i parlaren durant hores sobre l’ofrena dels aqueus. Finalment, van sortir de la sala amb cara de preocupació. Intentant transmetre algun tipus de confiança al poble, al bell mig del fòrum els homes que havien participat a la reunió, entre ells Eneas i Licaó, els comunicaren que no havien pogut arribar a cap acord i que farien el que el poble considerés més just. Les mirades es movien nervioses, el rumor de les veus començà a pujar… Ningú s’atrevia a dir res, no es veien en cor.

Timeo Danaos et dona ferentes – (“Desconfio dels grecs fins i tot quan porten regals”) digué una veu ferma.

Sobtadament, la gent es girà per veure d’on provenia i tots els ulls es clavaren a Laocoont. Caminant amb pas lent però segur i mirant desconfiadament aquell enorme cavall de fusta Laocoont es dirigí al poble i als herois de guerra:

-Oh, per l’amor dels déus! Només mirar aquest “regal de pau”, que en dieu vosaltres, el cor se m’encongeix. Quantes desgràcies ens han causat els aqueus! Quant patiment, quanta sang vessada…! I penseu que després de tanta guerra han decidit marxar per les bones i amb un regal com aquest? Això ha de ser una enganyifa, puc sentir sorolls dintre d’aquest cavall, puc veure maldat a cada una de les fustes que el formen. Què us ha deixat cecs tanta guerra? Si us plau, no accepteu aquesta ofrena, no taqueu el nom de Troia i no feu que caiguem en la vergonya! Cremeu aquesta ofensa!

Regal dels equeus devorat per les fLAMES

En el relat de Coty, el regal dels aqueus a Troia acaba devorat en flames

En sentir les paraules de Laocoont la gent agafà aquells rajos de confiança que havien marxat amb les pròpies mans i els ulls, abans neguitosos, ara miraven amb fúria. Dues serps sorgiren de l’aigua però el rebombori que començava a crear la gent i el moviment continu les va fer tornar al mar. Les torxes començaven a encendre’s i a apropar-se al cavall. Les potes foren les primeres a ser cremades i els homes de dintre encara no sabien el que estava per arribar. El poble troià se sentia orgullós de la seva decisió, la gent cridava amb torxes a la mà i els ulls ara reflectien el foc que devorava el cavall. Però sorolls quasi muts i cops els van fer callar: venien de dintre. Homes cremant-se vius caigueren de la panxa del gran equí, entre ells pogueren reconèixer la veu del gran Ulisses. Els troians incrèduls començaren a riure i a cridar cada cop més i més fort, ara felicitant a Laocoont pel seu gran enginy, ja que sense ell hauria estat tot molt diferent…

Coty Ledesma

1r de batx. Grec i Llatí

“Quo vadis?”

Aquí teniu un nou fragment cinematogràfic basat en la història de Roma, concretament de la pel·lícula Quo vadis? En aquest, cas el fantàstic actor Peter Ustinov interpreta un histriònic emperador romà que ha ordit un excèntric pla de renovació de la gran Roma, davant de la mirada incrèdula del galant Robert Taylor en procés de conversió al cristianisme gràcies a l’amor de la devota interpretada per Devora Kerr. És probable que aquest film del 1951 tampoc el recordeu, com passava amb Cleòpatra, però us puc assegurar que fins fa ben poc era cita inevitable de les tardes de Setmana Santa a la televisió.

Un cop visionat, us proposo deixar un comentari on es reponguin les preguntes següents:

  • Qui és l’emperador que protagonitza l’escena, que ha passat a la història com a un dels “emperadors bojos” juntament amb Cal·lígula i Còmmode entre d’altres? Situa’l en la història de Roma, a partir del que n’hem estudiat a classe.
  • Qui és Petroni, l'”àrbitre de l’elegància” l’opinió del qual tant interessa a l’emperador?
  • Què signifiquen els termes matricida i uxoricida i quins són els seus ètims llatins?
  • Pel que fa la pel·lícula, busca’n la fitxa tècnica i informació complementària. comenta també la novel·la en què es basa la pel·lícula.
  • I, evidentment, no us oblideu d’ explicar el significat i l’origen del títol.
  • TERESA

    La millor de la competició de ball!

    Tot seguit, podreu llegir la meva actualització d’un mite d’Ovidi (val més tard que mai!). Sabríeu dir quin?:

    La millor de la competició de ball!

    El que m’encantava, com no, era ballar Hip-hop. Jo vivia a Brooklyn, i ni tan sols vaig arribar a conèixer els meus pares, ja que als pocs mesos de néixer, el meu pare va desaparèixer, no sé encara ni per què. I d’altra banda, la meva mare va tenir càncer de mama, que li va provocar la mort només quan jo  tenia vuit anys. Per això, visc amb la millor amiga de la meva mare, la Jenifer, procedent d’una família pobra, amb cinc boques que alimentar inclosa jo. Em vaig criar al carrer, cada dia després d’anar al col·legi, que tampoc hi anava, m’ajuntava amb ells, una banda de nord-americans, que es passaven el dia practicant passos i fent confrontacions amb altres bandes. Jo, doncs, també formava part del grup, era com diguem, la capitana. Gairebé tots els cap de setmana, ens anaven a competir a festivals que es convocaven als pitjors barris de Brooklyn. El propòsit de la Jenifer era que m’apuntes a una escola especial de dansa, ja que deia que tenia molt de talent com el que va tenir la meva mare. Això veritablement, era el que sempre havia somiat, arribar a ser una ballarina professional i no dependre de ningú. Jo no hi estava encara molt convençuda, ja que hauria de deixar enrere tots aquells que estimava, però, després de reflexionar-hi molts dies, ho vaig decidir.

    Aviat va arribar el dia de la  competició. Hi havia molta gent que lluitava per aquest gran somni. Hi havia una noia, les típiques nenes riques mimades, que era bastant bona, però s’ho feia creure molt. Al final de la competició, vam quedar precisament nosaltres dues. La primera que va haver de sortir a ballar vaig ser jo: vaig fer tot el que podia i més, procurant no cometre cap errada perquè em poguessin desqualificar. Després va ser ella qui va sortir, i abans de fer-ho, em va mirar com dient “que creus que ets millor que jo?”, bah, i jo vaig restar preocupada.

    La noia  ho va fer magnífic i jo ja estava segura que no guanyaria el premi. Aleshores, després d’una estona que els tribunals s’aclarissin, van sortir amb què totes dues ho vam fer molt bé i que es quedaria en un empat: havíem de fer un combat, com en el carrer. Això significava que posaven la música i ens picàvem l’una contra l’altra sense cap regla, i amb això acabaria sortint la guanyadora. Finalment, el tribunal va decidir que jo fos la guanyadora, ja que ella va intentar fer un pas molt difícil i no li va sortir. La noia tota enfurida va agafar-me del coll i em va trencar el collaret d’or blanc que sempre portava amb mi, ja que era allò que em feia sentir-me a prop de la meva mare. Jo, amb el cor trencat, vaig agafar el collaret i me’n vaig anar a casa sabent que havia aconseguit el meu somni i que la meva mare segurament estava molt d’orgullosa de mi. La noia va quedar molt enrabiada per la meva fulgurant victòria i la seva injusta derrota.

    Irena Jagustin, 1r batx llatí i grec

    Sóc o no sóc Sòsia? (Plaute en àudio)

    Aquesta segona avaluació la Margalida ens havia programat una lectura a escollir de Plaute, com altres cursos ha fet; però s’anava apropant el termini fixat i no hi havia manera de posar-nos a llegir Plaute. Mira que ens anava preguntant: quina comèdia heu triat? aquesta la vàrem anar a veure al teatre grec de  Montjuïc, ja veureu que Plaute us agradarà… Cap dels alumnes de segon de batxillerat de llatí, agobiats amb tant llibre de lectura de totes les matèries, ni tan sols havíem buscat quina comèdia de Plaute llegiríem. Un matí ens apareix la Lida a classe d’informàtica amb cinc exemplars de l’Amfitrió de Plaute i  comencem a llegir una mica desganats, després de repartir els personatges,  però millor llegir a classe que sols a casa! De seguida, però, ens va sorprendre enormement i ens hi vam enganxar fins al punt que vam decidir d’enregistrar aquest fragment en què conversa un immoral déu Mercuri (Anna) amb l’esclau d’Amfitrió Sòsia (Carla). És boníssim no us el perdeu i sobretot llegiu Plaute; gasta un humor i un llenguatge ben actual.

    Fragment Amfitrió<

    Què us ha semblat? Podeu fins i tot arribar a dubtar de nosaltres mateixos? A quin filòsof posterior us recorda?

    Pel que fa a Plaute, què en sabeu? No us oblideu de situar-lo cronològicament i de posar  el títol d’alguna de les seves obres (i fer el resum de l’Amfitrió!), expliqueu quin tipus de comèdies va escriure i esmenteu les principals característiques del seu estil i de la seva obra. Recordeu el nom d’un altre escriptor llatí? En què s’assembla i en què es diferencia de Plaute?…

    Anna Salas (Mercuri) i Carla Domingo (Sòsia)
    2n de batx. llatí

    Virgili també inspirà Hector Berlioz!

    A Hector Berlioz de petit el seu pare li llegia Virgili i els tràgics amors de Dido i Eneas el van impressionar. Reconeixeu l’òpera i les pintures d’aquest vídeo?

    L’article de la Margalida de El Fil de les Clàssiques La pervivència de Dido i Eneas m’ha inspirat!

    Gaby

    Com es fa un poema al segle I aC: Catul XI

    Cada curs escolar es fa un curs de pensament i cultura clàssica al CaixaForum de Palma, Mallorca. Aquest any tracta de l’interessant món de la poesia: “XIV Curs de pensament i cultura clàssica 2009-2010. El món de les muses. Com llegir la poesia clàssica”.

    Divendres passat, dia 18 de desembre,  es va fer la segona conferència que va omplir la sala més gran i es va haver d’habilitar una sala en vídeo conferència. Va tractar sobre el poema XI de Catul, a càrrec del professor Antonio Alvar Ezquerra (Catedràtic de Filologia llatina de la Universidad de Alcalá). Va explicar la relació entre aquest poema i la poesia de Safo: tant formal com de contingut amorós. El romà Catul en el seu temps va seguir la poesia sàfica. A més va ser un dels primers homes a parlar del mal de l’amor no correspost (per Lèsbia), cosa no ben vista per la societat romana que ho fés un home. El curiós és que no és un poema d’un home feble sinó tot el contrari d’un home ben documentat que a més ens explica la situació d’aquell moment (val a recordar que els romans acabaven d’arribar a Britània) i de com concebien el món.

    El poema es divideix en tres parts: una d’un to geogràfic on demostra el seu coneixement del món (en aquell temps no sabien com era el món ni que existís Amèrica), una altra d’un to irònic on critica  la seva estimada  Lèsbia i la darrera d’un lirisme molt elevat.

    Sens dubte, el públic illenc es va sorprendre de com interpretaven els mapes antigament i sobretot de la segona part del poema: “rompiéndoles las ingles” (segons la seva traducció), segons d’altres les entranyes.

     XI. ad Furium et Aurelium

    FVRI et Aureli comites Catulli,
    siue in extremos penetrabit Indos,
    litus ut longe resonante Eoa
         tunditur unda,
    siue in Hyrcanos Arabesue molles,
    seu Sagas sagittiferosue Parthos,
    siue quae septemgeminus colorat
         aequora Nilus,
    siue trans altas gradietur Alpes,
    Caesaris uisens monimenta magni,
    Gallicum Rhenum horribile aequor ulti-
         mosque Britannos,
    omnia haec, quaecumque feret uoluntas
    caelitum, temptare simul parati,
    pauca nuntiate meae puellae
         non bona dicta.
    cum suis uiuat ualeatque moechis,
    quos simul complexa tenet trecentos,
    nullum amans uere, sed identidem omnium
         ilia rumpens;
    nec meum respectet, ut ante, amorem,
    qui illius culpa cecidit uelut prati
    ultimi flos, praetereunte postquam
         tactus aratro est.

     


    Sònia C.S., llicenciada en filologia catalana i biblioteconomia

    Campanet, Mallorca

    Ja us heu llegit “La còlera d’Aquil·les”?

    Estimats companys i companyes,

    La Coty i jo volem expressar la nostra opinió i fer una petita valoració sobre l’adaptació de la  Ilíada del famós poeta grec Homer ja que era el llibre que havíem de llegir o rellegir el primer trimestre. La còlera d’Aquil·les és una adaptació de la Ilíada d’Homer per a un públic juvenil publicada a l’editorial Teide. És una de les lectures de clàssiques recomanades per molts seguidors de El Fil de les Clàssiques. Ja hi heu deixat la vostra opinió en forma de comentari?

    Per fer-vos una idea us resumim el tema del llibre:

    La còlera d’Aquil·les ens explica les desventures de l’heroi aqueu durant el desè any de la guerra de Troia i com la seva participació va ser decisiva. Si en voleu saber més el llibre us espera!

    Opinem que la seva lectura és essencial, ja que és molt entretingut i amb el glossari del final s’aprén molt sobre els déus i la mitologia grega. És una adaptació plena de lluites, morts, amors, desamors, aventures… És a dir, és força complet. La història és molt bonica i està molt ben narrada, hi ha moments en els quals una s’arriba a sentir al costat d’algun heroi o déu grec. Tot això fa que sigui un llibre amè i fàcil de llegir, sobretot si se segueix  la guia de lectura i de les propostes de treball que hi ha a l’apèndix final, precisament ara nosaltres aquí estem fent el primer exercici dins l’apartat Expressió escrita que diu: “Escriu una carta a un amic o amiga en la qual li expliquis La còlera d’Aquil·les i la teva opinió personal sobre aquesta obra literària” Seguim el model que s’indica a la pàgina 170, però en comptes de fer la tasca en paper i lliurar-la a la Lida, hem preferit compartir-la aquí amb tots vosaltres per animar-vos a llegir aquesta trepidant adaptació. (També hem descobert que es troba en castellà!).

    Editorial Teide

    Editorial Teide, 2006

    També trobem una adaptació al cinema, amb el nom de “Troia” de W. Petersen, 2004. L’única cosa que ara voldríem criticar és que no apareixen els déus i algun altre error que podreu detectar si us llegiu el llibre aquests dies de festa i lliureu les activitats de lectura a la Lida abans de la recuperació de gener. No sigui que si us refieu de la pel·lícula, l’espifieu.

    Esperem que la nostra opinió us animi a llegir-lo, si és que encara no l’heu començat!

    Una forta abraçada,

    Coty i Ire (la Lina està present des de Colòmbia!)
    Alumnes de 1r de  grec