Tag Archives: Foment Lectura

Hipòmenes i Atalanta


Carregant vídeo…

A quina part de Narracions de mites clàssics pertany aquest mite ovidià? Per què experimenten una metamorfosi? 

Uri García-Penche 4rt Llatí

Píram i Tisbe

Heus aquí una de les històries més romàntiques i commomedores que mai he llegit:
Píram i Tisbe eren dos joves molt formosos que vivien en cases contigües a Babilònia, ciutat envoltada d’una alta muralla de maons.
Es van conèixer i es van enamorar. S’haurien casat, però els seus pares els ho van impedir. No van poder impedir, tanmateix, la passió que els consumia. La paret comuna a les dues cases estava esberlada i van obrir-hi un camí per als xiuxiueigs amorosos. A una banda de la paret, hi haviaTisbe i, a l’altra, Príam.
-Paret envejosa, per què t’interposes entre nosaltres? Per què no ens permets abraçar-nos o almenys, besar-nos? Tanmateix, t’agraïm que deixis via lliure als nostres mots-deien.
I quan arriba la nit s’acomiaden.L’endemà,s’hi reunien de nou.

Tisbe

Un dia, decidiren burlar els seus guardians i planejaren sortir per la porta de casa i anar-se’n de la ciutat. Acordaren trobar-se al sepulcre de Ninus i amagar-se sota l’arbre que hi ha, al costat d’una font d’aigua molt freda; és una morera, carregada de fruits blancs com la neu.
Quan arriba la nit, Tisbe fa girar el golfo de la porta i surt de casa. Amb el rostre cobert per un vel perquè ningú no la reconegui, es dirigeix a la tomba i s’asseu sota l’arbre on havien quedat; l’amor la feia ser valenta. Tisbe espera Píram. Però vet aquí que una lleona amb la boca escumejant, tacada de la sang d’uns bous que acabava de matar, s’atansa assedegada a beure a la font. Tisbe fuig esporuguida. Li cau el vel. Quan la lleona, després d’apaivagar la set, es dirigia cap als boscos, va trobar per atzar el vel i el va esquinçar amb la seva boca sangonosa. Píram va sortir de casa més tard. Quan s’acostà al lloc convingut, va veure en l’espessa sorra les petjades d’un animal salvatge. Empal·lideix i, es troba el matell tacat de sang, té la certesa del que ha passat. Desesperat per la mort de Tisbe, se’n sent culpable i desitja ser devorat per lleons ferotges. Pren el vel de Tisbe i, sota l’arbre acordat, l’omple de petons i de llàgrimes. S’enfonsa en el ventre l’espasa que porta a la cintura i, moribund, se la torna a treure: la sang li brolla a dojo. Esl fruits de l’arbre, ruixats de sang, es tornen foscos i l’arrel, que també en queda amarada, tenyeix de porpra les móres.

Tisbe no vol faltar a la cita amb l’amant i torna, encara atemorida, al seu encontre per explicar-li el perill que ha viscut. Tot i que reconeix l’indret i la forma de l’arbre, el color dels fruits la fa dubtar. Mentre vacil·la, veu un cos ensagnat a terra; recula, i amb el rostre més pàl·lid que les flors del boix, s’estremeix com quan el mar s’agita perquè una brisa lleugera passa fregant-ne la superfície. Tot d’una reconeix el seu estimat, es colpeja  els braços i s’arrenca els cabells en senyal de dol. Abraça el cos de l’amant, omple les llàgrimes la ferida i barreja el seu plor amb sang. Cobreix de petons el rostre glaçat de Píram, el crida. Li pregunta si no la reconeix i li recorda que és Tisbe, obre els ulls per darrera vegada i, després els tanca per sempre.
Tisbe reconeix el vel tacat de sang; veu la beina d’ivori sense l’espasa i s’adona del que ha passat. Si ell per amor s’ha llevat la vida amb la seva pròpia mà, ella farà el mateix.

Pr?am mort

L’amor també li proporcionarà les forces necessàries per ferir-se. Té el desig que els seus pares no els neguin una sepultura conjunta i també espera que la morera doni sempre fruits negres, vestits de dol, en record de la sang vessada  dels dos amants.

móres
Narracions de mites clàssics ed, Teide a càrrec de Margalida Capellà
Bouchra Samadi 2n batx.Llatí

Tot llegint Sèneca

La meva mare s’està llegint un llibre de Sèneca, Cartas a Lucilio. I em va preguntar una frase en llatí que no sabia traduir-la:

<<Otium sine litteris mors est et hominis vivi sepultura>>

-Què vol dir?

-Qui era Sèneca? Va ser un personatge important? Ho és ara?

-En els seus llibres, quina era la seva finalitat? A què es dedicava? Les obres de Sèneca potden ser avui llibres d’autoajuda?

Busqueu informació sobre aquest personatge que a mi m’ha semblat molt interessant!! Hem publicat algun article sobre Sèneca a Aracne fila i fila o a El Fil de les Clàssiques?

Alba Aguilera 4t de llatí

Pandemònium

Ave!

Resulta que últimament m’ha donat per l’existencialisme i m’estic llegint un llibre que s’anomena Pandemònium, de Màrius Sampere, i m’ha cridat l’atenció el títol perquè he vist que està en llatí. Al llibre, però, no explica el significat, sinó que hi fa referència en un fragment que diu el següent:

PANDEMÒNIUM

Això no obstant, Pandemònium no significa -segons que pretenen els diccionaris- ni la capital de l’infern, ni una reunió de conspiradors cridaners, ni una gatzara èpica, ni cap desordre irreparable, ni res que s’hi assembli (…)

 pandemnium-grande2.jpg

El cas és que he buscat el significat per internet però només n’he tret clara l’etimologia de la paraula, que prové del grec i significa ‘tots els dimonis’, (aproximadament). Com que m’havia semblat interessant em preguntava si em podríeu ajudar a trobar el significat real d’aquest mot i si està bé la traducció que he trobat.

Cristina Bellido
4t ESO
IES Albéniz

“BARCINO”, de Maria Carme Roca

Aquest Sant Jordi va arribar a les meves mans Barcino de Maria Carme Roca, un dels llibres en català més venut enguany per aquestes dates. Rebuda d’una mà amiga que coneix els meus gustos literaris, aquesta novel·la històrica ubicada en la Bàrcino del segle II té un munt d’elements que la fan molt atractiva. Explica la història de Luci Minici Natal, militar i polític fill d’una de les famílies influents de la colònia hispànica, que  fonts epigràfiques testimonien com a guanyador de la cursa de quadrigues de la 227a olimpíada l’any 129 de la nostra era.

portada-barcino-top10.jpg

Ara que l’he acabat, puc dir que el llibre no decep pel que fa a la trama, on s’enltrellacen traïcions, amors, misteris i competicions, amb l’antagonisme entre el protgonista i el seu esclau Teseu com a fil conductor. I per a nosaltres, els de l’Abéniz, a aquests punts d’interés s’afegeix el fet que l’antiga Bètulo comparteix protagonisme amb Bàrcino de la mà del cosí de Luci, Quint Licini, el jardí del qual es pot visitar museitzat a prop del museu de Badalona.

piscinaquintlicinigran.jpg

Menys encertat és el tractament que l’autora fa de la llengua llatina, molt present, no només per l’atribució del nom original als conceptes, sobretot de la vida quotidiana, sinó també en els títols de cada capítol: faltes orogràfiques com tavernae, stilus, thermopilum (per thermopolium) o tablinium; incorrecions gramaticals com oscilli (plural d’oscillum)… Voldria destacar, però, la poca cura a l’hora de la trancsripció: “Barcino” en lloc de Bàrcino (la mateixa autora reincideix oralment en aquest error en el reportatge penjat en la seva pàgina web), “Baetulo” sense cursiva en lloc de Bètulo, el turó del “Palti” en lloc de Palatí o larari en cursiva com si fos l’original llatí. Crec també que el nom del protagonista estaria més ben transcrit com a Lluci.

En definitiva, us recomano la lectura d’aquesta entretinguda novel·la d’ambientació històrica, però amb una mirada crítica a nivell lingüístic.

FORTUNA SECUNDA!!

Teresa

  • Podríeu corregir els errors a què faig referència?
  • Us animeu a buscar informació sobre els referents històrics esmentats?
  • Els oscilla del jardí de Lluci són un referent simbòlic al llarg de la novel·la. Sabeu què eren? Al jardí de Quint Licini de Bètulo se n’ha trobat un de ben bonic.

 

Mekki parlant amb Antoni Garcia Llorca

garcia-llorca-047.JPG

garcia-llorca-046.JPG

El passat dia 31 de març, l`I.E.S. Cristòfol Ferrer vam tenir l’honor de rebre l’autor Antoni Garcia Llorca l`auditori del nostre centre, per amabilitat de l’editorial Teide. Aquest escriptor, traductor i editor es va mostrar tal com és, amb les seves virtuts i defectes, una persona amable, agradable, simpàtica i sincera que es va guanyar els alumnes d’una forma ràpida i sense que es donessin compte. A més a més, ens va demostrar que a part de tenir grans dots com escriptor, traductor i editor també les té com orador tot s’ha de dir. Cal agrair que fos una persona tan oberta i tan natural amb nosaltres. Va ser una conferència molt interessant en la que els alumnes van felicitar l’Antoni per guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’autor va respondre totes les preguntes dels alumnes i va explicar anècdotes de la seva vida com quan va ser pescador. Tots els alumnes que van fer acta de presència a l’auditori, més d’un centenar, van sortir amb una plena satisfacció d’haver conegut a l’escriptor Antoni Garcia Llorca. Esperem que L’Antoni Garcia Llorca li hagi agradat fer-nos d’orador, i fer de la xerrada, una càlida conferència. Des de l`I.E.S. Cristòfol Ferrer et desitgem que tot et vagi molt bé, i que si algun dia tornes, cosa que esperem, et rebrem amb els braços ben oberts.

N.B. Per la part que em correspon, estic molt content d`haver conegut un autor català famós, a més a més de bona persona i humil, ets un molt bon escriptor o al menys ho intentes ser i això m`agrada, gràcies per haver-me signat el llibre del Viatge dels argonautes, ed. Teide. Si mai necessites alguna cosa, un tema per escriure un llibre, una idea per continua l`obra…etc, ja saps on trobar-me.

El-Mekki Hali Al-kassir 1r Batxillerat Llatí i Grec.

Sursum corda!

 sursum.jpg

Estic llegint un llibre de Sebastià Sorribas que es diu En Luka i la Maria al País Vermell (ed. Barcanova). He trobat una cosa de clàssiques i  espero que m’ajudeu i em digueu si en Luka té raó, perquè jo només faig tercer de primària:

La Maria va moure el cap, tota seriosa, i va dir:

_ Adéu barret de cuiner!

Però en Luka la va animar:

_ Va, Maria, que no sigui dit! Sursum corda

_ Sursum què? -va fer la nena.

_ Sursum corda! Que en grec vol dir “Amunt la corda”.

_ Va, deixa’t de cordes i continua llegint.

Valèria