Aquest Sant Jordi va arribar a les meves mans Barcino de Maria Carme Roca, un dels llibres en català més venut enguany per aquestes dates. Rebuda d’una mà amiga que coneix els meus gustos literaris, aquesta novel·la històrica ubicada en la Bàrcino del segle II té un munt d’elements que la fan molt atractiva. Explica la història de Luci Minici Natal, militar i polític fill d’una de les famílies influents de la colònia hispànica, que fonts epigràfiques testimonien com a guanyador de la cursa de quadrigues de la 227a olimpíada l’any 129 de la nostra era.
Ara que l’he acabat, puc dir que el llibre no decep pel que fa a la trama, on s’enltrellacen traïcions, amors, misteris i competicions, amb l’antagonisme entre el protgonista i el seu esclau Teseu com a fil conductor. I per a nosaltres, els de l’Abéniz, a aquests punts d’interés s’afegeix el fet que l’antiga Bètulo comparteix protagonisme amb Bàrcino de la mà del cosí de Luci, Quint Licini, el jardí del qual es pot visitar museitzat a prop del museu de Badalona.
Menys encertat és el tractament que l’autora fa de la llengua llatina, molt present, no només per l’atribució del nom original als conceptes, sobretot de la vida quotidiana, sinó també en els títols de cada capítol: faltes orogràfiques com tavernae, stilus, thermopilum (per thermopolium) o tablinium; incorrecions gramaticals com oscilli (plural d’oscillum)… Voldria destacar, però, la poca cura a l’hora de la trancsripció: “Barcino” en lloc de Bàrcino (la mateixa autora reincideix oralment en aquest error en el reportatge penjat en la seva pàgina web), “Baetulo” sense cursiva en lloc de Bètulo, el turó del “Palti” en lloc de Palatí o larari en cursiva com si fos l’original llatí. Crec també que el nom del protagonista estaria més ben transcrit com a Lluci.
En definitiva, us recomano la lectura d’aquesta entretinguda novel·la d’ambientació històrica, però amb una mirada crítica a nivell lingüístic.
FORTUNA SECUNDA!!
Teresa
- Podríeu corregir els errors a què faig referència?
- Us animeu a buscar informació sobre els referents històrics esmentats?
- Els oscilla del jardí de Lluci són un referent simbòlic al llarg de la novel·la. Sabeu què eren? Al jardí de Quint Licini de Bètulo se n’ha trobat un de ben bonic.
Gràcies, Teresa, per ressenyar aquest llibre que vaig tenir a les mans per Sant Jordi, però que algunes faltes que esmentes i la portada, un fotograma de la pel·lícula Roma, me’l van deixar caure i vaig pensar que seria una lectura en tot cas estiuenca.Si ens el recomanes així, encara cauré en la temptació de llegir-me’l. Bé saps quins són els meus gustos literaris!
Quan vulguis te’l deixo, si no t’importa que encara conservi les anotacions (en post-it) que inevitablement anava fent durant la lectura.
Moltes gràcies, Teresa. Miraré de comprar-me’l per tenir-lo; però si no en el viatge a Madrid…
Ave:)!
Jo també em llegiré el llibre en quant acabi el de Pandemonium jeje:D
Els oscillum eren petites figures circulars o quadrangulars fetes de marbre que tenien forma de màscares o de cares i que es penjaven normalment dels arbres ò dels intercolumnis dels jardins; s’utilitzaven com a ofrena per als déus.
Espero que poguem veure el que s’ha trobat aqui al jardí de Quint Licini:)
valee!
Respecte els errors diria que “tavernae” es “tabernae”, “stilus” es “stylus”, “thermopilum” crec que es refereix a “thermae” i les altres no estic gaire segura, però quina cosa més rara que en un llibre comaquest hi hagin faltes d’aquesta mena.
Ave!
Deixant de banda de com estigui d’interessant el llibre crec que és un error molt gran que una filologa com és l’autora d’aquest llibre cometi aquest tipus d’errors.
Teresa jo si fos tu, aconsseguiria com fos el seu email o alguna cosa per contactar amb ella i li diria, perquè possiblement no sàpiga la gravetat de la situació.
Respecte als errors crec que són:
-tavernae és taBernae
-stilus és stYlus
Anavaa explicar que eres les oscillium pero ja veig que la Cristina ho sabia abans jeje.
Per cert recomano als dels altres coles que vingueu a “Baetulo” a veure les termes, els jardí de Quint Licini, la casa dels dofins…
Vale!
Em vaig comprar el llibre Barcino abans de vacances i me’l vaig llegir en el tren. Em va agradar molt la trama. Es nota el bon assessorament d’Isabel de Rodà (la vam sentir en la fantàstica conferència de les PAU sobre Tàrraco i Emèrita Augusta) i Frederic-Pau Verrié (que vaig tenir l’honor de conèixer i d’esmorzar al Fòrum Auriga de Perpinya) sobre el personatge de Lluci Minici Quadroni Ver. Comparteixo amb la Teresa la badada en les referències llatines, que segons l’autora agraeix a Jordi Cornudella “la supervisió llatina”. És estrany perquè és llicenciat en filologia clàssica.
Esperem que en una propera edició d’aquesta novel·la es tingui més cura del llatí, perquè en aquesta brilla per la seva absència.
Us recomano aquesta novel·la, tot i que vagi destinada a un públic adult crec que als joves us traslladarà a la Bàrcino del vencedor olímpic, tot i que he trobat a faltar pàgines sobre aquest important esdeveniment. És carregada d’acció i d’emocions. Ens convida a visitar les restes de la Bètulo romana. El proper curs les visitarem si voleu!
Els de l’Albéniz estaríem encantats que vinguéssiu a Badalona. Us podríem fer d’amfitrions i després, si s’escau, ens podeu ensenyar les termes de la “Villa Primilia”. Margalida, n’hem de parlar…
Si et sembla bé, Teresa, a la tornada de vacances ho lliguem i així segur que els alumnes es coneixeran i serà més fàcil treballar junts!
D’acord!
No us perdeu aquesta ressenya de Joan Manet Tena i comenceu a llegir el llibre.
Salvete!
Fins i tot a mi m’han agafat ganes de llegir aquest llibre!
La veritat és que m’agrada molt llegir, però ja estic llegint més de tres llibres alhora jajaja!
La veritat és que quan he vist el títol i la portada, m’ha sonat molt el llibre…És possible que el meu cosí el tingui, i que el pugui llegir!
Valete!
Si el llegeixes, Cristina, ja ens tornaràs a comentar i ens donaràs la teva opinió. Segur que t’agradarà!
Doncs jo sento discrepar, però he de dir que el llibre no m’ha agradat gens. Ni l’he trobat entretingut, ni tampoc trobo que aporti gran informació de la Bàrcino romana.
M’interessen molt totes les opinions, Jordi. De fet, l’objectiu de l’article és servir de punt de partida per compartir visions de la lectura. Per què no desenvolupes una mica més la teva crítica? Què li trobaries a faltar per fer-lo més entretingut i il·lustratiu de la Barcelona romana? Jo, per exemple, ja manifesto en l’article que hi trobo mancances a nivell lingúístic i la Margalida, en un comentari coincideix amb mi.
Bàrcino crec que malgrat totes les mancances, imperdonables les lingüístiques, és un llibre que tot i que vagi destinat a un públic adult és més interessant per a un públic juvenil, com els nostres aràcnids i aràcnides, i en aquest sentit el recomano i l’he recomanat fins al punt que quan vàrem visitar la Badalona romana en vàrem llegir uns fragments mentre esperàvem el torn per visitar el jardí de Quint Licini ja que tots els alumnes no hi cabien. Tanmateix no és una novel·la històrica per a un públic entès en el tema. A mi em va decebre bastant, però crec que és vàlida pot motivar els meus alumnes i el públic interessat en el passat romà. Entenc perfectament, Jordi, que no t’hagi agradat.
Aquest llibre sembla molt excitant, sembla tenir molta aventura i accions i segurament tingui molta informació de la Barcino romana. M’agradaria llegui-ro!
Aquest llibre sembla molt interesant segons la descripció que fan sobre ell,però si crec que com diu a l’article te que millorar lo de les paraules en llatí.
Aquest article es molt interessant ja que la Teresa té molts coneixements sobre els llibres i ens explica un resum d’aquest llibre i fa que ens cridi la atenció i tinguem ganes de llegir-ho.
Mai he llegit aquesta novel·la però està clar que t’atreu només amb la portada, a més a mi, m’agraden molt aquest tipus de lectures així que segurament la llegiré.
Tot i que no m’he llegit aquest llibre, amb la descripció de l’article i amb una entrevista que he pogut veure del’autora, puc deduïr que és especialment per adolescents.
En comentaris anteriors he pogut veure mencions sobre faltes ortogràfiques i, personalment em semblen que és una crida d’atenció per inspirar als joves a prendre-ho com un llibre amè i complet.
He pogut entendre que l’objectiu d’aquest volum és fer sentir les històries i gaudir de les aventures.
Aquí deixo el vídeo d’on he captat la informació: