Tag Archives: Foment Lectura

“De itinere: Gallaecia VI – PORTA COELI”

La jornada d’avui ha estat molt profitosa: casa natal de Valle-Inclán; magnifiques vistes panoràmiques de la ria d’Arousa en plena natura; visita al pazo de Señoráns, productor d’un excel·lent vi albariño… Podria explicar moltes coses, però prefereixo  reprendre el fil de la recomanació bibliogràfica que ens va fer la Margalida en un comentari a l’article sobre la Praza do Teucro i referir-me a la lectura que m’acompanya durant el viatge.

Sempre m’agrada endur-me a la maleta algun llibre relacionat d’alguna manera amb el lloc que m’acollirà durant uns dies i aquesta vegada he optat per L’ordre de Santa Ceclina, el primer volum de la tetralogia PORTA COELI, de Susana Vallejo.

porta-1

Aquest volum m’ha arribat a través del meu fill, ja que en principi està catalogat com a literatura juvenil, però el que en un principi era l’intent d’una mare per compartir i conèixer els interessos literaris del seu fill ha resultat una experiència francament enriquidora. Els fets que narra la novel·la se situen a Galícia, una terra entre la màgia i el misteri, amb llocs de força molts antics que obren la porta a un món paral·lel ja des de la prehistòria. Fins i tot he comprovat que el símbol identificatiu de l’ordre que dóna nom al títol és un espiral inspirada directament amb alguns dels petroglifs de què parlàvem fa tres dies. I si no, fixeu-vos en els personatges que apareixen en el trailer.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8st4sr5pfOc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

En fi, està molt bé conèixer els best-sellers que ens arriben de terres anglosaxones, però jo us recomano que us enfonseu en aquesta mena de El nom de la rosa juvenil, no només perquè saber llatí us serà molt útil per interpretar-ne alguns fragments, sinó també perquè és un cant a la llibertat de coneixement i a la saviesa antiga com a porta oberta al progrés. Us deixo amb un fragment que trobo especialment encertat:

– Començarem pel llatí… I les xifres romanes són la cosa més incòmoda que mai no hagi existit. Has d’aprendre les xifres aràbigues.

– Sempre he sentit a dir que són impies…

-Les lletres, les… grafies! no són impies, els únics que són impius són els qui les fan servir per cometre actes pagans. El coneixement, qualsevol coneixement!, no es por vedar a ningú. Vingui d’on vingui…

(op. cit. pàg. 177)

I no us demano res més. Només que si algú em fa cas i el llegeix, ens comenti les seves impressions.

TERESA

Sis Joans de Carles Riba

13595904

Avui es commemora el cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba a El Fil de les Clàssiques i a moltíssims blocs; per això a Aracne fila i fila ens hi unirem amb un Carles Riba diferent, el dels Sis Joans. El vaig conèixer al teatre de la mà de la companyia Príncep Totilau:

 
A mi em va agradar molt, sobretot “Joan brut”; però si llegiu els sis contes segur que també us fascinaran i podreu establir paral·lelismes amb els valors grecs i la tragèdia grega.

Valèria

Licàon, l’home llop

Tothom recorda la història del licàntrop en el cinema! però potser no sabíeu que és un mite ovidià molt antic que nosaltres hem llegit a Narracions de mites clàssics, ed.Teide, i jo he trigat una mica en donar a conèixer el meu muntatge audiovisual. Val més tard que mai!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9WZVT6MZLzw[/youtube]

Xavi Martín 4t Llatí

Fedra entre bulerías, tangos i jaleos

Espectacle flamenc de Miguel Narros

Espectacle flamenc de Miguel Narros

 Miguel Narros acaba d’estrenar amb gran èxit al teatre Mercadante de Nàpols el seu nou espectacle Fedra, basat en textos d’Eurípides, Sèneca sobretot i Racine amb bulerías, tangos i jaleos, amb música  d’Enrique Morente i ball flamenc. Lola Greco fa el paper de Fedra, Amador Rojas és Hipòlit i Alejandro Granados, Teseu.

S’estrenarà a Espanya dia primer de juliol a Mèrida i després es podrà veure a Almagro i a Sagunt, entre altres.
Font: El País 14 de juny de 2009

Isabel Carreras
IES Serra de Marina

Ulisses i Penèlope en còmic

La Margalida ens va portar un còmic sobre un episodi de l’Odissea i havien d’emplenar les bafarades. Va ser molt divertit! Llavors va dir i ara per què no feu el vostre a partir de qualsevol episodi de Les aventures d’Ulisses, ed. Teide. Aleshores vaig decidir fer aquest (si cliqueu a sobre el podreu visionar millor!):

 

 

Bet Rosell Tinker 3r ESO Cultura Clàssica

El cargol i el guepard a Cultura Clàssica

030.JPG Guepard i cargol 

En una classe de cultura clàssica, hi trobem moltes varietats d’animals. Doncs bé, jo em centraré en dos d’aquests animals: el lent però eficaç cargol i el ràpid però descuidat guepard. Així que era dilluns, l’hora després del pati, i al entrar a classe el guepard es va asseure a una taula de darrere i va encendre l’ordinador. Quan el va haver encès va connectar-se al seu fotolog i va pensar: <<A casa, demà, ja comentaré els escrits del bloc, però ara em relaxaré una mica, perquè com que sóc tan ràpid, segur que no em costa més de deu minuts>>. A l’altra punta de la classe el cargol, lentament, va encendre la seva computadora, es va acomodar a la cadira i va prémer el botó que encenia l’ordinador. Quan va haver accionat la pantalla, va anar a El Fil de les Clàssiques i va començar a treballar. Ara llegia això, ara comentava allò…Al final de la classe havia pogut llegir i comentar dos escrits i havia començat un test del moodle, en canvi, el guepard només havia agregat al messenger quatre amics i comentat el fotolog de setze persones que no coneixia gairebé. Durant el trimestre, cada dia va anar així, i cada cop que el guepard intentava fer alguna cosa, se’n desprenia i anava acumulant feina a casa. El cargol, per altra banda, ja havia quasi enllestit totes les feines i durant les altres hores a casa podia dedicar-se a disfrutar amb altres coses que ell volgués. Al final del trimestre, la professora va guardonar el cargol amb un excel·lent per la seva feina i la seva bona coordinació, en canvi, el guepard es va endur un suspès, perquè no havia fet res de res.

En quina faula d’Isop creieu que m’he inspirat?

Maria Salat

Cultura Clàssica 3r