La jornada d’avui ha estat molt profitosa: casa natal de Valle-Inclán; magnifiques vistes panoràmiques de la ria d’Arousa en plena natura; visita al pazo de Señoráns, productor d’un excel·lent vi albariño… Podria explicar moltes coses, però prefereixo reprendre el fil de la recomanació bibliogràfica que ens va fer la Margalida en un comentari a l’article sobre la Praza do Teucro i referir-me a la lectura que m’acompanya durant el viatge.
Sempre m’agrada endur-me a la maleta algun llibre relacionat d’alguna manera amb el lloc que m’acollirà durant uns dies i aquesta vegada he optat per L’ordre de Santa Ceclina, el primer volum de la tetralogia PORTA COELI, de Susana Vallejo.
Aquest volum m’ha arribat a través del meu fill, ja que en principi està catalogat com a literatura juvenil, però el que en un principi era l’intent d’una mare per compartir i conèixer els interessos literaris del seu fill ha resultat una experiència francament enriquidora. Els fets que narra la novel·la se situen a Galícia, una terra entre la màgia i el misteri, amb llocs de força molts antics que obren la porta a un món paral·lel ja des de la prehistòria. Fins i tot he comprovat que el símbol identificatiu de l’ordre que dóna nom al títol és un espiral inspirada directament amb alguns dels petroglifs de què parlàvem fa tres dies. I si no, fixeu-vos en els personatges que apareixen en el trailer.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8st4sr5pfOc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En fi, està molt bé conèixer els best-sellers que ens arriben de terres anglosaxones, però jo us recomano que us enfonseu en aquesta mena de El nom de la rosa juvenil, no només perquè saber llatí us serà molt útil per interpretar-ne alguns fragments, sinó també perquè és un cant a la llibertat de coneixement i a la saviesa antiga com a porta oberta al progrés. Us deixo amb un fragment que trobo especialment encertat:
– Començarem pel llatí… I les xifres romanes són la cosa més incòmoda que mai no hagi existit. Has d’aprendre les xifres aràbigues.
– Sempre he sentit a dir que són impies…
-Les lletres, les… grafies! no són impies, els únics que són impius són els qui les fan servir per cometre actes pagans. El coneixement, qualsevol coneixement!, no es por vedar a ningú. Vingui d’on vingui…
(op. cit. pàg. 177)
I no us demano res més. Només que si algú em fa cas i el llegeix, ens comenti les seves impressions.
TERESA
