Som els legionaris de primer de batxillerat tot responent a la missiva de la Margalida a Castra romana: “Ets un soldat romà. Tu tries el rang i si vius en temps de pau o en temps de guerra, però has d’escriure una carta (d’uns 200 mots) a la teva mare des del campament tot explicant-li la vida a la legió. També pots ser la mare que contesta la carta del seu fill que està a la legió, però acostumaven més a parlar de la vida quotidiana a les cases. Recorda l’estil epistular i que has de demostrar que t’has preparat amb escreix el tema de l’exèrcit”. Ja que la nostra correspondència malgirbada en forma de comentari a El Fil de les Clàssiques va agradar no sols a la nostra mater sinó que, fins i tot, va emocionar el propi déu Hermes i ens qualifica de legionarios epistulares de Vindolanda, volem acomiadar el curs a Aracne amb aquest recull epistolar dels legionaris supervivents (hem tingut més baixes de les desitjades!) que esperem que us agradi i que continueu ampliant durant les vacances o els cursos vinents. Molt bon estiu! Carpe diem!
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
Salve!
Aquí deixo la meva carta:
Estimada mare,
Fa dies que et volia escriure per explicar-te com estic, però desafortunadament no he pogut trobar una estona lliure fins ara. Ja fa mesos que sóc aquí i us trobo a faltar a tots, m’hauria agradat tindre en Juli al meu costat, ja que hi ha moltes vegades que m’avorreixo mentre treballo. Per sort el meu company nou de cabanya i jo ens avenim prou bé i xerrem a les nits. En Cèsar va morir farà ja un mes perquè no va aguantar el suficient i va agafar una malaltia que el va debilitar més encara, així que en el seu lloc va vindre el Quintus, que dorm prop meu. Va ser molt trist per tots la pèrdua d’en Cèsar, ja que els del nostre contubernium tenim molt bona relació, em recorda a casa. Però els dies passen i hem de mirar endavant…
Fa una setmana va fer dos mesos que va començar el meu entrenament, pensava que tot afluixaria i no seria tan dur quan estiguéssim més en forma, però no és així. Un superior em va explicar que els primers mesos eren els pitjors… Jo ja tinc ganes que passin.
Estic feliç perquè he pogut aconseguir uns extres per la meva bona feina, així que espero que us ajudin una mica per casa.
Com està la meva germana? Espero amb tot el cor que tot us vagi genial.
Una abraçada,
Cuidat.
Salve mater,
Ja han passat dos mesos des que començà la campanya contra els parts.
Portem dos dies assentats en el nostre castra strativa situat en un petit altiplà en meitat del sufocant calor del brillant sol que omple l’immens desert persa. Els homes estan esgotats i les provisions escassegen, la poca popularitat de l’emperador Trajà no ajuda, ja que no tenim cap aliat en aquests indrets. Demà marxarem cap a Ctesifon, capital dels Parts. Jo confio plenament en la nostra victòria ja que som catorze legions, 180.000 homes en total, tot i que he escoltat alguns legionaris resar a Júpiter i Mart entre plors, estem en terra hostil i realment no seria la primera vegada que algú perd la vida d’improvist. Fa una setmana ens van emboscar un destacament d’arquers a cavall parts i cent-vuitanta homes perderen la vida, les nostres tàctiques militars són immillorables però desconeixem el terreny. Les nits són una tortura ja que la calor es converteix en un fred glacial, necessito tres mantes per a mantenir-me calent i evitar refredar-me.
Us trobo a faltar, espero poder tornar sa i estalvi. Com esteu? Escriu-me una carta l’abans possible i dóna-la al pare per tal que l’enviï.
Vale.
Salve mater,
Les paraules se m’escapen ara que puc parlar amb tu. M’envien sense parar al camp de batalla, el gel ens mata poc a poc i ells, cats fins al final, no paren d’atacar, d’embestir-nos amb els seus poderosos homes d’armes. Els legionaris com jo morim
sense parar, sense temps a honrar-nos en la mort, tal i com va passar amb el germà d’Antígona, encara que ell al final va poder reposar, malgrat la mort d’ella.
Res para la guerra, l’honor ens matarà a tots, i dono gràcies a aquest regal, però a la vegada temo pel que us passarà a vosaltres, sóc un Hèctor romà, però amb molt menys prestigi.
Avui ens han format als pocs que quedem de peu, doncs els llits estan omplerts de valents soldats mig morts. No podem dormir, el fred no ens deixa tancar els ulls. Com ja he dit, ens han format, les esperances no formaven part de les seves paraules, però, al final del discurs, ho han dit, hem d’aguantar, resisitir com els romans que som i, si és el cas, morir de cara i no d’espatlles.
Els cats guanyaran la batalla, però no la guerra, t’ho diu el teu fill que, si m’estimes, resaràs per mi al gran déu Mart i vessaràs un got de vi per guanyar-te el favor de Júpiter. Per acabar, junta les mans i colpeja’t el pit, doncs jo moriré, sí, els pila travessaran la meva carn i el meu scutum de bronze, els gladii tallaran el meu cap i la càliga esquerre es deslligarà, finalitzant la meva vida però tu em recordaràs i el teu dolor em purificarà.
Teu, el teu fill.
Vale…
Així m’agrada! Tornem a rebre Cartes des del campament i algunes amb referències històriques! Quina us agrada més?
Si encara us manca la inspiració, potser la trobareu a Legionaris de Roma, ciutadans de l’Imperi!
Salve!!
Quina pasada aquest treball, mai havia vist aquest format per el blog, trobo molt interesant que cadascú aporti la seva per així fer-ne un gran recopilatori.
Després de llegir-les una per un i sense perdre detall he fet un petit resum de cadascuna:
Legionari I- L’autor té un gran coneixement de les armes, explica totes les noves que han arribat i les característiques més destacables.
Legionari II- En aquesta carta demostra que coneix que l’exèrcit romà és molt fort, ja que té moltes tàctiques i estratègies per a combatre els seus enemics.
Legionari III – En aquesta carta el soldat està emocionat perquè té un càrrec bastant important.Trobo que és una carta molt creïble.
Legionari IV- És una carta molt sentimental, mostra el nerviosisme del soldat i l’enyoança cap els membres de la seva família. És curiós perquè un home que representa ser tant fort es mostri tan dèbil.
Legionari V- Parla de tot el que engloba un campament romà.
Legionari VI- Explica que l’exercit més fort té soldats forts però a la vegada són dèbils.
Legionari VII- La carta ens descriu com és el campament.
Legionari VIII- Aquesta carta ens mostra totalment el bàndol fosc de formar part de l’exercit. No tot és com ens diuen els llibres…
Legionari IX – és una de les cartes que més m’ha arribat, parla de tot l’enyor que sent cap els seus de casa i també ens explica els amics que ha fet al campament.
Legionari X- és una carta molt bàsica on ens explica el ue menjaven i com era el campament, no té res d’emocionant ni res que t’arribi.
Legionari XI És una carta molt diferent a totes les altres. En les altres cartes els autors ens narren coses que estàn passant al campament, els seus sentiments, les armes, l’alimentació, les seves rutines… en canvi en aquesta carta ens narra tots els seus pensaments que té cara el futur, qué fara quna surti de l’exèrcit, etc.
Vale!
Salve!
m’ha encantat aquest treball, molt currat i molt interessant, perquè pots ficar-te en el cos d’un soldat i d’una mare i crec que és un moment en el qual valores moltes coses.
Les he vist totes i m’han agradat moltsíssim i podria deixar-vos un petit resum de cadascuna!!!
– Legionari I:Parla i sap molt sobre totes les armes que tenien els romans.
– Legionari II: En aquesta carta es veu reflectit que sap molt sobre l’exèrcit romà.
– Legionari III: El soldat te un càrrec important en aquesta carta, i es nota que aquest es mes natural.
– Legionari IV: És una carta molt sentimental. És bastant sorprenent com un home soldat que és tant fort pot tenir un sentiment d’enyorança molt gran.
– Legionari V: Parla de les armes de l’alimentació i de l’exèrcit.
– Legionari VI: Parla de l’exèrcit i els components d’ell.
– Legionari VII: Diu com és el campament.
– Legionari VIII: Ens explica com els soldats són obligatgs a anar a l’exèrcit. Ens explica més detalladament com són obligats a anar. Parla de les coses dolentes.
– Legionari IX: Parla de les amistats que fa al campament i mostra enyor.
– Legionari X: Explica l’armament i alimentació dels romans.
– Legionari XI: Ens explica el que farà i ho fa amb naturalesa i pensa el que passarà quan surti d’allà.