Cartes des del campament

Som els legionaris de primer de batxillerat tot responent a la missiva de la Margalida a Castra romana: “Ets un soldat romà. Tu tries el rang i si vius en temps de pau o en temps de guerra, però has d’escriure una carta (d’uns 200 mots) a la teva mare des del campament tot explicant-li la vida a la legió. També pots ser la mare que contesta la carta del seu fill que està a la legió, però acostumaven més a parlar de la vida quotidiana a les cases. Recorda l’estil epistular i que has de demostrar que t’has preparat amb escreix el tema de l’exèrcit”. Ja que la nostra correspondència malgirbada en forma de comentari a El Fil de les Clàssiques va agradar no sols a la nostra mater sinó que, fins i tot, va emocionar el propi déu Hermes i ens qualifica de legionarios epistulares de Vindolanda, volem acomiadar el curs a Aracne amb aquest recull epistolar dels legionaris supervivents (hem tingut més baixes de les desitjades!) que esperem que us agradi i que continueu ampliant durant les vacances o els cursos vinents. Molt bon estiu! Carpe diem!

30 thoughts on “Cartes des del campament

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Salvete, legionarii! Optime! Feliciter!Hem compartit moltes hores junts aquest curs: quatre de llatí i quatre de grec. Vuit hores són moltes hores, però cap se m’ha fet pesada. En absolut! Us vull agrair sobretot l’interès amb què us heu aplicat en l’estudi del llatí i del grec, l’entusiasme i l’emoció que he despertat en vosaltres, i tot el que m’heu ensenyat: referents clàssics arreu que mai no havia vist, ni sentit… heu après a traduir i això ja sabeu que m’agrada moltíssim perquè no cal oblidar que també us haig de preparar per a la selectivitat del curs vinent, m’heu fet riure, tot i que algun dia, cap al final de curs, he hagut de fer d’agre general i us he obligat a no abandonar el camp d’estudi, el vostre camp de batalla.
    La xarxa ens mantindrà en contacte, hem de renovar, però, forces i us espero el setembre al nostre campament d’hivern amb moltes ganes d’aprendre per passar la batalla final. Junts vencerem. No en tinc cap dubte.Vull acabar amb l’expressió amb què vaig començar aquest curs 2009-10: CARPE DIEM!
    Molt bon estiu! Valete!

  2. Irena

    Ave Lidaaa:)
    Ohhh moltes gràcies, sisi la veritat que ens hem passat moltes hores junts, i bueno l’any que ve més:)
    Personalment crec que ha sigut un curs increíble, ens hem diverit molt, no només a classe si nò que tambè a les excurions múltiples que hem compartit. Som un grup fantàstic no et podras queixar eh Lidaa!!jaja:D
    Bueno tot i així a l’hora de la veritat ens hem posat les piles i hem intentat fer lo possible en tot.

    Vui agrair-te tot el que has fet per nosaltres i desitjar-te un bon estiu:)
    Salve Lida,
    i no et preucupis que seguirem passant-nos pel bloc i Aracne!:D

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Ire! No em puc queixar, tens tota la raó! No puc demanar tampoc res més, tret de que el curs vinent continuem igual perquè millor seria impossible.
    Que tinguis un molt bon estiu, Ire!

  4. Margalida Capellà Soler Post author

    L’ENHORABONA, aràcnids i aràcnides!L’institut Cristòfol Ferrer gràcies a la vostra excel·lent feina acaba de guanyar un dels dotze premis de la convocatòria d’enguany a La MOSTRA 2010 (al lateral teniu l’enllaç) i aquí el veredicte, cap al minut 6:
    http://www.xtec.cat/

    La feina ben feta sempre té recompensa! Ja us ho dic jo! Quan pugui en farem l’entrada que es mereix, però ara qüestions familiars m’obliquen a agafar un vol. Hi ha nens que neixen amb un pa a sota el braç!

  5. RABAB

    Ave lida aqui et deixo el comentari sobre les cartes.
    Legionari I
    La carta del Carlos m’agradat bastant és molt ambiciós perque diu que te un alt rang i que dirigeix una tropa de cent equites.
    Legionari II
    La lina diu que està a Hispània i que li ha costat adaptar-se, peró que al final s’adaptat i que han patiti molts atacs i que ès soldat d’infanteria.
    Legionari III
    La carta de la Aliss m’agradat perque és molt natural com si estiguess en la castra de veritat jeje. lA aliss explica a la seva mare que es un soldat i que estan lluitan a germania.
    Legionari IV
    la carta de la Rebeca m’agradat molt és molt creíble la carta diu que no pot dormir perque esperen en qualsevol moment l’atac dels cartaginessoa comandats per el temible Aníbal.També explica a la seva mare que troba a faltar els seus plats perque en el campament sempre menjen olives.
    Legionari V
    La carta de la Núria va dirigida a la seva germana en la que explica que ja es un soldat d’infanteria i que l’armament a millorat que ja s’acostumbrat al pes de l’escut i que lluitara per defensar l’honor de Roma.
    Legionari VI
    La carta de la coty és molt trista en ella li comunica la mort del seu germá Marc i que estan patint moltes derrotes.
    Legionari VII
    La carta de la ire esta bastant bé en ella descriu el campament on esta vivint li diu que est aal costat d’un riu i que el campament esta fortificat.
    Legionari VIII
    LA carta de l’uri m’agradat en ella explica a la seva mare que es un legionari i ler armes que s’utilitzen tambe diu que cada soldat es paga el seu armanent i que els més rics disposen d’un armament més qualificat.
    Legionari IX
    La carta del Dani crec que és lamés complexe perque en la cart aescriu de tot.En la carta diu que esta en la torre de vigilancia per si venen els enemics, i que tot el que prometien els centurions era mentida.
    Legionari X
    LA carta de la Laura esta molt bé en ella explica que es un legionari i que estan en plena batalla amb els germánics , també explica l’armament que utilitza.
    Legionari XI
    La carta del toni m’agradat molt perque es la més diferent de les altres en la carta diu que esta punt d’acabar la seva carrera en l’exèrcit i que vol trobar una noia jove per casar-se.
    Bueno lida ja estic del comentari a veure com va.
    salve

  6. Margalida Capellà Soler Post author

    Rabab, puc deduir que la carta d’en Toni és la que t’agrada més, no? Has de tenir més cura de l’expressió i de l’ortografia.

  7. baga.laia2012

    Totes les cartes estan molt bé redactades i m’agrada les paraules en llatí que han anat posant.
    La que més m’agradat ha sigut Legionarius VI, és una mica trista, però molt bonica, i està molt ben escrita.

  8. Cristina Berjano

    Són temps de guerra, temps en els que tu no estàs bé i nosaltres per tu tampoc. Alex, estem a l’any 536ac, per si no ho recordaves..
    A casa tot va genial, la teva germana complira anys d’aquí una setmana. Jo i el teu pare estem preocupats, sabem que aquets dies són durs per tu, has de lluitar pel teu poble, per la teva legió.
    Te germana es casa d’aquí pocs dies, te germana gran Olga, estem preparant molts detalls per a la cerimònia. Espero que per Vindolanda vagi bé, que estiguis bé i que tinguis força per vençre tot allò que se’t passí pel camí. Fills, sé que ets fort i que pots amb tot. Lluita per tu, per la família però sobretot lluita per Roma, la nostra pàtria. I recorda sempre “Alea iacta est”
    Lluitas pel que ets i pel que som, pel que serem en un futur i per ser recordats tota una vida. Se feliç i no pensis en res negatiu, se que ets fort Alex.
    Recorda-ho sempre, testima té mare, Alba.

  9. Cristina Berjano

    Te deixat el meu text! En quant a les cartes, m’han agradat molt i estàn molt currades 🙂

  10. Laia Sánchez Puerto

    Salve!
    Hola mare, ho sento per no haver escrit ni contestat abans. La veritat és que no tenim massa temps lliure.
    En aquests moments estic en un campament d’Hispània. Estem en plena guerra i cada dos per tres som atacats i hem de defensar-nos. Però trànquila, tinc moltes armes: tinc un escut(“escutum”), una llança(“hastam”), javelines(“pilum”), espasa(“gladius”), fletxes(“sugitta”) i un casc obviament.
    M’estic posant més fort que mai, ja que entrenem tots els dies per estar en plena forma. Ja ho veuras quan torni.
    M’alimento principalment de pa i formatge, tot i que moltes vegades ens donen alguna que altre carn.
    Bé, anire escrivint quan pugui però estic bé i espero que tots vosaltres tambè.
    Molts records a tots.
    Vale!

  11. Margalida Capellà Soler Post author

    Cris, els romans ja havien arribat a Vindolanda?
    Crec que has de demostrar que t’has llegit les cartes i explicar per què t’han agradat?
    Laia, has d’explicar quines cartes t’han agradat més i per què?

  12. Laura Luna

    Legionari I
    L’autor coneix l’ampli ventall d’armes que tenien els romans i per això, comenta que han arribat noves armes.
    Legionari II
    En aquesta carta demostra que coneix que l’exèrcit romà és molt fort (crec que en fa refèrencia directament) ja que, té moltes tàctiques. A part, trobo molt tendre, remarcar que un desconegut l’ha ajudat a adaptar-se.
    Legionari III
    La part que ressaltaria d’aquesta carta és que el soldat està emocionat perquè té un càrrec bastant important. Trobo que explicar-ho amb aquesta emoció fa que el soldat sigui més pròxim i més natural.
    Legionari IV
    És una carta hiper tendre, mostra el nerviosisme del soldat i l’enyor cap els membres de la seva família. És curiós perquè un home que representa ser tant fort, com és un soldat, es mostra feble davant un atac que esperen i davant l’enyor que sent pels de casa.
    Legionari V
    És molt completa ja que, parla tant de les armes com de l’exèrcit, com de l’alimentació.
    Legionari VI
    Torna a haver-hi el paralelisme de que l’exèrcit més fort d’Europa, que pot amb tot i més; els seus components, els soldats, se senten febles i enyorats.
    Legionari VII
    Aprofita la carta per mostrar com és el campament.Ç
    Legionari VIII
    Aquesta carta aprofita per explicar com els soldats són obligats a anar a l’exèrcit. Cosa que cap carta, fins ara, havia mostrat.A més a més mostra que dins de l’exèrcit les coses, no són tant bones com queda reflectit en els llibres quan parlem de l’exèrcit romà. (Sempre es parla de les armes que tenien però enlloc surt que els soldats s’havien de pagar les armes)
    Legionari IX
    Crec que és la carta més lírica, ho expressa tot amb molt d’enyor i amb molta tendresa. A més menciona de les amistats que ha fet dins del campament.
    Legionari X
    Aquesta carta aprofita per explicar l’armament i el que menjàven els soldats romans.
    Legionari XI
    És la carta que més m’ha agradat, és diferent a la resta, no parla de l’enyor, ni del sufriment, parla del que farà i ho fa amb molota naturalesa. Mopstra que amb els anys que porta a l’exèrcit, ja no pensa amb el que va passant, sinó pensa en el que passarà al sortir d’allà.

    Aquí aprofito per deixar-vos la meva carta:

    Estimada mare:

    La vida al campament és dura i més encara per mi, els soldats d’infentaria lluitem cos a cos. Tot i que últimament, ens arriben un munt d’armes que fa que el combat no sigui cos a cos, tot i que quasi sempre s’arriba a aquest. És cert, que al guanyar els combats la satisfacció és molt més gran, però alhora veus com persones amb les mateixes condicions físiques moren davant teu. Moren en la lluita i qui sap si han pogut escriure a les seves famílies com t’estic escrivint jo. És dur i és difícil no pensar-ho, però el millor és no fer-ho. Però tot això ho faig per l’Imperi, l’Imperi que s’extén per tot el continent i que és el més fort del món, l’Imperi que no perd els combats.

    Però l’Imperi, no em treu l’enyor que tinc al tenir-vos tant lluny. Moltes nits, després de menjar el rutinari sopar (pa i formatge, formatge i pa) abans d’entrar a la tenda em quedo en silenci mirant el mar. No saps les àncies que tinc de travessar el mediterrani i venir, amb tots vosaltres i poder-vos abraçar un per un. Però no és així. Tot i així, estigueu tranquils que no hi ha nit que no penso en vosaltres i que no desitjo tornar-vos a veure.
    Us estimo!

    P.S: Tranquil·la mare, tornaré sa i estalvi.

  13. Eric Andreu

    Estimada mare,

    T’escric aquesta carta perquè sàpigues que estic bé. Ser que potser la meva escriptura no és molt correcta, ja que l’stilum que faig servir està una mica trencada.

    La vida al campament no és massa fàcil, ja que la disciplina és estricta, per mantenir l’ordre. Els britans ens van tornara a atacar ahir pel matí, però es van quedar a la fossa, que vem construir nosaltres mateixos fa tant de temps. Com enyoro el menjar de casa que em preparaves! Tot i que aquí em donen pa, formatge i carn, no es pot comparar amb el menjar de casa.

    També, ahir, vaig haver de guarir jo mateix les ferides del cavall, ja que el van ferir en un assalt al campament dels bàrbars. El que més ràbia em fa és que el vaig ferir jo mateix amb la meva pica, quan es va partir a l’impactar contra un escut d’un bàrbar. Però ara ja està recuperat.

    He de dir també que m’he fet amic d’un soldat d’infanteria, l’Aemili, que em va deixar el seu escut quan vaig baixar del cavall, per protegir-me bé.

    Vam lluitar tot el dia contra els bàrbars que, al final del dia, veient la nostre clara superioritat en la tècnica i en força, es van retirar, i si no hagués sigut el cap, els haguéssim perseguit passat el mur d’Adrià.

    Finalment dir-te que li donis records a la meva dona i als meus dos fills, que el seu pare està bé i sa, i explica-li les proeses que ha aconseguit el seu pare.

    Tornaré a escriure tant aviat com pugui, confiant que totes les cartes t’arribin.

  14. Eulàlia

    Estimada Iulia,

    Oh, venerada siguis pels déus, Iulia! Les meves pregàries porten el teu nom i els meus plors el teu record. T’anyoro tant! No puc oblidar-me d’aquells temps en què de petites jugàvem a la Musca Aenea , a nines o passejàvem els nostres insectes agafats d’un fil!

    Però ara els temps han canviat i sóc amb el pare, la mare i el germà al campament romà de Vindolanda. On l’exèrcit del pare ha de lluitar contra els britans. Estic emocionada pel fet d’ésser aquí, un lloc privilegiat per una dona; però per un altre estic espantada perquè la nostra vida corre perill.

    El meu germà s’està convertint en un gran soldat, com el pare. Maneja quasi amb perfecció celestial el gladius, el pilum i l’hasta. De vegades crec que el meu germà és el déu Mart! Estic molt orgullosa d’ell, segur que arribarà a ser un gran general.

    Jo em passo els dies al campament, a la cabaneta de fusta de la meva família, amb la mare filant o resant als déus.

    Però… saps què? Cupido m’ha visitat! Ha llançat una mortífera fletxa en el meu innocent cor. Hi ha un jove genet que m’ha encisat i les nostres mirades ingènues coincideixen quan ell està entrenant i jo tímidament m’amago darrere les cabanes. Encara no hem parlat, però sembla com si ja ens coneixéssim d’una altra vegada. És curiós…

    Bé m’haig d’acomiadar de tu, adorada Iulia. Espero que els déus olímpics t’acompanyin en tot moment. Però et prego que tu també resis per nosaltres.

    Amb tot el meu amor pur entregat a tu,

    Clàudia

  15. lourdes caparros

    Aqui et deixo la meva carta.

    Estimada Mare,t’escric aquesta carta per dir-te que aquí a vindolanda m’hi trobo d’allò mes be!
    Per les nits fa una mica de fred i per culpa d’això em hagut de canviar el nostre pla d’atac als nostres enemics però ens hi anem sortint.

    Dir-te també que tenies tota la raó,enamorar-se aquí no es gens difícil,ja que com anem de poble en poble en busca de menjar he pogut conèixer a dones fantàstiques,per exemple la Iulia,es la filla del general del campament enemic,ja se que es un amor prohibit,però es que es molt maca,per les nits ens trobem i al dia següent fem com si res hagués passat.

    Bé mare, també t’escric per dir-te que poc a poc en Marcus ja va millorant i ja li han donat el seu propi scutum i la seva pròpia Lorica.
    També vull dir-te que ja tinc la meva pròpia túnica vermella de legionari.

    Bueno mare,com pots comprovar tot per aquí va d’allò mes be,espero que vosaltres també ho estigueu,i digali al pare que no es preocupi que cuidaré be les seves sandàlies

    T’estimo..

  16. Uxue Avilés

    Salve!!

    Sobre les cartes:
    – Legionari I:Parla i sap molt sobre totes les armes que tenien els romans.
    – Legionari II: En aquesta carta es veu reflectit que sap molt sobre l’exèrcit romà.
    – Legionari III: El soldat te un càrrec important en aquesta carta, i es nota que aquest es mes natural.
    – Legionari IV: És una carta molt sentimental. És bastant sorprenent com un home soldat que és tant fort pot tenir un sentiment d’enyorança molt gran.
    – Legionari V: Parla de les armes de l’alimentació i de l’exèrcit.
    – Legionari VI: Parla de l’exèrcit i els components d’ell.
    – Legionari VII: Diu com és el campament.
    – Legionari VIII: Ens explica com els soldats són obligatgs a anar a l’exèrcit. Ens explica més detalladament com són obligats a anar. Parla de les coses dolentes.
    – Legionari IX: Parla de les amistats que fa al campament i mostra enyor.
    – Legionari X: Explica l’armament i alimentació dels romans.
    – Legionari XI: Ens explica el que farà i ho fa amb naturalesa i pensa el que passarà quan surti d’allà.

    La meva carta:
    Salve mater Aemilia,

    Et trobo molt a faltar! Tot això és tant diferent… Enyoro molt quan les dues jugavem amb els yoyos, que tu m’ensenyaves a fer-los servir, també recordo quan saltant a la corda em vaig trencar el braç… Tot això i moltes més coses són en les que penso cada dia.

    Ara estic aquí al campament sol, mentre vosaltres esteu tots units al campament de Vindolanda, tal i com em vas dir a l’altre carta que em vas enviar en la que deies que el pare havia perdut tot el que havia estat trobant allà, les sabates, les eines, les cartes i tot, com està després de tot això?

    En el campament on estic, estan lluitant els britànics contra els germans, la veritat és que estic molt espantat ja que en qualsevol moment puc sortir ferit o perdre la vida… Tot i així he d’estar lluitant per defensar la meva pàtria. Els que ens persegueixen sempre traspassen les quatre portes del campament…
    Però hi ha una cosa que em salva d’aquesta por, i és que Cupido ha vingut a mi, estic enamorat d’una noia jove que també s’allotja en una cabana.

    La veritat és que estic aprenent molt aquí ja que ara ja se manejar d’una manera molt bona les armes com el gladius, l’hasta i el pilum.

    El meu el meu capità és diu Quintus Iulius Balbus, té el mateix cognomen que nosaltres.

    La veritat és que l’únic que em queda per comentar és que a vegades passo gana, per que en el campament som molts soldats, ens donen pa i formatge excepte els dissabtes que també ens donen carn i sempre desitjo que arribi aquest dia…

    Et vull veure el més aviat! Records a tots.

    Marcus.

    Vale!!

  17. molina.rocio2012

    Hola estimada germana,
    Com esteu? Com estan els pares? Per el campament va tot molt bé, ja han arribat els 400.000 legionaris i han preparat tots els barracons, així que avui ja podrem dormir tranquils.
    Aquest cop els barracons són molt més resistents, crec que han canviat la fusta perquè com som a Gran Bretanya, i saps? Diuen que plou molt, així que havia de ser més resistent.
    Avui ha arribat el meu marit, el general, i per primera vegada portava al nostre fill a un campament perquè vol que també sigui legionari. Per sort, ara estem en temps de pau, els enemics encara no han entrat en territori i podem viure tranquils, encara que ja sabem que durarà poc temps. En fi, que t’haig d’explicar a tu que vas de campament en campament amb el teu marit? Tu m’entens millor que ningú.
    Diga-li a la mare que trobo molt a faltar els seus menjars, però són les conseqüències que hi ha quan decidim seguir als nostres marits allà on van, veritat?
    Vaig despedint-me, dona petons i records a tots, us trobo molt a faltar. Espero la teva resposta,

    Iulia.

  18. bautista.noelia2011

    Estimada mare:
    Ja fa dos mesos que no t’escric, he rebut les vostres cartes encara que no he tingut temps de respondre-les ja que he estat molt enfeinat i l’altre dia vam tenir que lluitar contra el troians.
    En aquesta batalla la meitat del nostre exèrcit va morir.
    Cada dia que passa penso en vosaltres esperant arribar a casa i estar tots reunits de nou i intentar no pensar en tot el que ha passat aquets dies, he sigut molt afortunat per ser viu, cada minut que passo aquí dins penso que pot passar qualsevol cosa.
    El campament esta situat davant de l’enemic i te forma quadrada, casi no res ja que em d’estar a la guait perquè en qualsevol moment ens poden atacar, dormim en llits de palla i el menja es bo, mengem carn, formatge…
    Us he de donar una molt bona noticia , he conegut una noia molt maca i ella es una de les raons per la que em desperto cada dia amb un somriure a la cara, es diu Julia i tenim una relació.
    Estic esperant que tot acabi ben aviat per poder presentar-vos la, segur que us porteu molt bé!
    Espero escriure’t ben aviat!
    Us enyoro molt família! un peto i una abraçada molt forta.

    Aemilius.

  19. Hady Camara

    Aquí deixo la meva carta:

    Salve Mater!

    Ja fa sis mesos que vaig deixar la meva terra, el nostre estimat imperi,
    Roma.

    Les primeres setmanes van ser dures, no estava acostumat a llevar-me
    tan i tan d’hora i no ajudaven les interminables hores en las que estàvem
    de peu vigilant metre els altres construïen la “castra”.

    T’enyoro a tu, a la família, els amics, però sobretot enyoro els teus plats,
    no es pot comparar amb el que he de menjar ara.

    Al ”prandium” només mengem pa amb formatge i amb molta sort a l’hora
    de la “cena” carn i cansalada juntament amb ” posca “, menjar cada dia
    durant sis mesos el mateix no es molt saludable però es el més fàcil a
    l’hora de transportar i conservar,per no parlar de que estic fart de la ceba
    crua.

    Deixant de banda el tema del menjar vull donar-te una boníssim notícia
    que fins i tot et farà plorar, torno mare, torna el teu fill, al teu costat.

    La setmana passada vam aconseguir derrotar l’imperi Hispà, ens van
    sorprendre al ” castra” pel “decomanus”, però ja saps que nosaltres els
    romans som bons “miles”, estem preparats per qualsevol situació, des
    ben petits ens van preparar per això i ha valgut la pena. Hem vaig llevar
    de sobte al escoltar tot aquell soroll,vaig agafar corrents totes les meves
    armes que vaig poder: “scutum et gladius ” i vaig enfrontar-me a tot
    enemic que s’encreuava pel davant, vaig estar a prop dela mort però els
    deus hem van protegir, sobretot Mart.

    No puc dir el mateix amb el meu estimat amic Quintus, el ” pilum”
    d’un “militer” enemic va a travessar-li el cor , no ovlidare mai com el vaig
    venjar, vaig trobar un “hasta” a terra junt amb un soldat mort i també se la
    vaig clavar.

    He de deixar-te mare , encara celebrem la victòria aquí, molts petons ,

    cuidat.

    Vale!

  20. Miriam Pelegrina

    Estimada mare, acabo d’arribar al castra, aqui hi ha molta gent, més gent del que em pensava. No parem en tot el dia, ens estem preparant moltisim, ens han donat ja galeam, gladio, excussum, calciamenta…..
    Sopem sobre les 20:00 tenim el menjar just per tots, he conegut a molta gent molt simpatica. Estic compartin la tenda amb dos nois, cada nit ens enrecordem de les nostres families, cadascun expliquem anecdotes tant com nostres, com las de la nostra familia, sempre os tenim al pensament. Me donat compte que necessito molt el voste amor, tenir-os aprop en tot moment, en resum, com aquella frase que diuen…No saps lo que tens, fins que ho perds.

    DOS SETMANES MÉS TARD:
    Mare Portem una setmana ja de combat i sento dir que ja estic ferit, m’estan atenent unes joves molt guapes i molt preparades, he rebut un bullet al peu però demoment no te mala pinta, si s’infectes o algu em tindrien que amputar el peu i això significaria que tindria que abandonar i tornar a casa. Mare dona-li molts petons i abarazades als meus nens, els trobo molt a faltar , compra-li regals de part meva ja que dintre de dos dies es l’aniversari de tots dos, digues que estic bé , que tinc moltes ganes de veure-ls i que pensin amb mi cada dia que els estimo molt. Mare espero que vaigi tot bé.
    Tornare haviat.

  21. Pingback: Castra romana | El Fil de les Clàssiques

  22. Ana Mª Falcón Durán

    Salve!

    Aquestes cartes estan genials, moltes felicitats. Me les he estat mirant per agafar idees i així poder crear la meva carta, completant-la amb altre vocabulari sobre l’exercit roma que he estat buscant per internet. Espero que ho hagi fet bé, tot i que és difícil superar aquestes.

    Valete 🙂

  23. Pingback: Legionaris de Roma, ciutadans de l’Imperi | El Fil de les Clàssiques

  24. Carlos Thiriet

    Salve mater,
    La vida en el campament és molt activa. Com estem rodejats pels gals de la ciutat i els que vindran de fora, Cèsar ens ha ordenat construir dos enormes anells de fortificació per protegir-nos dels dos exèrcits. Els meus soldats es queixen contínuament, però la meva veu, la veu del seu centurió, els incita a continuar treballant. Els dic que cada estaca, cada centímetre de fossa pot salvar-los de la mort a mans de les tropes de Vercingetòrix. Ni tal sols jo estic segur de què sigui una bona idea assetjar Alèsia, ja que aviat arribaran els reforços del príncep gal i quedarem atrapats en dos fronts. Per això hem de seguir cavant i treballant, creant trampes que apaguin l’esperit de lluita dels nostres enemics, per després donar-los mort cos a cos.
    Espero que a Roma estigueu tots bé, suposo que si guanyem aquesta batalla la guerra acabarà aviat i podrem tornar a casa, però tinc por de què la rivalitat de Pompeu i Cèsar desemboqui en una guerra civil, perquè això ens posaria en bàndols enfrontats. Però això no són més que les bogeries d’un home turmentat per la guerra i que està desitjant tornar a veure a la seva família.
    Dóna records a tota la família, especialment al meu pare, que ja ha viscut la vida de soldat, i al meu fill, que ha d’entendre que estar aquí és el meu deure. Que Júpiter us protegeixi de tot mal.

    Vale

  25. Abril Ramos i Aran

    Salve!

    Aquí deixo la meva carta:

    Estimada mare,

    Fa dies que et volia escriure per explicar-te com estic, però desafortunadament no he pogut trobar una estona lliure fins ara. Ja fa mesos que sóc aquí i us trobo a faltar a tots, m’hauria agradat tindre en Juli al meu costat, ja que hi ha moltes vegades que m’avorreixo mentre treballo. Per sort el meu company nou de cabanya i jo ens avenim prou bé i xerrem a les nits. En Cèsar va morir farà ja un mes perquè no va aguantar el suficient i va agafar una malaltia que el va debilitar més encara, així que en el seu lloc va vindre el Quintus, que dorm prop meu. Va ser molt trist per tots la pèrdua d’en Cèsar, ja que els del nostre contubernium tenim molt bona relació, em recorda a casa. Però els dies passen i hem de mirar endavant…

    Fa una setmana va fer dos mesos que va començar el meu entrenament, pensava que tot afluixaria i no seria tan dur quan estiguéssim més en forma, però no és així. Un superior em va explicar que els primers mesos eren els pitjors… Jo ja tinc ganes que passin.

    Estic feliç perquè he pogut aconseguir uns extres per la meva bona feina, així que espero que us ajudin una mica per casa.

    Com està la meva germana? Espero amb tot el cor que tot us vagi genial.
    Una abraçada,
    Cuidat.

  26. Marc Arquillo Quintana

    Salve mater,
    Ja han passat dos mesos des que començà la campanya contra els parts.
    Portem dos dies assentats en el nostre castra strativa situat en un petit altiplà en meitat del sufocant calor del brillant sol que omple l’immens desert persa. Els homes estan esgotats i les provisions escassegen, la poca popularitat de l’emperador Trajà no ajuda, ja que no tenim cap aliat en aquests indrets. Demà marxarem cap a Ctesifon, capital dels Parts. Jo confio plenament en la nostra victòria ja que som catorze legions, 180.000 homes en total, tot i que he escoltat alguns legionaris resar a Júpiter i Mart entre plors, estem en terra hostil i realment no seria la primera vegada que algú perd la vida d’improvist. Fa una setmana ens van emboscar un destacament d’arquers a cavall parts i cent-vuitanta homes perderen la vida, les nostres tàctiques militars són immillorables però desconeixem el terreny. Les nits són una tortura ja que la calor es converteix en un fred glacial, necessito tres mantes per a mantenir-me calent i evitar refredar-me.
    Us trobo a faltar, espero poder tornar sa i estalvi. Com esteu? Escriu-me una carta l’abans possible i dóna-la al pare per tal que l’enviï.
    Vale.

  27. Raül Àlvarez

    Salve mater,
    Les paraules se m’escapen ara que puc parlar amb tu. M’envien sense parar al camp de batalla, el gel ens mata poc a poc i ells, cats fins al final, no paren d’atacar, d’embestir-nos amb els seus poderosos homes d’armes. Els legionaris com jo morim
    sense parar, sense temps a honrar-nos en la mort, tal i com va passar amb el germà d’Antígona, encara que ell al final va poder reposar, malgrat la mort d’ella.
    Res para la guerra, l’honor ens matarà a tots, i dono gràcies a aquest regal, però a la vegada temo pel que us passarà a vosaltres, sóc un Hèctor romà, però amb molt menys prestigi.
    Avui ens han format als pocs que quedem de peu, doncs els llits estan omplerts de valents soldats mig morts. No podem dormir, el fred no ens deixa tancar els ulls. Com ja he dit, ens han format, les esperances no formaven part de les seves paraules, però, al final del discurs, ho han dit, hem d’aguantar, resisitir com els romans que som i, si és el cas, morir de cara i no d’espatlles.
    Els cats guanyaran la batalla, però no la guerra, t’ho diu el teu fill que, si m’estimes, resaràs per mi al gran déu Mart i vessaràs un got de vi per guanyar-te el favor de Júpiter. Per acabar, junta les mans i colpeja’t el pit, doncs jo moriré, sí, els pila travessaran la meva carn i el meu scutum de bronze, els gladii tallaran el meu cap i la càliga esquerre es deslligarà, finalitzant la meva vida però tu em recordaràs i el teu dolor em purificarà.
    Teu, el teu fill.
    Vale

  28. Juls París

    Salve!!
    Quina pasada aquest treball, mai havia vist aquest format per el blog, trobo molt interesant que cadascú aporti la seva per així fer-ne un gran recopilatori.
    Després de llegir-les una per un i sense perdre detall he fet un petit resum de cadascuna:

    Legionari I- L’autor té un gran coneixement de les armes, explica totes les noves que han arribat i les característiques més destacables.
    Legionari II- En aquesta carta demostra que coneix que l’exèrcit romà és molt fort, ja que té moltes tàctiques i estratègies per a combatre els seus enemics.
    Legionari III – En aquesta carta el soldat està emocionat perquè té un càrrec bastant important.Trobo que és una carta molt creïble.
    Legionari IV- És una carta molt sentimental, mostra el nerviosisme del soldat i l’enyoança cap els membres de la seva família. És curiós perquè un home que representa ser tant fort es mostri tan dèbil.
    Legionari V- Parla de tot el que engloba un campament romà.
    Legionari VI- Explica que l’exercit més fort té soldats forts però a la vegada són dèbils.
    Legionari VII- La carta ens descriu com és el campament.
    Legionari VIII- Aquesta carta ens mostra totalment el bàndol fosc de formar part de l’exercit. No tot és com ens diuen els llibres…
    Legionari IX – és una de les cartes que més m’ha arribat, parla de tot l’enyor que sent cap els seus de casa i també ens explica els amics que ha fet al campament.
    Legionari X- és una carta molt bàsica on ens explica el ue menjaven i com era el campament, no té res d’emocionant ni res que t’arribi.
    Legionari XI És una carta molt diferent a totes les altres. En les altres cartes els autors ens narren coses que estàn passant al campament, els seus sentiments, les armes, l’alimentació, les seves rutines… en canvi en aquesta carta ens narra tots els seus pensaments que té cara el futur, qué fara quna surti de l’exèrcit, etc.

    Vale!

  29. Valentina Restrepo

    Salve!
    m’ha encantat aquest treball, molt currat i molt interessant, perquè pots ficar-te en el cos d’un soldat i d’una mare i crec que és un moment en el qual valores moltes coses.
    Les he vist totes i m’han agradat moltsíssim i podria deixar-vos un petit resum de cadascuna!!!

    – Legionari I:Parla i sap molt sobre totes les armes que tenien els romans.
    – Legionari II: En aquesta carta es veu reflectit que sap molt sobre l’exèrcit romà.
    – Legionari III: El soldat te un càrrec important en aquesta carta, i es nota que aquest es mes natural.
    – Legionari IV: És una carta molt sentimental. És bastant sorprenent com un home soldat que és tant fort pot tenir un sentiment d’enyorança molt gran.
    – Legionari V: Parla de les armes de l’alimentació i de l’exèrcit.
    – Legionari VI: Parla de l’exèrcit i els components d’ell.
    – Legionari VII: Diu com és el campament.
    – Legionari VIII: Ens explica com els soldats són obligatgs a anar a l’exèrcit. Ens explica més detalladament com són obligats a anar. Parla de les coses dolentes.
    – Legionari IX: Parla de les amistats que fa al campament i mostra enyor.
    – Legionari X: Explica l’armament i alimentació dels romans.
    – Legionari XI: Ens explica el que farà i ho fa amb naturalesa i pensa el que passarà quan surti d’allà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *